Estiu de 1996: una volta per França

L’estiu de 1996 vam anar de viatge al nord de França. Vam sortir de Barcelona el 12 d’agost, parant a dinar a Agullana, en un restaurant que va tancar posteriorment. Vam travessar la frontera i vam anar fins Montpeller, ciutat que vam visitar. Vam dormir a l’hotel Ulysse, molt maco, molt bé.

D’allà vam marxar el dia 13 d’agost cap a Grenoble, bonica ciutat al peu dels Alps. Vam parar a dinar a Avignon, la ciutat dels papes, i vam anar a dormir precisament a Grenoble, en concret a l’Hotel des Alpes, al centre. Avui dia és un hotel de la cadena Kyriad.

El dia 14 sortírem de Grenoble en direcció nord, cap a Albertville, on vam fer un volt pel poble antic, medieval, i on vam dinar. Tot seguit vam fer via cap a Annecy, fabulosa ciutat amb un casc antic fantàstic i un llac molt xulo. Finalment vam arribar a Bonneville sur Arve, a tocar de Ginebra i Chamonix. Vam sopar i dormir allà, a l’hotel de l’Arve.

El dia 15 vam entrar a Suïssa i vam visitar Ginebra, amb el llac i el casc antic. Vam dinar allà, en una pizzeria. Després vam tornar a entrar a França i vam baixar pel vall del riu Doubs, parant a Ornans, per anar a dormir a Besançon, a l’hotel du Nord. Vam sopar prop de l’hotel.

El dia 16 vam continuar la ruta, camí d’Alsàcia. Vam anar a Basilea, Suïssa de nou, on vam dinar. Tornant a entrar a territori francés anat a Colmar, bellíssima vila alsaciana. Vam dormir a l’Hotel du Cerf, avui dia tancat, on també vam sopar. Un lloc magnífic, on vam estar-nos 3 nits.

El dia següent vam fer una ruta pels petits pobles medievals alsacians: Eguisheim, Murbach, Turckheim, Riquewihr…

El darrer dia vam travessar la frontera alemana per anar a veure la ciutat de Friburg in Bresgau, preciosa, amb el seu casc antic i la seva catedral. Vam pujar fins el llac Titisee, on vam remar, i vam dinar a la vora del llac en un bonic restaurant. Vam estar a punt de comprar un rellotge de cucut a la Selva Negra. De tornada a l’Hotel du Cerf vam parar a Neuf Brisach, ciutat fortificada.

L’endemà deixàrem Colmar i ens endinsàrem a Alemanya per anar fins Trier, Trèveris, bella ciutat medieval amb un gran passat romà. De tornada passàrem per Luxemburg, on vam parar a la capital, que no val gaire la pena, i arribàrem a Strasbourg, una altra gran ciutat europea, amb un barri fluvial preciós i una catedral fabulosa. Allà anàrem a dormir a l’Hotel Vendome, davant l’estació, que encara hi és i funciona.

La Petite France, Estrasbourg, França. A sota la catedral d’Estrasbourg

El dia següent, ja era 20 d’agost, vam marxar cap a Metz. Pel camí vam parar a Luneville, on hi ha un palau barroc gran però no gaire bonic, Nancy, amb la seva brillant i espectacular place Stanislas i, finalment Metz, amb la catedral i el casc antic. En aquesta darrera ciutat ens va fer molta gràcia sopar al restaurant Flo, bessó del que hi ha a Barcelona, i dormir a l’hotel Metropole, altra cop a l’estació, avui dia tancat.

De Metz vam sortir per anar a veure els escenaris de la primera guerra mundial, Verdún, les trinxeres, la voie sacrée… impressionant. Els cementiris molt corprenedors. Acabàrem a Reims, on vam poder gaudir de la catedral, una joia del gòtic. Vam dormir a l’hotel Porte Mars, molt bé.

De Reims vam marxar cap a Provins, per veure la Tour de Cèsar, meravellós castell dins el poble murallat. D’allà vam marxar vers Auxerre, amb una catedral molt maca. Havent dinat marxàrem cap a Avallon, un poble medieval molt bonic, per acabar la ruta a Semur en Auxois, un encantador poblet parat en el temps, joia de la Borgonya. Allà vam dormir i sopar a l’Hotel Cymaises, molt bé.

Sortírem de bon matí per anar a veure la capital de la Borgonya, Dijon. Seguírem cap a Beaune, amb el seu esplèndid hospital de pobres, per seguir cap a Autún i la seva catedral romànica i acabar el dia al poble balneari de Bourbon-Lancy, on vam dormir en el Grand Hotel Thermal, un balneari, en una habitació d’època, moblada amb gust francés i  d’anticuari. Vam sopar al poble mateix, al restaurant La Grignotte du Vieux-Bourbon, que encara existeix.

