Tag Archives: viatjar

Estiu 2020 a Sardenya

A l’estiu del 2020 vam anar de vacances a Sardenya, aprofitant la línia de Grimaldi que va a Roma. Vàrem sortir del port de Barcelona amb molt retard, cap a les 12 de la nit, una cosa força típica dels vaixells de Grimaldi que enllacen la nostra ciutat amb Civitaveccia.

Això va provocar que l’arribada a Porto Torres fora, no a les 10 del matí, com estava previst, sinó a les dues del migdia. Vam haver de dinar al vaixell, que no està malament però no era el que volíem. Un clàssic de Grimaldi.

En arribar, només desembarcats, varem anar cap a l’hotel Carlo Felice, a la ciutat de Sàssari, que seria el nostre centre d’activitats al nord de l’illa. És un hotel una mica vell, amb habitacions desgastades pel pas del temps, però la neteja és fantàstica i el personal molt amable. Sempre hi ha lloc i no és gens car. Molt recomanable. En acabar d’instal·lar-nos varem baixar a fer un volt per la ciutat. És bonica però sense grans atractius. Places i carrers típics, i una catedral barroca, petita.

A la nit vam sopar, molt bé, en un restaurant de cuina sarda, molt bé, molt bo. Recomanable. Es diu Le 2 Lanterne i està en una plaça molt animada del centre de Sàssari, amb animació musical. En acabat cap a l’hotel per afrontar en nou dia!

L’endemà sortim cap a l’Alguer, la vila catalana de Cerdenya. Abans, però, ens parem a fer una remullada a la platja de Maria Pia, de les millors de l’illa. Aigües transparents, darrera unes dunes cuidades i bon aparcament, lliure o de pagament.

Des de la platja es veu l’Alguer a l’horitzó i fem camí cap a la ciutat quan la calor apreta.

Aparquem a sota la plaça del mercat i anem fins el restaurant Al Reffetorio, que no va resultar ser el millor de l’Alguer. Però estava sota un arc, amb bona sombra. En acabar de dinar fem una volta per la part antiga, que és molt bonica. Catedral, muralles, port, carrets estrets… la millor ciutat de Sardenya.

Tornem a tenir ganes de veure l’illa i anem cap a Capo Caccia, un mirador excepcional sobre la costa oest de Sardenya. Des d’allà podeu visitar la famosa grotta de Neptuno, una cova molt interessant però que requereix baixar 645 escalons des de l’aparcament del Capo Caccia, i tornar a pujar-los. No teniem vocació ni de herois ni de màrtirs i vam decidir anar a la platja!

La cala escollida va ser la meravellosa spiagga di Mugoni, pàrquing de pagament a l’ombra i tota mena de facilitats per un racó de paradís. Sorra blanca i aigües turquesa, cristal·lines i molt fredes.

El dia acabava i tornem a Sàssari, a sopar, aquesta vegada a la pizzeria Il Terzo Tempo, un lloc excepcional. Pizzes d’alta qualitat, forn de llenya, i preus super baixos. Increïble.  Tornada a l’hotel Carlo Felice per començar una nova aventura. El dia següent anàvem a veure una de les millors platges del món: La Pelosa. I vam poder veure-la, però no banyar-nos-hi. Estava tot el pàrquing ple. Un munt de gent.

Realment bonica!. Però per pura sort, reculant uns kilòmetres, vam descobrir una petita platja, amb bon aparcament: Les Salines. Res a envejar a la Pelosa. Aigua fantàstica, sorra blanquíssima i grans de quars blancs com perles. Quasi ningú a la vista. Una passada!

A l’hora de dinar vam decidir arribar-nos fins la propera Porto Torres, el port on havíem desembarcat, per menjar al restaurant San Gavino, a tocar de la basílica d’aquest mateix nom. Fantàstic! A la tarda vam fer una visita a l’església romànica de Sant Gavino, una preciositat. Patrimoni de la humanitat!

I com que encara apretava la calor vam seguir cap a la platja de Marina di Sorso, al bell mig del golf de l’Asinara, Una platja llarga, neta i bonica, però molt remoguda pel vent que bufava.

Tornada a Sàssari, dutxa a l’hotel i sopar de nou a la magnífica pizzeria Terzo Tempo!

L’endemà vam sortir en direcció a Castelsardo, una mena de Penyíscola sarda, un poble fortificat dalt d’un turó batut pel mar. Molt bonic!. Difícil trobar una platja allà. Ho vam acabar fent a la cala de l’entrada del poble, que no era la més bonica de l’illa, com podeu imaginar.

A Castellsardo vam dinar al restaurant La Schizzula, pas mal. En acabar una passejada pel poble, que és molt autèntic i bonic, i a la tarda a la platja, a Platamona, de nou remoguda pel vent del nord, però neta.

Tornada a Sàssari, hotel i sortida a sopar. Donat que era diumenge estaven tancats la majoria de restaurants de la ciutat i vam anar a parar al Tola Bistrot, un restaurant alternatiu, amb una carta molt especial. El dia següent varem anar a la ciutat de Bosa, una vila molt maca, molt típica, realment sarda de veritat. En arribar anàrem directament a la platja de Bosa Marina, situada a 4 km. de Bosa ciutat. Una bonica platja d’aigües molt netes, bon aparcament i molta sorra.

Per dinar tornàrem a Bosa, i menjàrem al restaurant Típico, en una plaça ben típica, al centre de la ciutat. En acabat fèrem una volta per Bosa, amb els seus carrers típis, el riu, el pont, la catedral, el castell i els magatzems.

