Category Archives: Catalunya

Vall de Boí, Castanyada 2021

Mapa de la ruta

Aquest petit cap de setmana de Tots Sants 2021, en que dilluns era festa, vam aprofitar per anar fins la Vall de Boí, on feia temps que no havíem estat. Primer vam parar a dinar a Vilabella, donat que vam sortir una mica tard.

Església de Sant Pere, Vilabella del Camp, Tarragona

Tot seguit vam continuar la ruta fins arribar al Pont de Suert. Ja era fosc. Vam passejar pel seu casc antic medieval, pel carrer Major i anàrem a la plaça del Mercadal, on està situat l’hotel Cotori, on vam estar molt bé. Per sopar vam anar al Albergue de Pas, un petit bar situat en un alberg de joventut. Carta curta però bona teca.

El dia següent, tot i que la nit va ploure, va començar amb un cel amb clarianes. Això ens donà ànims de pujar a Aigües Tortes, un indret meravellós dins el Parc Nacional, on no havíem estat des de feia molts anys. Vam anar fins Boí per agafar un dels taxis que surten de la plaça del poble. No feia fred, ni a dalt del parc tampoc. Una volta inoblidable per aquells indrets de somni. Natura en estat pur.

Tornats a Boí encara donà temps de visitar les esglésies de Boí i de Sant Climent i Santa Maria de Taüll. La de Boí no és la més lletja de la Vall, declarada patrimoni de la humanitat pels seus monuments romànics, sinó que compta amb unes pintures d’estil bizantí molt guapes. Ens vam deixar pujar al campanar!

Sant Climent de Taüll, amb els seu famós campanar, als afores del poble, i Santa Maria de Taüll, a la plaça Major, son dues de les esglésies capitals de la zona. A Santa Maria les pintures han estat reproduïdes i a Sant Climent les recreen amb l´’us d’un màping de llum molt potent.

Encara va quedar temps d’anar fins el Balneari de Caldes de Boí, quants records d’infància, i recòrrer en silenci els seus bonics jardins plens dels colors de la tardor.

En acabat vam anar a dinar al restaurant Treio, el local de l’hotel Pey, a Boí mateix. Molt bo. Recomanable. A la tarda vam visitar Erill la Vall, un poblet de conte de fades, amb la seva fabulosa església de Santa Eulàlia.

S’anava fent de nit però el magnífic paisatge de tardor amb tota mena de tons de groc, vermell i marró, convidava a seguir la ruta. Per això vam arribar-nos fins el túnel de Vielha, a l’Hospitau de Sant Nicolau on, de petit, havia passat els estius. Estava millor que mai, però sense vida. Una llàstima.

Tornem a l’hotel i fem una passejada quan ja fosqueja per Pont de Suert. Per sopar de nou l’Albergue de Pas. Per dormir, de nou, el Cotori. Com a casa.

El dilluns era el darrer dia. Volíem haver anat a Roda d’Isábena i al monestir d’Obarra, però estava tancat per obres i ho avisaven amb antel·lació. Per això vam desisitir i vam baixar cap a Benavarri per la carretera per on havíem vingut. Vam parar al monestir d’Alaón, que mai no està obert però es molt bonic, romànic, sota una penya, a Sopeira. Després vam parar a Areny de Noguera un poblet amb un casc antic medieval interessant.

Però el millor estava per arribar. Uns kilòmetres més avall vam agafar la desviació cap al poble medieval de Montañana. La millor decisió del viatge. Un poble medieval autèntic, pedra viva, sense artifici. Amb un pont petit i bonic, una torre altenerosa, una ermita romànica molt maca, un riu, carrers costeruts i una església romànica, amb castell adosat, al capdemunt del poble. Increible i meravellós. Una passada. La porta te capitells historiats. Dins hi ha pintures que no vam veure perquè no vam parar a l’oficina de turisme. El millor poble de la Ribagorça aragonesa.

Va acabar el dia a Cervera, on vam dinar al Bar Marinada, molt interessant. En acabat de dinar un volt pel carrer Major fins la plaça de la Paeria i l’església de Santa Maria. I cap a casa amb ganes de tornar a sortir.

