Mallorca, estiu de 2022

A finals d’estiu de 2022 vam agafar el vaixell de Balearia que va a Alcúdia, prèvia parada a Ciutadella de Menorca. Fàcil, ràpid, amb el propi cotxe. Vam arribar al port d’Alcúdia, on teníem l’hotel i ens hi vam allotjar. Era el JS Sol de Alcúdia, un hotel molt bo, buffet fantàstic, molt bé de preu. Tot i que fora d’hores, era molt tard a la nit, amb el menjador tancat, ens van fer un sopar fred, molt bo.

Cap de Formentor. Foto: Joan Molar

L’endemà vam sortir cap a Formentor. Multa per pujar sense demanar hora, amb el cotxe, condonada per haver fet una consumició en un bar de la zona. (Gràcies a la senyora del xiringuito del mirador). Baixada amb cua cap al pàrquing de la platja de Formentor, una hora llarga.

Platja de Formentor. Foto: Joan Molar

Aparcar i gaudir de l’aigua blava, cristal·lina, de Formentor. Dinar a l’Espigó Beach Bar, segons Tripadvisor el pitjor restaurant de Pollença. Però l’únic a la platja. Pagar per menjar de patacada.

Alcúdia. Foto: Joan Molar

A la tarda vam anar a fer un volt pel poble antic d’Alcúdia, amb les seves muralles i carrers de cases baixes de pedra, plens de botigues. Molt bonic! Tornada a Port de Pollença, sopar a l’hotel i passeig fins la platja de nit.

Cala Mesquida. Foto: Joan Molar

L’endemà marxàvem cap a Cala Mesquida, una de les més boniques de Mallorca, prop de Capdepera. Aigües fantàstiques. Dinem en el xiringuito de platja anomenat Mirablau. Llarga cua però es menja bé. De tornada, ja tard, passejada per la vora del mar a Alcúdia, sopar i dormir.

Port d’Alcúdia, platja. Foto: Joan Molar

L’endemà decidim quedar-nos a la platja mateix del Port d’Alcúdia, on hi havia l’hotel. Platja sorrenca, neta, però poc lluïda. Dinem al restaurant S’Amfora, allà mateix. Bé.

Tarda de passeig per Ciutat de Palma, la capital, a veure monuments. Passeig pel centre. Gelat i granissat a la plaça de l’ajuntament. Visita al palau de l’Almudaina, de miracle. Catedral tancada. Tornada al Port d’Alcúdia. Sopar i dormir a l’hotel.

Catedral de Palma de Mallorca. Foto: Joan Molar

El dia següent anem fer la típica volta per la costa nord de l’Illa: Valldemossa, que estava totalment petada, Deià, impossible parar, pàrquings plens i una cua bestial a la carretera. Finalment Soller, i el Port de Soller, on ens vam banyar, molt bé, aigua molt neta, poca gent, on vam dinar a la pizzeria Sirocco. De tornada, passejada pel port d’Alcúdia.

Port de Soller. Foto: Joan Molar

Continuem el viatge per Mallorca anant a Cala Sant Vicenç. Al matí varem banyar-nos a Cala Molins, un dels sectors d’aquesta platja. Molt bé. Per dinar vam anar al restaurant Marinas. Casolà. Bé. Tarda a Pollença, visitant aquesta meravellosa població. Pujada al calvari obligatòria. Piló d’escalons.

Calvari de Pollença. Foto: Joan Molar

L’endemà agafar el vaixell cap a Barcelona. Dinar al mateix vaixell, bocates preparats al desdejuni de l’hotel. Arribada a la tarda, una mica caòtica. Molts camions.

Andalucia, Setmana Santa 2015

La Setmana Santa del 2015 varem anar a Anadalucia, en concret a les ciutats d’Úbeda, Baeza i Jaén. El primer dia dormirem a València, al Melià, un bon hotel, i sopàrem  en una bona pizzeria propera, de la cadena Piazza. L’endemà de bon matí sortírem en direcció Madrid per agafar a Requena la carretera d’Albacete per Casas Ibáñez que ens permeté una aturada al bellíssim poble blanc d’Alcalà de Xúquer, fabulós amagat dins el seu penya-segat amb el riu voltant-lo, les cases blanquíssimes i el castell al cap de munt.