De tornada a Sàssari escollírem la carretera costanera de Bosa a l’Alguer, amb fabuloses vistes de tota la costa occidental de Sardenya. Paràrem a fer una banyada a la cala Poglina, una bella platja d’aigua neta i blanca.

Passàrem de nou per l’Alguer i cap a l’hotel. A la nit sopar a Sàssari, vam tornar a la pizzeria Terzo Tempo, que no decepciona mai.

El dia següent calia deixar l’hotel i la ciutat de Sàssari per anar a Cagliari, al sud de Sardenya. Vam sortir i ens encaminàrem a la platja de As Arutas, propera a Oristano. Aquesta platja és increible amb la seva sorra de quars blanc i les aigües d’un blau estratosfèric. Hi ha dutxes i un parell de xiringuitos, també un càmping. I molt d’aparcament. Això la fa un lloc molt recomanable per pendre un bon bany sense massa preocupacions, fins i tot a l’agost!

Per dinar vam anar fins la propera població de Sant Joan de Sinis, on vam dinar al restaurant Tharrae, prop de la platja, bon aparcament, bon peix i marisc, preus molt raonables. A la tarda varem fer una banyada a la platja de Sinis, a tocar de les ruïnes de la ciutat púnica de Tharros. Bona platja!

Ja cap al tard vam fer cap a Cagliari, on estavem allotjats a l’hotel T, un dels millors de la ciutat. Luxe. Bones habitacions, tot i que la piscina i l’spa estaven tancats pel coronavirus, a preus una mica cars. Varem sopar al centre de Cagliari, amb un ambient nocturn brutal, a la Grotta di Marcello, un curiós restaurant, dins unes coves sota la vila vella, que ens va agradar i que vam repetir nit darrera nit.

L’endemà primera excursió per la costa sud. Anàvem a Turredda, una de les millors platges d’Europa, segons diuen. Estava plena, petada, impossible possar-hi un peu. Aconsellats per gent de l’illa seguim uns 5 kms. més cap a Teulada, a l’Oest. I arribem a Piscinì, una cala genial, amb aigües transparents, bon aparcament i poca gent, una passada!

Per dinar refem una mica de camí, fins Chia, on hi ha el restaurant Crar’e Luna, fantàstic! A la tarda banyada a l’espectacular platja anomenada Spiaggia Su Giudeu, una cinta de sorra carbassa amb un mar maragda, increïble.

Nit a Cagliari, hotel T i restaurant la Grotta di Marcello, com totes les nits a aquesta ciutat. Passeig pel bastió!

El dia següent tocava explorar la costa Sud-Est camí de Villasimius, una costa amb platges de fàbula. Vam anar al final a Cala Sinzias, bon aparcament i poca gent. Una platja molt bonica.

Dinàrem a Villasimius, al restaurant Il Salvagente, l’únic obert aquell dia, senzill però bé. A la tarda vam arribar-nos a una altra platja mítica, la famosa Spiaggia di Porto Giunco, amb bon aparcament. Llàstima d’onatge i vent de tarda, que havien remogut l’aigua.

Nit a la Grotta i al T-hotel i preparats per començar una nova jornada amb la visita matinal a Cagliari. Carrers estrets, muralles i bastions, pujades, placetes, una catedral magnífica amb una cripta impressionant, palaus vinguts a menys… atractiva en la seva relativa decadència.

El dia va continuar amb una banyada a la Spiaggia di Nora, a tocar de les ruïnes d’aquesta vila púnica. No era la millor platja possible, però se’ns feia tard!. A la tarda nova anada a posar-nos en remull a la cala Piscinì, ens vam fer fans d’aquesta platja, i un nou dinar al restaurant Crar’e Luna, de nou fantàstic! Tornada a Cagliari. Sopar a la Grotta i dormir al T Hotel.

L’endemà era dia de retorn a Sàssari, cap al nord de nou, per anar preparant l’embarcament cap a Barcelona des de Porto Torres. Vam refer la ruta. Parada de nou a Is Arutas, que ara estava més moguda però igual de meravellosa, dinar a al restaurant Tharrae de Sant Joan de Sinis. Però amb unes parades noves en la ruta: el nuraghe de Santu Antine, preciosa construcció prehistòrica de l’edat del ferro. Una ciutadella increïble de pedra, i l’església romànica de la Santíssima Trinità de Saccargia, fastuosa edificació. A la nit sopar a Sàssari, tornada a la pizzeria Terzo Tempo, que ens va acollir tot i que estava tot resrervat!

L’endemà vàrem decidir tornar a les belles platges que s’obren al nord de l’Alguer, cap al capo Caccia. Vam escollir la cala del Lazzareto, una platja fantàstica, d’aigües blau turquesa, transparents.

Per dinar anàrem a la ciutat de l’Alguer, al restaurant Al Vecchio Mulino, un lloc on es menja de fàbula, i aprofitàrem per fer una volta pels seus carrers medievals, que enyorem.

A la tarda decidírem fer una ullada a Porto Ferro, una platja verge del nord, darrer reducte dels hippies de l’illa. Feia molt vent i estava remenada, però era bonica.

