Tag Archives: museu

Nadal 2021 i Cap d’any 2022 a París

Ruta fins París: Figueres – Carcassonne – Suillac – Limoges – Orleans – París

Aquest Nadal del 2021, en plena onada de l’Omicron Covid19, vam decidir anar a París a passar les festes de Cap d’Any. Vam sortir de Barcelona, molt tard, i vam fer parada a dinar al restaurant Can Duran, a Figueres, un clàssic de tota la vida, magnífic. A la tarda continuem viatge cap a Carcassonne, on ens allotgem a l’Hotel Ibis Styles. Una mica apartat del centre de la ciutat però proper a la vila medieval, “La Cité”, i bé de preu. Personal amable i habitacions bàsiques però còmodes. Per sopar anem a la Divina Comedia, una pizzeria molt interessant, a la ciutat nova. Bona gent i bon menjar.

Imatge de la vila medieval de Carcassonne, La Cité”.

A Carcassonne hi anem sovint per veure el seu bonic mercat de Nadal que dura molts dies, fins passat Cap d’Any, amb atraccions com pistes de gel, roda o paradetes de vi calent. Molt xulo!

Imatge del Marché de Noel de Carcassonne

El dia següent marxem cap a Limoges, la nova etapa del viatge. Plou. Plou tot el dia. No donen gaires ganes de parar enlloc. De tota manera cal dinar i escollim la bonica ciutat de Souillac, a la Dordogne. Tot tancat. Només estava obert “Le Quercy”, pas mal du tout! Continuem ruta fins Llemotges, plovent, i arribem al nostre hotel. És un Ibis vermell, sense pàrquing. Per sort descarreguem davant l’establiment i trobem plaça en un aparcament a l’aire lliure, no lluny de l’hotel. Bones habitacions, estretes, petites però bé. Visitem, plovent, el mercat de Nadal i la pista de gel. Ens xopem però la ciutat medieval és molt bonica i hi ha un màping guai a la façana de l’església de Sant Pere. Llàstima de pluja…. moltes parades estan tancades i ningú no va pel carrer. Vam sopar a la Firenza, una pizzeria molt maca i recomanable, a tocar de l’hotel.

Màping de Nadal a l’església de Sant Pere de Llemotges.
Casc antic medieval de Llemotges: rue de la Boucherie… preciós!

L’endemà, plovent encara, deixem Llemotges i anem camí de París de nou. Parada obligada a Orleans per gaudir del seu casc medieval, la catedral i la seva bona gastronomia. Aparcament fàcil a les Halles. Vam anar aquesta vegada al restaurant l’Escalier. Molt bé. Ja no plovia i vam poder tornar a visitar la meravellosa catedral.

Interior de la catedral d’Orleans

La tarda es va anar obrint i vam arribar a París, a l’hotel Exe Panorama, molt bé, molt cèntric, a tocar del metro i de la rue Lafayette. La primera vegada que ens allotjavem al mig de la ciutat de la llum! Per sopar vam desobrir un italià genial i una mica excèntric, divertit i canalla: la trattoria Libertino, que fa honor al seu nom! Vam fer el primer volt per la ciutat: el gran mercat de Nadal de la Defense, que estava tancant aquell mateix dia.

L’endemà tocava Louvre, el gran museu de París, desordenat, caòtic… però ple d’antiguitats fastuoses.

Detall d’una tomba egípcia al Louvre.

Sortint del museu anem a fer un volt per les ribes de la Seine i a dinar al quartier Latin, a la trattoria i pizzeria Marinara, a la rue Dauphiné. Fantàstic.

Vaixells als quai del Sena

A la tarda una passejada pel París de sempre: Notre Dame, Conciergerie… per acabar als grans magatzems Samaritane, a la Rue de Rivoli i a les botigues de moda del Faubourg Saint Honoré…. Gucci, Versace, Chanel…. I davant del Ritz, a place Vendome!

Interior dels magatzems La Samaritane, per Nadal.

I no oblidar una volta pel bonic mercat de Nadal de les Tulleries, amb les seves atraccions i les casetes de vi calent… A la nit no havíem pogut reservar El Libertino i vam anar a una pizzeria propera a l’hotel: Vittoria, molt familiar i tradicional.

Un parell de convidats especials en un café de la Rue Saint Honoré.

El darrer dia de l’any 2021 vam treure el cotxe del garatge Indigo Montholon, per cert molt bé de preu, molt recomanable, per anar fins a Versailles. El palau i els seus jardins ens van impressionar, com sempre. Feia bon dia.

Jardins de Versailles

Per dinar vam decidir allunyar-nos una mica del turisme internacional i vam acabar al petit poble de Guyancourt, on vam visitar la petita església gòtica de Sant Víctor, i vam dinar al restaurant portuguès Rio Lima, una passada de bo, recomanable!

Església gòtica de Sant Víctor de Guayancourt

La tarda vam tornar a París i vam pujar fins Montmartre, refugi d’artistes, per veure caure la tarda del darrer dia de l’any. Vam passejar pel petit mercat de nadal i pel gran mercat de pintures. Vam comprar els típics macarons i records variats. I vam visitar el Sacré Coeur, dalt del seu turó.

Mercat d’artistes a Montmartre.

A la nit, la darrera de l’any, vam anar al restaurant Vittoria, molt bé. Els focs d’artifici dels Champs Elysées es van suspendre i la policia va tallar el metro a la zona. Veniem de la torre Eiffel i vam caminar llarg per tornar a l’hotel!

