Tag Archives: plaça

Londres, Cap d’any 2019

El Nadal 2018, i Cap d’any 2019, vam fer una ruta fins a Londres. Vam sortir de Barcelona en direcció Narbonne, on vam dinar al Bella Napoli, pizzeria cèntrica que no està gens malament. Bona pasta, bona pizza a bons preus. Seguírem cap a Clermont Ferrand, on vam dormir i dinar a l’hotel Ibis Styles Republique, molt bé, bé de preu, no cèntric però amb el tramvia a tocar. Vam sopar, fantàstic, allà mateix. Aquella tarda visitàrem el seu mercat de Nadal, petit i bonic, al peu de la catedral de lava negra, gòtica, molt maca. També vam passejar per la ciutat medieval i la moderna, gaudint de les llums de Nadal i les atraccions ibstal·lades a la place Jaude.

L’endemà vam seguir cap a París, amb parada a Orleans per dinar. Vam fer-ho en un petit restaurant del casc antic, prop de la bonica catedral gòtica. Es diu “Les pieds dans le plat”, i és molt recomanable. Havent dinat, una passejada.

A la tarda vam arribar a París. Vam hostatjar-nos a l’hotel Ibis Styles Marcel Semblat, dins la ciutat mateix, a peu de metro. Molt bé. Vam anar a veure dos mercats de Nadal. El que estava parat a La Defense, immens, i el més coquetó que estava als peus de la torre Eiffel. Molt bonic. Boira i fred, però no pluja. Vam sopar al restaurant Le Belvedere, a tocar de l’hotel. Bona pasta i pizza. Recomanable.

El dia següent tocava anar a Anglaterra. Vam sortir de París en direcció Calais per agafar el tren, el tren sota el canal de la Manega. Cosa de ciència ficció. Com 2001!. El cotxe dins d’una mena de nau espacial.

En arribar a Folkestone, territori anglès ja, vam baixar al port per dinar en el millor restaurant del poble: “The Harbour Inn”. Fabulós!. I el poblet una monada. Bonic de veritat.

Havent dinat seuim cap a Londres. Ens allotgem a Plumstead, un barri dels afores, tranquil. En una casa que hem llogat al carrer Alabama, molt bé. Un autobús, el 53, ens porta en una hora a Westminster o Whitehall, tot un luxe. Sopem a la mateixa casa. Res de restaurants aquesta vegada!.

Matí a Londres. Visita turistica estàndard, amb guàrdia a cavall, Trafalgar Square, Westminster i la National Gallery, plena de pintures increibles.

img_5913_resultado

Sortint del museu veiem els preparatius i l’animació prèvia a la gran desfilada de cap d’any. Xulo. Dinem en un pub molt divertit i conegut: el Silver Cross, a Whitehall. A la tarda travessem Londres en bus pels carrers més ben il·luminats: Oxford Street, Regent’s Street, i pugem a Hyde Park on hi ha el gran mercat de Nadal de Winter Wonderland, una passada, amb atraccions, parades i pista de gel.

L’endemà, una altra vegada cap a Londres amb el bus 53. Ara toca el British Museum, amb les seves col·leccions increïbles d’art antic.

Anem a dinar a un restaurant turc, molt bo, de gran categoria, anomenat TAS. En sortir una passejada pels animats carrers del Soho, plens de teatres, amb una parada especial al petit i encantador mercat de Nadal de Leicester Square. Després agafem metro i bus per anar a Mayfair, Bon Street i Oxford Street, a veure magatzems de grans marques i comprar alguna cosa. Tornada a la nostra casa del carrer Alabama havent passat pel tradicional i pintoresc Xinatown, el barri xinès de Londres.

Començava el primer dia de l’any a Plumstead. Carrers deserts. Parcs sense públic. El darrer dia a Londres vam anar a veure la parada de Cap d’Any. Vam baixar abans del bus 53. Tot estava tallat!. Caminat vam arribar al London Eye, la gran roda, i vam visitar el petit mercat de Nadal de Southbank. En sortir travessàrem el pont Victòria fins a Trafalgar Square. Tot estava ple de gent. Massa públic per a nosaltres. Vam decidir anar a veure el Covent Garden amb el seu mercat, molt bonic. I seguírem fins Somerset House on hi havia una esplèndida pista de gel.