Deixa un comentari

Filed under 2021, aragó, Catalunya, Espanya, Europa, familia, hotel, restaurant

Costa Brava, Setmana Santa 2021

La setmana santa confinada de 2021 vàrem poder sortir per Catalunya. Ens feu gràcia tornar a Girona, i fer un volt per la Costa Brava, com ja ho havíem fet per Nadal a l’Alt Empordà des de Figueres. Hi hagué una prèvia, en que visitàrem, el diumenge de Rams, Blanes i Tossa, i dinàrem al restaurant Braseria Pini Pizzeria, que no heu de confondre amb l’altre Pini proper. No hi tornaríem. Una mica de platja, una volta a la Vila Vella i cap a casa.

L’endemà començà la veritable sortida, sense més preàmbuls. Anàrem fins Sant Feliu de Guíxols on ens banyàrem els peus i dinàrem a peu de platja, al port, al restaurant Sa Marinada, un luxe, fantàstic. A la tarda seguírem cap a S’Agaró, per veure la magnífica platja de Sant Pol. Quan queia el sol recuperàrem la ruta per arribar al nostre destí, Girona. Ens allotjàrem a l’hotel Ciutat de Girona, molt bé, idealment situat al centre de la ciutat, prop del pont de ferro. Sopàrem al mateix hotel, al restaurant Blanc, que és tota una delícia, a preus imbatibles. No va mancar la passejada de tarda per la vila medieval, posta de sol inclosa, des de les muralles.

L’endemà sortim camí de les Gavarres per pujar al Santuari del Àngels, meca de tot bon gironí. Vistes increïbles, boira damunt l’Empordà. Tot tancat. Anem després cap a la bonica Monells, poblet rústic encantador, de pessebre que diríem. I d’allà, per carreteres petites, sortim a Cruïlles, amb la seva torre al mig de la plaça, i el seu monestir de Sant Miquel, romànic puríssim, tancat per restauració des de fa ja molts anys. La visió externa és meravellosa. Acabem a Palamós on hem reservat restaurant al port, a La Fàbrica de Gel. Una passada. Molt bé! Acabem el dia a la encantadora Calella de Palafrugell, sense gaire gent. Un luxe! Tornem a Girona, passejada per la força vella fins Galligans i sopar al Blanc i dormir al nostre hotel.

Un nou dia! Baixem avui cap a Celrà, fins a Palagret, per veure la casa familiar, i les altres masies d’aquesta vall, Taverner, Guinard… Continuem cap a Ullastret, per visitar el bonic poblet iber, gran i poderós. Baixem després a la propera Palau Sator, poblet medieval guapíssim que no havíem visitat feia molts anys. Fem final a la platja d’Aiguafreda, una mena de cala nórdica, un fiord, únic lloc del terme marítim de Begur on podem aparcar el cotxe. D’allà recorrem el camí de ronda fins Sa Tuna i tornem. Fa una mica de fred i boira, ara sí, ara no. El sol escalfa. Anem a dinar al Diferent restaurant, al centre de Begur. Fantàstic, fabulós! Seguim cap a Sa Riera, cala de luxe a la Costa Brava. L’aigua no es mou. De tornada fem una parada a Peratallada, un petit passeig. I una gran passejada per Girona, una tarda més. Nit al Blanc i al Ciutat de Girona.

L’endemà sortim cap al nord, amb la vista posada a Empúries. Parem a Verges perquè volíem veure el poble, i parem de nou a Empúries, que havíem visitat feia molt poc, però que ens encanta. Ens banyem els peus a la platja grega, a redós de la muralla, en una aigua que sembla de llac. Dinem a Riells, la gran platja de l’Escala dissortadament ocupada pel turisme. Al restaurant Escala Park. Pas mal. Bona teca. Tornem a remullar-nos a Riells mateix. Tornada a Girona. Passejada de Dijous Sant. Ofici a la catedral amb el Sr. Bisbe. Els temps ho reclamen. Música i encens a dojo. En sortir anem a Sant Feliu, que es obert per la festivitat. Ho aprofitem! Dormir i sopar al lloc de sempre.