La torre Eiffel el darrer dia de l’any 2021 a París

El primer dia de l’any vam anar al Museu Pompidou d’art modern. Era l’únic que acceptava visites sense reserva.

Centre d’art Pompidou

En acabat vam intentar tornar a Pizza Marinara però estava tancat. Vam seguir a peu fins Saint Germain des Pres i vam trobar una pizzeria italiana molt bona: Vesuvio. Sortint vam visitar de nou París, especialment el mercat de Nadal davant l’ajuntament.

Mercat de Nadal a l’ajuntament de París.

A la tarda nit vam arribar-nos fins el museu de Ciències Naturals, on no teníem entrada. Vam haver-nos de conformar amb una visita als jardins, que eren plens d’uns animals del cretaci i del devonià, fets de plàstic a mida natural.

Bitxo prehistòric amb cara d’histèric!

Vam continuar caminant, passant per les vores del Sena, fins al nostre hotel. Aquell dia vam poder tornar a sopar al Libertino. Tan divertit com la primera vegada.

Vista de Notre Dame des d’un pont sobre la Seine.

El darrer dia a París era primer diumenge de mes i tots els museus obrien sense reserva i de forma gratuïta. Ho vam aprofitar per visitar el millor museu de Paris: L’Orsay. Cezanne, Degas, Monet, Manet, Van Gogh, Millet, Renoir… Grans mestres, grans obres.

Les ballarines blaves de Degas.

En sortir vam tornar a dinar al Vesuvio, perfecte. I a la tarda vam intentar visitar el Museu de Ciències Naturals, pensant que ara sí entraríem… però no. Ens vam conformar amb la Galeria d’Anatomia Comparada, del segle XIX, un museu clàssic per on no ha passat el temps.

El dia 3 de gener calia anar tornant. Plovia una mica i vam anar a dinar a la Vall del Loira, al poblet de Romorantin, a un italià anomenat La Scaleta. Familiar, prou bé… A la tarda arribàrem a Sarlat la Caneda, fantàstic poble medieval molt ben conservat. Ens allotjarem a l’hotel Ibis de Sarlat. Molt bé. Vam fer un volt pels carrers deserts. Tot tancat. Dilluns passat festes. Vam sopar al restaurant L’Esprit Sarlat, un francès de certa categoria, obert sempre, a costat de l’hotel on vam dormir, l’Ibis Sarlat, un hotel econòmic molt i molt recomanable.

Ciutat medieval de Sarlat la Caneda

El darrer dia de viatge vam travessar una França tancada, era un dimarts feiner, per anar a dinar, de nou i com sempre, a Can Duran de Figueres, el nostre restaurant a la ciutat.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Madrid per la Constitució

Ruta Barcelona a Madrid, amb parada a Saragossa, Medinaceli i Sigüenza.

Aquest pont de la Constitució i la Puríssima vam decidir fer una visita a Madrid, villa i corte. Vam fer una primera parada a Saragossa per no fer la ruta d’una sola tirada. Allà vam dormir a l’Hotel Exe WTC, una mica als afores, molt ben comunicat. Fantàstic i bé de preu. A la nit vam fer un volt per la ciutat i vam anar a sopar a la Taberna 1941, un gallec interessant, molt bon lloc.

L’endemà matí vam seguir la ruta cap a Madrid, parant a dinar a Medinaceli. Podíem haver parat també a Calatayud, ciutat molt bonica, o al fabulós monestir cistercenc de Santa Maria de Huerta, una veritable joia, però feia poc ja les havíem vistes. A Medinaceli vam dinar a El Aljibe, un restaurant molt bo, magnífic. Bona cuina i atenció. Un plaer tornar a passejar pels seus carrers de pedra, veure la seva plaça major, el palau ducal, la colegiata de la Asunción, els convents i cases solars. Vam comprar uns dolços al convent de les Clarisses de Santa Isabel. Boníssims. Està a l’entrada del poble.

Sortírem de Medinaceli i férem els pocs kilòmetres que la separen de la medieval vila de Sigüenza per una carretera local preciosa. Sigüenza és una gran ciutat de l’edat mitjana, amb una catedral molt impressionant, plaça major, carrers costeruts plens de cases nobles i palaus, la casa del Doncel i un castell convertit en parador al cap de munt. Imprescindible parada en el camí a Madrid.

Sortírem de Sigüenza caient ja la nit i arribarem a Madrid. Ens hostatjarem a l’Hotel Claridge. Molt bé. Un molt bon hotel. I per sopar, cada nit, a una trattoria italiana fabulosa: Acqua in Boca, a tocar de l’hotel.

L’endemà, al matí, cap al Museu del Prado. El passeig era encara de tardor. El museu, com sempre, una fita artística, històrica i cultural que no es pot deixar passar. Dinar a Los Cuatro Robles, una taberna prop del carrer Major, de la Puerta del Sol y las Descalzas. Molt bé. Tarda nadalenca: plaça major, Puerta del Sol, Callao…

Els dies que vindran seran de visita cultural al matí: Museu Thyssen, Reina Sofia… i passeig a la tarda, per admirar les llums de Nadal a la capital d’Espanya, que son molt boniques. Tampoc no hi va faltar el Parque del Retiro, també tardoral avançat. Per dinar vam anar un parell de dies a un italià molt rústic i molt recomanable: La Pentola Magica. Sopar a l’Acqua in Boca, dormir al Claridge… de fàbula tot plegat.

