Tag Archives: barco

Delta de l’Ebre, pont de febrer 2020

Aquest pot de febrer vam decidir anar un parell de dies al Delta de l’Ebre. Vam sortir de Barcelona, en direcció a Sant Carles de la Ràpita, on havíem reservat a l’Hotel Can Batiste, tot un encert!. També vam sopar al mateix hotel, que disposa d’un restaurant de campanetes, molt bo. Una volta pel poble, mentre queia la nit i a dormir.

L’endemà vam sortir cap al Delta de l’Ebre, anant a l’Encanyissada on vam veure flamencs. I, tot seguit, vam fer cap al centre d’interpretació de la casa de fusta, molt xulo.

Tornant al Poble Nou del Delta vam continuar fins el Trabucador, molt bonic. Feia un dia molt calmat, sense vent.

Del Trabucador vam anar cap a Deltebre, i al port fluvial per agafar la barca que baixa fins la gola de l’Ebre. Una excursió agradable en un dia radiant, sense vent i amb molt sol.

Per dinar ho vam fer allà mateix, a peu de l’embarcador, al restaurant Casa Nuri, que tot i ser molt gran, i molt típic, ofereix producte de qualitat. S’hi menja molt bé. La tarda la vam passar a la platja de Riumar, solitària aquests dies de febrer, i molt bonica.

 

En tornar vàrem passar per la platja de la Marquesa, molt malmesa per la tempesta Glòria. Allà hi havia arrossars inundats fora de temporada per treure’n l’aigua salada marina. En alguns camps pasturaven els ibis negres d’Egipte, i els flamencs.

Tornada a Sant Carles, sopar i dormir a l’hotel Cal Batiste, diví. L’endemà sortim cap a Tortosa per visitar aquesta bonica ciutat medieval i renaixentista. Comencem per la catedral, gòtica, molt maca, amb un claustre xulo també.

Sortint vam poder fer una ullada al magnífic palau gòtic dels bisbes de Tortosa

Ens encaminarem tot seguit cap al Col·legi dels Sants Metges, una obra mestra del Renaixement a Tortosa, a Catalunya i a Espanya. Impressionant. Vam quedar bocabadats! Pel camí no deixàrem d’admirar el portal barroc de la capella de la Verge de la Cinta, patrona de la ciutat.

Acabàrem per fer una volta per la part baixa, la que toca el riu, amb el pont, el monument de Franco damunt l’Ebre, que te els dies comptats, i la façana barroca, inacabada de la catedral. Una experiència ben reeixida!

Per dinar vam anar a l’Ametlla de Mar, bonic poble mariner, on vam poder banyar-nos els peus en les aigües turquesa de la Cala S’Alguer. Per menjar vam tornar al Sal Moreno, un bar de tapes que els diumenges fa un menú que no està gens malament. I d’allà, tornada a Barcelona!

 

Deixa un comentari

Filed under 2020, Catalunya, Espanya, familia, hotel

Setmana Santa 2019 a Múrcia

Aquesta Setmana Santa tardana, era a mitjans abril, vam decidir anar a la platja i, per això, vam escollir Múrcia. A més, en aquesta desconeguda capital llevantina hi fan unes processons molt divertides que ja havíem viscut abans. Sortírem de Barcelona i paràrem a dinar a l’Ametlla de Mar, al gastrobar Sal Moreno, un bar de tapes d’autor al costat de la cala S’Alguer, al centre del poble. Molt bé. Feia dia de platja. I la de l’Ametlla estava guapíssima.

Seguírem fins a València on dormírem, com sempre, al Holiday Inn Express Bonaire, al centre comercial. Senzill, barat i convenient. Tarda de botigues. Sopar al restaurant Sorsi e Morsi, al mateix centre comercial Bonaire. Bona pasta i bones pizzes. No falla. L’endemà continuàrem cap a Múrcia via Yecla i Jumilla. Arribàrem a la ciutat a mig matí, i anàrem a dinar a la Imperial, un restaurant italià molt bo. Tarda de turisme, amb una primera processó. La catedral, preciosa. El Casino mudéjar guapíssim, teatre Romea, carrers… tot bonic!

