La Toscana. Nadal 2017

Aquest any 2017, per Nadal i Cap d’any hem anat a la Toscana, a la part més desconeguda. Vam començar per arribar-nos a Arles, a la Provença, ciutat romana, amb el seu teatre, l’amfiteatre i les restes escampades pel casc antic. La catedral de Sainte Trophine, romànica, és preciosa.

Vam dormir a l’Hotel Ibis Styles, un xic als afores, habitacions familiars, parquing i piscina. Molt bé. I vam sopar al restaurant Le comptoir d’Italia, una petita pizzeria, molt bona. L’endemà continuem camí cap a Génova, parant a dinar a Niça, a la costa blava. El restaurant escollit, de nou, va ser L’Aqua e Farina, una trattoria i pizzeria genial.

Vam continuar viatge fins a Génova, on estavem allotjats al Novotel, antic però bé, una mica lluny del centre però ideal per a famílies. Vam fer una volta de nit per la ciutat, tot i que vam acabar sopant a l’hotel mateix, no gaire bé. El port, decorat per Nadal, el casc antic amb els patis dels palaus il·luminats, tot preciós.

El dia següent vam tornar a veure Gènova, ara de dia. L’esglesia de l’Annunciata, barroca, el casc antic ple de palaus, la catedral, il Gesu, el palau ducal amb un petit mercat de Nadal…

Continuàrem cap a la Toscana, amb parada a Sarzana, un poble amb un centre medieval xulo. Vam dinar al restaurant Osteria dei Sani, perfecte, molt recomanable. La vila te un castell i carrers bonics.

Finalment arribàrem a Siena, la capital de la Toscana del Sur, on ens allotjarem a l’Hotel Italia, fantàstic, i sopàrem, cada dia, a la Trattoria Fonte Giusta, molt bé. Aprofitàrem la nit per recòrrer, per primera vegada, els carrers guarnits de Nadal de la bella ciutat.

L’endemà teniem hora reservada als Uffizi de Florència, esplèndid museu. Vam veure obres d’art increïbles.

I, en sortir, dinar al popular restaurant La Fettunta, menjar ràpid de qualitat. I una volta per la fabulosa ciutat del renaixement. Obres d’art a cada cantonada.

L’endemà anada a San Gimignano, la ciutat de les torres, medieval a plaer. El primer que vam anar a veure va ser l’església de Sant Agustí, amb els frescos de la vida del bisbe d’Hipona, fets pel Benozzo Gozzoli… una passada.

Després volta pel casc antic. Increible.

Seguim cap a Volterra per dinar al restaurant Osteria dei Poeti, luxós, meravellós. Visitem la vila, plena de sabor de l’edat mitjana.

Encara queda una estona per parar un moment a Colle de Val d’Elsa, petoit poble medieval sense pedigree, però bonic.

De nit, una nova volta per Siena, abans de sopar, de Cap d’Any, un magnífic menjar preparat que vam comprar a Te Ke Voi, menjar ràpid de qualitat. El recomanem. L’endemà ruta llarga per la Vall d’Orcia, paisatge toscà de manual, plena de monestirs, cases de camp amb xipresos, pobles murallats i turons. Una delícia. Primer parem a Monte Olivetto Maggiore, per veure els frescos del claustre, sobre Sant Bernat i Sant Benet, i la biblioteca. Xulo sense més.

Seguim cap a l’Abadia de Sant’Antimo, romànic puríssim, una passada, situada als afores de Castellnuovo del Abbate, poblet de postal.

Tornem a Montalcino, poble medieval gros, amb un castell, una plaça i meravelloses vistes, per dinar a l’Ostetia Alle Logge di Piazza. Molt bé. Bons vins en aquestes terres. Brunello, vino nobile…

Sortint de Montalcino anem cap a Pienza, vila renaixentista. Està tan ple que no podem aparcar i segui ruta cap a Montepulciano. Allà visitem la meravellosa església de San Biagio, renaixement puríssim, del Sangallo, i la vila murada. I, oh!, sorpresa!, hi ha un bellíssim mercat de Nadal a la piazza del Popolo. Guapíssim!.