El darrer dia fou l’hora del Museu Arqueològic Nacional. Era el brillant final d’un recorregut pels museus de Madrid. La tarda nit fou per a una altra volta entre la decoració del Nadal.

El darrer dia tornada ràpida cap a casa, a Barcelona, amb parada a Saragossa, per veure de nou el Pilar i tornar a dinar a la Taberna 1941.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Nadal 2020 a l’Empordà

Per aquest dissortat Nadal de l’any 2020, el de la pandèmia, haguèrem de deixar de banda un viatge a París o una volta per Madrid. El confinament dins Catalunya ens obligà a revisar comarques belles que teniem un xic oblidades. Per això, abandonada la idea del Pallars, on nevava seriosament, decidírem marxar cap a Figueres, la capital de l’Alt Empordà, lloc ideal per visitar aquestes terres fantàstiques.

La primera parada fou Empúries, les platges suaus on els grecs desembarcaren a la nostra terra, i on fundaren la seva bonica ciutat, les ruïnes que admiràrem només arribar.

Tot seguit continuàrem viatge fins Sant Martí d’Empúries, petita joia medieval amagada darrera les seves dunes, amb la seva església gòtica, com un far o un castell, damunt la mar.

En acabat, i donat que tots els restaurants de la petita vila eren plens, ens arribàrem fins el poble de Sant Pere Pescador, on anàrem a raure al bar Ruki, un lloc senzill però molt bo per dinar.

Tot seguit, caient ja la tarda, fèrem cap a Castelló d’Empúries, capital altanera del comtat antic, dominada per la imponent catedral gòtica de Santa Maria. Un didal de carrers, amb places plenes de palaus, una ciutat preciosa.

Finalment vam arribar al destí, l’hotel Ronda de Figueres, un Ibis Styles bonic, net i polit, amb gent amable, un bon restaurant i habitacions a bon preu. Visitàrem Figueres, la basílica de Sant Pere, el Museu Dalí, i el poc conegut Museu de l’Empordà, amb uns quants quadres, pocs, de mèrit: un Dalí, un Nonell i un parell de Mir.

L’endemà agafarem la carretera cap al monestir de Sant Pere de Rodes, penjat dalt del Cap de Creus, una meravella del romànic català, un monestir agreste, de pedra sense polir, amb vistes damunt el mar.

De Sant Pere baixàrem al Port de la Selva, quiet i reposat enmirallat en la seva badia perfecta. Dormit al sol càlid de l’hivern mediterrani.

Seguírem cap a Cadaqués, la magnífica vila pescadora i pirata, arraulida al final de l’ampla badia. Dinàrem a la Gritta, un italià que ens enamora des de fa temps, i recorreguèrem els carrers tranquils i lluminosos amb calma. Donàrem la volta a les Ribes d’en Pitxot i el camí de Caials gaudint de les vistes damunt el poble blanc.

Tornada a Figueres caient la tarda. Plovisqueja mentre passegem per la capital de l’Empordà. Botigues obertes, gent als carrers, l’ajuntament i el castell de Sant Ferran, imponent, ja a les fosques.

El nou dia ofereix la possibilitat de veure l’admirada Canònica de Santa Maria de Vilabertran, fastuosa obra del romànic i el primer gòtic català, poc coneguda, poc visitada. Recorrem amb delit contingut les estances pures, de línies precises i clares.

Seguirem la ruta cap al bonic poble de Peralada, capital del Vescomtat rebel dels Rocabertí. Carrers i places tortuosos. Covents arruinats, decadència d’un passat esponeròs.

Continuem navegant pels camps plans i infinits de l’Empordà, fitant les Alberes que s’estenen al nostre davant, passant petits llocs, fins arribar a Rabós i d’allà, pujant per un camí rural, fem cap a la Vall de Sant Quirze, que senyoregen les ruïnes potents, pedra viva, de l’antic Cenobi de Sant Quirze de Colera.

Seguint la nacional 260 arribem a la Costa Brava més del nord, a tocar de França. Llançà, Garbet, Colera i, finalment, Portbou, amb la badia closa, ferèstega.

Anem a dinar a Llancà, al restaurant de Can Rafa, una troballa de les que cal compartir. Cuina de qualitat a bons preus, tracte amable i familiar. En acabat donàrem una volta pel poble alt, allunyat de la mar, i també pel port de Llançà, abans de tornar a casa, a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2020, Catalunya, Espanya, familia, hotel

Scotland 2019

L’estiu de 2019 vam sortir de Barcelona amb destinació Escòcia. La primera parada fou Narbonne. Vam dinar al Bella Napoli, pizzeria cèntrica que no està gens malament. Bona pasta, bona pizza a bons preus.

Seguírem cap a Clermont Ferrand, on vam dormir i dinar a l’hotel Ibis Styles Republique, molt bé, bé de preu, no cèntric però amb el tramvia a tocar. Vam sopar, fantàstic, allà mateix. Vam tornar a veure, per fora, la catedral de lava negra, gòtica, molt maca. També vam passejar per la ciutat medieval i la moderna: la place Jaude.

El dia següent vam continuar la ruta cap a París, amb parada a Orleans per dinar. Vam fer-ho en un restaurant italià del casc antic, a tocar de l’aparcament. Es diu Volpone i és una pizzeria. No és el millor restaurant on haguem estat però va fer el fet. Vam visitar de nou el casc antic, i la bonica catedral gòtica.