Amb la pizzeria Terzo Tempo tancada perquè era festiu, la Mare de Déu d’Agost, vam haver d’investigar nous llocs per fer el darrer sopar a Sàssari. Vam acabar en una braseria i pizzeria gens dolenta, que es diu Gallura, en un carreró de la ciutat, força bé! I d’aquí al port de Porto Torres per agafar el vaixell cap a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2020, Europa, hotel, Itàlia

Empordà, estiu de 2006

L’estiu de 2006 vam anar amb els nostres cosins d’Arenys a l’Empordà. Vam sortir de Barcelona, amb parada a Arenys, per continuar fins l’Hotel Gri-mar, un molt bon hotel. Bon menjar també. Dinar i sopar a l’hotel, amb matí i tarda de platja i piscina.

L’endemà vam anar a recórrer els bonics poblets de la Costa Nord de l’Empordà, entre Llança i Portbou. Vam parar a Platja de Garbet a fer un bany, i a Colera. Finalment vam dinar a Portbou, on vam visitar l’estació de tren.

Portbou

Portbou

Portbou

Tarda de platja i piscina, sopar i dormir a l’hotel. L’endemà vam anar al Centre de Recuperació de Tortugues de l’Albera, al bonic poble de Rabós d’Empordà. Molt instructiu.

Rabós

En acabat vam anar a visitar al monestir romànic de Sant Quirze de Colera, una joia del romànic català, abandonat al mig de l’Albera, al Pirineu. Un lloc indescriptible, d’una bellesa salvatge. Allà mateix vam dinar, al restaurant el Corral de Sant Quirze, bona carn a la brasa.

Tornada a l’hotel Gri-Mar, platja i piscina. Sopar i a dormir. L’endemà vam anar a veure l’extraordinari monestir romànic de Sant Pere de Rodes, sobre el Port de la Selva, i vam pujar fins el castell de Saverdera, esplèndides de tot l’Empordà i el Cap de Creus. Vam dinar al restaurant del mateix monestir, modern. Bé.

Tornada a l’hotel tot baixant a Port de la Selva, on vam passejar vora el mar i pel poble vell, piscina al Gri-Mar, sopar i dormir. El dia de tornada encara vàrem tenir temps d’aturar-nos a Perelada per fer una visita al castell, amb el museu i la biblioteca, molt bonics.

Perelada. Biblioteca del castell

Deixa un comentari

Filed under 2006

Maig 2007 a l’Alt Empordà

Un cap de setmana de maig vam anar a fer una volta per l’Alt Empordà. Vam anar de Barcelona fins a Cadaqués, bellíssim poblet turístic i mariner del Cap de Creus, que aquests dies estava molt tranquil. Vam dinar a l’Hostal Vehí, que en aquells temps era restaurant a més de fonda. Ara només ofereixen habitacions amb esmorzar, senzilles però netes i al centre del poble.

Cadaqués

Cadaqués

Cadaqués

A la tarda vam anar fins a Roses, on ens vam allotjar a l’Hotel Mediteraneo Park, un bon hotel familiar, piscina, spa, jardí, no lluny de la platja, on fan bons preus en temporada baixa i ofereixen habitacions familiars. Vam sopar a l’hotel mateix. L’endemà vam anar a Castelló d’Empúries, on vam visitar la magnífica catedral gòtica i el poble medieval, molt bonic. Continuarem fins Vilabertran, on vam anar a veure la seva canònica romànica, església i claustre, a més del museu d’art, molt xulo tot. Vam anar a dinar a Can Duran, a Figueres, un hotel familiar molt bo i un restaurant de campanetes, molt recomanable. Vam aprofitar per arribar-nos fins els aiguamolls de l’Empordà. Retorn a Roses, sopar i dormir.

Castelló d’Empúries, catedral

Vilabertran

El dia següent anàrem a Sant Llorenç de la Muga a veure el riu passar per aquesta bonica zona de l’Empordà. Tot seguit baixàrem cap a Besalú, bella vila medieval fortificada, murallada, plena de palaus i esglésies, amb un pont gòtic meravellós. A la tarda anem fins els aiguamolls de l’Empordà, abans de tornar a Roses, per admirar la natura, arbres, ocells… Sopar i dormir a l’hotel.

Besalú

Aiguamolls de l’Empordà

El darrer dia tornada cap a Barcelona, amb parada a Girona per veure-hi el “Temps de flors”, la fantàstica exposició floral de la ciutat, que es fa cada maig. Vam estar al claustre de la catedral i vam rondar per carrers de la Força.

Claustre de la catedral. Girona

Deixa un comentari

Filed under 2007, Catalunya

Setmana Santa al Maestrat

Aquell any vam decidir passar la Setmana Santa al Maestrat de Castelló i Terol, una zona molt bonica i força desconeguda. Vam marxar de Barcelona cap a Vilabella, on vam dinar, i seguir cap a Gandesa i des d’allà fins a Vallderoures. Vam sopar i dormir a l’hotel El Salt, molt bé. L’endemà vam visitar Vallderoures mateix, amb el seu castell esplèndid dominant el poble, la seva església gòtica, molt maca, el pont sobre el riu Matarranya, els carrers estrets plens de cases medievals. Dinar a Vallderoures, a la Fonda la Plaza, bona teca i habitacions ben parades.

Armadura al castell de Vallderores

Castell de Vallderoures

Castell

Església de Vallderoures

Pont fortificat damunt el riu Matarranya

L’endemà vam anar a Alcanyís, una vila fortificada de Terol, capital d’un ampli territori. Vam visitar el castell, parador nacional, amb una part gòtica amb unes pintures excepcionals. També la plaça de l’Ajuntament, molt escenogràfica, i la seva immensa col·legiata. De tornada una parada al poble de La Fresneda, pintoresc, amb palaus gòtics, carrers amb arcades i ermites. Sopar i dormir a l’hotel El Salt.