Per dinar vam anar a un pub molt maco i acollidor, el Welligton, a tocar de la Somerset House. A la tarda vam voler anar a veure la casa del detectiu Sherlok Holmes. A la porta hi havia un policia amb males puces, que ordenava la gent. Interessant. De tornada una passejada de nit per Westminster i Sant James Park fins a Buckingham palace i tornada a Trafalgar Square per agafar el bus 53 fins a Plumstead.

L’endemà era el dia de dir adeu a Londres i agafar el tren cap a Calais.  En aquest poble francès vam haver de dinar en un bar d’un polígon comercial, anomenat “Au Calais”. Bé dins la senzillesa. Retorn a Paris, al nostre hotel Ibis Styles Marcel Sembat. Sopar a “Le Belvedere”, bona pasta i bona pizza. A la tarda vam anar a veure el mercat de Nadal a les Tulleries, gran, molt gran, a l’alçada de la capital de França.

El dia següent anem ja de tornada cap a Barcelona. Parem a dinar a Nevers, bella vila ducal, amb el palau dels Gonzaga, la catedral i un barri antic molt xulo. Dinem a la pizzeria Sant Remo, molt bé.

De Nevers anem cap a Moulins, una altra vila històrica amb una catedral i un barri gòtic impressionant. Destaquen els vitralls renaixentistes de la seu, i el “Jaquemart” de la plaça.

Continuem cap a Souvigny, una abadia cistercenca on estan enterrats diversos membres de la família Bourbon. El mal gust ha fet pintar de groc i blanc una nau preciosa del císter més pur. Increïble.

Acabem el dia a Clermont Ferrand de nou. No hi ha mercat de Nadal i la seva esplèndida catedral de lava negra està tancada, però el barri antic i la plaça Jaude, amb els llums nadalencs continua al seu lloc. Dormim i sopem, molt bé, a l’Ibis Styles Republique de Clermont.

L’endemà, darrer dia de la nostra ruta per França i Anglaterra, baixem cap al Mediterràni en mig de bonic boscos nevats i gebrats, travessant l’Auvèrnia. Parem a dinar a Lodève, una vila medieval amb una catedral bonica, gòtica meridional. Ho fem al restaurant “Le Minuscule”, molt bo i acollidor, tota una troballa.

Deixa un comentari

Filed under 2019, Anglaterra, Europa, França

Europa, estiu de 2006

A mitjans de juliol vam sortir de Barcelona, camí de Narbona on vam dinar a la Cafeteria Casino del supermercat Geant de l’entrada sud, un lloc habitual nostre. Un self service barat i bo. Apanyat i bé de preu. Self-service. Vam seguir per dormir a Avignon, a l’hotel B&B a Le Pontet.

També molt bé. L’endemà vam continuar fins el poblet d’Arbois, on vam sopar al restaurant Le Bistronome, al costat del riu i dormir al càmping.

El dia 18 de juliol vam seguir endavant amb la ruta fins a Mulhouse, bonica ciutat alsaciana, on vam dinar en un Casino Cafeteria als afores. A la tarda vam visitar Colmar i vam arribar-nos a Strasbourg, que també vam visitar i on vam dormir en un altre hotel B&B.

El 19 de juliol passarem a Alemanya travessant la Selva Negra. Paràrem a Überlingen, preciosa població a la riba del llac Bodensee. Allà vàrem dinar en un NordSee, cadena de restaurants de peix. Barat i bo. A la tarda vam anar fins a Lindau, meravellosa vila medieval del mateix llac.

Vam dormir a Isny, a l’hotel Gasthof Hirsch. Tot i que molt senzill no vam estar malament. El dia 20 vam anar a Fussen, als Alps, per veure els castells del rei Lluís de Baviera. El de Neuschwanstein estava ple i vam visitar el de Hohenschwangau, que no és el més turístic.