Per dormir ho vam fer a l’Hotel Ibis Styles a Massy, prop de París, en un barri amb molta immigració que feia una mica de basarda. Vam anar a passar la tarda a la capital de França fent servir el RER. Vam caminar un munt, de Notre Dame, cremada, a les Invalides, i la Tour Eiffel, i tornada!. Sopar al mateix hotel, gens malament.

L’endemà sortim de París cap a Calais on van agafar el vaixell fins a Dover. Dinar al mateix vaixell. Molta cua per arribar al nostre hotel, l’Ibis Styles london Excel, un hotel de la cadena francesa, molt ben situat davant del metro. Tarda de passeig a Londres. Sopar a l’hotel, al seu pub, que està molt bé.

El dia següent continuem la ruta cap a Peterborough, una bonica vila medieval amb una catedral preciosa. Vam dinar a la pizzeria Pizza Parlour, molt bé. Molt recomanable.

A la tarda seguim viatge cap a Lincoln, bella ciutat medieval anglesa amb un casc antic preciós i una altra catedral de somni. Assistim a les vespres, Evensong, cantades pel cor de la catedral. La pell de gallina. Quanta bellessa! Dormim als afores en un Ibis de colo vermell, molt bé. Bon hotel. Sopem al costat en un típic pub anglés, fantástic. Es diu Windmill farm i també és un hotel.

L’endemà continuem la ruta cap a York, un dels nostres destins estrella. Vam arribar a la ciutat amb molt de temps per visitar-la. Ho vam fer a consciència. Catedral, molt impressionant i molt maca, castell, carrers medievals, muralles… No us perdeu The Samples, el carrer de les carnisseries. Una passada! Vam dinar a la pizzeria Caesar’s, al darrera mateix de la catedral. Molt bé. A la tarda vam anar a veure el museu del ferrocarril d’Anglaterra, molt maco.

Per dormir vam continuar uns kilòmetres fins a Darlington on haviem reservat l’hotel Mercure de la ciutat. Vam sopar al mateix hotel, força malament. Mal servei aquell dia! Darlington estava molt mort, i no és una vila bonica, però te una església que no està malament.

El dia següent vam anar cap a Carlisle, tot travessant del mar del Nord a l’oceà Atlàntic per poder veure el mur d’Adrià. Vam parar abans a Durham per admirar la seva imponent i bellíssima catedral. la sort va voler que fessin una festa cívica i religiosa molt important que vam poder gaudir, desfilada històrica amb bisbe inclosa. La catedral una passada de bonica. I el poble medieval, amb carrers estrets, cases d’entramats de fusta i una plaça del mercat, plena d’edificis gòtics, molt guapa. Vam dinar al restaurant Uno Momento, un italià fabulós.

Vam continuar resseguint el mur d’Adrià, i vam parar a Chesters, unes restes del que fou un gran campament romà de cavalleria. Amb termes, domus, muralles… Molt interessant.

Arribada a Carlisle on vam dormir a l’Ibis vermell. Abans però vam fer una volta per aquesta ciutat anglesa visitant el casc antic, amb el seu castell i la catedral. Per sopar férem cap al restaurant italià anomenat Gianni’s Pizzeria. Molt bo i bé de preu.

L’endemà vam entrar a Escòcia per primera vegada, seguint la carretera rural amb encant i vistes que passa pel costat de la cascada que es diu Grey Mare’s Tail. Tota aquesta àrea és un parc natural encantador i sorprenent. Vam anar seguint després pel vall del riu Tweed. Vam dinar a la pizzeria Franco’s al poble de Peebles, fantàstic lloc, molt cassolà.

Seguírem fins a Queensferry, un poble molt bonic, meravellós, a l’estuari del riu Forth. Aquí ens vam allotjar en un pis preciós, al segon pis d’un edifici antic, del segle XVII. El lloc es diu Crawsteps i és tot un somni. Aquell dia, i els tres següents vam esmorzar i sopar al nostre apartament.

Edimburgh fou la destinació lógica del primer dia a Queensferry. Hi vam anar amb un bus de dos pisos, divertit i còmode, que en mitja hora escassa ens va situar al centre de la capital escocesa. La ciutat és bonica però no ens va agradar tant com York o Durham. És molt severa. Vam veure la Royal Mille, amb els seus edificis, la catedral, que no és gaire gran cosa, el castell i els museus nacional d’Escòcia i la National Gallery. El Museu Nacional és molt divertit, una mena de museu científic i cultural barrejat. La National Gallery te algunes obres interessants. A Edimburgh vam dinar al restaurant Civerino’s, molt divertit i contracultural, a base de pasta i pizza. Força bé. Dormir i sopar a Crewsteps.

El dia següent va ser l’hora d’agafar un vaixell i fer una excursió per l’estuari del Forth, fins la bonica illa de Inchcolm, amb la seva abadia. Però nosaltres el que volíem era veure foques, lleons marins i ocells. I en vam poder veure moltes!

Per dinar vam anar al proper poble de Dunfermline, per veure la seva abadia, normanda, preciosa.

Vam dinar, molt bé, en un altre restaurant italià, anomenat Carlucci. Molt recomanable. Vam menjar molt bé! Tornant vam parar a un petit poble de pecadors, molt ben conservat. Es diu Killross i és molt bonic. La nit de nou a Queensferry, sopar i dormir a Crewsteps.