Darrer dia. Marxem amb recança. Però dediquem el matí a fer turisme cultural: museu d’art de Girona, petit però contundent. Romànic i gòtic. Un tastet deliciós. Seguim perseguint la infantesa a Caldes de Malavella. Volta pel poble. Fonts i termes. Baixem cap a Tossa. Divendres Sant. Ple com un ou. Blanes encara pitjor. Acabem a Arenys de Munt, al restaurant Subirans, bona brasa de sempre. A la tarda arribem a casa. Fi de festa i fins l’estiu… esperem!

Deixa un comentari

Filed under 2021, Catalunya, hotel, ruta, rutes

Empordà, Cap d’any 2021

Tot just acabava l’any que ja tornàvem a ser camí de l’Empordà. Aquesta vegada no hi anàrem de pet, sinó que vam fer una parada a Girona, per veure aquesta ciutat vestida de Nadal. Girona sempre enamora i aquesta vegada més amb el seu típic mercat nadalenc a la plaça dels cinemes. En aquesta mateixa plaça dinàrem, molt bé, com sempre, a Casa Marieta, un valor segur. Acabat el dinar passejàrem pel barri vell, per la força, pel call. Un regal en temps de pandèmia!

Sortim de Girona camí dels petits poblets amagats de l’Alt Empordà. Visitem Sant Mori, amb el seu castell i palau renaixentista, els seus estrets carrers medievals i l’església de Sant Maurici, que dona nom a la vila.

I continuem cap a Sant Miquel de Fluvia, que conserva les restes del seu gran cenobi, l’església romànica poderosa, i unes columnes d’un evocador claustre, malauradament destruït.

I acabem la ruta a Sant Tomàs de Fluvia, petit lloc on una església romànica guarda unes pintures que no vam poder veure, perquè obre només els primers diumenges de cada mes, per la missa.

El final del nostre perible fou, de nou, el magnífic Hotel Ibis Styles Ronda de Figueres, on vam poder sopar, i dormir, molt bé. Net, polit, còmode i molt bé de preu, necessiteu quelcom més?

L’endemà gran ruta: anar a França, a Cotlliure. Ningú a la frontera. Ningú en lloc. Pobles morts, Cervera, Banyuls, Port-Vendres. Cotlliure a mig gas. Bars i restaurants tancats. Però la vila marinera, amb les seves postals, intacta. L’església, el calvari, el port, el castell… i un mercat dominical, molt mediterrani. I al cementiri la tomba de Machado, una parada “inconturnable”.

Abans de dinar una parada a pendre el sol a la platja de Grifeu, una de les més boniques de la Costa Brava.

El dinar el fèrem a Llançà, al restaurant Can Rafa, un dels millors del poble. Que bé que s’hi menja! La tarda la acabàrem al Port de la Selva, gaudint de la llum de la posta, daurada i acaronadora. Fantàstic poble blanc, mariner i quiet en aquesta tarda blana d’hivern.

Tornada a Figueres, a l’hotel Ronda, sopar i dormir. El dia següent tocava muntanya i semblava que faria fred de veritat. I així fou. El dia era gris, havia nevat la nit anterior a Figueres, i a Maçanet de Cabrenys feia molt fred. Vam poder veure aquest poble de muntanya de l’Alt Empordà, els seus carrers medievals, la plaça on un avantpassat nostre, en Baltasar Molar, feu bastir un local social, la maça d’en Rotllan, l’església romànica.

Pujàrem al poble de La Vajot, petit però interessant, amb una curiosa escala exterior que puja al campanar.

I d’allà uns kilòmetres de pujada fins al Coll de la Manrella, amb el monument a Companys, i als milers d’exil·liats que travessaren la carena per aquest pas, camí de França. Molt emotiu.