Tornem a Siena, a rondar per la vila de nit i a sopar, avui sí, a la Trattoria Fonte Giusta. L’endemà toca Siena. De dia!. La bella piazza de Il Campo, el palau comunal, els palaus…

I la catedral, superba, amb el terra de marbre, com un poema en pedra, ple de Sibíl·les…

 

I la meravella de la Biblioteca Piccolomini, amb els frescos sobre la vida del papa Silvio Eneas Piccolomini, Sixte II, pintats magistralment pel Pinturriccio.

I les de l’Hospital de l’Scala, també molt boniques, si bé no valen el que costa l’entrada.

Per dinar ens escapem al bonic poblet murallat de Monteriggioni, a tocar de Siena. Ho fem al restaurant Il Feudo. No el recomanem, n’hi ha de millors a la plaça.

Tornem a Siena per fer una darrera volta abans de marxar cap a casa, a Barcelona.

Sortim cap a Niça, on hem de dormir, no sense abans parar de nou a l’Osteria dei Seni, a Sarzana.

Arribem a Niça a la tarda, i dormim al Novotel Suites Arenas, molt bé. Sopem en un restaurant de patacada, al costat de l’hotel mateix, que es diu Horizon i no va estar malament.

L’endemà sortim cap a Montpellier. Pel camí parem al monestir del Thoronet, a la Provença, una joia de l’art cistercenc, línies imperturbables, pedra sola, nua.

Parem a dinar a Aix en Provence, una vila gran, bonica, provençal. Places, carrers i una catedral amb un triptic que no està gens malament. Dinem al restaurant pizzeria La Famiglia. Molt bé.

A Montpellier ens allotgem a l’Hotel Ibis Styles Comedie, a la plaça del mateix nom, en ple centre. Anem a sopar a Ma Première Cantine. Car però bo. Passegem pel la ciutat il·luminada de Nadal.

Acabem el viatge, de retorn a Catalunya, dinant a la nostra estimada Girona, a Ca la Marieta, el nostre restaurant preferit a la capital del Ter. I el dia acompanya per unes fotos de l’Onyar.

 

 

Estiu 2009: Ports del Tour

L’agost de 2009 vam fer una ruta per resseguir els ports de muntanya més importants que puja el Tour de França als Pirineus. Vam sortir de Barcelona, en direcció Osca i Sabiñánigo, on vam parar a dinar a l’Hotel Mi Casa, un local on fan un menú molt bo i arreglat per molts pocs diners. Molt recomanable. I les habitacions no estan gens malament, senzilles però maques i molt netes i econòmiques. Seguidament vam pujar el coll del Portalet, per Formigal i vam entrar a França. Pujàrem el Coll d’Aubisque, molt xulo. La carretera segueix fins el Col de Soulor, excavada a la roca amb unes parets de vertígen!.

Col de l’Aubisque, a dalt, i del Soulor a sota.

Descendírem els ports, camí de Lourdes, cercant un hotel on dormir, que fou el Campanile de Bastillac, entre Tarbes i Lourdes. Allà vam sopar també. Pas mal. L’endemà continuàrem la ruta, ara per pujar el coll del Tourmalet.

Bixem ràpidament el Tourmalet i pugem el coll d’Aspin, entre bonics paisatges de llacs, muntanyes i prats. Arribem a la bella vila d’Arreau, on dormim i sopem a l’Hotel d’Anglaterre, la nt del 20 d’agost de 2009. Fantàstic.

Arreau, l’ajuntament, i el riu.

El dia següent prenem la carretera cap als llacs de Néouvielle, guapíssims. Ja de tornada dinem al poble de Aragnounet, al Relais de Neouvielle. 

Llacs de Néouvielle

Sopar i dormir a l’Hotel d’Anglaterre, bon menú i bona carta.

L’endemà continuem la ruta cap al darrer coll, el de Peyresourde. Parem una estona al llac de Genós i Loudenvielle i fem una ullada al Balnea, un balneari molt maco.

Balnea, a dalt, a tocar del llac de Genos i Loudenvielle, a sota.

Passem el col de Peyresourde i baixem a Bagneres de Luchon, on anem a visitar la cascada de l’Infern, una caiguda d’aigua molt maca, en un entorn molt agradable i sorprenent.