Plaça Espanya d’Alcanyís

La Fresneda

Ajuntament de La Fresneda

El dia següent anem cap a Peñaroja de Tastavins, on visitem l’ermita de la Virgen de la Fuente, als afores del poble, amb la font i l’artesonat mudèjar del sostre, una preciositat. Continuem cap a Herbers i Morella, magnífica ciutat murallada, capital del Maestrat de Castelló. Admirem la seva església parroquial gòtica, amb la trona decorada, la portada i la plaça. També el seu castell i els carrers porxats, que ens transporten a una altra època.

Font

Artesonat Mudèjar

Entrada gòtica

Ermita de la Virgen de la Fuente a Peñarroya de Tastavins

Morella portada de l’església

Trona

Portada gòtica

Carrers de Morella

De tornada parem a Penyíscola, la ciutat del Papa Lluna, amb el seu penyal damunt del mar, les muralles, la platja i els carrers blancs, mediterranis. Seguim per arribar a dinar a Vilabella i ens quedem allà a passar la resta de les vacances.

Carrers de Penyíscola

Vista des del Castell

Far

Vista de Penyíscola

Deixa un comentari

Filed under 2007, aragó, Espanya, terol, valencia

Niça pel pont de desembre

Pel pont del desembre de 2017, que era un pont llarg, vam decidir anar a veure uns quants mercats de Nadal a França, en concret els de Montpeller i Niça. Vam sortir camí de la Junquera però hi havia molta retenció. Per això vam decidir passar per Port-Bou, sense problemes. A dinar vam parar a Cotlliure, preciosa població marinera de la Costa Vermella de la Catalunya Nord, ja dins França. Ho vam fer al Café Solà, un lloc molt casual, senzill, amb no gaire glamour, una mica desbordats per la feina que tenien, però on vam menjar prou bé, i bé de preu per ser França. Plats de patacada sense gaire manies. Cotlliure, però continua essent tan màgica i encantadora com sempre.

Vam continuar cap a Montpellier i ens vam allotjar a l’Hotel Citadines Antigone, en aquest complex d’habitatges del centre, obra de Ricard Bofill. Son uns apartaments molt monos, que no estan gens malament. Vam sopar al restaurant Les Anses d’Arlet, proper a l’hotel. Bon lloc, menjar molt bo. Vam visitar, molt poc, no estàvem gaire fins, el mercat de Nadal, amb el seu “patinoire”.

L’endemà sortiem camí de Niça, amb parada a la mítica Saint-Tropez, a la Costa Blava. A l’hiver estava encantador, buit, fàcil aparcar, fàcil menjar, fàcil passejar. Un racó bellíssim de la Mediterrània. Vam dinar al port, en un restaurant italià, el café de la Madeleine, molt bé. Fantàstic.

Vam seguir cap a Niça, on estàvem allotjats a l’Hotel Monsigny, perfecte. Bé de preu, modern, cèntric, una troballa. Allà mateix vam sopar, de tapes. De fàbula!. El dia següent vam anar a descobrir Niça. El casc antic, preciós, el Cours Saleya, amb el mercat de flors, la platja, els carrerons italians amb cases de colors pastel, les esglésies barroques, el port…

Vam dinar al restaurant Acqua e Farina, una pizzeria i trattoria fabulosa. Boníssima. Recomanable. I en acabar vam anar a veure el mercat de Nadal. Un mercat de Nadal, petitó, que no ens va agradar del tot. De tornada a l’hotel, per sopar, la ciutat il·luminada. Era xula.

L’endemà retorn cap a casa. Parada a Arles, per dinar, al restaurant Le Bistrot des Artistes, un bar café informal, amb bon menjar. I nit a Montpellier. De nou al Citadines Antigone. De nou sopar a Les Anses d’Arlet. I una vistita al mercat de Nadal de Montpellier, molt bonic, a la seva pista de gel i als carrers i places molt ben decorats. Ens va agradar, ara sí, la màgia de Nadal a Montpellier.

L’endemà tornada a Barcelona, amb parada a Girona, per dinar. Ho fem al restaurant Nibble, a la plaça dels cinemes. Local modern, alegre, molt desenfadat. Menjar ràpid de qualitat. Personal super amable, tornarem!. I aquí s’acabà el viatge.

Deixa un comentari

Filed under 2017, Europa, França

Estiu 2010 a Itàlia

Unes vacances clàssiques a Itàlia, l’estiu del 2010. Sortim de Barcelona, camí de França, cap a Marsella. Dinar al Casino del supermercat Geant a Narbonne, com sempre. Seguim cap al Novotel Marsella Est, als afores de la ciutat. Sopar al mateix hotel. L’endemà sortim cap a Génova, amb parada a Sant maximin la Santa Bauma, i la fantàstica abadia cistercenca del Thoronet, d’una delicadesa corprenedora.

Dinar en una altra cafeteria Casino, a l’entrada de Cannes, i continuar cap a Génova. Allà vam dormir al Novotel, que va costar de trobar, on també vam sopar. A la tarda piscina, i una visita al port de la ciutat i al carrer dels palaus renaixentistes, una passada de maco.

El dia següent baixem per la costa camí de Lucca, Pisa i Florència. Visitem Lucca, bella ciutat medieval italiana, amb les seves esglésies romàniques i el seu amfiteatre transformat en plaça. Allà vam cercar i vam dinar al càmping Torre Pendente, a Pisa, cercant la pizzeria i la pizza al tonno d’en Michele, que ja no era el mateix.