Des d’allà dalt vam veure que a Roses, vora el mar, hi tocava el sol. I vam baixar corrent cap al meravellós golf de Roses, on vam passejar vora la platja de l’amplíssima badia, gaudint de la calor amable d’aquest cru hivern. Per dinar anàrem a la pizzeria Marechiaro, un bon italià. Bona teca a preu convenient.

A la tarda anàrem fins l’Almadrava i les Canyelles petites, dues cales que mai no havíem vist. Malgrat l’excesiva edificació de muntanya i mar, encara conserven aquell aire mediterrani que busquem a la nostra Costa Brava.

Encara ens va quedar temps per fer una petita aturada a Fortià, poble de la reina Sibil·la, i al Far d’Empordà, l’església del qual senyoreja l’Empordà des del seu turó fortificat.

Per acabar la jornada tornada a l’hotel Ronda de Figueres, sopar i dormir.

El darrer dia tocava retorn a casa i ho aprofitàrem per fer una ruta pel Empordà, el de dalt i el de baix. La primera parada fou als Aiguamolls, que estaven plens d’aigua i de fauna. Ocells a desdir, braus, cavalls…

Seguírem cap al bellíssim poble medieval de Pals, inabastable en ple estiu, curull de gent i badocs, buit i desolat ara, però sempre fantàstic.

I dinàrem, amb vistes al mar, impagables, al restaurant Can Gelpí, un dels únics que estava obert aquests dies. No és el millor de Calella de Palafrugell, però la seva ubicació, al Port-Bo, davant la platja, ho perdona tot. La passejada prèvia, i posterior, per aquest racó privilegiat de la Costa Brava va ser inoblidable. Més encara sabent que l’endemà passat tornaríem al confinament municipal.

Deixa un comentari

Filed under 2021, Catalunya, Europa, familia, hotel, ruta

Nadal 2020 a l’Empordà

Per aquest dissortat Nadal de l’any 2020, el de la pandèmia, haguèrem de deixar de banda un viatge a París o una volta per Madrid. El confinament dins Catalunya ens obligà a revisar comarques belles que teniem un xic oblidades. Per això, abandonada la idea del Pallars, on nevava seriosament, decidírem marxar cap a Figueres, la capital de l’Alt Empordà, lloc ideal per visitar aquestes terres fantàstiques.

La primera parada fou Empúries, les platges suaus on els grecs desembarcaren a la nostra terra, i on fundaren la seva bonica ciutat, les ruïnes que admiràrem només arribar.

Tot seguit continuàrem viatge fins Sant Martí d’Empúries, petita joia medieval amagada darrera les seves dunes, amb la seva església gòtica, com un far o un castell, damunt la mar.

En acabat, i donat que tots els restaurants de la petita vila eren plens, ens arribàrem fins el poble de Sant Pere Pescador, on anàrem a raure al bar Ruki, un lloc senzill però molt bo per dinar.

Tot seguit, caient ja la tarda, fèrem cap a Castelló d’Empúries, capital altanera del comtat antic, dominada per la imponent catedral gòtica de Santa Maria. Un didal de carrers, amb places plenes de palaus, una ciutat preciosa.

Finalment vam arribar al destí, l’hotel Ronda de Figueres, un Ibis Styles bonic, net i polit, amb gent amable, un bon restaurant i habitacions a bon preu. Visitàrem Figueres, la basílica de Sant Pere, el Museu Dalí, i el poc conegut Museu de l’Empordà, amb uns quants quadres, pocs, de mèrit: un Dalí, un Nonell i un parell de Mir.

L’endemà agafarem la carretera cap al monestir de Sant Pere de Rodes, penjat dalt del Cap de Creus, una meravella del romànic català, un monestir agreste, de pedra sense polir, amb vistes damunt el mar.

De Sant Pere baixàrem al Port de la Selva, quiet i reposat enmirallat en la seva badia perfecta. Dormit al sol càlid de l’hivern mediterrani.

Seguírem cap a Cadaqués, la magnífica vila pescadora i pirata, arraulida al final de l’ampla badia. Dinàrem a la Gritta, un italià que ens enamora des de fa temps, i recorreguèrem els carrers tranquils i lluminosos amb calma. Donàrem la volta a les Ribes d’en Pitxot i el camí de Caials gaudint de les vistes damunt el poble blanc.