Ens allotjarem a l’Hotel Siete Coronas, molt bé, el millor de Múrcia. I la primera processó, molt xula. Sopar a la Taberna La Parranda, la petita, no la gran de la plaça de Sant Joan. Bé, el primer dia, malament el segon. De tornada, una petita visita a la ciutat de nit.

L’endemà sortim cap a Elx, que no visitem, per anar cap a Santa Pola i embarcar per l’illa de Tabarca. No habvíem tornat a aquesta petita illa mediterrànea, davant de la costa d’Alacant des de feia molts anys. Val a dir que està igual de maca o més. Els vaixells surten cada hora de Santa Pola. El trajecte dura 30 minuts només i l’arribada a l’illa és com la de totes les illes, esplèndida. El port, les muralles, l’església, carrers blancs, la cala de sorra blanca i aigües blau cel, la porta al mar… un petit paradís, un racó de mar del Mediterrani, assequible, fresc, bell…

En una illa que viu només del turisme és difícil decidir on dinar. Tothom et dona propaganda. Nosaltres ho vam fer a Casa Gloria, bé, sense més. Retornats a Santa Pola, passem vora el mar i les salines de Torrevella, on hi havia flamencs, per anar fins Guardamar. I tornem a Múrcia. Visitem el pati del palau episcopal que estava obert, la catedral de nou i veiem passar la processó. Per sopar anem al restaurant Taberna La Parranda, per segona nit consecutiva. Aquesta vegada no va anar bé. Van trigar molt a servir-nos.

El dia següent, dimarts sant, anem fins a Águilas, i passem a Almería, cap a Pulpí per anar a la bellíssima cala de los Cocederos, una de les platges més maques que mai hem vist. Ens banyem a la cala Carolina, just al costat. Paisatge molt bonic, semidesèrtic. Aigües netes, de somni.

En acabar la banyada anem a Águilas centre, aparcant al port i dinant a la Casa del Mar, peix fresc, de primera qualitat, fabulós. I, en sortir, tornem a la platja, aquesta vegada la llarga i preciosa playa de Poniente, on tornem a banyar-nos.

Tornem a Múrcia, per veure la processó que surt de Sant Joan, al costat de l’hotel i la de Sant Joan de Déu, no gaire més lluny. Sopar a la pizzeria la Imperial. Fantàstic com sempre. Volta per Múrcia de nit i tornada a l’hotel.

Darrer dia a Múrcia i decidim fer una visita a Cartagena. No fa bon dia com els anteriors i no podrem banyar-nos. Veiem el teatre romà de la ciutat i fem un volt pel port i el carrer comercial. Bé. Bonic.

Seguim per anar fins el Mar Menor, en concret a la playa Paraiso, que fa pinta de ser molt bonica. Però avui no fa bon dia, el vent bufa fort i l’aigua està remenada. La manga aixeca el nas al fons.

Abans de dinar treiem el nas en un altre paratge natural impressionant, Calblanque, amb unes cales guapes de debó i un paisatge saharià. Fa molt mal temps i el mar està revoltat de veritat.

Anem a dinar al Cabo de Palos, al petit port d’aquest poblet. Ho fem al restaurant El Faro, molt bé. Molt recomanable. Peix fresc a bon preu. Passegem pel port i per la mar de ponent.

Abans de tornar ala cotxe fem una petita caminada vora la mar de Llevant, molt esverada. Veiem, a la dreta, el far del Cap de Palos. A l’esquerra, els edificis alts de la Manga.

Tornem a Múrcia a temps de veure la processó de dimecres sant. Sopem al restaurant La Pequeña Taberna, una joia, el millor restaurant de Múrcia amb diferència.