A Pisa era obligada una visita al campi dei miracoli, amb el seu duomo, el baptisteri i la torre pendente.

Seguim camí de Florència, on ens hostatgem al Novotel als afores de la ciutat, on també vam sopar. Molt bé. L’endemà visita obligada a Florencia.

Duomo, signoria, ponte veccio… dinar a Gli Angeli, un bonic restaurant que ja no existeix. Tornada a l’hotel, piscina, sopar i dormir. El dia següent excursió per la Toscana: anem a Siena.

Encantadora ciutat amb la seva plaça del palio, l’ajuntament, el duomo, tota ella preciosa. De tornada a Florència ens aturem a dinar a Monteriggioni, bonic poblet murallat. Ho fem al ristorante Il Feudo, pas mal.

Visitat Montereggioni, continuem per la meravellosa Toscana cap a Sant Gimignano, esplèndit poblet medieval amb muralles, cases i carrers de pedra, palaus i unes curioses torres feudals defensives, altíssimes.

Tornada a Florència, sopar i dormir al Novotel. L’endemà una volta per la ciutat, admirant nous monuments. La Santa Croce, amb la capella dels Pazzi, per exemple.

El dia següent continuem la nostra ruta per Itàlia, camí de Roma, travessant la Toscana. Anem fins Pienza, la ciutat renaixentista de Pius II, amb el palau Piccolomini o la catedral.

Montepulciano, amb la fabulosa església de Sant Biagio, obra mestra del Sangallo, és una altra parada obligada. Toscana vinícola, desconeguda de les grans masses turístiques.

Continuem cap a Orvieto, cap a Montefiascone, on vam dinar, a la trattoria Borgo Antico, prop de la bella església d’aquesta vila, amb la seva característica cúpula blava.

A la tarda continuem el viatge per arribar a Roma, on ens hostatjarem al Novotel La Rústica, als afores, en ple camp, molt bé. L’endemà visita a Roma. Primer el David de Miquel Àngel, que encara no havíem vist mai, el Coliseum, la Roma barroca amb Piazza Navona, el Vaticà, Castell de Sant’Angelo…

O bé el Pantheon, magnífica cúpula romana, la pompositat de la Fontana di Trevi, o la delicadesa de l’Éxtasi de Santa Teresa de Bernini.

En acabar la visita a Roma iniciem la tornada passant per l’Umbria, la nostra regió predilecta d’Itàlia. Parem a Todi per reveure la increible església renaixentista de la Consolazione, el seu palau comunale, o el Duomo.

Seguim cap a Perugia, la capital umbra, on ens admiren el palau comunale, i la fontana de la plaça. Dinar al cafe di Perugia. Ens allotgem a l’Hotel Brufani, gran luxe ara, llavors no tant. Sopar en un restaurant del carrer Bonazzi, carreró amb voltes sota l’hotel.

El dia següent continuem la nostra ruta per l’Umbria i la Toscana, ara parant a Cortona, on visitem la ciutat i l’església de Santa Maria del Calcinaio, on fem d’interprets de l’anglès pel seu capellà.

Continuem viatge cap a Bolònia, on vam reservar el Novotel de la ciutat.

L’endemà anem cap a Ferrara, després d’haver visitat al matí Bolonya, amb les seves places i edificis civils de color vermell, les torres feudals altíssimes, impossibles, l’església del Sant Sepulcre. A Ferrara dinem al Leon d’Oro, davant de la catedral i, a la tarda passegem pels carrers medievals, admirant el castell i els palaus del Este, com ara la casa dels diamants.

De Ferrara cap a Padova, una altra bonica ciutat medieval.

I, finalment, Venecia, la perla de l’Adriàtic. Vam allotjar-nos i sopar al Novotel de Mestre, i l’endemà vam recórrer la bella ciutat dels canals.

A Venecia vam dinar a la trattoria Agli Artisti da Piero, a la Rugga Giuffa 4836, “pas mal du tout”. Dormir i sopar a l’hotel.

El dia següent vam sortir cap a Cremona, una vila que ens encanta. Hi tornaríem mil vegades. Estem enamorats de la llum d’aquesta ciutat pagesa, plana, al marge del riu Po, en el bell mig de l’extensa depressió de la Padania. Cremona no te paisatge, però el crea ella mateixa. El crea la seva increible catedral, romànica, imponent, bellíssima. El creen els tallers dels luthiers, artesans de la música, que produeixen des de fa segles, tota mena d’instruments musicals. Però sobretot violins. Stradivàrius, Guarneri… mestres de l’art de fer els millors instruments de corda. Un art que perdura, ben viu, avui. Trobareu artesans, artistes luthiers treballant als seus tallers, de cara al públic. Els veureu a través dels seus aparadors, des del carrer, o mitjançant les portes de les botigues, generosament obertes. Us ensenyaran el què fan sense recança. És màgic. Per dinar anàrem a Latte Lie’r, un bar desenfadat.

A la tarda visita a la Cartoixa de Pavia, tota una troballa, magnífica.

Ja de tornada passem la nit a Torino, al Novotel Julio Cesare, als afores. La ciutat del Po és tan bella com sempre, ordenada, neta… Piazza Sant Carlo… Piazza Vittorio Emmanuelle… Aprofitem l’endemà per visitar el museu Egipci, una passada, el millor d’Europa!.

