Tag Archives: mayor

Espanya i Portugal, estiu 2021

Mapa resum del viatge

L’estiu de 2021, encara amb algunes restriccions Covid19, vam decidir anar de viatge a Portugal, travessant el Cantàbric a l’anada i Castella a la tornada. Vam sortir de Barcelona i vam fer nit a l’Hotel Villa Virgínia a Sabiñánigo, un clàssic amb Spa, on sempre hem estat de fàbula. No tenien obert el seu deliciós restaurant i per això vam sopar, fantàstic, al restaurant del davant, propietat dels pares de la Virgínia, a l’Hotel Mi Casa.

L’endemà vam continuar la ruta cap a Vitòria, on vam dinar, molt bé, al restaurant Erdizka taberna bar&grill, al carrer Cuchilleria 11, al centre de la ciutat. Un lloc on menjar bé, qualitat i quantitat, per un preu ridícul.

Carrer Cuchilleros a Vitoria

En acabat vam fer un tomb per la vila. Plaça de la Virgen Blanca, catedral… Bonica sense ser esplèndida.

Plaça de la Virgen Blanca

Continuarem viatge fins a Santander, on ens allotjarem al Gran Hotel del Sardinero, a la platja del mateix nom, un bon hotel amb una situació magnífica, al mateix costat del mar. Una experiència decadent i vintage.

Platja del Sardinero amb el Gran Hotel al fons.

Anàrem a sopar a casa d’en Vittorio, de Salerno, no lluny de l’hotel. El senzill establiment amaga una de les millors pizzeries de Santander. Fabulosa!.

El dia següent sortim de Santander en direcció Oviedo. Parem a banyar-nos els peus, feia una mica de fred i estava núvol, a la platja del Merón, fabulosa, a San Vicente de la Barquera, un bonic poble amb una ria molt maca. Bon aparcament pagant.

Platja del Merón

Després de la banyada anem a dinar al restaurant La Tertúlia, al poble de Celorio, als peus de la bonica platja de la Palombina. Un lloc on el peix i marisc fresc son la norma, molt recomanable.

Playa de la Colombina a Celorio, Cantábria

Seguim viatge a Oviedo, capital d’Astúries, on ens allotgem al Gran Hotel La Reconquista, un establiment tipus parador nacional, situat en un bonic palau del XVIII. Pas mal. A la tarda visitem la ciutat, el seu barri vell, la catedral, la cámara santa… i sopem al restaurant el Fondín, un lloc d’alta qualitat, fantástic, molt recomanable.

Catedral de Oviedo
Barri de tapes a Oviedo

Seguim la nostra ruta, al matí següent, anant a Galicia, a Ribadeo, a la seva espectacular platja de “As Catedrais”. Bona organització, párquing gratuït, paratge increible, no es pot deixar de veure.

Platja de les Catedrals, a Ribadeo

Continuant camí de Lugo parem a dinar a Mondoñedo, un pobe antic, de pedra picada, on hi ha una catedral molt bonica. Dinem a un bar del poble, menú del dia, generós: Bodegón A Catedral. A la tarda visitem la catedral, que ens va agradar molt.

Catedral de Mondoñedo

Per dormir hem triat Lugo, ciutat romana que conserva les muralles, amb una bonica catedral y un barri antic molt interessant. L’Hotel Eurostars Lugo está al afores, però no molt allunyat del centre. És convenient.

Catedral de Lugo

Per sopar vam anar de tapes, al restaurant Las Cinco Vigas al centre de Lugo. Molt bo.

El dia segënt vam anar camí de Santiago erò fent la costa nord de Galicia. Feia molta calor i vam anar a la platja de Razo, espectacular!. Aigua fresca i molta calor: dia d’estiu!

Platja de Razo

Allà vam dinar al restaurant “O Cordobés”, un bar de platja típic i tòpic, però amb racions de qualitat. Molt bé.

A la tarda anem camí de Santiago de Compostela, preciosa ciutat barroca, on dormim a l’hotel La herradura, molt bé. Sopem de tapes al restaurant “Tapas Petiscos Do Cardeal”. Tapes i racions de nivell. Molt bo!.

Plaza del Obradoiro

L’endemà, abans de marxar de Santiago, vam poder visitar finalment la catedral, plena a vessar els dies anteriors. I enfilàrem cap a Vigo, no sense abans fer una visita a la illa d’Arousa, preciosa, amb poc sol i gens de ganes de bany.

Illa d’Arousa

Seguírem per dinar a Pontevedra. Ho vam fer al restaurant Nonna Clara Trattoria, un italià molt xulo. En acabat vàrem fer un recorregut per la ciutat, molt interessant tota ella, en especial la escenogràfica esglèsia de La Peregrina.

La Peregrina a Pontevedra

Continuàrem la ruta cap a Vigo, on ens vam hostatjar a l’hotel Occidental d’aquesta ciutat. Molt bé. Per sopar baixàrem al centre, prop de la catedral, on hi havia ambient de tapes. Vam sopar al restaurant El Capitan. Pas mal du tout!

Ambient de nit a la zona de tapes de Vigo

El dia següent tocava vaixell a les illes Cies, des de Vigo. Día núvol, amb fred. Viatge molt agradable i en arribar a l’illa paisatge espectacular. Platges de somni, però ni pensament de banyar-se, ni en broma. Vam dinar al restaurant de càmping, al self-service, molt bé. A la tarda tornada a Vigo, i sopar en un restaurant encantador i fantàstic: Tapas Areal. No només tapes, un veritable restaurant!