Tornada a Figueres caient la tarda. Plovisqueja mentre passegem per la capital de l’Empordà. Botigues obertes, gent als carrers, l’ajuntament i el castell de Sant Ferran, imponent, ja a les fosques.

El nou dia ofereix la possibilitat de veure l’admirada Canònica de Santa Maria de Vilabertran, fastuosa obra del romànic i el primer gòtic català, poc coneguda, poc visitada. Recorrem amb delit contingut les estances pures, de línies precises i clares.

Seguirem la ruta cap al bonic poble de Peralada, capital del Vescomtat rebel dels Rocabertí. Carrers i places tortuosos. Covents arruinats, decadència d’un passat esponeròs.

Continuem navegant pels camps plans i infinits de l’Empordà, fitant les Alberes que s’estenen al nostre davant, passant petits llocs, fins arribar a Rabós i d’allà, pujant per un camí rural, fem cap a la Vall de Sant Quirze, que senyoregen les ruïnes potents, pedra viva, de l’antic Cenobi de Sant Quirze de Colera.

Seguint la nacional 260 arribem a la Costa Brava més del nord, a tocar de França. Llançà, Garbet, Colera i, finalment, Portbou, amb la badia closa, ferèstega.

Anem a dinar a Llancà, al restaurant de Can Rafa, una troballa de les que cal compartir. Cuina de qualitat a bons preus, tracte amable i familiar. En acabat donàrem una volta pel poble alt, allunyat de la mar, i també pel port de Llançà, abans de tornar a casa, a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2020, Catalunya, Espanya, familia, hotel

Pont de tardor per Catalunya

Aquest cap de setmana llarg del pont de tardor de l’octubre vam decidir recórrer Catalunya. El dissabte vam sortir de Barcelona, en un dia ben rúfol i vam anar fins el Brull, magnífica plana del Montseny, amb una església romànica molt bonica, tancada, i una oficina de turisme.

També hi ha un bar a peu de carretera, un molt bon restaurant, al costat de les restes del castell, ambdós ben oberts. Camp per còrrer, boscos i un poblat ibèric interessant i desconegut, ara mateix tancat per la Covid.

Des de El Brull vam anar cap al poble veí de Seva, una petita població que passa desapercebuda i que mereix una visita pel seu casc antic medieval i coquetó, i pel campanar romànic de l’església parroquial.

I de Seva a Viladrau, per una de les carreteres més boniques que travessen el Montseny. A Viladrau vam anar a la font de l’Oreneta, a tocar de la vila, molt bucòlica, mentre feiem temps per dinar.

Menjàrem a Can Bofill, un hostal dels de sempre, en un edifici modernista preciós. Cuina casolana, ambient familiar, lloc molt recomanable, bé de preu, plats senzills.

Havent dinat marxàrem camí de Sant Marçal del Montseny, un dels indrets més bells del massís, amb la seva església, l’hostal amb bon restaurant i hotel amb encant, centre de bones excursions, com ara la pujada al cim del Mata-galls pel Coll Pregó. El dia, que havia estat prou assolellat fins llavors, s’ompli d’una misteriosa boira.

Sota l’ermita, baixant per una pista, a escassos cent metres trobareu la Font Bona, un indret màgic, on neix el riu Tordera, rodejat per una fageda de somni.

Seguirem endavant cap a la Vall de Santa Fe, parant abans a l’indret anomenat Passavets, des d’on baixa de les Agudes un torrent saltiró i on trobareu una font regalada. Aquí de nou la fageda senyoreja acompanyada, aquí i allà, per avetosa. En un racó, entre la fullaraca, una salamandra treia el cap.

Acabàrem el dia a Santa Fe, fent l’itinerari fins a Can Lleonart, amb el centre de visitants i el seu magnífic audiovisual tancat, l’hotel caient a trossos i la natura regnant arreu. Hora de tornar a casa!

