Setmana Santa 2019 a Múrcia

Aquesta Setmana Santa tardana, era a mitjans abril, vam decidir anar a la platja i, per això, vam escollir Múrcia. A més, en aquesta desconeguda capital llevantina hi fan unes processons molt divertides que ja havíem viscut abans. Sortírem de Barcelona i paràrem a dinar a l’Ametlla de Mar, al gastrobar Sal Moreno, un bar de tapes d’autor al costat de la cala S’Alguer, al centre del poble. Molt bé. Feia dia de platja. I la de l’Ametlla estava guapíssima.

Seguírem fins a València on dormírem, com sempre, al Holiday Inn Express Bonaire, al centre comercial. Senzill, barat i convenient. Tarda de botigues. Sopar al restaurant Sorsi e Morsi, al mateix centre comercial Bonaire. Bona pasta i bones pizzes. No falla. L’endemà continuàrem cap a Múrcia via Yecla i Jumilla. Arribàrem a la ciutat a mig matí, i anàrem a dinar a la Imperial, un restaurant italià molt bo. Tarda de turisme, amb una primera processó. La catedral, preciosa. El Casino mudéjar guapíssim, teatre Romea, carrers… tot bonic!

Ens allotjarem a l’Hotel Siete Coronas, molt bé, el millor de Múrcia. I la primera processó, molt xula. Sopar a la Taberna La Parranda, la petita, no la gran de la plaça de Sant Joan. Bé, el primer dia, malament el segon. De tornada, una petita visita a la ciutat de nit.

L’endemà sortim cap a Elx, que no visitem, per anar cap a Santa Pola i embarcar per l’illa de Tabarca. No habvíem tornat a aquesta petita illa mediterrànea, davant de la costa d’Alacant des de feia molts anys. Val a dir que està igual de maca o més. Els vaixells surten cada hora de Santa Pola. El trajecte dura 30 minuts només i l’arribada a l’illa és com la de totes les illes, esplèndida. El port, les muralles, l’església, carrers blancs, la cala de sorra blanca i aigües blau cel, la porta al mar… un petit paradís, un racó de mar del Mediterrani, assequible, fresc, bell…

En una illa que viu només del turisme és difícil decidir on dinar. Tothom et dona propaganda. Nosaltres ho vam fer a Casa Gloria, bé, sense més. Retornats a Santa Pola, passem vora el mar i les salines de Torrevella, on hi havia flamencs, per anar fins Guardamar. I tornem a Múrcia. Visitem el pati del palau episcopal que estava obert, la catedral de nou i veiem passar la processó. Per sopar anem al restaurant Taberna La Parranda, per segona nit consecutiva. Aquesta vegada no va anar bé. Van trigar molt a servir-nos.

El dia següent, dimarts sant, anem fins a Águilas, i passem a Almería, cap a Pulpí per anar a la bellíssima cala de los Cocederos, una de les platges més maques que mai hem vist. Ens banyem a la cala Carolina, just al costat. Paisatge molt bonic, semidesèrtic. Aigües netes, de somni.

En acabar la banyada anem a Águilas centre, aparcant al port i dinant a la Casa del Mar, peix fresc, de primera qualitat, fabulós. I, en sortir, tornem a la platja, aquesta vegada la llarga i preciosa playa de Poniente, on tornem a banyar-nos.

Tornem a Múrcia, per veure la processó que surt de Sant Joan, al costat de l’hotel i la de Sant Joan de Déu, no gaire més lluny. Sopar a la pizzeria la Imperial. Fantàstic com sempre. Volta per Múrcia de nit i tornada a l’hotel.

Darrer dia a Múrcia i decidim fer una visita a Cartagena. No fa bon dia com els anteriors i no podrem banyar-nos. Veiem el teatre romà de la ciutat i fem un volt pel port i el carrer comercial. Bé. Bonic.

Seguim per anar fins el Mar Menor, en concret a la playa Paraiso, que fa pinta de ser molt bonica. Però avui no fa bon dia, el vent bufa fort i l’aigua està remenada. La manga aixeca el nas al fons.