Cascada de l’infern

De Bagneres de Luchon anem cap a Vielha, capital de la Val d’Aran. Allà dormim a l’Hotel Fontfreda, en aquells anys un dels millors de la ciutat. Sopem al restaurant Eth Tidon, al carrer major, 10. Avui dia tancat. 

Des de Vielha tornada a casa, a Barcelona, amb parada per dinar al restaurant La Rosa, a Alguaire, a tocar de Lleida. Un restaurant de carretera, molt senzill.

L’Aveyron, maig 2010

Pel pont de maig del 2010 vam sortir a fer una volta per Occitània, pel departament de l’Aveyron. Vam dinar a Llívia, a l’hostal Rusó. Senzill però bé. Vam anar cap a Toulouse pel coll de Puymorens, i ens vam aturar a dinar a Pamiers, bonica vila occitana on vam veure, encara que tancada, l’escola Calandreta, i el campanar amb la torre de la seva església tolosana de totxo vermell.

Vam anar tot seguit a Tolosa de Llenguadoc on vam sopar i dormir a l’Hotel Novotel de Blagnac. Molt bé. L’endemà una volta per Tolosa, Capitoli, església romànica de Sant Serni, església gòtica dels Jacobins, convent i museu dels Agustins, molt bonics tots!. I, és clar, una visita al parc temàtic Cité de l’Espace, on vam dinar al restaurant. Tornada a l’hotel, sopar i dormir.

El dia següent vam fer una volta per poblets i bastides medievals preciosos de la zona de l’Aveyron, a quin més bonic. Vam començar per Castellnou de Montmirall, molt maco.

Vam continuar pel poblet veí de Puycelsí, molt xulo.

Per seguir després cap a Bruniquel, poble penjat on vam visitar el seu castell, i cap a Penne, un altre poble medieval on vam dinar al restaurant La Terrasse, únic restaurant del poblet. Senzill, fins un xic destartalat, però amb una terrassa, i amb unes vistes… magnífiques. I el menjar prou bo, millor que l’aparença del local. Cuina popular, del país. Menú arreglat.

A la tarda vam continuar la ruta cap a Sant Antonin de Noble Val, una altre vila murallada, bastida medieval.

La perla d’aquest recorregut va ser l’abadia de Beaulieu en Rouergue, art gòtic del Císter, mutilat, però molt bell.

De tornada passàrem pel poble de Varenh, amb un castell i una església romànica molt maca.

Per arribar, al final, a la bellíssima Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, meravellosa.

Tornada a Tolosa, al Novotel, sopar i dormir. L’endemà dia de tornada. Parem un moment per visitar la fantàstica abadia de Fontfreda, a tocar de Narbona. Molt maca.

Retorn cap a Barcelona, parant a Figueres a dinar, naturalment a Can Duran, molt bon restaurant i un hotel molt maco també. Nova parada a Girona, que celebrava el temps de flors. Recorregut per la capital del Ter i tornada a casa.

Europa de l’est, estiu 2011

L’estiu del 2011 vam agafar el vaixell de la companya Grimaldi per anar de Barcelona a Florencia. Vam sortir a les 12,30 hores passades de la nit, i vam arribar a al port de Livorno sobre les 20:30 hores de l’endemà. Aquella nit vam dormir al Novotel de Florencia, molt bé. Sortírem ben aviat al matí cap a Ravenna, on vam dinar al restaurant de l’Albergo Cappello, molt bé. A la tarda vam visitar els monuments bizantins de la ciutat, preciosos, amb els seus mosaics daurats.

Sortírem cap a Venecia, on dormírem a l’hotel Novotel de Mestre, molt bé. En aquesta ocasió no visitàrem la ciutat dels canals perquè hi havia pressa per entrar a Austria i voltar pel centre d’Europa. La primera ciutat austriaca que vam visitar va ser Villach, bonica sense estridències, i allà vam dinar al restaurant del Romantik Hotel Post, al centre de la ciutat. Varem seguir fins Graz, amb una finestra del cotxe espatllada. Graz és una ciutat molt bonica. Vam visitar l’arsenal, la tomba imperial, el nou kursaal, la ciutat antiga… Ens varem hostatjar a l’Hotel Gollner, molt bé, preciosos apartaments i molt bon desdejuni. Vam sopar al restaurant Glöcklbräu, una cervesia molt maca, en una plaça molt típica i acollidora.