L’endemà tocava la Garrotxa, els seus poblets, els volcans i el paisatge encisador d’aquesta comarca del nord. Vam anar-hi per Anglès i Amer, arribant fins a la Vall d’en Bas. Tots els restaurants coneguts eren ben plens, però vam tenir la sort de poder dinar al bar l’Estrada, a tocar del pavelló municipal i camp de futbol de Sant Esteve d’en Bas. Quin gran encert! Cuina de cinc estrelles en un local senzill, un bar de piscina. Chapeau!

Acabat de dinar, i un cop esvaïda la congestió de tràfic, anàrem a veure la fageda d’en Jordà i els volcans. Missió impossible. No vam poder aparcar enlloc, tot ple, tot ocupat, munts de gent arreu! Seguírem cap a Castellfollit de la Roca per admirar la columnata basàltica on s’assenta el poble. Molt millor.

I endavant cap a Besalú, la bellíssima vila medieval, amb les seves esglésies i monestirs romànics, els carrers plens d’art, els palaus, la cúria, els banys jueus i el seu mític pont. Vam poder aparcar i passejar sense angunies, tot i que hi havia molta gent.

I per finir el dia i la ruta visitarem Porqueres, al costat del llac de Banyoles, amb la seva església d’un romànic puríssim.

Una passejada per la riba de l’estany, amb les seves famoses pesqueres, mentre el sol anava a la posta, va cloure una jornada meravellosa.

El darrer dia del pont vam anar a la Costa Brava. Abans de res vam parar a Peratallada, poble bellíssim de l’Empodanet, que estava ple de gent, però no sobresaturat. Admiràrem els seus carrers i cases de pedra, el palau dels Cruïlles, l’església i muralles.

En acabat anàrem a Tamariu, dolça cala de Palafrugell. Costà trobar aparcament però ho aconseguírem. Férem cap al nostre restaurant preferit, El Clot dels Mussols, davant del mar. Pertany a l’hotel Tamariu, un bon establiment. No ens vàrem banyar perquè vam ser poc agosarats, perquè el dia era esplèndid i l’aigua no estava freda, tot i ser plena tardor.

A la tarda visita al far de Sant Sebastià, amb les seves magnífiques vistes damunt el mar, l’Empordà, Llafranc i Calella de Palafrugell. Allà acomiadàrem el pont i el dia. Un cap de setmana llarg i fabulós!

Deixa un comentari

Filed under 2020, Catalunya, familia, rutes, Uncategorized

Delta de l’Ebre, pont de febrer 2020

Aquest pot de febrer vam decidir anar un parell de dies al Delta de l’Ebre. Vam sortir de Barcelona, en direcció a Sant Carles de la Ràpita, on havíem reservat a l’Hotel Can Batiste, tot un encert!. També vam sopar al mateix hotel, que disposa d’un restaurant de campanetes, molt bo. Una volta pel poble, mentre queia la nit i a dormir.

L’endemà vam sortir cap al Delta de l’Ebre, anant a l’Encanyissada on vam veure flamencs. I, tot seguit, vam fer cap al centre d’interpretació de la casa de fusta, molt xulo.

Tornant al Poble Nou del Delta vam continuar fins el Trabucador, molt bonic. Feia un dia molt calmat, sense vent.

Del Trabucador vam anar cap a Deltebre, i al port fluvial per agafar la barca que baixa fins la gola de l’Ebre. Una excursió agradable en un dia radiant, sense vent i amb molt sol.

Per dinar ho vam fer allà mateix, a peu de l’embarcador, al restaurant Casa Nuri, que tot i ser molt gran, i molt típic, ofereix producte de qualitat. S’hi menja molt bé. La tarda la vam passar a la platja de Riumar, solitària aquests dies de febrer, i molt bonica.

 

En tornar vàrem passar per la platja de la Marquesa, molt malmesa per la tempesta Glòria. Allà hi havia arrossars inundats fora de temporada per treure’n l’aigua salada marina. En alguns camps pasturaven els ibis negres d’Egipte, i els flamencs.