Seguírem el nostre viatge, ja de tornada a casa, baixant cap a Moulins, on visitàrem la bella catedral, Vichy, la ciutat balneària, Clermont Ferrand, amb la catedral de lava negra i, per acabar, Le Puy en Velay, amb un casc antic fabulós. Allà vàrem dormir a l’Hotel Brivas i vam sopar en un restaurant encantador, anomenat el Nom de la Rosa, ara tancat malhauradament.

 

Des de Le Puy en Velay vam baixar cap a Pradelles, un bonic poblet inscrit entre els més bonics de França, i continuar cap a Mende, La Canourgue i parar a dinar a La Covertoirade, un poblet medieval murallat preciós. Seguim cap a la costa i parem a dormir a Prada de Conflent, a l’hotel Pradotel, un clàssic de sempre per a nosaltres, que ara es diu Le Vauban. Abans, però, visitem l’abadia de Cuixà i sopem en un petit restaurant proper a l’abadia, a Codalet, que es diu Nogarols.

Retornem a casa, parant a Girona, de nou al Museu del vi, a dinar.

 

Empordà, març de 2008

Un diumenge de primavera vam fer una sortida per l’Empordà que Josep Pla definí com l’Empordanet. Anàrem fins La Bisbal, passant Monells i Cruïlles que ja havíem visitat. Tampoc vàrem parar a La Bisbal, que te un castell molt bonic i un casc antic interessant, sinó que anàrem directament al bell poble murallat de Vulpellac, que conserva torres i defenses, cases i carrers de pedra medievals, molt macos.

Seguidament continuàrem fins l’esplèndida vila de Peratallada, una joia de l’edat mitjana, amb el seu fosat, la muralla, la torre de les hores, el castell dels barons i l’església, romànica, fora poblat. Tot preciós, tot increiblement fantàstic.

A Peratallada, a la plaça porxada, vam dinar al restaurant Bonay, un clàssic de la zona, que llavors era senzillament insuperable, tot i que avui ha decaigut una mica.

A la tarda vam visitar Palau-Sator un altre deliciós poblet medieval, poc conegut de la gran massa turística, amb la seva torre d’entrada, els murs, els carrers concèntrics amb els casalots de pedra vista, la torre de guaita i el castell que s’aixeca al centre de la vila.

De tornada ens aturem, abans d’arribar a Girona, al poble de Rupià, amb un casc antic que no està malament, i l’església.

I encara tenim temps de fer una parada al poble de Foixà, amb el seu important palau i castell, una veritable acròpolis medieval en les terres properes a Girona.

Aragón Expo 2008 Zaragoza

Amb l’excusa d’anar a veure la Expo 2008 a Zaragoza, aprofitem uns dies de finals d’agost de 2008 per anar-hi amb una amiga de la família i la seva filla. Vam sortir de Barcelona i vam anar cap a Lleida i Monzón. Vam intentar veure el magnífic monestir cistercenc de Sixena, però estava tancat. Només la vam poder veure per fora.

Vam continuar fins a Huesca, el nostre destí, i vam dinar a l’estació de tren, al restaurant del Sercotel de Huesca, força bé. Però no dormirem en aquest hotel, sinó al Abba Huesca, quasi bé al costat, molt bé també. La tarda aprofitàrem per visitar la ciutat. Sant Pere el vell, romànic puríssim, la catedral…

Tarda de piscina i relax. Sopar a l’hotel i dormir. L’endemà vam agafar el bus, que sortia de l’estació de tren d’Osca, capa a la Expo del Agua, 2008 a Zaragoza. Tot el dia passejant pels pavellons, vam dinar allà mateix. A la tarda, ben cansats, tornada a Osca. Sopar a l’hotel i dormir. El darrer dia tornàvem per la Sierra de Guara, en concret la bellíssima localitat de Alquézar, amb el seu casc antic medieval, fabulós, i el seu castell col·legiata, únic al món, una passada.

Parada a Barbastro per dinar, al restaurant del Gran Hotel, a la plaça del mercat, molt bé. Tornada cap a casa, a Barcelona.

La Toscana. Nadal 2017

Aquest any 2017, per Nadal i Cap d’any hem anat a la Toscana, a la part més desconeguda. Vam començar per arribar-nos a Arles, a la Provença, ciutat romana, amb el seu teatre, l’amfiteatre i les restes escampades pel casc antic. La catedral de Sainte Trophine, romànica, és preciosa.