L’endemà, després d’una matinal de visita a Graz, enprenem camí cap a Viena, parant al bonic poble de Hartberg a dinar. Ho vam fer al restaurant Die Sonne, molt bé. El poble, com tots els de Centreuropa te una columna de la pesta, dedicada a Maria i una bonica església barroca.

Aquell dia arribarem a Viena, ciutat on vam estar un parell de dies allotjats al Novotel Suites Viena City Donau, molt bé, prop del metro. Vam visitar tota la ciutat: catedral, palaus, museus… de dia i de nit.

Catedral de Sant Esteve

Palau Imperial

Església barroca de Sant Carles, de nit.

Dalt i baix, vistes del palau Schömbrunn a Viena

Després de visitar Viena entrarem a la República Txeca en direcció a Brno, però la policia ens va parar i multar per no portar la vinyeta… Però Brno era molt maca!.

A Brno vam dinar al mateix centre la ciutat al bar Itàlia, que en realitat és una pizzeria i restaurant italià barat i molt xulo. Vam menjar molt bé.

Seguírem cap a la frontera polaca i després cap a Cracovia, la bellíssima ciutat medieval del sur de Polònia, on vam dormir, tres nits, al Novotel Cracovia city west, molt bé. Cracovia és molt maca, amb la seva plaça Rinek, la catedral, el castell i els carrers medievals. Per dinar vam anar a l’antic barri jueu, evocador, on van rodar la “Llista de Schindler”. Allà hi ha un bar restaurant informal portat per gent jove, el Warsztat Avocado, amb molt bona taula. Al carrer Bozego Ciala 1, Kazimierz.

Des de Cracovia vam anar a veure les mines de sal de Wieliczka, impressionant!.

També vam arribar-nos fins el camp de concentració nazi de Birkenau, molt corprenedor, molt trist, molt alliçonador.

Sortint de Birkenau anàrem a visitar la ciutat de Pszczyna, amb un castell i un parc molt bonics, i diverses esglésies i edificis barrocs. Vam dinar a la gelateria Dolce Vita, moderna i agradable, plats preparats i menú. Bé.

Seguirem, en mig d’una formidable tempesta, fins la ciutat de Wroclaw, l’antiga Breslau alemana, una vila medieval encantadora i molt bonica, amb els carrers plens de nans, edificis de maó vist, gòtics, un convent i universitat jesuita, i una catedral situada en una illa al mig del riu Oder, anomenada l’illa de sorra.

De Wroclaw vam anar cap al sud, camí de la república Txeca, parant a veure la famosa església de fusta de Jawor, una obra mestra declarada patrimoni de la humanitat.

Per dinar paràrem al poble de Jalenia Gora, una bella vila barroca en mig de les muntanyes Tatra. Aquí nosaltres vàrem dinar al Metafora, una mena de pub on també serveixen menjar tradicional, amb una bonica terrassa que dona al Rinek.

D’allà travessarem la frontera i arribàrem a Praga, la capital txeca, on dormírem a l’Hotel Novotel. Esplèndit!. A la ciutat visitàrem tot el que cal: Mala Strana, Catedral, carreró d’or, Thin, rellotge, pont Carles…

De Praga vam seguir cap al sud, cap a Ceské Budejovice, la ciutat de la cervesa Budweiser, on vam admirar la seva plaça major barroca i vam dinar al restaurant Vendetta, a la plaça mateix. Segur que n’hi han de millors.

Sortint de Ceske Budejovice en pocs minuts s’arriba a la increible ciutat medieval de Cesky Krumlov, una passada. Envoltada per un riu, i per muralles, amb un castell fantàstic, carrers estrets… com un decorat de teatre.

Passàrem la frontera amb Austria per anar a dormir a Linz, al Ibys Styles, força bé. Visitàrem Linz, que és petita però bonica.

Des de Linz anàrem al monestir de Sankt Florian, obra barroca preciosa. Per dinar anàrem al poble de Mathausen a la vora del riu Danubi, al restaurant Zu Traube.

A la tarda visitàrem el camp de concentració de Mauthausen, un lloc de record, terrible.

Tornada a l’hotel, sopar a l’hotel i l’endemà seguírem cap a Sud per arribar a Innsbruck, capital del Tirol. De sempre ens hem allotjat a l’Hotel Kranebitterhof, als afores de la ciutat, que no és luxós però no està malament.