L’endemà era dia de marxa. Anàvem cap a Inverness, capital de les Higlands. Vam parar a visitar la catedral de Dunkeld, que és molt bonica.

Per dinar vam escollir l’estació d’esquí d’Aviemore, situada en un parc natural. Aquesta vegada menjàrem en un buffet lliure italià, molt bo. Selecció d’amanides, pizzes i pasta. Excel·lent. És diu La Taverna d’Aviemore. Vam continuar camí cap a Inverness on havíem reservat una bonica casa als afores, en una urbanització residencial plena de parcs i flors. La casa, maca i molt neta, es diu 168 Heather House Holiday. Hi vam estar tres dies, molt bé.

El primer dia a les Highlands tocava fer una volta pels espais naturals més bonics, i per la salvatge costa escocesa. Vam anar fins la Corrieshalloch Gorge National Nature Reserve. Un engorjat espectacular, en mig d’una natural verge.

Tota la ruta va ser paisatge fabulós, inèdit per a nosaltres. En sortir d’allà vam fer cap a la Gruinard beach, una platja molt bonica, esplèndida, on vam passar una bona estona recollint petxines i gaudint del sol. Perquè feia un bon sol aquells dies a les Highlands!

Continuàrem la ruta per arribar-nos fins el poblet pescador de Gairloch, on vam dinar al restaurant Shieling, un lloc autènticament escocès. Era tan típic que ens vam trobar un convit funeral!

De tornada a Inverness encara vam poder parar una bona estona al Loch Maree, un llac molt bonic, amb uns paisatges encantadors. De fet tota la ruta va travessant llacs, costes retallades, collades verdes sense vegetació i boscos feréstecs. La natura és la reina dels llocs. Sopar i dormir a la nostra casa llogada.

L’endemà tocava llac Ness i la illa de Skie. Tot estava ple de turistes. El llac no és gran cosa. Com hem dit molt turístic. Els castells de la vora el llac impossibles, ni aparcar. Vam continuar cap a la illa de Skie. És una illa molt bonica, amb pobles de pescadors, llacs i muntanyes molt altes. Hi ha unes vaques molt divertides, llanudes. Vam dinar al Red Skye restaurant, un escocès molt recomanat. Estava molt bé, però va resultar car. El menjar però, era molt casolà i molt bo.

De tornada vam poder parar i veure el Castell Eilean Donan Castle, que a l’anada tenia el pàrquing ple. Molt evocador i bonic paisatge. Vam comprar uns records.

Tornada a Inverness, ciutat que vam aprofitar per visitar. Catedral, nova i vella, riu i pont, casc antic, castell. No és espectacular però no està malament. Dormir i sopar a la nostra casa.

El dia següent tocava marxar. Vam anar cap a Glasgow passant pels millors paisatges possibles a les Higlands. Vam fer de nou el llac Ness, aquesta vegada vam poder veure el castell de Urquarth que el dia anterior estava complert.

Vam continuar cap a Fort Augustus, Fort Williams per poder travessar l’espectacular i corprenedor pas de Glen Coe. Es difícil explicar la bellesa d’aquest lloc, les condicions extremes, les muntanyes antigues com dinosaures, els llacs, turberes, flors…

De baixada més paisatge. Ara el magnífic Loch Lomond, parc natural, preciós. Vam dinar a Tarbet, al restaurant Slanj, un escocès molt típic, amb els cambrers amb faldilla. Està situat en una antiga església reconvertida en pub. Tot molt al·lucinant!

A partir d’aquí va començar a ploure, cosa que ens va impedir visitar Glasgow. vam continuar de dret cap a Ayr, una bonica població turística costanera, amb belles platges de sorra, que no vam poder aprofitar. Va ploure tota la tarda. Malgrat tot vam decidir anar a fer un tomb pel casc antic del poble. Plovia a bots i barrals. Una part de la família es va quedar al petit hotel familiar amb encant on teniem la nostra habitació. Van fer bé. Es diu Vito’s, i és un italià molt recomanable. L’endemà ja no plovia i vam baixar cap a Anglaterra de nou, deixant Escòcia. Volíem fer una ruta pels llacs de Cúmbria, una regió molt maca i un parc natural reputat. Però una errada en la direcció en un nus d’autopistes ens va acabar portant a Kendal, una bonica ciutat medieval on vam dinar al restaurant turc l’Oliva café. Molt bé. Bona teca.

A la tarda vam aprofitar per anar a passejar per l’únic llac possible de visitar fàcilment des de Kendal. Per sort era el més gran i bonic. És el llac Windermere. Vam anar al centre de visitants, on hi ha un parc d’aventura molt interessant.

Continuarem el camí cap a Liverpool, la ciutat dels Beatles, on ens allotjarem a l’hotel Ibis Styles, dues nits. Molt bé per cert. Tarda per visitar la ciutat, el port, els docks, reconvertits en un atractiu turístic poderós. Tot molt xulo. Ens va agradar molt. Vam sopar en un italià molt bo, típic i concorregut. Es diu La Casa Itàlia.

Vam dedicar l’endemà a visitar la bonica vila medieval de Chester i a rondar per la costa del país de Gales. A Chester vam poder admirar la catedral, el casc antic amb les cases d’entramat de fusta, els atractius The Rows, unes galeries penjades a mig carrer, l’amfiteatre romà i l’església normanda de Sant Joan. Possiblement la ciutat medieval més maca del Regne Unit.