Pltja de Rodes a les Illes Cies

El dia seguüent anàrem fins la bonica vila marinera de Sanxenxo per agafar el vaixell cap a la Illa d’Ons. Plovia lleugerament quan hi vam arribar, però es va anar obrint, lentament. Platges i paisatges de maravella pero no vam poder gaudir-los. Feia fred. Vam dinar al poblet de l’illa, quatre cases, al únic restaurant disponible, Casa Acuña, molt normalet. De tornada a Vigo vam repetir amb les Tapas Areal, fenomenal i tornàrem al nostre hotel de la ciutat: l’Occidental Vigo.

Platja a l’illa d’Ons

Tocava ja marxar de Vigo, d’Espanya i de Galicia, camí de Portugal. Vam agafar l’autopista i vam arribar a Braga, encantadora ciutat medieval portuguesa, amb una catedral fantàstica, plena “d’azulejos”, carrers amb cases de pedra, convents i esglésies a dojo.

Catedral de Braga

També vam visitar, en una escapada, la impresionant i escenogràfica església del Bom Jesús do Monte, barroca, als afores de la ciutat. Una passada.

Bom Jesús do Monte

Tornats a Braga, dinàrem al restaurant La Piola, una pizzeria i ristorante que estava molt bé. A la tarda vam anar cap a Guimaraes, una bonica ciutat més al sur de Braga, on diuen que va nèixer Portugal. Com la seva veïna està plena d’esglésies, convents i palaus, plens dels típics azulejos.

Plaça principal de Guimaraes

Seguirem cap a Porto quan la tarda avançava. Ens allotjarem a l’hotel Eurostars Porto Douro, una cucada, davant del riu Douro, amb vistes impagables sobre el pont Lluís I. Encantador.

Vista nocturna del Douro i el Pont lluís I des de l’hotel Porto Douro

Per sopar anarem a la propera Ribera del Douro, molt animada y turística, on trobarem el fantàstic restaurant Postigo do Carvão, un local luxós i vintage, gastronomia portuguesa pura. Molt bo!

Vista de Porto des de Vilanova de Gaia

L’endemà tocava fer la ciutat de Porto, la seva catedral, el palau episcopal, els Clerigos, les esglésies, els convents… Tots fabulosos, plens d’art, en una ciutat decadent, romàntica. Vam passar el pont sobre el Douro i vam dinar a Vilanova de Gaia. Vam dinar a la Taberninha Do Manel. Molt ben puntauada, a nosaltres no ens va acabar de fer el pes.

Vilanova de Gaia vista des de Porto

A la tarde, després de dinar, ens va venir molt de gust agafar un tramvia antic fins la desembocadura del Douro, un passeig molt divertit en una baluerna que semblava preparada per sortir de la via en qualsevol moment.

Tramvia de la línia 1 de Porto

De tornada a la ciutat, havent visitat el meravellós convent de Sant Francesc, ple de mosaics “azulejos”, vam anar a sopar al lloc més entranyable de tota l’excursió. Un local de tapes magnífic: A Bolina!

Catedral d’Oporto. Claustre.

El dia seguënt vam fer una petita excursió pels voltants d’Oporto. De primer Amarante, una encantadora vila amb un pont bonic i una església tancada per obres, mala sort.

Vista d’Amarante sobre el riu Támega

Després baixada a la Vall del Douro, amb les seves vinyes, cases senyorials, pagos i poblets. Paisatge humà grandiós en la seva senzilla utilitat. I, més endavant, cap a Viseu, ciutat episcopal, amb esglésies molt maques, on vam dinar al restaurant Porta 64. Molt bé!

La Misericordia de Viseu

De Viseu varem anar fins Aveiro, petita població marinera situada en una depressió que fou famosa per les seves salines. Els vaixells “Moliceiros” li donen un aire de petita Venecia.

Moliceiros navegant pels canals de Aveiro

A Aveiro vam poder gaudir de la maravella artística del convent de Jesús, un cenobi barroc magnífic.

Refetor del convent de Jesús

De tornada a Porto, anem a l’hotel i tornem a sopar a O Bolina, com sempre fantàstic.

L’endemà és dia de marxa i deixem Portugal. Tenim com a destí León. Passem per Chaves i Verín per acabar dinant a Benavente. Deixem les brumes i boires atlàntiques per passar a l’aire sec i calent de la meseta castellana. Però tenim sort, no fa gaire calor. Benavente te un casc antic medieval bonic i un parell d’esglésies que val la pena veure, d’un romànic pur. En aquesta vila històrica de Castella dinem al restaurant La Taberna de Bode, molt bé, casolà.

Església de Santa Maria del Mercado

Sortim de Benavente i en una hora som a León, on ens allotgem a l’hotel Alfonso V, un clàssic reconvertit, prou bé. Visitarem la capella sixtina romànica de San Isidor, una passada i, per descomptat la seva fabulosa catedral gòtica, amb els vitralls. Els millors d’Espanya, equiparables a Reims o Chartres. Per sopar anàrem al Four Lions Brewery, una cerveseria molt guapa, moderna i informal.