Innsbruck ens va rebre amb pluja, cosa habitual. Però vam poder sentir un concert a l’ajuntament, passejar pels carrers comercials, veure la casa de la teulada d’or, i la tomba de Maximilià I.

L’endemà sortim cap a Itàlia, passant el Brenner Pass, i parem a la bella Bolzano, Bolzen en alemany, a veure l’home de gel, l’Otzi, impactant, perfectament conservat. Dinem al restaurant  del cafe Sportler, a la Silvergasse, força bé. Continuem cap a Florència, on vam arribar a la nit. Dormim, com a l’anada, a l’hotel Novotel. Fantàstic. L’endemà volem anar a visitar la ciutat però no podem aparcar enlloc. Ple de gent tot!. Marxem a dinar a Colle di Val d’Elsa, una bonica ciutat toscana, al bar Santa Caterina, on fan unes pizzes delicioses al forn de llenya.

A la tarda fem la ruta cap a Volterra, bellíssima i desconeguda ciutat de la Toscana profunda, amb carrers medievals, muralles, esglésies, duomo, palau del poble… tot el que cal.

A la tarda nit, amb el sol ja caient, abans d’anar al port de Livorno a buscar el vaixell Grimaldi de tornada a Barcelona, fem una parada a Pisa per admirar a sol ponent la magnificència de la seva catedral, la torre campanar i el seu baptisteri.

 

Burgos 2012

La setmana Santa de l’any 2012 sortírem camí de Burgos. Vam dinar al restaurant de l’àrea de Servei que hi ha a l’alçada de Gallur, a la N-232. Un restaurant de camioners, menú senzill però bé. Bon preu. Havent fet una parada a Santo Domingo de la Calzada, per veure la seva magnífica catedral i recórrer els carrers empedrats del poble, ens vam asseure una estona a veure una obra de teatre a la plaça. Vam arribar a Burgos a la tarda nit. Ens hospedàrem a l’Hotel Rice Palacio de los Blasones, que llavors es deia Palacio de los Velada. Molt bé. A la nit volta per la ciutat. Porta i Catedral il·luminades.

Catedral de Burgos

L’endemà començarem a visitar el territori. Anàrem cap a la ciutat de Lerma, capital del ducat del mateix nom, on es conserva el palau dels ducs i l’església colegiata. Precioses obres d’art renaixentista.

Palau dels Ducs de Lerma

Col·legiata de Lerma

Seguirem cap a Covarrubias, un bellíssim poble medieval, bressol de Castella, amb monuments impresionants, on vam dinar al restaurant Casa Galín, molt bé.

De Covarrubias és molt fàcil arribar-se a les ruïnes del monestir de San Pedro de Arlanza. Nosaltres ho vam fer mentre esperàvem que fos hora d’anar a dinar a Covarrubias.

Portalada de San Pedro de Arlanza

Ruines del claustre

Torre i nau de l’església

Torre de defensa

Des de San Pedro de Arlanza anàrem cap a Santo Domingo de Silos, a visitar el seu magnífic monestir.

I no gens lluny de Silos una maravella natural, la garganta de la Yecla, increiblement bonica.

Abans de tornar a Burgos ens parem un moment a admirar la senzillessa romànica de l’ermita de Santa Cecilia a Santibáñez del Val.

A la tornada a Burgos ens esperava una bonica processó de Setmana Santa i un bon restaurant on sopar: La Mafia se sienta a la mesa, el lloc on havíem sopat ja la nit anterior. L’endemà varem sortir cap al sur, en direcció a Palència. Primer ens varem aturar a Venta de Baños per veure l’església visigòtica de San Juan de Baños, molt maca.

Seguidament anàrem ja a Palència per visitar la ciutat i la seva esplèndida i desconeguda catedral.

A Palència vam dinar al restaurant La Traserilla, molt maco, molt bo, al centre de la ciutat, ocupant tot una casa.

Sortírem de Palència en direcció nord, cap a Fromista, amb una parada per veure el castell dels Sarmiento al poble de Fuentes de Valdepero, guapíssim.

Frómista sempre impresiona per la puressa del seu romànic perfecte.