Vam anar a dinar a un poble costaner anomenat Conwy, amb les seves muralles, el port, el castell i el casc antic molt ben conservat. Una veritable ciutat fortificada. Ho vam fer en un fish and chips anomenat el Galeón, no gaire bo, però ja sabíem on anàvem!

A la tarda, havent dinat, vam continuar fins un altre poble murallat preciós: Caernarfon. Amb el seu port, carrers estrets i castell al costat del mar. Molt maco.

Tornada a Liverpool, amb visita a la catedral catòlica, moderna, molt bonica, centre comercial espectacular i barri de Chinatown. Tocava marxar de Liverpool cap a Gloucester. Vam parar primer a Coventry, la ciutat màrtir de la segona guerra mundial, on vam poder veure la catedral destruïda i la nova. Impressionant, molt impressionant. Vam dinar al pub Golden Cross, un pub britànic de cap a peus. Recomanable.

Deixem Coventry i anem a Stratford upon Avon el poble natal de Shakespeare. No ens va acabar d’agradar, era molt turístic.

Finalment vam arribar al nostre hotel a Gloucester. Estava situat en mig del bosc, en una zona rural de granges antigues, i rodejat d’un parc molt bonic. És el Mercure Gloucester Bowden Hall Hotel. Va viure temps millors, però no estava gens malament. Aquella tarda vam visitar Gloucester, els docks, molt bonics, i el casc antic. La nostra filla es trobava malament i per això vam quedar-nos a sopar a l’hotel. Pas mal du tout!

L’endemà vam començar per Gloucester de nou. Vam veure la catedral, preciosa, amb un claustre que van escollir per rodar les pel·lícules de Harry Potter.

Vam deixar Gloucester per anar a Wells, petit poble amb una gran i preciosa catedral, molt maca, una passada. Allà vam dinar al restaurant ASK Italian, un italià molt bé de preu i amb bona teca.

De tornada a Gloucester vam poder parar a Bath, fabulosa ciutat noucentista amb uns banys romans perfectament conservats, increïbles!

 

De nou a l’hotel Mercure, sopar allà i dormir. El dia següent era el darrer a Anglaterra. Vam sortir de Gloucester i vam arribar al port de Dover a l’hora d’agafar el vaixell, però portava retard… dues hores. Vam embarcar a quarts de quatre, dinant al mateix vaixell.

Desembarcament a Calais i temps just per anar al nostre hotel a França, l’Ibis Styles de Bruay la Broussiere, molt bé, i molt bé de preu. Per sopar vam anar fins la veïna població de Bethune, que te una bonica plaça major i un beffroi com els de les ciutats flamenques. Guapo. Vam sopar al restaurant Le Vesuvio, un altre italià molt recomanable.

Anem ja de tornada, passem per París i, en sortir de la capital francesa parem, justos de temps a Milly la Foret, un bonic poblet amb unes halles de fusta molt xules. Dinem per pura misericordia del propietari al restaurant italià Nonna Lina, fantàstic, molt recomanable.

Continuem la ruta de tornada a Barcelona, però parant al meravellós monestir de Noirlac, una abadia cistercenca de línies pures i simples, una joia poc coneguda.

Acabada la visita arribem a Clermont Ferrand on hem de dormir al Mercure de la place Jaude. Sabíem perfectament on era, al centre peatonal de la ciutat, però no com aparcar per allà, va costar un horror i se’ns feu tard. Sort que vam encarregar el sopar al restaurant Terres Latines, un italo-espanyol molt divertit, amb una proposta de tapes força original. Molt bé. El darrer dia de ruta encara vam poder parar a dinar a La Covertoirade, un preciós poblet medieval, perfectament conservat, que ja coneixíem de moltes altres rutes. Vam dinar, molt bé per cert, al restaurant Auberge du Chat Perché.

Ja només quedava retornar a Barcelona per donar per conclosa aquesta ruta.

Deixa un comentari

Filed under 2019, Anglaterra, Europa

Estiu de 1996: una volta per França

L’estiu de 1996 vam anar de viatge al nord de França. Vam sortir de Barcelona el 12 d’agost, parant a dinar a Agullana, en un restaurant que va tancar posteriorment. Vam travessar la frontera i vam anar fins Montpeller, ciutat que vam visitar. Vam dormir a l’hotel Ulysse, molt maco, molt bé.

D’allà vam marxar el dia 13 d’agost cap a Grenoble, bonica ciutat al peu dels Alps. Vam parar a dinar a Avignon, la ciutat dels papes, i vam anar a dormir precisament a Grenoble, en concret a l’Hotel des Alpes, al centre. Avui dia és un hotel de la cadena Kyriad.

El dia 14 sortírem de Grenoble en direcció nord, cap a Albertville, on vam fer un volt pel poble antic, medieval, i on vam dinar. Tot seguit vam fer via cap a Annecy, fabulosa ciutat amb un casc antic fantàstic i un llac molt xulo. Finalment vam arribar a Bonneville sur Arve, a tocar de Ginebra i Chamonix. Vam sopar i dormir allà, a l’hotel de l’Arve.

El dia 15 vam entrar a Suïssa i vam visitar Ginebra, amb el llac i el casc antic. Vam dinar allà, en una pizzeria. Després vam tornar a entrar a França i vam baixar pel vall del riu Doubs, parant a Ornans, per anar a dormir a Besançon, a l’hotel du Nord. Vam sopar prop de l’hotel.