Catedral de Lleó a la nit

El dia següent teníem una cita amb l’art. Vam fer la ruta programada per “Las Edades del Hombre” que aquest any estava dedicada al 800 anys de la primera pedra de la catedral gòtica de Burgos l’any 1221. L’exposició, la XXVena edició, s’anomenava “Lux” i tenia seus a Sahagún, Carrión i Burgos. Així que vam anar fins Sahagún on vam visitar “Lux” a les esglésies de San Tirso i la Peregrina. Xulo de veritat.

Església de San Joan a Sahagún

Seguidament fèrem via cap a La Olmeda, una esplèndida vila romana, perfectament museitzada, als afores de Saldaña, a Palència. Una passada!

Mosaics del segle IV a la villa romana de l’Olmeda

Continuàrem el camí cap a Carrión de los Condes, visitant les esglésies de Santiago i Santa Maria, també seus de “Lux”. Allà dinàrem a l’Hostal Restaurant La Corte, molt bé però molta gent.

Detall del pantocràtor a l’església de Santiago a Carrión de los Condes

Seguim ruta a Burgos on arribem a l’hotel Silken Gran Teatro, perfectament ubicat prop del centre històric. Visitem la darrera etapa de “Lux”, però no la catedral, que està tancada. Tenim hora per l’endemà, dilluns, perquè avui, diumenge, dia de Sant Jaume, estava tancada per un concert. Anem a sopar, de tapes, a un restaurant clàssic: Casa Pancho. Molt bo!

Catedral de Burgos

A Burgos vam passar dos días perquè el diumenge estava tot tancat, menys la catedral, que ho estava el diumenge. I aquell dilluns només quedava oberta la extraordinària Cartuja de Miraflores, i el recòndit i amagat monestir trapenc de San Pedro de Cardeña. Allà vam anar.

Retaure i tomba de Joan II a la Cartoixa de Miraflores

Visita lliure de la Cartuja, impressionant! I visita guiada per un monjo molt xamós del que es pot visitar de San Pedro. Guai!

Ascètica nau cistercenca de San Pedro de Cardeña

Per dinar anàrem fins la bellíssima vila medieval de Covarrubias, kilòmetre zero de la naixença de Castella, a una distància raonable de Burgos. Paisatges fantàstics! Allà dinàrem, de nou, a Casa Galín, a la plaça Major. Un restaurant dels de tota la vida!

Restaurant Casa Galín a la Plaça Major de Covarrubias, Burgos.

Seguim, de tornada a Burgos, el rio Arlanza, que s’engorja en un paisatge típic de Castella. Apareixen les ruïnes del monestir de San Pedro de Arlanza, avui tancades, al ser dilluns. Continuem fins la carretera general i ens desviem per veure la joia visigòtica de l’església de Quintanilla de las Viñas, sola, isolada, amb la seva extraordinària decoració en pedra.

Detall de la decoració de Quintanilla de las Viñas

Continuem fins Burgos per anar a la visita programada de la catedral, fantàstic edifici gòtic, ple d’art. En acabat tornem a Casa Pancho i al nostre hotel.

Cimborri gòtic del creuer de Burgos, una maravella en pedra.

L’endemà toca ruta. La iniciem anant a Lerma, prodigiosa mostra d’urbanisme del segle XVII a España per gentilessa del Duc de Lerma, valido de Felip III. Visitem el palau ducal però la colegiata estava tancada, tot i ser dimarts a les 11 del matí.

Plaça Major i palau ducal de Lerma

Seguim cap a Santo Domingo de Silos per admirar el fastuós claustre romànic i els seus capitells, filigrana del romànic europeu.

Claustre de Santo Domingo de Silos amb el xiprer que cantà Gerardo Diego.

En acabat anem a Ucero, poble medieval a la boca del fabulós canyó del Rio Lobos, on mai ens cansem de tornar. Tot ple per dinar. Vam acabar en hostal que no coneixíem: El Balcón del Cañón. Pas mal! El millor: les vistes del riu.

Vistes del riu Ucero des del Balcón de Ucero, hostal i restaurant.

La tarda la vam ocupar visitant el canyó del Rio Lobos, un enclau privilegiat que encara estava en plena primavera, ple de flors i papallones, tot i ser ja estiu.

Ermita de San Bartolomé dins el Cañon del Rio Lobos, a Soria.

Caient ja la tarda visitàrem la bonica ciutat del Burgo de Osma, amb la seva magnífica catedral. Estava buida de gent, tot tancat. Feia una mica de pena.

Plaça de la Catedral a El Burgo de Osma, Soria.

Finalitzarem la ruta d’aquell dia a la capital, Soria, una ciutat entranyable on ens agrada sempre tornar. Aquesta vegada dormírem a l’hotel Alfonso VIII, un clàssic de la vila, que ens agradà. Per sopar fèrem cap a Casa Augusto, a la plaça Major, que ha viscut temps millors. S’imposava un passeig per les vores del Duero, que sempre enganxa.

El riu Duero al seu pas per Soria

I una visita al enigmàtic cenobi de San Juan de Duero amb les seves estranyes columnes romàniques.

Columnes romàniques d’influència bizantina a San Juan de Duero, Soria

El dia següent volíem recòrrer una mica la fantàstica serra de Soria. Vam anar primer a Vinuesa i vam pujar fins la Laguna Negra. Paisatge bellíssim, tot i que la laguna, ara, és verda!

La Laguna Negra, Soria

Baixarem a Vinuesa de nou i fèrem ruta a Duruelo de la Sierra, per pujar a Castroviejo, un lloc encantat, amb grans pins i pedres gegantines, una mena de ciutat encantada a Soria.