Dijous Sant, dia de marxa. Sortim amb cel amenaçador. Plourà tot el dia a partir de Yecla, i a Múrcia s’acabaran les processons per aquest any, sota una forta pedregada. L’autopista està tallada i fem una hijuela per l’horta d’Alberic. Arribem plovent a València, on dinem a la Tagliatella del Centre Comercial Bonaire. Ens allotgem de nou al Holiday Inn Express. A la tarda, tot i plovent, agafem el bus 160 cap a València. Per sort del destí feien portes obertes al palau de la Generalitat, guapíssim edifici gòtic i renaixentista ple d’obres d’art.

Sortim i, nova sort, una coral canta angelicalment a la Basílica dels Desemparats… fantàstic!.

Travessem la plaça i entrem a la catedral, on sort del destí, hi ha ofici solemne presidit pel cardenal Cañizares i processó amb el Sant Grial.

Tornem a l’hotel amb bus. Diluvia. Xops anem al restaurant, molt bo de nou. És el Sorsi e Morsi, un valor segur. L’endemà retorn a casa. El cotxe d’uns amics punxa una roda. La Guàrdia Civil l’auxilia. Perdem unes hores, en una tornada lenta a Barcelona, a 80 per hora. Dinem a l’Ametlla de Mar. Tot ple. Anem a un bar de tapes, anomenat Pica-Pica, fabulós, una troballa. molt recomanable.

Deixa un comentari

Filed under 2019, Espanya, Europa, murcia

Setmana Santa a Extremadura i Castella

Aquest any 2018 vam anar a fer una volta pel nord d’Extremadura i el sur de Castella i Lleó, un viatge molt bonic. Vam sortir de Barcelona i vam dinar a Saragossa, a la zona de tapes coneguda com el Tubo. Normalment anem al Meli, o a la Pilara, però aquesta vegada estava ple.

Per això vam acabar a Casa Emilio, bé sense més. Vam continuar camí de Guadalajara, en un dia molt plujós, des de la sortida. A Guadalajara ens vam hostatjar a l’hotel Tryp, situat als afores, molt bé. Vam sopar al mateix restaurant de l’hotel, que te un menú suculent i una bona carta a preus moderats. L’endemà vam continuar viatge cap a la ciutat extremenya de Plasencia, on vam arribar al migdia. Vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé, tant l’hotel com el restaurant.

A la plaça major, molt bonica, abans d’anar a dinar, vam veure passar la processó del diumenge de rams, “la borriquilla”.

Aquella tarda vam visitar la ciutat, la plaça major molt bonica, els palaus i concents.

I, més tard, les catedrals de Plasencia, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’anava menjant com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, ple de bonics palaus, l’eclesiàstic amb les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia.

A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada.

L’endemà vam anar cap al parc nacional de Monfragüe, on vam poder gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant, al Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!.

Seguidament vam anar cap a Trujillo, bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro. No vam poder dinar allà perquè no vam poder aparcar.

Finalment, al migdia, vam arribar a Cáceres, una ciutat preciosa, amb un casc antic fantàstic, tot de pedra, amb cases fortes, convents i palaus amb escuts a la façana. Vam dinar a la plaça major, a peu de muralles, tota blanca, al restaurant “El Requeté”, pas mal.

A la tarda, tornada a Plasencia i passeig per les vores del riu Jerte, que baixava molt ple, sopar al restaurant Español, a la plaça major, i processó, molt bonica, a la nit.

Després d’esmorzar a l’Hotel Exe Alfonso VIII, que te una bona vista damunt la catedral de Plasencia, agafem el cotxe per pujar el vall del Jerte. Però els cirerers no estaven florits, faltaven deu dies o més.

Arribem al Barco de Ávila, anem a Bejar, i pugem cap a La Alberca, bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, fet tot el de pedra granítica, impactant.

 

Des de La Alberca anem cap a Salamanca, la ciutat renaixentista més bonica d’Espanya, i qui sap si del món, amb permís de Florència. Allà ens allotgem al Tryp Hotel Montalvo, als afores, però molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars!.