Abans de dinar treiem el nas en un altre paratge natural impressionant, Calblanque, amb unes cales guapes de debó i un paisatge saharià. Fa molt mal temps i el mar està revoltat de veritat.

Anem a dinar al Cabo de Palos, al petit port d’aquest poblet. Ho fem al restaurant El Faro, molt bé. Molt recomanable. Peix fresc a bon preu. Passegem pel port i per la mar de ponent.

Abans de tornar ala cotxe fem una petita caminada vora la mar de Llevant, molt esverada. Veiem, a la dreta, el far del Cap de Palos. A l’esquerra, els edificis alts de la Manga.

Tornem a Múrcia a temps de veure la processó de dimecres sant. Sopem al restaurant La Pequeña Taberna, una joia, el millor restaurant de Múrcia amb diferència.

Dijous Sant, dia de marxa. Sortim amb cel amenaçador. Plourà tot el dia a partir de Yecla, i a Múrcia s’acabaran les processons per aquest any, sota una forta pedregada. L’autopista està tallada i fem una hijuela per l’horta d’Alberic. Arribem plovent a València, on dinem a la Tagliatella del Centre Comercial Bonaire. Ens allotgem de nou al Holiday Inn Express. A la tarda, tot i plovent, agafem el bus 160 cap a València. Per sort del destí feien portes obertes al palau de la Generalitat, guapíssim edifici gòtic i renaixentista ple d’obres d’art.

Sortim i, nova sort, una coral canta angelicalment a la Basílica dels Desemparats… fantàstic!.

Travessem la plaça i entrem a la catedral, on sort del destí, hi ha ofici solemne presidit pel cardenal Cañizares i processó amb el Sant Grial.

Tornem a l’hotel amb bus. Diluvia. Xops anem al restaurant, molt bo de nou. És el Sorsi e Morsi, un valor segur. L’endemà retorn a casa. El cotxe d’uns amics punxa una roda. La Guàrdia Civil l’auxilia. Perdem unes hores, en una tornada lenta a Barcelona, a 80 per hora. Dinem a l’Ametlla de Mar. Tot ple. Anem a un bar de tapes, anomenat Pica-Pica, fabulós, una troballa. molt recomanable.

Londres, Cap d’any 2019

El Nadal 2018, i Cap d’any 2019, vam fer una ruta fins a Londres. Vam sortir de Barcelona en direcció Narbonne, on vam dinar al Bella Napoli, pizzeria cèntrica que no està gens malament. Bona pasta, bona pizza a bons preus. Seguírem cap a Clermont Ferrand, on vam dormir i dinar a l’hotel Ibis Styles Republique, molt bé, bé de preu, no cèntric però amb el tramvia a tocar. Vam sopar, fantàstic, allà mateix. Aquella tarda visitàrem el seu mercat de Nadal, petit i bonic, al peu de la catedral de lava negra, gòtica, molt maca. També vam passejar per la ciutat medieval i la moderna, gaudint de les llums de Nadal i les atraccions ibstal·lades a la place Jaude.

L’endemà vam seguir cap a París, amb parada a Orleans per dinar. Vam fer-ho en un petit restaurant del casc antic, prop de la bonica catedral gòtica. Es diu “Les pieds dans le plat”, i és molt recomanable. Havent dinat, una passejada.

A la tarda vam arribar a París. Vam hostatjar-nos a l’hotel Ibis Styles Marcel Semblat, dins la ciutat mateix, a peu de metro. Molt bé. Vam anar a veure dos mercats de Nadal. El que estava parat a La Defense, immens, i el més coquetó que estava als peus de la torre Eiffel. Molt bonic. Boira i fred, però no pluja. Vam sopar al restaurant Le Belvedere, a tocar de l’hotel. Bona pasta i pizza. Recomanable.

El dia següent tocava anar a Anglaterra. Vam sortir de París en direcció Calais per agafar el tren, el tren sota el canal de la Manega. Cosa de ciència ficció. Com 2001!. El cotxe dins d’una mena de nau espacial.

En arribar a Folkestone, territori anglès ja, vam baixar al port per dinar en el millor restaurant del poble: “The Harbour Inn”. Fabulós!. I el poblet una monada. Bonic de veritat.