El dia següent passem els Alps per Briançon, però abans dinem a Lo Zodíaco, a Oulx, una pizzeria que mai no falla. Després baixem la vall de la Durance cap a la Provença francesa. Dormim a Montpellier, al Novotel, on també sopem. L’endemà continuem cap a casa, visitant la bella Sète, la vila costera amb un gran canal al mig. Dinem a Figueres, a Can Duran, un clàssic, bona teca i molt bon servei.

 

Deixa un comentari

Filed under 2010, Europa, França, Itàlia

Bergueda, juny 2011

El juny de 2011 vam aprofitar un bon dia d’un cap de setmana per fer una sortida al Berguedà. Sortirem de Barcelona cap a Berga i Bagà. Aquest poble te un casc antic interessant i una bonica església.

D’allà remuntàrem la vall del riu Bastareny fins els Empedrats per una bona pista de muntanya, ample. Anàvem a veure les fonts del Gliscareny però no les vam saber trobar. En el seu lloc vam visitar els bullidors de la llet, que també eren molt xulos.

Retornats a Bagà, pujàrem fins les fonts del Llobregat, bonica surgència del riu en néixer.

En tornar, pararem a l’església de Sant Vicenç de Rus, i visitàrem el monestir de Santa Maria de la Pobla de Lillet, lamentablement tancat.

Continuàrem per la pista que va a Sant Jaume de Frontanyà, un petit poblet amb una església romànica fabulosa, del millor romànic d’Europa. Allà varem dinar a Can Marxandó, un bon restaurant, casolà, molt recomanable.

De tornada, camí de Borredà, encara va donar temps d’anar a veure la preciosa església romànica de Sant Sadurní de Rotgers. Aquesta petita meravella està perduda entre els boscos, però és fàcil arribar-hi en cotxe, per una pista en bon estat. I d’allà, tornada cap a casa.

Deixa un comentari

Filed under 2011, Catalunya

Setmana Santa a Castella 2011

La Setmana Santa de 2011 vam anar a Castella, a Valladolid, per explorar la regió i veure les boniques processons d’aquestes terres. Vam sortir de Barcelona i vam anar cap al monestir de Veruela, als peus del Moncayo, no lluny de Saragossa. Allà vam visitar aquest cenobi cistercenc, una meravella, i vam dinar al restaurant El Molino de Berola, un asador típic, que podia haver estat millor, però que no estava del tot malament.

Seguírem després camí a Sória, que vam deixar enrrera per internar-nos en els boscos i paisatges verges dels pics d’Urbión, on neix el Duero. Vam dormir a l’Hostal Virgen de las Nieves, a Salduero. Habitacions amb llits antics, esmorzar molt pobre. No hi tornarem. Ara bé, el poble molt maco, molt rural. El riu Duero, recién nascut, el travessa i baixa cap a Molinos de Duero, a un parell de kms. Molinos també l’heu de veure, i fer el camí de l’humilladero vora el riu.

L’endemà matí vam deixar la Serrania de Soria per baixar cap a El Burgo de Osma, capital poderosa medieval, amb una catedral impresionant, carrers, places, portes, muralles de postal.

Seguírem cap a Peñafiel, ciutat medieval també, amb un castell roquer esplèndit dalt del seu turó, fortalessa que fou de Don Juan Manuel, poderós cortesà castellà i poeta. Allà vam dinar al bar restaurant Chicopa, un bon lloc. Tapes fabuloses a l’entrada i un menjador amb menú de la terra dins. Hi tornaríem sense dubtar. Vam veure passar la processó, vam visitar el castell, el poble i la plaça de toros, quadrada.

A la tarda, camí de Valladolid, vam parar al bonic monestir de Vallbuena de Duero, seu permanent de las Edades del Hombre, bellíssim exemplar del gòtic més pur. Continuàrem cap a l’Hotel Novotel de Valladolid, on vam sopar i dormir.

L’endemà anàrem a Salamanca, gran ciutat monumental, on vam visitar les dues catedrals, la romànica i la gòtica, molt boniques, amb la seva torre del gall, joia del romànic.

Vam dinar al restaurant “El Pecado”. Molt bé. I vam continuar la visita: plaça major, ajuntament, casa de las conchas, universitat… Molt guapo tot!.

Tornada a Valladolid on, a la tarda, vam poder gaudir de les processons magnífiques que desfilen pels carrers d’aquesta ciutat durant la Setmana Santa. Son moltes i molt interessants, amb imagineria de Juan de Juni, Montañés… dels millors escultors barrocs de Castella.

L’endemà sortim cap a Toro, inigualable vila medieval amb un casc antic fantàstic i una catedral romànica de primer ordre. Us la recomanem. Vam dinar al restaurant La Esquina de Colas, tapes molt bones!.

A la tarda, havent dinat a Toro, ens vam arribar a Zamora, on vam visitar la catedral i el casc antic. De tornada a Valladolid, unes quantes procesons més, molt boniques, sopar, a l’hotel, i dormir.

L’endemà va ser el dia de visita de Valladolid mateix. Joies tan xules del renaixement com ara l’església de San Pablo, amb la seva increible façana, o el pati del museu nacional d’escultura, o el museu mateix, farcit d’obres d’art renaixentistes i barroques, fascinant. També la catedral i altres racons d’aquesta ciutat castellana.

El següent dia vàrem anar cap a Medina de Rioseco, en una ruta de castells. Vam veure els de Fuensaldaña i el de Montealegre de Campos, abans d’arribar a la vila dels Almirantes de Castilla.

A Medina de Rioseco vam dinar al restaurante Santamaria, que estava molt bé. A la tarda, de tornada a Valladolid, encara vam parar al castell de Torrelobatón.