A l’hora de dinar vam anar a l’església de Wies, barroc d’alta qualitat.

Vam menjar al restaurant de l’aparcament, el Moser. A la tarda vam anar a navegar pel llac Eibsee, on Hitler havia tingut el seu refugi, al peu del Zuggspite als Alps de Baviera. Per dormir vam anar a l’Hotel Guggemos, a la vora del llac Tegernsee, meravellós, avui dissortadament tancat. L’endemà vam anar cap al llac Koningsee, on vam agafar una barca fins la Kirche St. Bartholomä, bonica capella al mig del llac i al peu de les muntanyes. Allà vam dinar al restaurant de la mateixa capella.

Vam anar a dormir a Salzburg, a l’hotel Junior. Vam baixar en trolebús a sopar. Ho vam fer en un altre NordSee, i vam assistir a un fantàstic concert de música barroca en una església del centre de Salzburg. Bé de preu, senzill però molt agradable.

Un cop visitada la bella ciutat natal de Mozart marxàrem cap a Innsbruck, parant a dinar a Sankt Johann in Tirol, al cor dels Alps austríacs, al restaurant de l’Hotel Post, un lloc de luxe, a la plaça major del poble. Després d’admirar l’església, barroca i bonica, baixàrem cap a Innsbruck, on sopàrem i fèrem nit a l’Hotel Kranebitterhof, als afores, molt bé.

El dia següent sortim d’Innsbruck cap a Suíssa, parant a la magnífica abadia de Stams, on dinem en el restaurant del costat.

Seguim cap a Feldkirch, bonic poble medieval austríac, on visitem la plaça major. Passem la frontera i visitem l’abadia barroca de Sankt Gallen, i anem a dormir a Alemanya, a la ciutat d’Allensbach am Bodensee, a l’Hotel garni Amsee, bé, senzill.

L’endemà anem a veure les impressionants cataractes del Rhin, espectaculars, i seguim cap al llac Titisee, al cor de la Selva Negra.

Baixem Friburg i travessem la frontera francesa, en direcció Besançon, per acabar dormint al poblet de Maîche, al costat de la frontera Suíssa de nou, en un càmping anomenat Le Saint Michel, molt maco. Va ser la darrera vegada que hem anat en tenda de campanya pel món. El dia següent passem a Suissa i anem a Lausanne, on visitem la catedral. Continuem cap a Martigny per entrar de nou a França camí de Chamonix. Dormim a l’Hotel les Lanchers, molt bé. A Chamonix vam estar-hi dues nits. Vam aprofitar el dia de descans per agafar el tren i arribar-nos Vallorcine on vam dinar al restaurant de l’estació, dit L’Arrêt Bougnette, molt bo i recomanable.

El darrer dia vam fer la ruta Chamonix a Barcelona tot dret de tornada.

Deixa un comentari

Filed under 2006, Alemanya, Europa, França

Toscana, estiu 2018

L’agost de 2018, amb una amiga de la família i la seva filla, vam fer la Toscana. Vam sortir de Barcelona i la primera parada va ser a Narbonne, una bonica ciutat del sud de França que no està malament. El palau dels Vescomtes, la catedral inacabada, el canal del Midi son petites fites que fan de bon veure.

A Narbonne vam dinar, a prop del mercat i a tocar del canal de Midi en un Bistrot de gust típicament francès, una mica car però amb qualitat. Vam continuar cap a Avignon, la ciutat dels papes, on havíem de dormir al Ibis Styles, una mica allunyat del centre. L’hotel estava en obres, i el tramvia que hi ha de portar també. Malgrat això, quan acabin, serà una bona opció familiar per allotjar-se a la ciutat. Vam sopar al restaurant La Boucherie, que està al costat de l’hotel. Força bé. A la tarda visita a Avignon, ciutat antiga, palau dels papes, pont… Tot bonic.

L’endemà sortim cap a Torino, a Itàlia, tot travessant els Alps. La primera parada, per dinar, un cop passat Grenoble, serà al petit poble de Domene, al restaurant pizzeria De Napoli. Fantàstic!.