Castroviejo, Duruelo de la Sierra, Soria

Sense gasolina buscàvem un lloc on repostar i acabàrem a Quintanar de la Sierra, camí de Burgos altra cop. Allà dinàrem al restaurant El Cenador, un lloc bo, estrany… A la tarda pujàrem en cotxe a la llacuna de Niela, encara més estranya… i al naixement del riu Arlanza, un lloc encantador per fer un bon pícnic

Nacimiento del Rio Arlánza, Quintanar de la Sierra, Burgos

De tornada a Soria, un passeig fins San Saturio s’imposava. Sempre reanima i recomforta aquesta ruta machadiana i gerardiana fins l’ermita. En acabat, sopar al bar Herradores, un bar de tapes de tota la vida. I dormir a l’hotel Alfonso VIII, cap problema.

La petita ermita de San Saturio, a Soria, penjada damunt del Duero

El dia de tornada, el darrer dia, al final del viatge, agafarem la carretera de Saragossa, parant al petit i bonic monestir de Veruela, una parada que fem sempre. Podíem haver anat a Tarazona, bonica ciutat, però vam preferir aquest cenobi cistercenc. Per dinar nova parada a Fraga, al bar Borau, un restaurant que no serà la darrera vegada que tindrem en compte per menjar.

Sala capitular del monestir de Veruela

Deixa un comentari

Filed under 2021, aragó, castella, Espanya, Europa, familia, hotel, Portugal, ruta, rutes, Uncategorized

Setmana Santa a Extremadura i Castella

Aquest any 2018 vam anar a fer una volta pel nord d’Extremadura i el sur de Castella i Lleó, un viatge molt bonic. Vam sortir de Barcelona i vam dinar a Saragossa, a la zona de tapes coneguda com el Tubo. Normalment anem al Meli, o a la Pilara, però aquesta vegada estava ple.

Per això vam acabar a Casa Emilio, bé sense més. Vam continuar camí de Guadalajara, en un dia molt plujós, des de la sortida. A Guadalajara ens vam hostatjar a l’hotel Tryp, situat als afores, molt bé. Vam sopar al mateix restaurant de l’hotel, que te un menú suculent i una bona carta a preus moderats. L’endemà vam continuar viatge cap a la ciutat extremenya de Plasencia, on vam arribar al migdia. Vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé, tant l’hotel com el restaurant.

A la plaça major, molt bonica, abans d’anar a dinar, vam veure passar la processó del diumenge de rams, “la borriquilla”.

Aquella tarda vam visitar la ciutat, la plaça major molt bonica, els palaus i concents.

I, més tard, les catedrals de Plasencia, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’anava menjant com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, ple de bonics palaus, l’eclesiàstic amb les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia.

A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada.

L’endemà vam anar cap al parc nacional de Monfragüe, on vam poder gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant, al Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!.

Seguidament vam anar cap a Trujillo, bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro. No vam poder dinar allà perquè no vam poder aparcar.

Finalment, al migdia, vam arribar a Cáceres, una ciutat preciosa, amb un casc antic fantàstic, tot de pedra, amb cases fortes, convents i palaus amb escuts a la façana. Vam dinar a la plaça major, a peu de muralles, tota blanca, al restaurant “El Requeté”, pas mal.

A la tarda, tornada a Plasencia i passeig per les vores del riu Jerte, que baixava molt ple, sopar al restaurant Español, a la plaça major, i processó, molt bonica, a la nit.

Després d’esmorzar a l’Hotel Exe Alfonso VIII, que te una bona vista damunt la catedral de Plasencia, agafem el cotxe per pujar el vall del Jerte. Però els cirerers no estaven florits, faltaven deu dies o més.

Arribem al Barco de Ávila, anem a Bejar, i pugem cap a La Alberca, bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, fet tot el de pedra granítica, impactant.

 

Des de La Alberca anem cap a Salamanca, la ciutat renaixentista més bonica d’Espanya, i qui sap si del món, amb permís de Florència. Allà ens allotgem al Tryp Hotel Montalvo, als afores, però molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars!.

La catedral, des del riu Tormes.

La plaça major, bella obra de Churriguera, gran, molt gran.

La façana de la Universitat de Salamanca, plateresca, on cal cercar la granota… us donem una pista… cerqueu primer la calavera!.

L’impressionant edifici de la Clerecia, seu dels Jesuites.

A Salamanca vam sopar tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé. Havent sopat visitem la ciutat de nit i veiem passar una processó, molt solemne, com totes les de Castella.

Dormir a l’Hotel Tryp Montalvo i, l’endemà, una ruta pel Duero, amb primera parada a Zamora, plena d’esglésies romàniques molt boniques i una catedral xula, tancada perquè feien missa.

El bonic palau dels “Monos”

Seguim cap a la villa de Toro, amb la seva superba col·legiata romànica, amb portada polícroma, que no vam poder admirar aquesta vegada, perquè estava tancada. Dinem al restaurant Castilla, pas mal du tout!.

A la tarda tornada a Salamanca, on aprofitem per veure les dues catedrals, la romànica, preciosa, amb el seu retaure major de Nicolau Florentí, les pintures i tombes murals… I la catedral nova, plateresca.