Vam dormir a l’Hotel Ibis Styles, un xic als afores, habitacions familiars, parquing i piscina. Molt bé. I vam sopar al restaurant Le comptoir d’Italia, una petita pizzeria, molt bona. L’endemà continuem camí cap a Génova, parant a dinar a Niça, a la costa blava. El restaurant escollit, de nou, va ser L’Aqua e Farina, una trattoria i pizzeria genial.

Vam continuar viatge fins a Génova, on estavem allotjats al Novotel, antic però bé, una mica lluny del centre però ideal per a famílies. Vam fer una volta de nit per la ciutat, tot i que vam acabar sopant a l’hotel mateix, no gaire bé. El port, decorat per Nadal, el casc antic amb els patis dels palaus il·luminats, tot preciós.

El dia següent vam tornar a veure Gènova, ara de dia. L’esglesia de l’Annunciata, barroca, el casc antic ple de palaus, la catedral, il Gesu, el palau ducal amb un petit mercat de Nadal…

Continuàrem cap a la Toscana, amb parada a Sarzana, un poble amb un centre medieval xulo. Vam dinar al restaurant Osteria dei Sani, perfecte, molt recomanable. La vila te un castell i carrers bonics.

Finalment arribàrem a Siena, la capital de la Toscana del Sur, on ens allotjarem a l’Hotel Italia, fantàstic, i sopàrem, cada dia, a la Trattoria Fonte Giusta, molt bé. Aprofitàrem la nit per recòrrer, per primera vegada, els carrers guarnits de Nadal de la bella ciutat.

L’endemà teniem hora reservada als Uffizi de Florència, esplèndid museu. Vam veure obres d’art increïbles.

I, en sortir, dinar al popular restaurant La Fettunta, menjar ràpid de qualitat. I una volta per la fabulosa ciutat del renaixement. Obres d’art a cada cantonada.

L’endemà anada a San Gimignano, la ciutat de les torres, medieval a plaer. El primer que vam anar a veure va ser l’església de Sant Agustí, amb els frescos de la vida del bisbe d’Hipona, fets pel Benozzo Gozzoli… una passada.

Després volta pel casc antic. Increible.

Seguim cap a Volterra per dinar al restaurant Osteria dei Poeti, luxós, meravellós. Visitem la vila, plena de sabor de l’edat mitjana.

Encara queda una estona per parar un moment a Colle de Val d’Elsa, petoit poble medieval sense pedigree, però bonic.

De nit, una nova volta per Siena, abans de sopar, de Cap d’Any, un magnífic menjar preparat que vam comprar a Te Ke Voi, menjar ràpid de qualitat. El recomanem. L’endemà ruta llarga per la Vall d’Orcia, paisatge toscà de manual, plena de monestirs, cases de camp amb xipresos, pobles murallats i turons. Una delícia. Primer parem a Monte Olivetto Maggiore, per veure els frescos del claustre, sobre Sant Bernat i Sant Benet, i la biblioteca. Xulo sense més.

Seguim cap a l’Abadia de Sant’Antimo, romànic puríssim, una passada, situada als afores de Castellnuovo del Abbate, poblet de postal.

Tornem a Montalcino, poble medieval gros, amb un castell, una plaça i meravelloses vistes, per dinar a l’Ostetia Alle Logge di Piazza. Molt bé. Bons vins en aquestes terres. Brunello, vino nobile…

Sortint de Montalcino anem cap a Pienza, vila renaixentista. Està tan ple que no podem aparcar i segui ruta cap a Montepulciano. Allà visitem la meravellosa església de San Biagio, renaixement puríssim, del Sangallo, i la vila murada. I, oh!, sorpresa!, hi ha un bellíssim mercat de Nadal a la piazza del Popolo. Guapíssim!.

Tornem a Siena, a rondar per la vila de nit i a sopar, avui sí, a la Trattoria Fonte Giusta. L’endemà toca Siena. De dia!. La bella piazza de Il Campo, el palau comunal, els palaus…

I la catedral, superba, amb el terra de marbre, com un poema en pedra, ple de Sibíl·les…

 

I la meravella de la Biblioteca Piccolomini, amb els frescos sobre la vida del papa Silvio Eneas Piccolomini, Sixte II, pintats magistralment pel Pinturriccio.

I les de l’Hospital de l’Scala, també molt boniques, si bé no valen el que costa l’entrada.

Per dinar ens escapem al bonic poblet murallat de Monteriggioni, a tocar de Siena. Ho fem al restaurant Il Feudo. No el recomanem, n’hi ha de millors a la plaça.