A la tarda continuem viatge i passem el Coll del Mont-Cenis, Alps en estat pur, camí de Torino. En aquesta ciutat ens allotgem a l’hotel Crytal Palace, a tocar de l’estació de Porta Nova. Molt bé, magnífic!. Fem un volt per la ciutat, que sense ser bonica és prou graciosa, amb les seves places escenogràfiques, com ara la de San Carlo, els palaus, com el reial, el duomo o les seves avingudes rectilínies. Anem a sopar al restaurant La Locanda del Sorriso, proper a l’hotel, molt bé també, recomanable.

El dia següent agafem l’autopista cap a Bolonya i Florència, per arribar a Siena, al cor de la Toscana. Pel camí parem a Parma, bella ciutat padana, amb un duomo magnífic, el baptisteri ple d’art, esglésies i palaus. Dinem allà, al restaurant Al Corsaro, boníssim!.

Continuem la ruta a la tarda, cap a Siena, on arribem a la tarda. Ens hostatgem a l’Hotel Itàlia, no lluny del centre, molt bé. Ja hi havíem estat el passat Nadal i Cap d’any. Fem una visita ràpida a la ciutat, ja de nit, i anem a sopar al restaurant Fonte Giusta, molt recomanable.

L’endemà anada a Florencia per visitar la ciutat i el museu dels Uffizi. Dinar al restaurant La Fettunta, a la Via dei Neri, prop de la signoria. Perfecte.

Tornada a Siena. Visita de tarda, carrers medievals des d’una altra perspectiva, nova, diferent. Trobem una cercavila del barri de Lupa. Han guanyat el palio aquest any. Acabat el passeig, sopar al nostre restaurant de sempre i dormir a l’hotel Italia.

El dia següent toca San Giminianno, la bella vila medieval toscana. Admirem de nou els frescos de Benozzo Gozzoli al convent dels Agustins, les torres, la plaça… impressionant. Tornem a dinar a Siena, al Fonte Giusta.

Després de dinar toca una visita a la catedral de Siena, amb el seu terra de marbre espectacular i la magnífica biblioteca Piccolomini. Fastuós. Nova passejada fins que arriba l’hora de sopar, al Fonte Giusta, i de dormir a l’Hotel Itàlia.

L’endemà abandonem Siena. És dia de tornada. Anem a dinar a Mòdena, bella ciutat padana que no coneixíem i que ens va agradar molt. Vam dinar en un restaurant estrany, diferent. Es diu la Sosta Emiliana i fan unes menes de petits entrepans. En acabar vam veure la catedral, romànica, preciosa. I ens va ploure, molt!.

La jornada va acabar a Torino, altre cop a l’hotel Crytal Palace, a tocar de l’estació, magnífic!. Vam tornar a sopar al restaurant La Locanda del Sorriso, molt proper a l’hotel, molt recomanable. Al matí vam visitar el museu egipci, preciós, molt modern.

Sortim de Torino a les 12 del migdia, i parem a Susa, ciutat alpina, per dinar. Ho fem, molt bé, al restaurant Cantine Meana. Ens va agradar. Travessem de nou el pas de muntanya del Mont Cenis, per arribar a Grenoble, on tenim reservat el Novotel dels afores, a Voreppe. Bé. Anem a sopar al restaurant Le Grillon, a Moirans, un poblet als afores de la ciutat. Molt bé.

L’endemà seguim la ruta cap a casa, a Barcelona, via Montpellier, on ens aturem a dinar. Ho fem al restaurant Casa di Giorgio. Estava molt ple. El menjar va ser bo.