No hi ha res semblant!. Seguim cap a Villalcázar de Sirga amb la seva col·legiata gòtica fastuosa, plena de sarcòfags gòtics molt bonics.

Acabem el dia a Carrión de los Condes, ciutat medieval plena de esglésies romàniques i amb un monestir renaixentista convertit en hotel als afores. Tornem a Burgos, processons, sopar al restaurant Casa Pancho, fantàstic.

El dia següent el passem a Burgos capital, per visitar el museu d’Atapuerca, la catedral, el monestir de las Huelgas i la Cartoixa de Miraflores. Dinem de tapes al centre de Burgos.

L’endemà sortim cap a una fita de primer ordre, si bé molt desconeguda del gran públic. La col·legiata de Santa Maria de Campos, plena d’art.

Seguim cap a Castrojeriz, villa carrer medieval, on dinem, molt bé, al restaurant Mesón de Castrojeriz.

Església de San Juan de Castrojeriz.

Continuem cap al nord, fins a Sasamon, amb la seva col·legiata fabulosa, poble on varem comprar un formatge molt bo, i cap a Olmillos de Sasamon, amb un castell una mica teatral. Tornada a Burgos, sopar a Casa Pancho i dormir.

El darrer dia tornada cap a casa, anant per Soria, magnífics paisatges, amb parada per dinar a Tarazona. Al restaurant Saboya 21, un luxe increible menjar aquí. Aprofitàrem per visitar aquesta fantàstica ciutat mudejar, amb els seus increibles monuments.

Per dormir varem anar a Tudela, al AC Tudela. Aquella nit també vam veure una processó i vam sopar a Casa Remigio, verdures de l’horta, boníssimes. El darrer dia tornada a casa.

París, estiu 2014

L’estiu de 2014 vàrem anar a París, a Eurodisney, tot passant per Futuroscope. Sortim de Barcelona i anem a dinar a Llívia, al restaurant Rusó, senzill i casolà, sense pretensions, bon menú, preus d’escàndol. Entrem a França creuant el port de Puymorens, camí de Toulouse, on havíem reservat l’Hotel Novotel prop de l’aeroport de Blagnac, als afores. Sopar al mateix hotel. Bé. L’endemà tornem a la carga, pujant tot dret cap a Poitiers, però amb parada a la bella ciutat medieval de Turenne, dalt el seu turó, i segona parada a la bellíssima i espectacular Collonges la Rouge, on vam dinar, molt bé per cert, en una petita pizzeria anomenada Lou Brasier.

Aquella nit ja dormírem al Novotel de Futuroscope, a tocar del parc d’atraccions, al qual dedicàrem tot el dia. Sopàrem, dues nits al mateix hotel, i dins el parc dinàrem al restaurant Saveurs du Soleil, el més mediterrà que vam trobar!.

El dia següent reprenem la marxa camí de Le Mans, però amb parada a la Vall del Loire per visitar un monestir fabulós: Fontevraud l’Abbaye, lloc on reposen les restes de, per exemple, Ricard Cor de Lleó.

Dinàrem ja a Le Mans, meravellosa ciutat medieval, amb una catedral d’infart, i un casc antic de fàbula, en una pizzeria cèntrica: la Pizzeria Capitole, excel·lent. molt recomanable. Dormírem al Novotel de Le Mans, on també sopàrem.

El següent dia passarem a visitar la catedral de Chartres, camí ja de París. La seva encantadora catedral, amb els seus vitralls, ens sedueix cada vegada que fem aquest camí.

Continuàrem, rodejant París, fins arribar a Marne-la-Vallée, Noisy le Grand, on hi havia el nostre Novotel, on vam dormir i sopar. L’endemà una part del grup va anar a Eurodisney, on va passar el dia, i l’altre va anar a visitar el Museu del Louvre i la basílica de Saint Denis, i va fer un volt per París, dinant al Pizza de l’Arte del Boulevard Saint Michel, al barri llatí. Perfecte!.

El dia següent, aquesta vegada tots plegats, vam anar a fer un tomb pels llocs més emblemàtics de París…

Dinàrem al mateix Pizza del Arte del dia anterior, tornàrem al Novotel de Noisy i, l’endemà, ja en el camí de tornada, deixàrem París. En la nostra ruta cap al Sud ens aturàrem a Bourges, on vam dinar al Pizza del Arte, als afores de la ciutat, i on vam visitar l’esplèndida catedral, la més gran de França, i els carrers antics plens de cases amb pans de fusta.