Tornem a Siena per fer una darrera volta abans de marxar cap a casa, a Barcelona.

Sortim cap a Niça, on hem de dormir, no sense abans parar de nou a l’Osteria dei Seni, a Sarzana.

Arribem a Niça a la tarda, i dormim al Novotel Suites Arenas, molt bé. Sopem en un restaurant de patacada, al costat de l’hotel mateix, que es diu Horizon i no va estar malament.

L’endemà sortim cap a Montpellier. Pel camí parem al monestir del Thoronet, a la Provença, una joia de l’art cistercenc, línies imperturbables, pedra sola, nua.

Parem a dinar a Aix en Provence, una vila gran, bonica, provençal. Places, carrers i una catedral amb un triptic que no està gens malament. Dinem al restaurant pizzeria La Famiglia. Molt bé.

A Montpellier ens allotgem a l’Hotel Ibis Styles Comedie, a la plaça del mateix nom, en ple centre. Anem a sopar a Ma Première Cantine. Car però bo. Passegem pel la ciutat il·luminada de Nadal.

Acabem el viatge, de retorn a Catalunya, dinant a la nostra estimada Girona, a Ca la Marieta, el nostre restaurant preferit a la capital del Ter. I el dia acompanya per unes fotos de l’Onyar.

 

 

Benasque, abril del 2009

Per aprofitar un pont primaveral vam anar al Pirineu d’Aragó, a Benasque. Vam sortir de Barcelona, camí de Lleida, i cap a Binéfar, on vam dinar al restaurant Ordesa, no gaire bé. D’allà vam anar cap a Fonz, i cap a Graus. A l’anada no vam parar enlloc, però si gaudir del paisatge de gorges per on passa la carretera. Benasque és un poble molt típic, amb cases de pedra i algun palau fins i tot. El rodeja un paisatge d’alta muntanya fabulós.

A Benasque vam allotjar-nos a l’Aparthotel San Marsial, quan encara no l’havien renovat. Ara és preciós!. Per dinar i sopar vam anar al restaurant de l’hotel Solana, molt bon menjar i bon hotel també. Des de Benasque vam recórrer tota la vall, anant a l’Hospital de Banasque, Cerler i diversos pobles, com Vilanova, on feien una bonica festa infantil, i altres paratges naturals. 

Acomiadant-nos de Benasque a la nit, l’endemà vam tornar a casa, aixó si, fent parada a la bella vila de Graus, que compta amb un magnífic i espectacular santuari excavat a la roca: la Virgen de la Peña, gòtic, fastuós. I un casc antic amb molt de caràcter i casones aragoneses amb façanes i alers de fusta pintats, i bon embotit!.

Bielsa, juny de 2009

Pel pont de la segona pasqua, pel juny de 2009, vam anar a fer un volt, amb unes amigues, pel Pirineu d’Osca, en concret per la zona de Bielsa i el Sobrarbe. Vam sortir de Barcelona i vam parar a dinar a Binéfar, a la Lonja. Un lloc on fan un menú molt arreglat de preu i de bona qualitat. D’allà cap a Bielsa, bonic poblet del Pirineu, on vam dormir a l’Hotel Bielsa, un clàssic on ens agrada molt d’anar. L’endemà vam anar a Plan i el Vall de Chistau, un entorn natural molt maco i poc conegut.

Vam dinar a Plan, a Casa Anita, molt bé. Bona teca. Habitacions molt cuques. A la tarda feien festa a la Vall, pallassos i cercavila, jocs infantils a la plaça. Tornada cap a Bielsa en mig d’una tempesta descomunal. Sopar i dormir a l’hotel Bielsa.

L’endemà vam anar cap al Cañón de Añisclo, i vam pujar tot el canyó. Seguírem cap a Fiscal i d’allà a la vall de Broto. Pujàrem a Ordesa on vam passar el matí.

Canyó d’Añisclo

Ordesa

Vam dinar a Torla, ja una mica tard, al Bar el Taillón, que fa unes pizzes boníssimes. Tornada cap a Bielsa, sopar i dormir a l’Hotel Bielsa.

El dia següent era de tornada, lenta. Vam tenir temps d’arribar-nos un moment a la Vall de Pineta, per veure l’espectacle natural dels cims i fer un parell de parades tot baixant cap a Barcelona.

Una de les parades fou a Ainsa, poble medieval esplèndid, capital del Sobrarbe. La seva església fortalesa romànica és molt bonica, com la plaça i el poble antic.

L’altra aturada va ser a Abizanda, un poblet amb una torre medieval de defensa molt autèntica, bonica i poderosa.