IMG_4513_resultadoIMG_4514_resultadoIMG_4515_resultadoIMG_4517_resultadoIMG_4519_resultado

Deixa un comentari

Filed under 2018, França, Itàlia

Pirineu d’Aragó. Segona pasqua 2018

Pel pont de la segona pasqua, el maig de 2018, vam anar a fer una altra volta pel Pirineu aragonès. Vam sortir de Barcelona i vam parar a dinar a Binéfar. Sempre que podem mengem a la Lonja, bon lloc i bé de preu. Aquesta vegada també ho vam fer. Llàstima que tanquen per obres un any o més. O bé al Di Marco. A la tarda vam continuar fins Sabiñánigo, fins l’Hotel Villa Virgínia, fantàstic, com sempre, amb el seu spa, amb piscina olímpica d’aigua calenta i jacuzzi. Molt recomanable. Sopar al mateix hotel, qualitat extra. Boníssim. Una volta pel poble que no te gaire cosa a veure, el riu Gállego, i a dormir.

L’endemà sortim camí de Jaca i del Pirineu, cap a l’estació d’esquí d’Astún, tancada però encara amb força neu.

Seguim, tot passant el port de Somport, entrant a França. Un espectacle formidable. Boscos tendres i muntanyes plenes de neu.

Seguim fins el poblet d’Urdos, graciós però sense res destacable.

Continuem per veure el magnífic circ de Lescun, amfiteatre de muntanyes. Seguim el camí dels prats de L’Hers, un lloc bucòlic i pastoral.

Tornem per anar a dinar en territori espanyol i acabem a Jaca, al bar de tapes Casa Fau. Vam dinar molt bé. Molt recomanable.

En sortir de dinar vam anar a la catedral, aprofitant que era el dia Europeu dels museus i estava tot obert.

A més del temple vam poder tornar a admirar les meravelloses pintures romàniques del museu diocesà.

I retornem a Sabiñánigo, a l’hotel, on fem tarda a l’spa, nedant. Sopar i dormir. L’endemà toca tornada. Sortim cap a Fiscal, camí del parc natural d’Ordesa, que estava preciós aquesta època de l’any.

Per dinar parem a El Grado, a l’hotel Las Acacias. Menú del dia de patacada, però bo, bé de preu. Finalment tornem cap a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2018, aragó, Espanya

Setmana Santa a Extremadura i Castella

Aquest any 2018 vam anar a fer una volta pel nord d’Extremadura i el sur de Castella i Lleó, un viatge molt bonic. Vam sortir de Barcelona i vam dinar a Saragossa, a la zona de tapes coneguda com el Tubo. Normalment anem al Meli, o a la Pilara, però aquesta vegada estava ple.

Per això vam acabar a Casa Emilio, bé sense més. Vam continuar camí de Guadalajara, en un dia molt plujós, des de la sortida. A Guadalajara ens vam hostatjar a l’hotel Tryp, situat als afores, molt bé. Vam sopar al mateix restaurant de l’hotel, que te un menú suculent i una bona carta a preus moderats. L’endemà vam continuar viatge cap a la ciutat extremenya de Plasencia, on vam arribar al migdia. Vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé, tant l’hotel com el restaurant.

A la plaça major, molt bonica, abans d’anar a dinar, vam veure passar la processó del diumenge de rams, “la borriquilla”.

Aquella tarda vam visitar la ciutat, la plaça major molt bonica, els palaus i concents.

I, més tard, les catedrals de Plasencia, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’anava menjant com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, ple de bonics palaus, l’eclesiàstic amb les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia.

A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada.

L’endemà vam anar cap al parc nacional de Monfragüe, on vam poder gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant, al Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!.

Seguidament vam anar cap a Trujillo, bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro. No vam poder dinar allà perquè no vam poder aparcar.

Finalment, al migdia, vam arribar a Cáceres, una ciutat preciosa, amb un casc antic fantàstic, tot de pedra, amb cases fortes, convents i palaus amb escuts a la façana. Vam dinar a la plaça major, a peu de muralles, tota blanca, al restaurant “El Requeté”, pas mal.

A la tarda, tornada a Plasencia i passeig per les vores del riu Jerte, que baixava molt ple, sopar al restaurant Español, a la plaça major, i processó, molt bonica, a la nit.