     

A la nit tornem a sopar a I pan I vino, que ens va agradar molt. I de nou veiem una altra bonica processó i podem gaudir de la nit il·luminada a la nit.

El dia següent marxem de Salamanca cap a Guadalajara, ja de tornada a casa. Aprofitem per parar, passar el matí, i dinar a Ávila, on visitem les muralles, la catedral, preciosa, i per fer un volt per la ciutat.

Dinem a la pizzeria la Barcaccia, que no estava del tot malament tampoc. I, en acabar, travessem la sierra de Guadarrama, baixem a Madrid i anem a Guadalajara, on ens tornem a allotjar a l’Hotel Tryp Guadalajara, que ja havíem visitat a l’anada. Molt bé.

A la ciutat fem un recorregut per palaus meravellosos, com el dels ducs de l’Infantado, amb el seu pati i façana renaixentistes, i per les esglésies de la vila.

D’entre els nombrosos monuments que visitem destaquem la capella funeraria de Luis de Lucena, un humanista, amb uns frescos italians del segle XV que representen escenes de l’antic testament i les sibil·les. Molt maco.

Menció a banda mereix la recentment restaurada capella de l’església mudèjar de Santiago Apostol, amb la seva decoració polícroma de dragons i traceries.

Aquí vam poder veure una bonica processó de tarda.

L’endemà continuem ruta cap a Barcelona, amb parada obligada al bellíssim monestir de Santa Maria de Huerta, cister puríssim, amb el seu claustre, l’església amb les pintures funeràries dels Ducs de Medinaceli i, sobretot, el seu esplèndit refetor, localització obligada de qualsevol pel·lícula sobre temàtica medieval.

Encara va donar temps d’arribar-nos a Saragossa per dinar. Ho vam intentar al Meli del Tubo, ple per poc, i vam anar a un altre valor segur: La Pilara, bones tapes a bon preu. En sortir encara vam tenir temps de veure passar una bonica processó, a l’estil d’Aragó, amb tambors com els de Calanda. Impactant!. En acabar, carretera i cap a casa.

Deixa un comentari

Filed under 2018, aragó, castella, Espanya, Extremadura

Madrid, Nadal 2009

madrid

El Nadal de 2009 vam anar de viatge a Madrid amb uns amics. Vam sortir de casa i vam arribar a Madrid a les 18.00 hores, amb una parada a Calatayud per dinar a l’Hotel Fornós, un lloc que mai no defrauda. Vam allotjar-nos a l’Hotel Novotel Campo de las Naciones, als afores de Madrid, a tocar de l’aeroport, però ben comunicat amb metro. Allà vam sopar al restaurant Claravia, del mateix hotel.

A l’endemà vam anar a visitar Toledo, la seva catedral, el convent de San Juan de los Reyes o la sinagoga de Santa Maria la Blanca, entre altres monuments que vam veure per fora, com ara el Alcázar, o els típics carrers medievals de la ciutat.

IMG_0193IMG_0195IMG_0197IMG_0198

A Toledo vam dinar a l’Asador Palencia de Lara, situat a l’antic palau d’aquesta família. Molt bonic, bon menjar, luxós.

A la tarda tornada a l’hotel a Madrid, una volta pel mercat de Nadal de la plaza Mayor, molt divertit, i pels carrers del barri antic. Sopar a l’hotel, al restaurant Claravia, molt bé.

I l’endemà sortida cap a El Escorial per veure aquest superb monestir renaixentista, herrerià, que Felip II va fer construir, una autèntica meravella.

A El Escorial vam dinar al restaurant de la Fonda Genara, decorat vintage, amb posters antics, ceràmiques, mobles isabelins… una passada!. Tornada a Madrid, passejada per la ciutat de nit, palau reial, mercat de Nadal… sopar i dormir a l’hotel.

L’endemà anem cap a Segovia. Parem primer a visitar el palau de la Granja de San Ildefonso, magnífic barroc en mig de boscos i muntanyes.

Després seguim cap a la ciutat de l’aqüeducte, el primer que veiem en aparcar. Visitem també les esglésies romàniques, la catedral, els carrers i palaus medievals… Dinem al restaurante El Sitio, prop de la plaça major. Molt bé. Bé de preu, bon menú, bones tapes i racions per pocs diners. Ara ja és més car i més exclusiu.

A la tarda una visita a l’ermita de la Fuencisla, a la sortida de la ciutat, amb meravelloses vistes de l’Alcázar. Plou però podem parar a fer una foto. Continuem a Madrid, volta per la ciutat ambientada de Nadal, sopar i dormir a l’hotel.

El dia de tornada fem una parada al bonic monestir cistercenc de Santa Maria de la Huerta, a prop de Medinaceli. Bonic, tot i que una mica deixat, ara bé… quin refetor!. Parem a dinar a Calatayud, al Fornós evidentment i continuem cap a casa.

 

Deixa un comentari

Filed under 2009, Espanya

La Rioja i Sòria, desembre 2009

Pel pont de la Puríssima del desembre de 2019 vam anar de ruta per la Rioja i Sòria, fent centre a la ciutat de Tudela.

Vam sortir de Barcelona i vam dinar a Bujaraloz, com sempre a l’Hostal Las Sabinas, casolà i senzill, però molt bo. Vam continuar ruta cap a Tudela on ens vam allotjar a l’hotel AC Ciudad de Tudela, situat en un bonic palau. Un bon lloc on descansar. Vam anar a sopar a Casa Remigio, hostal de molta qualitat, unas verduras de la huerta riquíssimes!. 