La catedral, des del riu Tormes.

La plaça major, bella obra de Churriguera, gran, molt gran.

La façana de la Universitat de Salamanca, plateresca, on cal cercar la granota… us donem una pista… cerqueu primer la calavera!.

L’impressionant edifici de la Clerecia, seu dels Jesuites.

A Salamanca vam sopar tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé. Havent sopat visitem la ciutat de nit i veiem passar una processó, molt solemne, com totes les de Castella.

Dormir a l’Hotel Tryp Montalvo i, l’endemà, una ruta pel Duero, amb primera parada a Zamora, plena d’esglésies romàniques molt boniques i una catedral xula, tancada perquè feien missa.

El bonic palau dels “Monos”

Seguim cap a la villa de Toro, amb la seva superba col·legiata romànica, amb portada polícroma, que no vam poder admirar aquesta vegada, perquè estava tancada. Dinem al restaurant Castilla, pas mal du tout!.

A la tarda tornada a Salamanca, on aprofitem per veure les dues catedrals, la romànica, preciosa, amb el seu retaure major de Nicolau Florentí, les pintures i tombes murals… I la catedral nova, plateresca.

     

A la nit tornem a sopar a I pan I vino, que ens va agradar molt. I de nou veiem una altra bonica processó i podem gaudir de la nit il·luminada a la nit.

El dia següent marxem de Salamanca cap a Guadalajara, ja de tornada a casa. Aprofitem per parar, passar el matí, i dinar a Ávila, on visitem les muralles, la catedral, preciosa, i per fer un volt per la ciutat.

Dinem a la pizzeria la Barcaccia, que no estava del tot malament tampoc. I, en acabar, travessem la sierra de Guadarrama, baixem a Madrid i anem a Guadalajara, on ens tornem a allotjar a l’Hotel Tryp Guadalajara, que ja havíem visitat a l’anada. Molt bé.

A la ciutat fem un recorregut per palaus meravellosos, com el dels ducs de l’Infantado, amb el seu pati i façana renaixentistes, i per les esglésies de la vila.

D’entre els nombrosos monuments que visitem destaquem la capella funeraria de Luis de Lucena, un humanista, amb uns frescos italians del segle XV que representen escenes de l’antic testament i les sibil·les. Molt maco.

Menció a banda mereix la recentment restaurada capella de l’església mudèjar de Santiago Apostol, amb la seva decoració polícroma de dragons i traceries.

Aquí vam poder veure una bonica processó de tarda.

L’endemà continuem ruta cap a Barcelona, amb parada obligada al bellíssim monestir de Santa Maria de Huerta, cister puríssim, amb el seu claustre, l’església amb les pintures funeràries dels Ducs de Medinaceli i, sobretot, el seu esplèndit refetor, localització obligada de qualsevol pel·lícula sobre temàtica medieval.

Encara va donar temps d’arribar-nos a Saragossa per dinar. Ho vam intentar al Meli del Tubo, ple per poc, i vam anar a un altre valor segur: La Pilara, bones tapes a bon preu. En sortir encara vam tenir temps de veure passar una bonica processó, a l’estil d’Aragó, amb tambors com els de Calanda. Impactant!. En acabar, carretera i cap a casa.

Deixa un comentari

Filed under 2018, aragó, castella, Espanya, Extremadura

Viatge a Irlanda a l’estiu 2015

ireland

L’estiu del 2015 varem sortir de Barcelona camí de la República d’Irlanda. La primera nit fou a Clermont Ferrand, al Novotel de la ciutat, prèvia parada a dinar al Novotel de Narbonne. L’endemà vàrem seguir camí amb parada a dinar a Blois, a la terrassa del restaurant Le Clipper.L’estada a Blois, bella vila a tocar del Loire, ens va permetre fer una visita al castell de Francesc I, renaixement pur, molt interessant.