La tornada va ser per Calatayud, on vam parar a dinar al nostre restaurant preferit allà, el del Hotel Fornós, bona teca a bon preu!.

 

Deixa un comentari

Filed under 2011, Espanya

El Maestrat pel Pont de Maig, 2017

El Pont de Maig de 2017 vam anar al Maestrat de Terol. Vam sortir de Barcelona, amb parada a dinar al poble de Tarragona, per continuar cap a Morella, Mirambel i Cantavieja, on vam arribar cap al tard, plovent. Però ens allotjàvem en un bon hotel, el Balfagón, i va parar de ploure, fet que ens va permetre una nova descoberta de les bellesses, naturals i patrimonials d’aquesta vila, capital del Maestrat de Terol: la seva plaça porxada, amb la Baylia, l’església, cases blasonades i els espadats on està entronitzada. A la nit, sopar al mateix restaurant de l’Hotel Balfagón, molt bona teca per no gaires calers i a dormir!.

L’endemà ruta per petits poblets del Maestrat de Terol pels que havíem passat moltes vegades sense aturar-nos, anant cap a Terol, cap a Morella… Ara era la seva hora. Fortanete és petit, amb una església graciosa i un parell de cases fortes, però no passa res si no pareu.

Deixàrem Fortanete per continuar cap a Villarroya de los Pinares, una població amb una mica més de gràcia, però molt petita també. Una església molt interessant, divertida a l’hora de trobar l’entrada, el petit riu Guadalope, una torre que havia estat del castell, i un parell de cases nobles.

Vist Villarroya, seguim la nostra ruta ara cap al petit poblet de Miravete de la Sierra, aigües avall del riu Guadalope, a 6km. de Villarroya. La carretera passa per paisatges geològics molt espectaculars, minerals, amb poca vegetació, restes d’un antic mar cretàcic. Però el parc fluvial del Guadalope dona una nota de verd amb la seva vegetació de ribera. Arribem a Miravete, petitó, una cucada, amb la seva església, amb un claustre renaixentista molt maco, la plaça, el riu, el pont, les restes del castell i quatre cases de pedra. Una composició molt rural i molt xula.

Deixem Miravete amb la sensació que hem vist el millor del dia, i agafem cap a Allepuz, poble interessant però que desestimem, per anar cap al cor de la Sierra de Gúdar i Javalambre, amb alçades pel damunt dels 1.500 mts. Pobles ja serrans, com Gúdar, que tampoc visitem, o com Alcalà de la Selva, on ens aturem a dinar. Alcalà, amb el seu castell i les cases blanques, muntanyenques, baixant el turó, amb la seva imponent església i amb els paisatges que l’envolten mereix una visita.

A Alcalà vam dinar a la Fonda Corella, bon menjar aragonès i serrà, un lloc amb gent amable i acollidora, que també te apartaments, si voleu dormir-hi. Molt recomanable. De tornada refèrem el camí de l’anada però no vam parar a Cantavieja perquè era aviat i vam anar fins la joia del Maestrat: Mirambel. Aquest poble murallat ho té tot: un convent de monges agustines amb una torre plena de gelosies calades. Palaus, cases de pedra, una llotja renaixentista, ajuntament i palaus… És premi Europa Nostra de patrimoni i s’entén només veure’l!.

De tornada a Cantavieja, i abans de sopar, fem una volta per sota els espadats que sustenten el poble, amb unes vistes impresionants. I aprofitem per tornar a la plaça porxada, que ens encanta. Sopar, molt bé, al mateix hotel Balfagón, i dormir. L’endemà tornada a Barcelona, prèvia parada a la casa de Tarragona per dinar. Una bonica ruta per les terres ferèsteges i dures del Maestrat, que a la primavera presenten la seva millor cara.

Deixa un comentari

Filed under 2017, aragó, Espanya

Europa de l’est, estiu 2011

L’estiu del 2011 vam agafar el vaixell de la companya Grimaldi per anar de Barcelona a Florencia. Vam sortir a les 12,30 hores passades de la nit, i vam arribar a al port de Livorno sobre les 20:30 hores de l’endemà. Aquella nit vam dormir al Novotel de Florencia, molt bé. Sortírem ben aviat al matí cap a Ravenna, on vam dinar al restaurant de l’Albergo Cappello, molt bé. A la tarda vam visitar els monuments bizantins de la ciutat, preciosos, amb els seus mosaics daurats.

Sortírem cap a Venecia, on dormírem a l’hotel Novotel de Mestre, molt bé. En aquesta ocasió no visitàrem la ciutat dels canals perquè hi havia pressa per entrar a Austria i voltar pel centre d’Europa. La primera ciutat austriaca que vam visitar va ser Villach, bonica sense estridències, i allà vam dinar al restaurant del Romantik Hotel Post, al centre de la ciutat. Varem seguir fins Graz, amb una finestra del cotxe espatllada. Graz és una ciutat molt bonica. Vam visitar l’arsenal, la tomba imperial, el nou kursaal, la ciutat antiga… Ens varem hostatjar a l’Hotel Gollner, molt bé, preciosos apartaments i molt bon desdejuni. Vam sopar al restaurant Glöcklbräu, una cervesia molt maca, en una plaça molt típica i acollidora.

L’endemà, després d’una matinal de visita a Graz, enprenem camí cap a Viena, parant al bonic poble de Hartberg a dinar. Ho vam fer al restaurant Die Sonne, molt bé. El poble, com tots els de Centreuropa te una columna de la pesta, dedicada a Maria i una bonica església barroca.