L’endemà vam fer la primera sortida des de Tudela, camí de Logroño, per anar a visitar el monestir de Santa Maria la Real de Nájera, císter bellíssim.

Seguidament vam anar fins el monestir gòtic de Cañas, una joia desconeguda, molt proper a Nájera, i no lluny de l’abadia de San Millán de la Cogolla, i els temples de Suso i Yuso, que ja havíem visitat però que son molt macos.

A continuació vam entrar a la Rioja Alavesa per veure Laguardia, poble murallat molt bonic, amb una església gòtica que te una portada molt espectacular!. Vam dinar a La Posada Mayor de Migueloa, un antic palau reconvertit en hostal i restaurant de luxe, fantàstic.

A la tarda, tot tornant, una parada a Logroño, per passejar pel seu carrer comercial i veure la catedral barroca.

El dia següent agafem la carretera cap a Sòria, on vam arribar a mig matí. Vam anar a veure el bellíssim claustre romànic de la concatedral de San Pedro i el casc antic, amb el palau dels Gomara i l’església de San Juan de Rabaneda, romànic molt pur. Vam dinar a Casa Augusto, a la plaça Major de Sòria, un restaurant avui tristament desaparegut!.

A la tarda el nostre passeig preferit quan som a Sòria. Camí del riu Duero. Aparcar a San Juan de Duero, romànic increible i espectacular, una veritable meravella aquest claustre, i aquests capitells, per pujar cap a San Polo i San Saturio, a peu, al costat del Duero… no us ho perdeu!.

Tornada a Tudela, caient la nit, per dormir al AC i sopar al restaurant Iruña, perquè el Remigio feia festa setmanal. Però l’Iruña també és molt bo!.

El dia següent tocava tornar i ho vam fer via Saragossa, on vam parar a veure, aquesta vegada, els pavellons de l’Expo. En particular el que quedava de la Xina. Dinar de nou a Las Sabinas de Bujaraloz i cap a Barcelona!.

 

Deixa un comentari

Filed under 2009, Espanya

Navarra, estiu 2011

L’estiu de 2011 vam fer una volta per Navarra. Vam anar fins a Tudela, on vam dinar al magnífic restaurant Remigio, cuina de l’horta, i també un bon hostal. A la tarda vam arribar a Zizur Mayor, a l’hotel AC on ens hospedàvem, bon hotel. La resta de la tarda la vam dedicar a visitar Pamplona.

Aquella nit anàrem a sopar a una pizzeria molt xula i propera a l’hotel: la Boca Pizza, una pizzeria molt bona.  L’endemà visita a San Sebastian, amb banyada inclosa a la Concha. Seguim cap a Hondarribia, on vam dinar. A la tarda visita als esplèndits jardins del Señorio de Bértiz. Tornada a l’hotel i sopar en un llloc nou, l’Hotel Casa Azcona, que te una terrassa exterior molt xula on serveixen tota mena de tapes, molt bones!.

El dia següent vam començar a la capella templaria d’Eunate, misteriosa i d’un romànic aclaparador. Una joia. Quina bellesa!.

Vam continuar cap a la meravellosa ciutat medieval de Puente la Reina, amb el seu pont del camino de Santiago, la seva església i les cases medievals.

Seguim cap al monestir de Irache, barroc molt transformat per fora, gòtic el claustre… però una església del císter més puríssim.

seguim camí cap a Estella, on vam dinar al restaurant La Cepa, un lloc increible, bo i bé de preu, menú de qualitat, molt recomanable!. Visitem Estella, amb els seus temples romànics, els seus palaus i carrers medievals, el seu castell.

A la tarda visitem Santa Maria de Iranzu, una altra joia del Císter de Navarra, un monestir preciós.

Fa molta calor i acabem la tarda al naixement del riu Urederra, a la Sierra de Urbasa. Aigües gèlides i cristal·lines.

Tornem a Zizur Mayor i sopem de nou a Casa Azcona. L’endemà sortim cap al misteriós valle del Baztan on visitem les coves de Zugarramurdi, que encara recorden les bruixes. Preciós i espectacular. Seguim en direcció França on visitem el poblet d’Ainhoa, típic basc, i intentem pujar al tren de la Ruhe, ple de gom a gom. Desistim i tornem avall, cap a Elizondo, capital del Baztan, on dinem al restaurant Santxotena, on la Maite i el seu marit ens fan xalar.

El dia següent tornada cap a casa, però fem una parada a Olite per visitar el seu bonic palau i castell.

L’església de Santa Maria la Mayor tampoc no està gens malament!.

Dinar a Tudela, de nou a l’Hostal Remigio, i cap a casa!

 

 

Deixa un comentari

Filed under 2011, Espanya, navarra

Inici d’any 2012 a Madrid

madrid

Per Nadal vam anar uns quants dies a Madrid, entre Cap d’Any i Reis. En la ruta d’anada vam parar a Calatayud, per dinar al restaurant de l’Hotel Fornos. És tot un clàssic. El seu menú te una relació qualitat preu insuperable, i l’hotel no està gens malament.

madrid001

Passeig de Calatayud on hi ha l’hotel Fornos.