IMG_3226

Continuàrem viatge fins Le Mans, on tornàrem a dormir en un Novotel. D’allà férem cap a Bayeux, bellíssima ciutat de la costa de Normandia, on vàrem poder visitar el museu on es conserva el famós tapís medieval, el casc antic, molt coquetó i la seva catedral.

IMG_3277IMG_3284

A la tarda fou el torn de les famoses platges del desembarcament aliat del dia “D”, Omaha beach i les altres, paisatge molt bonic, i de la visita al gran cementiri nord-americà, on estan enterrades les víctimes d’aquella carnisseria.

IMG_3309IMG_3317

Arribà l’hora d’anar cap a Cherbourg on agafar el vaixell de la companyia Stena Lines que ens havia de portar a Rosslare Harbour, a Irlanda. Ben puntuals sortirem de port i l’endemà el dia, i la mar, es despertà radiant.

IMG_3337IMG_3348

Cap a les tres de la tarda avistàrem la costa i poc després entràvem al port de Rosslare.

IMG_3360

Desembarcats sense problemes prenguérem la direcció de la ciutat de Cork, per acabar dormint a la casa Westwood, una preciosa casa rural, B&B, al bonic poble de Blarney.

IMG_3510

Els mateixos amos ens indicaren un pub proper, el Blair’s Inn, acollidor, on escoltàrem música celta en directe, menjàrem divinament i gaudírem de la bona cervesa irlandesa.

IMG_3377IMG_3372

Des de Blarney, on passàrem tres nits, vàrem visitar el llac de Gougane Barra, amb el seu antiquíssim cenobi troglodita.

IMG_3448IMG_3454

Dinàrem a Kenmare, al ristorante Bella Vita, molt recomanable. A la tarda varem creuar el parc nacional Killarney, amb els seus boscos, llacs i saltants d’aigua. Natura increïble.IMG_3495IMG_3501

El dia següent era l’hora de descobrir la Dingle península, un racó apartat i ferèstec d’Irlanda, seguint la Wild Ocean Route, la mítica carretera de la costa, no apta per a pusil·lànims o cardíacs. Dinàrem a The Goat, un cafè ara lamentablement tancat. I visitàrem tota la península, inclòs l’oratori de Gallarus, a la foto. IMG_3539

El quart dia a l’illa tocava canvi de residència i partírem nord enllà, camí de Limerick, ciutat cuca, amb el riu, el castell i la catedral. Bonica.

IMG_3558IMG_3566

Més al nord encara trobem la inquieta Galway, la ciutat de la música, el ball i l’art, plena d’actuacions de carrer, de teatre, de vida. La ciutat que mai descansa, amb el seus carrers animats, el port boreal ple de gavines. Aquí dinàrem en un pub immens, The Front Door, una veritable cova d’Ali Babà.

IMG_3585IMG_3587

Des de Galway entràrem a la natura verge de Connemara, la part més extrema de l’illa, natura en estat pur. Llacs, penya-segats, boscos, rius, fiords, platges de roca negra, fins arribar a la bella vila pescadora de Cliffden on, als afores, a tocar de l’Oceà, teniem la nostra casa per tres nits més, l’acollidora Seafield House. A tocar hi havia la illa o península de Ard More, (Armòrica) amb la seva platja màgica i misteriosa: la platja negra de les pedres fetitxe.

IMG_3699IMG_3705IMG_3610

Per sopar baixàrem a Clifden, al restaurant Derryclare. Molt bo. L’endemà agafarem el vaixell que anava a l’illa d’Aran More, darrer reducte de les essències irlandeses.