Seguidament fou el torn d’una altra joia medieval: la fantàstica abadia de Noirlac, a la Borgonya. Simplicitat aclaparadora i bella.

Dormírem a Clermont Ferrand, al Novotel, i allà mateix sopàrem. La ciutat i la seva catedral no la vam tornar a visitar, feia poc ho havíem fet. El dia següent continuàrem la ruta cap a Barcelona, parant al bonic poble medieval de La Couvertoirade, on dinàrem, molt bé, al restaurant L’Hospitalier, en una placeta dins la vila closa i murada.

 

 

 

Itàlia a l’estiu 2015

Després de passar Perpignan, i abans d’arribar a Montpellier, vàrem dinar a la simpàtica pizzeria Sari Pizza, al 25 de l’Avenue du 8 Mai 1945, a l’entrada del poble de Bessan, a França. Tel: 33 467 94 14 23. Petita, quatre taules mal comptades, però bones pizzes, amanides a preu ridícul, senzill però amb una amable parella de gent gran que volen quedar bé. Ferem cap a Avignon, la ciutat dels Papes, superba, com sempre, amb el Palau papal, guapo, guapo. Allà dormírem al Novotel, molt bé. L’endemà cap a Briançon, ciutat de Vauban, murallada, que visitàrem. Abans però dinàrem, molt bé, a La Combe d’Or, situat a l’Avenue de la Combe d’Or del poble de Savines-le-Lac, a França. Tel:33 4 92 44 24 30. Pizzeria, trattoria, restaurant, amb servei impecable, preus justos, bona teca. Passarem la frontera, camí de Torino, a Itàlia. Allà ens hostatjarem al Novotel. Fantàstic. Torino te un museu egipci fabulòs, un palau reial bonic, carrers increïblement rectes i la fastuositat i el luxe de la plaça Sant Carles i els carrers adjacents.

Descartant Milano, que ja havíem visitat, fèiem cap a Verona, bellíssima ciutat amb la seva Arena romana, el balcó de Romeo i Julieta, la fastuosa Plaça de les Herbes, amb el palau cívic, les tombes i el castell dels Scaglieri… una vila medieval com poques a Itàlia del Nord.

A Verona vàrem dinar a la Pizzeria Pepperino, fresca, jove, boníssima, recomanable al 100%.  I contínuàrem viatge fins Venezia!. Allà dormírem al Novotel. L’endemà visita a Venezia, inoblidable… sense paraules!.

A Venezia dinàrem a la trattoria Agli Artisti da Piero, a la Rugga Giuffa 4836, “pas mal du tout”. Difícil trobar un bon lloc a la ciutat dels canals. Marxàrem de Venezia, ja de tornada, cap a Bérgamo, vila medieval preciosa, desconeguda, molt recomanable. Carrers estrets, palaus, una catedral, plaça cívica, palau cívic, castell, muralles… de tot i força… però el millor el mausoleu del condottiero Colleoni, i la seva filla Medea. Bocatto di Cardinale!. Dinar al Ristorante da Mimmo. Increible relació qualitat i preu. Un cinc estrelles, luxe a preus assequibles.

D’allà a Torino, una altra volta, i al Novotel de nou. L’endemà passada per la bellíssima Val d’Aosta, compra d’embotits de la terra a Villeneuve , i vista meravellosa del Mont-Blanc, poderòs.

Continuem per passar el Petit Saint Bernat, coll de muntanya alpí a quasi 3000 metres, i parem a La Rosiere, al Petit Saint Bernat Hotel en concret. Dinar en una pizzeria de fàbula, servei magnífic, jove, distesa, divertida, la del mateix hotel. Baixada cap a Grenoble, capital francesa dels Alps, dormint al Novotel. L’endemà seguim cap a Barcelona, parant a dinar a Nîmes, ciutat que ja coneixem, amb el seu temple romà i l’amfiteatre. Mengem plats típics libanesos al meravellós restaurant “Le Mont Liban”, al 15 de la típica Place du Marche. Familiar.