Tornada a Sant Carles, sopar i dormir a l’hotel Cal Batiste, diví. L’endemà sortim cap a Tortosa per visitar aquesta bonica ciutat medieval i renaixentista. Comencem per la catedral, gòtica, molt maca, amb un claustre xulo també.

Sortint vam poder fer una ullada al magnífic palau gòtic dels bisbes de Tortosa

Ens encaminarem tot seguit cap al Col·legi dels Sants Metges, una obra mestra del Renaixement a Tortosa, a Catalunya i a Espanya. Impressionant. Vam quedar bocabadats! Pel camí no deixàrem d’admirar el portal barroc de la capella de la Verge de la Cinta, patrona de la ciutat.

Acabàrem per fer una volta per la part baixa, la que toca el riu, amb el pont, el monument de Franco damunt l’Ebre, que te els dies comptats, i la façana barroca, inacabada de la catedral. Una experiència ben reeixida!

Per dinar vam anar a l’Ametlla de Mar, bonic poble mariner, on vam poder banyar-nos els peus en les aigües turquesa de la Cala S’Alguer. Per menjar vam tornar al Sal Moreno, un bar de tapes que els diumenges fa un menú que no està gens malament. I d’allà, tornada a Barcelona!

 

Deixa un comentari

Filed under 2020, Catalunya, Espanya, familia, hotel

Novembre 2002: Bellmunt i Banyoles

Amb un nen petit poca cosa es pot fer. Per això aprofitàvem els dies de bon temps per rondar per Catalunya. Un dia i prou, de vegades. Com aquell dissabte de novembre que vam pujar al santuari de Bellmunt, un lloc esplèndid que recomanem. Vam anar fins a Vic, i d’aquí a Sant Pere de Torelló. Del poble estant surt una bona posta, amb molta pujada i corbes però ben asfaltada, que remunta la Serra de Bellmunt fins l’ermita. Les vistes son espectaculars. Tot el Pirineu davant vostre.

Des d’allà vam baixar de nou a Sant Pere de Torelló, per remuntar la vall del riu Ges, on vam parar a banyar-nos els peus en els bonics gorgs que fa aquest riu d’Osona i el Cabrerès.

Continuem cap Els Hostalets d’en Bas, on dinem al restaurant l’Hostalet, un lloc molt casolà, recomanable, molt bo.

Seguim cap a Olot, Santa Pau, els volcans de la Garrotxa, que no parem a visitar, Mieres, la vall del riu Set, per arribar al llac de Banyoles, un bon lloc on passar la tarda.

A la posta de sol tornem cap a Barcelona!.

Deixa un comentari

Filed under 2002, Catalunya

Estiu 2003: Bítem

Aprofitant un dels dies de les vacances de juliol vam anar a visitar uns parents a Bítem, prop de Tortosa, amb el nostre fill i els avis. Vam sortir des de la casa rural de Vilabella on passàvem els estius. Vam arribar a Bítem a mig matí i vam dinar convidats a la casa familiar. A la tarda tornada cap a Vilabella del Camp.

Deixa un comentari

Filed under 2003, Catalunya

Octubre 2003: Prades

La tardor de 2003 vam aprofitar el pont del Pilar per fer una sortida amb el nostre fill i l’avi a les muntanyes de Prades, per veure la fantàstica vila vermella i els arbres de colors. Vam parar a dormir a la casa rural de Vilabella del Camp. L’endemà vam anar fins a Prades. Vam buscar bolets al bosc i vam dinar a la Fonda Espasa, molt bé. A la tarda retorn a Vilabella i, nit a la casa rural i, l’endemà, a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2003, Catalunya

Cap d’any 2004 al Montseny

Aprofitant un dia de les vacances de Cap d’Any del 2004 vam fer una sortida al Montseny amb el nostre fill i l’avi. El massís estava nevat de valent però feia un dia fabulós. Vam dinar al restaurant de l’Hotel Sant Marçal, al coll on neix el Tordera, a mig camí entre Viladrau i Santa Fe. En aquest marc incomparable ja hi havíem dinat i dormit alguna vegada.

Deixa un comentari

Filed under 2004, Catalunya