IMG_3633IMG_3647IMG_3676

Anàrem a veure les foques, passàrem l’estona a les belles platges, i dinàrem al Tí Joe Watty’s Bar, bé. De tornada a Clifden, ja de nit, sopàrem al Mannions Seafood Bar & Restaurant. Molt bé. Música celta cada nit, ambient acollidor. La darrera nit hi tornàrem. L’endemà sortírem cap a una de les fites més ressenyades d’Irlanda, la Kylemore Abbey, que no va ser tan espectacular com esperàvem. Està bé, i prou. Abans d’arribar-hi, però, ens agradà tornar a seguir la Wild Atlantic Road cap a l’illa d’Omey, on de vegades pots passar, i a vegades no. No ens atrevírem a ficar el cotxe per la pista de poc abandonada per les aigües.

IMG_3731

IMG_3747IMG_3794

Dinàrem, molt bé, salmó salvatge fumat de primera, a Letterfrank, al Veldons Seafarer restaurant. Fantàstic. A primera hora de la tarda una caminadeta pel Connemara National Park, amb la muntanya de Diamant.

IMG_3820

A la tarda, una volta de tornada a Clifden passant per les muntanyes Elefant i la costa. Una delícia.

IMG_3868IMG_3837

Sopar al al Mannions Seafood Bar & Restaurant, amb un nou recital de música popular. Xulo. La posta de sol damunt la platja de les pedres fetitxe i Ard More, tancava una estada meravellosa a Connemara.

IMG_3859IMG_3721

L’endemà marxàvem de Clifden camí del nord, cap a Westport, Castlebar, Ballina… fins arribar a Sligo, on vàrem visitar el monestir de Sligo, la Abbey, i la casa de William Butler Yeats. Vam dinar a O’Connor Bros, bé. A la tarda férem cap a una bellíssima platja de Mullaghmore. Finalment, al vespre arribàrem al nostre destí, a Ballibofey, a l’Hotel Villa Rose. fantàstic. Bones habitacions, bon desdejuni, bon restaurant. Ens hi vam quedar tres nits.

IMG_3874IMG_3881

Des de Ballibofey varem anar cap a la illa d’Arran More, travessant la vall del riu Finn. Allà agafarem un petit vaixell vermell fins l’illa. Boniques platges, encara que el temps no acompanyava, i anada fins el far de la fi del mon, enfront la costa d’Estats Units. Penya segats de vertígen. Tornada a l’hotel a la tarda.

IMG_3952IMG_3954IMG_4019IMG_3977IMG_3971

El dia següent un plat fort: Irlanda del Nord, l’Ulster, amb Derry (Londonderry), les romàntiques ruïnes del Dunluce Castle i la Calçada dels Gegants. Tot meravellós, valia el viatge!. Dinàrem, bé, en un restaurant de menjar ràpid a Coleraine, al Bentley’s Cafe. Tornada a Ballibofey travessant els barris catòlics de Derry.

IMG_4060

IMG_4075

L’endemà deixàvem l’Hotel Villa Rose, amb enyorança, travessàvem Irlanda de nou, ara cap a l’est, cap a Dublin. En el camí, però, dues fites que no podíem deixar passar de llarg. El conjunt monàstic de Monasterboice, amb la seva torre, l’església petitona, les seves grans creus celtes i les seves tombes. I, per descomptat, la meravella del túmul megalític de Newgrange, a Brú Na Bóinne. Patrimoni de la humanitat de la Unesco, com la Calçada dels Gegants, per cert… Dinàrem a l’autoservei del centre de visitants de Brú Na Bóinne, no gaire bé, car i dolent. A la nit arribàrem a Dublín, el nostre destí per tres nits més, l’Hotel Crowne Plaza Northwood, bon hotel.

IMG_4102IMG_4103IMG_4137IMG_4131

El primer dia a Dublín visitàrem la ciutat: Trinity College, Museu Arqueològic, Museu d’Art, el castell, oficina de correus… i dinàrem al Cafe Italiano, al sorprenent barri del Temple. Molt recomanable, menjar italià autèntic. Tornarem!.