Havent dinat seuim cap a Londres. Ens allotgem a Plumstead, un barri dels afores, tranquil. En una casa que hem llogat al carrer Alabama, molt bé. Un autobús, el 53, ens porta en una hora a Westminster o Whitehall, tot un luxe. Sopem a la mateixa casa. Res de restaurants aquesta vegada!.

Matí a Londres. Visita turistica estàndard, amb guàrdia a cavall, Trafalgar Square, Westminster i la National Gallery, plena de pintures increibles.

Sortint del museu veiem els preparatius i l’animació prèvia a la gran desfilada de cap d’any. Xulo. Dinem en un pub molt divertit i conegut: el Silver Cross, a Whitehall. A la tarda travessem Londres en bus pels carrers més ben il·luminats: Oxford Street, Regent’s Street, i pugem a Hyde Park on hi ha el gran mercat de Nadal de Winter Wonderland, una passada, amb atraccions, parades i pista de gel.

L’endemà, una altra vegada cap a Londres amb el bus 53. Ara toca el British Museum, amb les seves col·leccions increïbles d’art antic.

Anem a dinar a un restaurant turc, molt bo, de gran categoria, anomenat TAS. En sortir una passejada pels animats carrers del Soho, plens de teatres, amb una parada especial al petit i encantador mercat de Nadal de Leicester Square. Després agafem metro i bus per anar a Mayfair, Bon Street i Oxford Street, a veure magatzems de grans marques i comprar alguna cosa. Tornada a la nostra casa del carrer Alabama havent passat pel tradicional i pintoresc Xinatown, el barri xinès de Londres.

Començava el primer dia de l’any a Plumstead. Carrers deserts. Parcs sense públic. El darrer dia a Londres vam anar a veure la parada de Cap d’Any. Vam baixar abans del bus 53. Tot estava tallat!. Caminat vam arribar al London Eye, la gran roda, i vam visitar el petit mercat de Nadal de Southbank. En sortir travessàrem el pont Victòria fins a Trafalgar Square. Tot estava ple de gent. Massa públic per a nosaltres. Vam decidir anar a veure el Covent Garden amb el seu mercat, molt bonic. I seguírem fins Somerset House on hi havia una esplèndida pista de gel.

Per dinar vam anar a un pub molt maco i acollidor, el Welligton, a tocar de la Somerset House. A la tarda vam voler anar a veure la casa del detectiu Sherlok Holmes. A la porta hi havia un policia amb males puces, que ordenava la gent. Interessant. De tornada una passejada de nit per Westminster i Sant James Park fins a Buckingham palace i tornada a Trafalgar Square per agafar el bus 53 fins a Plumstead.

L’endemà era el dia de dir adeu a Londres i agafar el tren cap a Calais.  En aquest poble francès vam haver de dinar en un bar d’un polígon comercial, anomenat “Au Calais”. Bé dins la senzillesa. Retorn a Paris, al nostre hotel Ibis Styles Marcel Sembat. Sopar a “Le Belvedere”, bona pasta i bona pizza. A la tarda vam anar a veure el mercat de Nadal a les Tulleries, gran, molt gran, a l’alçada de la capital de França.

El dia següent anem ja de tornada cap a Barcelona. Parem a dinar a Nevers, bella vila ducal, amb el palau dels Gonzaga, la catedral i un barri antic molt xulo. Dinem a la pizzeria Sant Remo, molt bé.

De Nevers anem cap a Moulins, una altra vila històrica amb una catedral i un barri gòtic impressionant. Destaquen els vitralls renaixentistes de la seu, i el “Jaquemart” de la plaça.

Continuem cap a Souvigny, una abadia cistercenca on estan enterrats diversos membres de la família Bourbon. El mal gust ha fet pintar de groc i blanc una nau preciosa del císter més pur. Increïble.

Acabem el dia a Clermont Ferrand de nou. No hi ha mercat de Nadal i la seva esplèndida catedral de lava negra està tancada, però el barri antic i la plaça Jaude, amb els llums nadalencs continua al seu lloc. Dormim i sopem, molt bé, a l’Ibis Styles Republique de Clermont.