Seguirem cap a Medinaceli, ciutat romana i medieval esplèndida, amb la plaça major i el palau dels ducs.

madrid002 madrid003 madrid2001

Continuarem cap a Sigüenza, una altra ciutat medieval molt important, amb un casc antic molt bonic i una catedral soberbia.

madrid004

Finalment arribem a Madrid, on ens hostatjàrem a l’hotel NH Madrid Atocha, al costat de l’estació. Una primera caminada per la ciutat per veure monuments il·lumintats.

madrid2003

La resta de dies son llargues passejades per Madrid: Plaza Mayor, Jerónimos, Cortes, Retiro…

madrid005 madrid006 madrid007 madrid008

I també dies de museus, com el Reina Sofia, el Thyssen… per cert, vam dinar al thyssen, un bon restaurant el del museu, i al self-service del Museu del Prado, fantàstic també.

madrid009 madrid010

Inevitable la foto del lleó!

madrid011 madrid012

La tornada va ser via Saragossa, però amb parada al monestir de Santa Maria de la Huerta, fantàstic gòtic cistercenc!

madrid013 madrid014 madrid015

Deixa un comentari

Filed under 2012, Espanya

La Manxa 2016

manxa

La Setmana Santa 2016 vam anar a La Manxa, amb una escapada de processons a Córdoba.  Sortírem de Barcelona cap a Castelló, parant a dinar al bar Toni, del poble de Cabanes. Bon lloc, menú bé de preu, amb bona teca. A la tarda continuem cap a Albacete, passant per la bonica ciutat d’Almansa amb el seu castell. A Albacete dormim a l’hotel Los Llanos, un quatre estrelles clàssic, un hotel de tota la vida, no cèntric però tampoc lluny del centre. Net, adequat. Bé. Per sopar vam anar a la pizzeria Dolomiti. Molt bé. Bones pizzes a un preu econòmic. Begudes molt fredes. Passejada per la ciutat, que no te res especialment turístic, i veiem una processó.

IMG_0404

L’endemà sortim camí de les llacunes de Ruidera, formós paratge natural. Dissortadament els llacs superiors estaven força baixos i l’aigua no saltava. No hi havia “Ruidera”. Però el lloc és tan bonic com sempre.

IMG_0409

IMG_0426

Per dinar ens aturàrem a Valdepeñas, a La Venta del Comendador. Tan maco com diuen. Un restaurant amb molt d’encant, en una antiga venta, al mig de la vila. Decoració i servei cuidats. Plats de luxe a preus molt raonables. Menú interessant. La ciutat te una plaça major porxada, pintada de blau, i l’església de l’Asunción.

IMG_0440

IMG_0438

Seguírem la ruta cap a Córdoba, on arribarem a la tarda. Ens hostatjarem a l’Hotel Center. Un quatre estrelles un xic allunyat del centre, un xic car. Ni bé, ni malament. Vàrem sopar a la Mafia Se Sienta a la Mesa, propera a l’hotel. A la tarda nit passejada per la ciutat, plena de racons molt poètcs, fins el riu.

IMG_0444

IMG_0462

L’endemà comencem amb Medina Azahara, el famós palau dels califes. El saló del tron estava tancat i no havien dit res. La resta… una mica un mar de runes.

IMG_0467

De tornada a Córdoba dinem a Casa Salinas, a la juderia, fantástica taberna de tapes. Molt bé. Recomanable. A la tarda processons i passejada per Córdoba.

IMG_0592IMG_0659

L’endemà dia dedicat a la Mesquita. Mil i una vegades vista, mil vegades hi tornaríem. Ens enlluerna tanta bellesa.

IMG_0683

A dinar, ja de sortida de la ciutat en direcció a Alcázar de San Juan, dinem al restaurant Navas de Tolosa, a peu d’autopista A4. No per ser un local de carretera és dolent, ben al contrari, una senyora cuina, fins i tot cara. Arribem a Alcázar a la tarda. L’hotel, als afores del poble, és l’Intur. Molt bé. Piscina climatitzada. Net i polit, amb pàrquing gratuït i bon restaurant, on vam sopar. Molt recomanable. Passejada per Alcázar, torre del prior i estació del tren, i banyada a la piscina.

IMG_0690

IMG_0699

L’endemà sortim cap a Consuegra, per veure el turó dels molins i del castell, un clàssic, que mai no decep.

IMG_0727

Tot seguit fem via cap a Almagro, passant per les Tablas de Daimiel, que havíem visitat l’any passat per la mateixa època. La bella ciutat manxega ens rep amb els “Armaos” que desfilen a l’extraordinària plaça major. Visitem esglésies, convents i palaus. Dinem al Callejón de Germán a la Plaza Mayor.

IMG_0744IMG_0746IMG_0758IMG_0764

A la tarda, havent dinat, tornada a Alcázar… però no sense abans fer una parada al turó ple de molins de vent de Campo de Criptana. Sol ponent i llum daurada de la tarda… imagineu!.