IMG_4197IMG_4294IMG_4254IMG_4288

El segon dia a Dublín fou el torn de visitar els voltants, com per exemple el conjunt del parc natural de Glendalough, amb el monestir celta de Sant Kevin, les muntanyes, els boscos i el fantàstic llac. Natura verge, fabulosa. Dinàrem al poblet de Rathdrum, al Jacob’s Well restaurant, que també és un B&B molt bonic. Molt bé. Menú del dia per ressenyar.

IMG_4390IMG_4389IMG_4392IMG_4382IMG_4346

De tornada, una parada a la platja de Brittas Bay, xulíssima!.I la darrera volta per Dublin, ara en un bus de dos pisos!.

IMG_4452

IMG_4482

El dia següent sortírem de Dublin, cap al sur, per visitar la ciutat medieval de Kilkenny, amb el seu castell, l’ajuntament, la seva catedral i les esglésies. Tot preciós.

IMG_4493IMG_4501IMG_4525IMG_4534

Seguidament anàrem cap a les ruïnes suggeridores de la Jerpoint Abbey, a tocar del poble de Thomastown, al Sol Bistro, al centre, molt, molt recomanable.

IMG_4552IMG_4557IMG_4564IMG_4568

Finalment, i abans d’anar al vaixell que ens portaria de nou a Cherbourg, França, des de Rosslare Harbour, i que ens allunyaria de la ja nostra estimada Irlanda, vàrem recòrrer la costa sud, des de Waterford fins Durgarvan i el petit poblet pesquer de Ringville, zona gaeltach.

IMG_4662

Aquella nit prenguérem el vaixell de la companyia Stena Lines, i l’endemà ja trepitjàvem terra de Normandia. Per aprofitar la llarga tornada a casa recalàrem al sempre espectacular Mont Saint Michel, i dormírem, i sopàrem, esplèndidament, a l’Auberge de la Baie, que us recomanem de tot cor.

IMG_4696IMG_4708

El següent dia va estar destinat a fer una completa visita a aquesta abadia del Mont Saint Michel, patrimoni de la humanitat de la Unesco, el seu claustre meravellós, la seva església, el paisatge que l’envolta.

IMG_4711IMG_4719IMG_4744IMG_4735IMG_4750

Abans d’arribar a Nantes, destí final d’aquell dia, encara vam poder parar a dos viles medievals guapíssimes, Fougeres i Vitré, castells impressionants, murs poderosos, cases i carrers de pedra, època medieval transportada al segle XXI. Dinàrem al restaurant Le Bistrot, una molt bona pizzeria i trattoria, al centre de la vila antiga de Fougeres.

IMG_4779IMG_4788

A Nantes dormírem al Novotel, als afores, i continuàrem el nostre camí cap al sud, parant al Gois, estret pas per carretera cap a l’illa de Noirmoutier, que de vegades està sec, de vegades amb la marea alta, anegat d’aigua de mar. Així el vam trobar i vam partir sense tornar a veure l’illa, cap al sud. IMG_4812Dinàrem a Luçon, d’on fou bisbe Richelieu, al restaurant Le Bourdeaux, de l’hotel del mateix nom. Molt bon menú!. A més, anàvem tard, plovia i ens acolliren. Reteniu el nom d’aquest hotel!. A latarda visitàrem la ciutat romana de Saintes, amb el seu arc de triomf, l’amfiteatre i la basílica de Saint Eutrope.

IMG_4818IMG_4836IMG_4827

De Saintes, cap a Bourdeaux, a dormir al Novotel Le lac, molt bé. Agafàrem el tramvia per anar a visitar, una vegada més, el centre clàssic de la ciutat, amb la làmina d’aigua de la place de la Bourse, i el Garona arribant al mar. I el centre vila, ple de restaurants, molt animat. L’endemà, cap a Barcelona. Amb parada a Auterive, entre Toulouse i Foix, a l’Hotel Delta. Boníssim menú. I l’hotel gens malament!. S’havia acabat el viatge a Irlanda!.

IMG_4855IMG_4860

 

Deixa un comentari

Filed under 2015, Europa, França, Irlanda