L’endemà, darrer dia de la nostra ruta per França i Anglaterra, baixem cap al Mediterràni en mig de bonic boscos nevats i gebrats, travessant l’Auvèrnia. Parem a dinar a Lodève, una vila medieval amb una catedral bonica, gòtica meridional. Ho fem al restaurant “Le Minuscule”, molt bo i acollidor, tota una troballa.

Setmana Santa Almeria 2017

Aquest any 2017 vàrem anar de viatge de Setmana Santa a Almeria, per veure les costes verges del parc natural de Nijar i Cabo de Gata, i també les processons. Vàrem sortir a la tarda i vàrem fer nit a València, a l’Hotel Holiday Inn Express del parc comercial de Bonaire, a Aldaia. Un hotel baratet però interessant, amb bona relació qualitat preu. Vàrem sopar al restaurant la Tagliatella de Bonaire mateix, car, ple de gent i servei deficient. Menjar massa senzill. L’endemà seguírem camí cap a Múrcia.

A Múrcia vam veure la primera processó de Setmana Santa del viatge, molt divertida, amb una mena de trompetes tibetanes.

Vam entrar al Casino, famós edifici neoàrab molt maco.

La Catedral de Múrcia és una joia del barroc, amb una torre molt maca.

Espectacular, darrera la catedral, per dins i per fora, la capella major dels Fajardo, marquesos de los Vélez, gótica florida.

Les portades, gótica la lateral i barroca la principal, son fantàstiques.

Dins la catedral trobareu la capella de la Virgen de la Fuensanta, amb inscripcions en llatí molt interessants.

A Múrcia vam dinar a la pizzeria Imperial, molt bé. Bones pizzes i bones pastes!.

Seguidament vam continuar camí cap a Almeria on ens vam allotjar a l’Hotel NH Ciudad de Almeria, una mica car però amb unes habitacions molt grans, un desdejuni fabulós i ben situat, tot i que no al centre de la ciutat.

A la tarda i la nit primeres processons a Almeria. Sopar en un bar de tapes fantàstic, el Cyrano del Carrer de Méndez Núñez.

L’endemà primera visita a la Costa de Cabo de Gata, a San José i les seves cales meravelloses: Mónsul i los Genoveses, una passada!.

Paisatges extrems, desèrtics, lava a tocar del mar, platges fabuloses, geologia a cel obert…

Dinàrem a la geladeria i pizzeria Vittoria, al passeig marítim de San José. Força bé, malgrat que és un lloc senzill.

A la tarda una visita a Los Escullos, increibles paisatges, i a la Isleta del Moro, el més bonic poblet mariner de la zona.

A la nit, una altra vegada a sopar al Cyrano, ja n’erem addictes, i dormir a l’Hotel NH. I, per descomptat, unes quantes processons més.

El dia següent anàrem a Níjar, bellíssim poble blanc interior, on vam comprar unes típiques jarapes de cotó, alfombres fetes a mà.

Anàrem a les platges del nord d’aquesta població: Las Negras, El Playazo, Rodalquilar, la Isleta del Moro, on vam dinar a La Ola, restaurant de peix, molt bo, i molt bé de preu, mirant el mar.

A la nit més processons, i visita a la Catedral d’Almeria, bella portada renaixentista i torre com d’un castell.

Sopar a Cyrano, como no!.

Darrer dia reservat per les Salines del Cabo de Gata, San Miguel i el far. Banyada a la fabriquilla, aigües de cristall. Dinar a San Miguel, al bar la Playa, bé però senzill i car.

Tornada a Almeria, més processons, i de nou a sopar al Cyrano!.

 

L’endemà, dijous Sant, tocava tornar. Parada a Calpe, per banyar-nos al peu del penyal, guapíssima platja, i dinar a La Picaeta, que ja no és com era abans. No hi tornarem…

Dormir a València, al Holiday Inn Express de Bonaire, i aquesta vegada encertem amb el restaurant. Anem al Sorbi e Morbi, una pizzeria molt original al Centre Comercial.

L’endemà cap a casa, amb parada per dinar i banyar-nos a l’Ametlla de Mar. Dinar al bar Plaça Vella, molt bé.