Aquell dia arribarem a Viena, ciutat on vam estar un parell de dies allotjats al Novotel Suites Viena City Donau, molt bé, prop del metro. Vam visitar tota la ciutat: catedral, palaus, museus… de dia i de nit.

Catedral de Sant Esteve

Palau Imperial

Església barroca de Sant Carles, de nit.

Dalt i baix, vistes del palau Schömbrunn a Viena

Després de visitar Viena entrarem a la República Txeca en direcció a Brno, però la policia ens va parar i multar per no portar la vinyeta… Però Brno era molt maca!.

A Brno vam dinar al mateix centre la ciutat al bar Itàlia, que en realitat és una pizzeria i restaurant italià barat i molt xulo. Vam menjar molt bé.

Seguírem cap a la frontera polaca i després cap a Cracovia, la bellíssima ciutat medieval del sur de Polònia, on vam dormir, tres nits, al Novotel Cracovia city west, molt bé. Cracovia és molt maca, amb la seva plaça Rinek, la catedral, el castell i els carrers medievals. Per dinar vam anar a l’antic barri jueu, evocador, on van rodar la “Llista de Schindler”. Allà hi ha un bar restaurant informal portat per gent jove, el Warsztat Avocado, amb molt bona taula. Al carrer Bozego Ciala 1, Kazimierz.

Des de Cracovia vam anar a veure les mines de sal de Wieliczka, impressionant!.

També vam arribar-nos fins el camp de concentració nazi de Birkenau, molt corprenedor, molt trist, molt alliçonador.

Sortint de Birkenau anàrem a visitar la ciutat de Pszczyna, amb un castell i un parc molt bonics, i diverses esglésies i edificis barrocs. Vam dinar a la gelateria Dolce Vita, moderna i agradable, plats preparats i menú. Bé.

Seguirem, en mig d’una formidable tempesta, fins la ciutat de Wroclaw, l’antiga Breslau alemana, una vila medieval encantadora i molt bonica, amb els carrers plens de nans, edificis de maó vist, gòtics, un convent i universitat jesuita, i una catedral situada en una illa al mig del riu Oder, anomenada l’illa de sorra.

De Wroclaw vam anar cap al sud, camí de la república Txeca, parant a veure la famosa església de fusta de Jawor, una obra mestra declarada patrimoni de la humanitat.

Per dinar paràrem al poble de Jalenia Gora, una bella vila barroca en mig de les muntanyes Tatra. Aquí nosaltres vàrem dinar al Metafora, una mena de pub on també serveixen menjar tradicional, amb una bonica terrassa que dona al Rinek.

D’allà travessarem la frontera i arribàrem a Praga, la capital txeca, on dormírem a l’Hotel Novotel. Esplèndit!. A la ciutat visitàrem tot el que cal: Mala Strana, Catedral, carreró d’or, Thin, rellotge, pont Carles…

De Praga vam seguir cap al sud, cap a Ceské Budejovice, la ciutat de la cervesa Budweiser, on vam admirar la seva plaça major barroca i vam dinar al restaurant Vendetta, a la plaça mateix. Segur que n’hi han de millors.

Sortint de Ceske Budejovice en pocs minuts s’arriba a la increible ciutat medieval de Cesky Krumlov, una passada. Envoltada per un riu, i per muralles, amb un castell fantàstic, carrers estrets… com un decorat de teatre.

Passàrem la frontera amb Austria per anar a dormir a Linz, al Ibys Styles, força bé. Visitàrem Linz, que és petita però bonica.

Des de Linz anàrem al monestir de Sankt Florian, obra barroca preciosa. Per dinar anàrem al poble de Mathausen a la vora del riu Danubi, al restaurant Zu Traube.

A la tarda visitàrem el camp de concentració de Mauthausen, un lloc de record, terrible.

Tornada a l’hotel, sopar a l’hotel i l’endemà seguírem cap a Sud per arribar a Innsbruck, capital del Tirol. De sempre ens hem allotjat a l’Hotel Kranebitterhof, als afores de la ciutat, que no és luxós però no està malament.

Innsbruck ens va rebre amb pluja, cosa habitual. Però vam poder sentir un concert a l’ajuntament, passejar pels carrers comercials, veure la casa de la teulada d’or, i la tomba de Maximilià I.

L’endemà sortim cap a Itàlia, passant el Brenner Pass, i parem a la bella Bolzano, Bolzen en alemany, a veure l’home de gel, l’Otzi, impactant, perfectament conservat. Dinem al restaurant  del cafe Sportler, a la Silvergasse, força bé. Continuem cap a Florència, on vam arribar a la nit. Dormim, com a l’anada, a l’hotel Novotel. Fantàstic. L’endemà volem anar a visitar la ciutat però no podem aparcar enlloc. Ple de gent tot!. Marxem a dinar a Colle di Val d’Elsa, una bonica ciutat toscana, al bar Santa Caterina, on fan unes pizzes delicioses al forn de llenya.

A la tarda fem la ruta cap a Volterra, bellíssima i desconeguda ciutat de la Toscana profunda, amb carrers medievals, muralles, esglésies, duomo, palau del poble… tot el que cal.

A la tarda nit, amb el sol ja caient, abans d’anar al port de Livorno a buscar el vaixell Grimaldi de tornada a Barcelona, fem una parada a Pisa per admirar a sol ponent la magnificència de la seva catedral, la torre campanar i el seu baptisteri.

 

Deixa un comentari

Filed under 2011, Austria, Europa, Itàlia, Polònia, Txèquia