Torre medieval d’Abizanda

Finalment tornàrem a dinar a La Lonja de Binéfar i, tot seguit, cap a casa!.

Portugal per Nadal 2012

Pel Nadal del 2012 decidírem anar a Portugal. Sortírem de Barcelona cap a Madrid, on dormírem al Novotel Puente de la Paz. Molt bé. Metro una mica lluny. Sopàrem allà mateix. Visitàrem la fira de nadal de la plaça major, xula, com sempre. L’ambient de Madrid, molt divertit. L’endemà anàrem cap a la bellíssima vila de Trujillo, a Cáceres, plena de cases pairals amb escuts, esglésies, un castell i una plaça major molt escenogràfica. Dinàrem a la mateixa plaça, en un bar de tapes, anomenat La Victòria, força bé.

Seguírem cap a Cáceres. La ciutat és preciosa, amb un casc antic medieval immens, ple de monuments, declarat patrimoni de la humanitat. Estava de festes de Nadal, i hi havia una pista de gel instal·lada a la plaça. Férem una visita nocturna, encara és més maca de nit!. Dormírem a l’hotel Barceló V Centenario, fantàstic, un xic allunyat del centre, però molt bé. Dues habitacions comunicades, una passada. Sopàrem allà mateix, molt bé.

L’endemà travessàrem la frontera, parant abans en un centre comercial als afores de Badajoz, i dinàrem a Évora, ciutat medieval i barroca, esplèndida, de les més boniques de Portugal. Carrers blancs, finestres i portes de tons pastel, una catedral guapa, un temple romà, esglésies amb criptes inquietats plenes d’ossos…

Dinàrem al Café Alentejo. No hi ha paraules per descriure el bé que vam menjar aquí. Un local típic, acollidor, servei amable, plats portuguesos, regionals de l’Alentejo, boníssims!. Molt recomanable per quatre cèntims tot plegat. Seguirem ruta cap a Lisboa, on arribàrem al caure de la tarda. Quina emoció veure la ciutat blanca des del pont que creua el Tejo, amb la posta. Bellíssim!. Ens allotjarem al Novotel. Molt bé. Als afores però prop del metro. Sopàrem allà mateix, però abans baixàrem a Lisboa, a veure-la de nit. No ens podíem estar!.

Elevador de Santa Justa, la Baixa… L’endemà fou l’hora de veure-la de dia: tramvia antic, monestir del Jerònims, mar de palla… Quanta bellesa!.

Dinàrem a la Casa regional do Alentejo, al centre de Lisboa, a la Baixa. Mai no dinareu tan bé a Lisboa com aquí. A més és un edifici rònec, un museu. Només cal veure els lavabos!. Aneu-hi abans que ho reformin!. Un teatre polsos, del XIX, un menjador de fusta, antiquíssim, on tot grinyola… Ara bé, quin menjar… pura delícia!.  Per la tarda pujàrem a Alfama, per veure-la des del mirador, amb el riu Tejo rodejant-la. I baixàrem fins la riba del riu pels seus carrers. El sol es ponia, quina meravella.

Sopar i dormir al Novotel i, l’endemà, cap a veure els monestirs del nord de Portugal. Primer Alcobaça fita de l’art cistercenc, patrimoni de la humanitat.

Després el monestir de Batalha, gòtic exuberant, amb les seves famoses capelles incomplertes. Dinàrem a Burro Velho, un restaurant de categoria, a preus molt ajustats, molt bo, el recomanem sense cap mena de dubte.

Tornàrem a Lisboa, però no sense abans passar per Òbidos, un encantador poblet amurallat, molt pintoresc, on fan un mercat de nadal molt maco.

El dia següent fou una jornada marítima. Pujàrem a Sintra, plena de palaus. Baixàrem a la costa, per veure el Cabo da Roca, extrem europeu davant l’Atlàntic, i les platges suaus de Cascais i Estoril.

Dinàrem de nou a Lisboa, al Casal do Alentejo. A la tarda férem cap a l’oceanari, regal de la Expo a la ciutat. Magnífic. Ideal per a la canalla.

El dia següent tocava tornar cap a casa. Sortírem de Lisboa i paràrem a dinar a Mérida, on vàrem visitar el fantàstic museu romà, obra de Moneo.

Dinàrem a un restaurant proper al teatre romà, sense gaire pedigrí, anomenat La Lonja, que ens va agradar. Servicials, baratet, de qualitat i el menú estava molt bé. I d’allà a Madrid, al Novotel Puerta de la Paz, ja de tornada. Sopar a l’hotel, i cap a Barcelona havent dormit.