Anglaterra: estiu 2012

L’estiu de 2012 fèrem el nostre primer viatge a Anglaterra, en cotxe, tot travessant França. Sortírem de Barcelona en direcció Tolosa de Llenguadoc passant els Pririneus per Puigcerdà i Foix. Paràrem a dinar a Alp, a l’Hotel Cal Eudald, com sempre, on fan un menú arreglat i bo. Una petita parada per banyar-se els peus a la bassa dels lladres d’Aix i dormir, sopar també, al Novotel Blagnac de Toulouse. Força convenient. L’endemà sortírem en direcció Llemotges, amb parada a Souillac, on quan erem joves havíem dormit, per veure l’abadia.

Continuem la ruta per dinar al restaurant Le Charmant, a l’entrada del bellíssim poble medieval d’Uzerche, que vàrem visitar havent dinat. Diuen que ara està tancat. Una llàstima.

Continuàrem camí de Llemotges, però abans d’arribar paràrem a visitar la bella església monàstica romànica de Solignac, a tocar de la ciutat.

A Llemotges ens hostatjarem al Novotel le Lac, als afores de la ciutat, en un entorn natural agradable. Sopàrem a l’hotel mateix, una vegada visitada Llemotges i la seva catedral, que no son res de l’altre món.

El dia següent sortírem cap a Le Mans, passant per la bonica població de Loches, a la vall del Loira, amb el seu castell. Allà vàrem dinar a La Gerbe d’Or, un bonic restaurant a Loches mateix.

A la tarda arribarem a Le Mans. Ens vam instal·lar al Novotel, als afores, on també vam sopar. Abans però vam fer un volt per la magnífica ciutat medieval dels Plantagenet, amb la seva catedral i les cases amb tramat de fusta. Una passada!.

L’endemà al matí anàrem a visitar l’abadia de l’espasa, al costat de l’hotel, bonica. Uns soldats francesos hi feien maniobres.

Anàvem ara camí de Rouen, amb parada a la petita població de Sées, que te una petita catedral blanca, model del gòtic més pur.

Continuàrem camí parant a dinar a Gacé, on hi havia el castell de la dama de les Camèlies, Marie Duplessis.

Allà varem dinar, força bé, en un senzill café, la brasserie du centre, a la plaça del poble. Seguírem camí cap a Le Bec Hellouin, per visitar les ruïnes de la seva formosa abadia.

Finalment fèrem cap a Rouen, on ens allotjarem en el Ibys Styles del centre de la ciutat, “pas mal du tout”. Visitàrem la seva Catedral, l’església de Saint Ouen, tan bonica com ella, i els carrers medievals, amb el gran rellotge, així com la plaça on va morir cremada Joana d’Arc. Per sopar escollirem, molt bé, i molt recomanable, pels voltants de l’església de Saint Maclaud, una petita pizzeria anomenada La Bocelli, a la Rue Martainville. Pizzes increibles!.

L’endemà sortírem en direcció Calais, per agafar un vaixell cap a Dover. Tot el tràmit va anar molt bé i, a les dues del migdia ja dinàvem al mateix vaixell. Al cap d’una hora llarga entràvem al port de Dover i començava l’aventura anglesa. La primera ciutat on paràrem fou Canterbury, ciutat medieval fantàstica amb la seva imponent catedral, que no poguérem visitar perquè era la festa de graduació dels universitaris i estava tota la vila plena de famílies celebrant-ho i de togues.

Continuàrem cap a Stevenage on teniem l’hotel. Un Novotel  campestre, a uns 30 kms. al nord de Londres, agradable, ben comunicat per autopista, però al mig del camp, bucòlic, ple de conills. Allà sopàrem molt bé, tots els dies. L’endemà priner dia a Londres. Baixar amb cotxe fins a l’estació de metro de Cockfosters, inici de la línia de Piccadilly, amb un gran parquing per pocs diners. Sortírem al centre, davant del Big Ben, i visitàrem l’Abadia de Westminster. Cara però imprescindible. Agafarem un tiket de bus diari i pijarem a tots els busos de dos pisos, vermells, que trobàrem fins afartar-nos. Dinàrem a Trafalgar Square, en un Garfunkel’s, un restaurant de cadena i patacada, però bo.