El dia 16 vam continuar la ruta, camí d’Alsàcia. Vam anar a Basilea, Suïssa de nou, on vam dinar. Tornant a entrar a territori francés anat a Colmar, bellíssima vila alsaciana. Vam dormir a l’Hotel du Cerf, avui dia tancat, on també vam sopar. Un lloc magnífic, on vam estar-nos 3 nits.

El dia següent vam fer una ruta pels petits pobles medievals alsacians: Eguisheim, Murbach, Turckheim, Riquewihr…

El darrer dia vam travessar la frontera alemana per anar a veure la ciutat de Friburg in Bresgau, preciosa, amb el seu casc antic i la seva catedral. Vam pujar fins el llac Titisee, on vam remar, i vam dinar a la vora del llac en un bonic restaurant. Vam estar a punt de comprar un rellotge de cucut a la Selva Negra. De tornada a l’Hotel du Cerf vam parar a Neuf Brisach, ciutat fortificada.

L’endemà deixàrem Colmar i ens endinsàrem a Alemanya per anar fins Trier, Trèveris, bella ciutat medieval amb un gran passat romà. De tornada passàrem per Luxemburg, on vam parar a la capital, que no val gaire la pena, i arribàrem a Strasbourg, una altra gran ciutat europea, amb un barri fluvial preciós i una catedral fabulosa. Allà anàrem a dormir a l’Hotel Vendome, davant l’estació, que encara hi és i funciona.

La Petite France, Estrasbourg, França. A sota la catedral d’Estrasbourg

El dia següent, ja era 20 d’agost, vam marxar cap a Metz. Pel camí vam parar a Luneville, on hi ha un palau barroc gran però no gaire bonic, Nancy, amb la seva brillant i espectacular place Stanislas i, finalment Metz, amb la catedral i el casc antic. En aquesta darrera ciutat ens va fer molta gràcia sopar al restaurant Flo, bessó del que hi ha a Barcelona, i dormir a l’hotel Metropole, altra cop a l’estació, avui dia tancat.

De Metz vam sortir per anar a veure els escenaris de la primera guerra mundial, Verdún, les trinxeres, la voie sacrée… impressionant. Els cementiris molt corprenedors. Acabàrem a Reims, on vam poder gaudir de la catedral, una joia del gòtic. Vam dormir a l’hotel Porte Mars, molt bé.

De Reims vam marxar cap a Provins, per veure la Tour de Cèsar, meravellós castell dins el poble murallat. D’allà vam marxar vers Auxerre, amb una catedral molt maca. Havent dinat marxàrem cap a Avallon, un poble medieval molt bonic, per acabar la ruta a Semur en Auxois, un encantador poblet parat en el temps, joia de la Borgonya. Allà vam dormir i sopar a l’Hotel Cymaises, molt bé.

Sortírem de bon matí per anar a veure la capital de la Borgonya, Dijon. Seguírem cap a Beaune, amb el seu esplèndid hospital de pobres, per seguir cap a Autún i la seva catedral romànica i acabar el dia al poble balneari de Bourbon-Lancy, on vam dormir en el Grand Hotel Thermal, un balneari, en una habitació d’època, moblada amb gust francés i  d’anticuari. Vam sopar al poble mateix, al restaurant La Grignotte du Vieux-Bourbon, que encara existeix.

Seguírem el nostre viatge, ja de tornada a casa, baixant cap a Moulins, on visitàrem la bella catedral, Vichy, la ciutat balneària, Clermont Ferrand, amb la catedral de lava negra i, per acabar, Le Puy en Velay, amb un casc antic fabulós. Allà vàrem dormir a l’Hotel Brivas i vam sopar en un restaurant encantador, anomenat el Nom de la Rosa, ara tancat malhauradament.

 

Des de Le Puy en Velay vam baixar cap a Pradelles, un bonic poblet inscrit entre els més bonics de França, i continuar cap a Mende, La Canourgue i parar a dinar a La Covertoirade, un poblet medieval murallat preciós. Seguim cap a la costa i parem a dormir a Prada de Conflent, a l’hotel Pradotel, un clàssic de sempre per a nosaltres, que ara es diu Le Vauban. Abans, però, visitem l’abadia de Cuixà i sopem en un petit restaurant proper a l’abadia, a Codalet, que es diu Nogarols.

Retornem a casa, parant a Girona, de nou al Museu del vi, a dinar.

 

Deixa un comentari

Filed under 1996, Alemanya, Europa, França

Cap de Creus a l’hivern 2019

Vam decidir fer un pont d’hivern al Cap de Creus. Poca cosa, sortir dissabte i tornar diumenge. El primer dia vam anar fins a Cadaqués. Estava magnífic. Vam haver d’aparcar fora el poble, a la platja del Ros.

Erem lluny però caminant per la riba vam obtenir vistes impagables de Cadaqués sota el sol de març.

Dinar a la Gritta, un italià molt recomanable, pizza i pasta, però també carn o peix. Barat, molt ple. Visita de la vila, carrers estrets, cases blanques.

Descobrim una cosa que no havíem vist mai: les tapes de l’entrada d’aigua de les cases tenen petits quadres mariners. Una cucada.

A la tarda anem fins a Port Lligat, un entorn molt bonic, amb la casa de Dalí. El port, les barques, el mar quiet… un paradís.

Seguim cap a far de Cap de Creus, paisatge esplèndid, en diuen mineral.