D’allà, seguint els canyons fins sortir de la vall, anàrem a Albacete a dinar, al restaurant de l’Hotel Beatriz, que podia haver estat molt millor, però també molt pitjor. Continuàrem carretera avall cap a Alcaraz, bella població d’aires medievals, amb una de les places més boniques d’Espanya, amb les torres de l’església i del Tardón. Un bon punt on aturar-se.

Arribàrem a la bellíssima vila d’Úbeda a punt per veure passar la primera processó. Úbeda és una de les ciutats més maques d’Andalucia, d’Espanya i d’Europa. Ens estàvem a l’hotel El Postigo, en un carrer blanc del casc antic. Us el recomanem. Senzill, agradable, amb piscina en un pati encalat.

L’endemà anàrem a la Sierra de Cazorla, parc natural molt interessant, on neix el pare Guadalquivir, riu Serpis de la Bètica. Bonic, com mig alpí en ple sur de la península. Dinàrem a tocar del riu acabat de néixer en un xiringuito anomenat Cerrada del Utrero, al poblet de Vadillo Castril, en ple no res, al costat de la carretera: bé.

A la tarda i nit, més Úbeda, més processons, i una visió de la bellíssima ciutat andalusa, patrimoni de la humanitat de la Unesco. Palaus, l’església del Salvador, places i carrers… tanta bellessa!.

El dia següent ens desplaçarem a Jaén, guapíssima ciutat renaixentista, amb la seva esplèndida catedral, els banys àrabs… Dinàrem a Mangas Verdes, una típica tasca, boníssima, prop de la catedral, encara que ella es defineixi com atípica. Molt recomanable!.

A la tarda, de nou, processons a Úbeda, i una darrera visita a la fabulosa església del Salvador.

L’endemà sortirem cap a Linares per veure el jaciment romà, encara en excavació, de Cástulo, amb uns mosaics que treuen la respiració de bonics que son. I per dinar anàrem a Baeza, a El Arcediano, un bar de tapes, amagat, molt amagat, al centre. Petit, però boníssim. Aprofitàrem, naturalment, per tornar a degustar les meravelles que ofereix aquesta ciutat joia del renaixement.

El dijous sant abandonàvem, amb molta pena, Úbeda i posàvem rumb al nord, cap a Ciudad Real, parant però a visitar, de camí, el fantàstic palau que, Don Álvaro de Bazán, almirall de Castella, es va fer al Viso, “porque pudo y porque quiso”. L’únic palau renaixentista d’estil italià d’Espanya. No us el podeu perdre. I, seguidament, cap a Calatrava la Nueva, un castell poderós, molt ben conservat, dalt d’una muntanya, seu de la totpoderosa orde de Calatrava.

Per dinar férem cap a la bonica ciutat d’Almagro, amb la seva plaça porxada, i els seus convents… i els seus formatges manxecs… I tinguerem la sort de veure els armaos, a la plaça, mena de soldats romans que nomes surten i desfilen el Dijous Sant. Agradable i afortunada coincidència, oi?.

Dinàrem a la mateixa plaça, tot veient la desfilada, a base de tapes, al bar Biki-Bat, bona teca. A la tarda anàrem cap a Ciudad Real on ens hostatjarem a l’Hotel Guadiana, un quatre estrelles amb piscina interior climatitzada i grans habitacions, però ja envellit, amb ganes d’una bona reforma. Però no estiguérem pas malament i l’esmorzar era molt bo!.  Tarda i nit de procesons, i més tapes, ara a El Portalón, a la plaça Major de Ciudad Real, mentre veiem passar més processons. El dia següent, des de Ciudad Real, anàrem a veure el parc natural de Las Tablas de Daimiel, feliçment recuperat i ple d’aigua i ocells.

De tornada ja, de Ciudad Real a Barcelona, parades a València, a dinar a Bétera, al restaurant Fusió, cuina moderna, menú del dia cuidat a preu just. Parada també a Peníscola, una Peníscola melancòlica, per acomiadar el viatge.