A la tarda visitàrem la National Gallery, impactant, un dels millors museus del món. Tornada a Stevenage, sopar i dormir.

L’endemà tornada a Londres, per visitar el British Museum, al matí, i la torre de Londres, per fora, a la tarda. Nova passejada amb bus per la ciutat, ara pel Soho. Dinar a Prezzo, una cadena de pizzeries barates, molt interessants. Tornada a Stevenhage, sopar i dormir.

El següent dia canvi d’escena. Visitem Cambrigde, amb els seus fabulosos colleges, Ely, amb la seva fantàstica catedral, i Petersborough, amb una altra catedral, que estava tancada. Però el poblet medieval era preciòs. Vam dinar a Ely, en un pub amb habitacions, al centre del poble, molt recomanable: The Lamb Inn!. Recordeu aquesta adreça.

L’endemà tornada a Londres per visitar el Saint James Palace, el canvi de guàrdia, la National Gallery, la Tate antiga i la moderna, navegar entre les dues en una barca pel Tàmesi i comprar records. Dinar en un Prezzo. Tarda dedicada a la catedral de Saint Paul, tancada, i el Temple, tancat. Passejada en bus de dos pisos. Dormir i sopar a Stevenage.

El dia següent tocava sortida pel sud d’anglaterra. I vàrem anar de Londres fins Winchester, amb una magnífica catedral, i fins Salisbury, una deliciosa ciutat medieval amb una altra catedral preciosa. Allà vàrem dinar a The King’s Head Inn, un hotel amb pub, bon menjar, a costat del pont sobre l’Avon, antic, bucòlic. A la tarda Stonehenge, des de fora, molt car, plovent. Però es veia perfecte. Guai!. Tornada a Stevenage, sopar i dormir.

Dia de tornada. Parem a Canterbury per veure la catedral tancada el primer dia. Preciosa. Passem amb el vaixell de Dover a Calais, sense problemes, dinar al mateix vaixell. I fem camí cap a Arras, a la Picardia, França, al Novotel. Bé.

L’endemà visita a Arras, amb la seva plaça del mercat i l’ajuntament, molt bonic. Baixem cap a París parant a Amiens a dinar. Visita de la catedral, molt bonica, però després d’haver vist les angleses, se’ns fa petita. Dinem a la pizzeria Montesilvano, que estava al 3 de la rue des Sergents, avui tancada.

A la tarda seguim cap a París, amb aturada a Beauvais per veure la catedral gòtica més alta d’Europa, que paga el seu desafiament amb l’esfondrament. Nit al Novotel de Saclay, un poblet a tocar de París, un hotel molt recomanable. Sopar i dormir a l’hotel.

L’endemà visita a París. Torre Eiffel, Louvre, Notre Dame… Toujours París!.

Dinar prop de Notre Dame, en un bar que no us recomanarem perquè hi ha llocs millors, menys turístics, memys cars, prop de Notre Dame: Les Deux Palais. Correcte. Dormir de nou, i sopar, al Novotel Saclay. L’endemà cap a casa, no sense abans parar a Chartres, per admirar la seva catedral, i a Chateaudun, per veure el seu castell i dinar a la pizzeria Le Vesuve, fastuosa, bon menjar i bona acollida. al 12 bis de la Rue Lambert Licors. No us perdeu!.

Seguim camí de Tours, on dormim al Novotel Tours Sud, ara un Ibys Styles. Sopar al mateix Novotel. L’endemà anem cap al Sud, fins Angulema, una ciutat de la que esperàvem més. Molta calor, una catedral romànica un xic descafeinada, i un lloc on dinar: La Pause café, davant la Catedral de Saint Pierre. Molt bé.

A la tarda carretera i manta fins Bourdeaux, Burdeus, on dormírem i sopàrem al Novotel del Llac, als afores, molt bé. I si aneu a Burdeus no deixeu de veure la place de la Bourse i jugar amb l’aigua de la làmina davant el Garona. L’endemà tornada a casa, per Toulouse, amb parada a Cintegabelle, Senta Gabèla, en occità, a La Tourmandise. Correcte, i prou.

A la tarda, a casa, a Barcelona.