A la nit fem cap a Figueres, on sopem i dormim a l’Hotel Duran, molt bé. Molt recomanable. Fem un volt per la ciutat: museu teatre Dalí, carrers comercials…


L’endemà sortim cap a Sant Pere de Rodes, meravellós monestir romànic penjat damunt Port de la Selva.

Per dinar baixem a Port de la Selva, bonic poble blanc mariner obert a la seva àmplia badia. Fem una estona per la vila i per la seva platja.

Dinem al Port mateix, al restaurant Bellavista. Esperàvem quelcom millor. A la tarda anem a Platja de Garbet, a remullar-nos el peus i ressolar a la sorra. Magnífic.

Al capvespre, tornada a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2019, Catalunya, Espanya, Europa

Londres, Cap d’any 2019

El Nadal 2018, i Cap d’any 2019, vam fer una ruta fins a Londres. Vam sortir de Barcelona en direcció Narbonne, on vam dinar al Bella Napoli, pizzeria cèntrica que no està gens malament. Bona pasta, bona pizza a bons preus. Seguírem cap a Clermont Ferrand, on vam dormir i dinar a l’hotel Ibis Styles Republique, molt bé, bé de preu, no cèntric però amb el tramvia a tocar. Vam sopar, fantàstic, allà mateix. Aquella tarda visitàrem el seu mercat de Nadal, petit i bonic, al peu de la catedral de lava negra, gòtica, molt maca. També vam passejar per la ciutat medieval i la moderna, gaudint de les llums de Nadal i les atraccions ibstal·lades a la place Jaude.

L’endemà vam seguir cap a París, amb parada a Orleans per dinar. Vam fer-ho en un petit restaurant del casc antic, prop de la bonica catedral gòtica. Es diu “Les pieds dans le plat”, i és molt recomanable. Havent dinat, una passejada.

A la tarda vam arribar a París. Vam hostatjar-nos a l’hotel Ibis Styles Marcel Semblat, dins la ciutat mateix, a peu de metro. Molt bé. Vam anar a veure dos mercats de Nadal. El que estava parat a La Defense, immens, i el més coquetó que estava als peus de la torre Eiffel. Molt bonic. Boira i fred, però no pluja. Vam sopar al restaurant Le Belvedere, a tocar de l’hotel. Bona pasta i pizza. Recomanable.

El dia següent tocava anar a Anglaterra. Vam sortir de París en direcció Calais per agafar el tren, el tren sota el canal de la Manega. Cosa de ciència ficció. Com 2001!. El cotxe dins d’una mena de nau espacial.

En arribar a Folkestone, territori anglès ja, vam baixar al port per dinar en el millor restaurant del poble: “The Harbour Inn”. Fabulós!. I el poblet una monada. Bonic de veritat.

Havent dinat seuim cap a Londres. Ens allotgem a Plumstead, un barri dels afores, tranquil. En una casa que hem llogat al carrer Alabama, molt bé. Un autobús, el 53, ens porta en una hora a Westminster o Whitehall, tot un luxe. Sopem a la mateixa casa. Res de restaurants aquesta vegada!.

Matí a Londres. Visita turistica estàndard, amb guàrdia a cavall, Trafalgar Square, Westminster i la National Gallery, plena de pintures increibles.

img_5913_resultado

Sortint del museu veiem els preparatius i l’animació prèvia a la gran desfilada de cap d’any. Xulo. Dinem en un pub molt divertit i conegut: el Silver Cross, a Whitehall. A la tarda travessem Londres en bus pels carrers més ben il·luminats: Oxford Street, Regent’s Street, i pugem a Hyde Park on hi ha el gran mercat de Nadal de Winter Wonderland, una passada, amb atraccions, parades i pista de gel.

L’endemà, una altra vegada cap a Londres amb el bus 53. Ara toca el British Museum, amb les seves col·leccions increïbles d’art antic.

Anem a dinar a un restaurant turc, molt bo, de gran categoria, anomenat TAS. En sortir una passejada pels animats carrers del Soho, plens de teatres, amb una parada especial al petit i encantador mercat de Nadal de Leicester Square. Després agafem metro i bus per anar a Mayfair, Bon Street i Oxford Street, a veure magatzems de grans marques i comprar alguna cosa. Tornada a la nostra casa del carrer Alabama havent passat pel tradicional i pintoresc Xinatown, el barri xinès de Londres.

Començava el primer dia de l’any a Plumstead. Carrers deserts. Parcs sense públic. El darrer dia a Londres vam anar a veure la parada de Cap d’Any. Vam baixar abans del bus 53. Tot estava tallat!. Caminat vam arribar al London Eye, la gran roda, i vam visitar el petit mercat de Nadal de Southbank. En sortir travessàrem el pont Victòria fins a Trafalgar Square. Tot estava ple de gent. Massa públic per a nosaltres. Vam decidir anar a veure el Covent Garden amb el seu mercat, molt bonic. I seguírem fins Somerset House on hi havia una esplèndida pista de gel.

Per dinar vam anar a un pub molt maco i acollidor, el Welligton, a tocar de la Somerset House. A la tarda vam voler anar a veure la casa del detectiu Sherlok Holmes. A la porta hi havia un policia amb males puces, que ordenava la gent. Interessant. De tornada una passejada de nit per Westminster i Sant James Park fins a Buckingham palace i tornada a Trafalgar Square per agafar el bus 53 fins a Plumstead.