IMG_0786IMG_0773

Abans d’anar a sopar a Alcázar encara dona temps d’arribar-nos a les llacunes que estan fora el poble. Quina sorpresa!. Eren plenes de flamencs, centenars de flamencs!. Més dels que mai hem vist enlloc!. A la nit processó i sopar a la pizzeria Las Cancelas. Increïblement bones pizzes i menjar italià. Un local que és un museu, amb un servei molt amable. El darrer dia no quedava més que tornar cap a casa. Però encara el destí ens tenia preparada una altra sorpresa agradable. En forma de restaurant. es diu el Molí, està a Puçol, al nord de València i fan uns arrossos, unes verdures, i uns postres de somni. Ara bé, no és barat!. Finalment arribàrem a casa, a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2016, Espanya

Andalucia, Setmana Santa 2015

andalucia

La Setmana Santa del 2015 varem anar a Anadalucia, en concret a les ciutats d’Úbeda, Baeza i Jaén. El primer dia dormirem a València, al Melià, un bon hotel, i sopàrem  en una bona pizzeria propera, de la cadena Piazza. L’endemà de bon matí sortírem en direcció Madrid per agafar a Requena la carretera d’Albacete per Casas Ibáñez que ens permeté una aturada al bellíssim poble blanc d’Alcalà de Xúquer, fabulós amagat dins el seu penya-segat amb el riu voltant-lo, les cases blanquíssimes i el castell al cap de munt.

IMG_0543

D’allà, seguint els canyons fins sortir de la vall, anàrem a Albacete a dinar, al restaurant de l’Hotel Beatriz, que podia haver estat molt millor, però també molt pitjor. Continuàrem carretera avall cap a Alcaraz, bella població d’aires medievals, amb una de les places més boniques d’Espanya, amb les torres de l’església i del Tardón. Un bon punt on aturar-se.

IMG_0544

Arribàrem a la bellíssima vila d’Úbeda a punt per veure passar la primera processó. Úbeda és una de les ciutats més maques d’Andalucia, d’Espanya i d’Europa. Ens estàvem a l’hotel El Postigo, en un carrer blanc del casc antic. Us el recomanem. Senzill, agradable, amb piscina en un pati encalat.

IMG_0560IMG_0568IMG_0572

L’endemà anàrem a la Sierra de Cazorla, parc natural molt interessant, on neix el pare Guadalquivir, riu Serpis de la Bètica. Bonic, com mig alpí en ple sur de la península. Dinàrem a tocar del riu acabat de néixer en un xiringuito anomenat Cerrada del Utrero, al poblet de Vadillo Castril, en ple no res, al costat de la carretera: bé.

IMG_0601IMG_0610

A la tarda i nit, més Úbeda, més processons, i una visió de la bellíssima ciutat andalusa, patrimoni de la humanitat de la Unesco. Palaus, l’església del Salvador, places i carrers… tanta bellessa!.

IMG_0585IMG_0587IMG_0589IMG_0594

El dia següent ens desplaçarem a Jaén, guapíssima ciutat renaixentista, amb la seva esplèndida catedral, els banys àrabs… Dinàrem a Mangas Verdes, una típica tasca, boníssima, prop de la catedral, encara que ella es defineixi com atípica. Molt recomanable!.

IMG_0720IMG_0721

A la tarda, de nou, processons a Úbeda, i una darrera visita a la fabulosa església del Salvador.

IMG_0680IMG_0697IMG_0637

L’endemà sortirem cap a Linares per veure el jaciment romà, encara en excavació, de Cástulo, amb uns mosaics que treuen la respiració de bonics que son. I per dinar anàrem a Baeza, a El Arcediano, un bar de tapes, amagat, molt amagat, al centre. Petit, però boníssim. Aprofitàrem, naturalment, per tornar a degustar les meravelles que ofereix aquesta ciutat joia del renaixement.

IMG_0826IMG_0837IMG_0845IMG_0847

El dijous sant abandonàvem, amb molta pena, Úbeda i posàvem rumb al nord, cap a Ciudad Real, parant però a visitar, de camí, el fantàstic palau que, Don Álvaro de Bazán, almirall de Castella, es va fer al Viso, “porque pudo y porque quiso”. L’únic palau renaixentista d’estil italià d’Espanya. No us el podeu perdre. I, seguidament, cap a Calatrava la Nueva, un castell poderós, molt ben conservat, dalt d’una muntanya, seu de la totpoderosa orde de Calatrava.

IMG_0901IMG_0903IMG_0935IMG_0941IMG_0939

Per dinar férem cap a la bonica ciutat d’Almagro, amb la seva plaça porxada, i els seus convents… i els seus formatges manxecs… I tinguerem la sort de veure els armaos, a la plaça, mena de soldats romans que nomes surten i desfilen el Dijous Sant. Agradable i afortunada coincidència, oi?.

IMG_0948IMG_0958.JPG

Dinàrem a la mateixa plaça, tot veient la desfilada, a base de tapes, al bar Biki-Bat, bona teca. A la tarda anàrem cap a Ciudad Real on ens hostatjarem a l’Hotel Guadiana, un quatre estrelles amb piscina interior climatitzada i grans habitacions, però ja envellit, amb ganes d’una bona reforma. Però no estiguérem pas malament i l’esmorzar era molt bo!.  Tarda i nit de procesons, i més tapes, ara a El Portalón, a la plaça Major de Ciudad Real, mentre veiem passar més processons. El dia següent, des de Ciudad Real, anàrem a veure el parc natural de Las Tablas de Daimiel, feliçment recuperat i ple d’aigua i ocells.

IMG_0975.JPGIMG_0968.JPG

De tornada ja, de Ciudad Real a Barcelona, parades a València, a dinar a Bétera, al restaurant Fusió, cuina moderna, menú del dia cuidat a preu just. Parada també a Peníscola, una Peníscola melancòlica, per acomiadar el viatge.

IMG_1005

 

Deixa un comentari

Filed under 2015, Espanya