Després d’esmorzar a l’Hotel Exe Alfonso VIII, que te una bona vista damunt la catedral de Plasencia, agafem el cotxe per pujar el vall del Jerte. Però els cirerers no estaven florits, faltaven deu dies o més.

Arribem al Barco de Ávila, anem a Bejar, i pugem cap a La Alberca, bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, fet tot el de pedra granítica, impactant.

 

Des de La Alberca anem cap a Salamanca, la ciutat renaixentista més bonica d’Espanya, i qui sap si del món, amb permís de Florència. Allà ens allotgem al Tryp Hotel Montalvo, als afores, però molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars!.

La catedral, des del riu Tormes.

La plaça major, bella obra de Churriguera, gran, molt gran.

La façana de la Universitat de Salamanca, plateresca, on cal cercar la granota… us donem una pista… cerqueu primer la calavera!.

L’impressionant edifici de la Clerecia, seu dels Jesuites.

A Salamanca vam sopar tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé. Havent sopat visitem la ciutat de nit i veiem passar una processó, molt solemne, com totes les de Castella.

Dormir a l’Hotel Tryp Montalvo i, l’endemà, una ruta pel Duero, amb primera parada a Zamora, plena d’esglésies romàniques molt boniques i una catedral xula, tancada perquè feien missa.

El bonic palau dels “Monos”

Seguim cap a la villa de Toro, amb la seva superba col·legiata romànica, amb portada polícroma, que no vam poder admirar aquesta vegada, perquè estava tancada. Dinem al restaurant Castilla, pas mal du tout!.

A la tarda tornada a Salamanca, on aprofitem per veure les dues catedrals, la romànica, preciosa, amb el seu retaure major de Nicolau Florentí, les pintures i tombes murals… I la catedral nova, plateresca.

     

A la nit tornem a sopar a I pan I vino, que ens va agradar molt. I de nou veiem una altra bonica processó i podem gaudir de la nit il·luminada a la nit.

El dia següent marxem de Salamanca cap a Guadalajara, ja de tornada a casa. Aprofitem per parar, passar el matí, i dinar a Ávila, on visitem les muralles, la catedral, preciosa, i per fer un volt per la ciutat.

Dinem a la pizzeria la Barcaccia, que no estava del tot malament tampoc. I, en acabar, travessem la sierra de Guadarrama, baixem a Madrid i anem a Guadalajara, on ens tornem a allotjar a l’Hotel Tryp Guadalajara, que ja havíem visitat a l’anada. Molt bé.

A la ciutat fem un recorregut per palaus meravellosos, com el dels ducs de l’Infantado, amb el seu pati i façana renaixentistes, i per les esglésies de la vila.

D’entre els nombrosos monuments que visitem destaquem la capella funeraria de Luis de Lucena, un humanista, amb uns frescos italians del segle XV que representen escenes de l’antic testament i les sibil·les. Molt maco.

Menció a banda mereix la recentment restaurada capella de l’església mudèjar de Santiago Apostol, amb la seva decoració polícroma de dragons i traceries.

Aquí vam poder veure una bonica processó de tarda.

L’endemà continuem ruta cap a Barcelona, amb parada obligada al bellíssim monestir de Santa Maria de Huerta, cister puríssim, amb el seu claustre, l’església amb les pintures funeràries dels Ducs de Medinaceli i, sobretot, el seu esplèndit refetor, localització obligada de qualsevol pel·lícula sobre temàtica medieval.

Encara va donar temps d’arribar-nos a Saragossa per dinar. Ho vam intentar al Meli del Tubo, ple per poc, i vam anar a un altre valor segur: La Pilara, bones tapes a bon preu. En sortir encara vam tenir temps de veure passar una bonica processó, a l’estil d’Aragó, amb tambors com els de Calanda. Impactant!. En acabar, carretera i cap a casa.

Deixa un comentari

Filed under 2018, aragó, castella, Espanya, Extremadura

Pel maig, volta pel Gironès

El maig de 2008 vam anar a passar un diumenge per les terres del Gironès. Vam sortir de Barcelona, camí de Girona per l’AP-7, per sortir a Celrà, poblet que vam visitar. L’església i les masies de Palagret. Vam seguir cap a Púbol, on vam gaudir del castell del poble, ara casa museu de Salvador Dalí.

Vam dinar al mateix poble de Púbol, al Restaurant Can Bosch, tradicional, clàssic.

A la tarda vam continuar la nostra ruta cap a Monells, poble medieval amb una plaça porxada molt xula.

I, tot seguit, vam continuar cap a Cruïlles, un altre meravellós poble medieval, amb una torre molt impressionant i un monestir molt maco als afores.

La ruta va acabar amb una visita a Caldes de Malavella, travessant el massís de les Gavarres pel mig, de Cruïlles a Cassà de la Selva. Allà vam gaudir de les fonts d’aigua calenta, de la seva església romànica i de la vila termal. Tot seguit retornàrem a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2008, Catalunya, Espanya

Aragón Expo 2008 Zaragoza

Amb l’excusa d’anar a veure la Expo 2008 a Zaragoza, aprofitem uns dies de finals d’agost de 2008 per anar-hi amb una amiga de la família i la seva filla. Vam sortir de Barcelona i vam anar cap a Lleida i Monzón. Vam intentar veure el magnífic monestir cistercenc de Sixena, però estava tancat. Només la vam poder veure per fora.

Vam continuar fins a Huesca, el nostre destí, i vam dinar a l’estació de tren, al restaurant del Sercotel de Huesca, força bé. Però no dormirem en aquest hotel, sinó al Abba Huesca, quasi bé al costat, molt bé també. La tarda aprofitàrem per visitar la ciutat. Sant Pere el vell, romànic puríssim, la catedral…

Tarda de piscina i relax. Sopar a l’hotel i dormir. L’endemà vam agafar el bus, que sortia de l’estació de tren d’Osca, capa a la Expo del Agua, 2008 a Zaragoza. Tot el dia passejant pels pavellons, vam dinar allà mateix. A la tarda, ben cansats, tornada a Osca. Sopar a l’hotel i dormir. El darrer dia tornàvem per la Sierra de Guara, en concret la bellíssima localitat de Alquézar, amb el seu casc antic medieval, fabulós, i el seu castell col·legiata, únic al món, una passada.

Parada a Barbastro per dinar, al restaurant del Gran Hotel, a la plaça del mercat, molt bé. Tornada cap a casa, a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2008, aragó, Espanya

Bielsa, juny de 2009

Pel pont de la segona pasqua, pel juny de 2009, vam anar a fer un volt, amb unes amigues, pel Pirineu d’Osca, en concret per la zona de Bielsa i el Sobrarbe. Vam sortir de Barcelona i vam parar a dinar a Binéfar, a la Lonja. Un lloc on fan un menú molt arreglat de preu i de bona qualitat. D’allà cap a Bielsa, bonic poblet del Pirineu, on vam dormir a l’Hotel Bielsa, un clàssic on ens agrada molt d’anar. L’endemà vam anar a Plan i el Vall de Chistau, un entorn natural molt maco i poc conegut.

Vam dinar a Plan, a Casa Anita, molt bé. Bona teca. Habitacions molt cuques. A la tarda feien festa a la Vall, pallassos i cercavila, jocs infantils a la plaça. Tornada cap a Bielsa en mig d’una tempesta descomunal. Sopar i dormir a l’hotel Bielsa.

L’endemà vam anar cap al Cañón de Añisclo, i vam pujar tot el canyó. Seguírem cap a Fiscal i d’allà a la vall de Broto. Pujàrem a Ordesa on vam passar el matí.

Canyó d’Añisclo

Ordesa

Vam dinar a Torla, ja una mica tard, al Bar el Taillón, que fa unes pizzes boníssimes. Tornada cap a Bielsa, sopar i dormir a l’Hotel Bielsa.

El dia següent era de tornada, lenta. Vam tenir temps d’arribar-nos un moment a la Vall de Pineta, per veure l’espectacle natural dels cims i fer un parell de parades tot baixant cap a Barcelona.