Toscana, estiu 2018

L’agost de 2018, amb una amiga de la família i la seva filla, vam fer la Toscana. Vam sortir de Barcelona i la primera parada va ser a Narbonne, una bonica ciutat del sud de França que no està malament. El palau dels Vescomtes, la catedral inacabada, el canal del Midi son petites fites que fan de bon veure.

A Narbonne vam dinar, a prop del mercat i a tocar del canal de Midi en un Bistrot de gust típicament francès, una mica car però amb qualitat. Vam continuar cap a Avignon, la ciutat dels papes, on havíem de dormir al Ibis Styles, una mica allunyat del centre. L’hotel estava en obres, i el tramvia que hi ha de portar també. Malgrat això, quan acabin, serà una bona opció familiar per allotjar-se a la ciutat. Vam sopar al restaurant La Boucherie, que està al costat de l’hotel. Força bé. A la tarda visita a Avignon, ciutat antiga, palau dels papes, pont… Tot bonic.

L’endemà sortim cap a Torino, a Itàlia, tot travessant els Alps. La primera parada, per dinar, un cop passat Grenoble, serà al petit poble de Domene, al restaurant pizzeria De Napoli. Fantàstic!.

A la tarda continuem viatge i passem el Coll del Mont-Cenis, Alps en estat pur, camí de Torino. En aquesta ciutat ens allotgem a l’hotel Crytal Palace, a tocar de l’estació de Porta Nova. Molt bé, magnífic!. Fem un volt per la ciutat, que sense ser bonica és prou graciosa, amb les seves places escenogràfiques, com ara la de San Carlo, els palaus, com el reial, el duomo o les seves avingudes rectilínies. Anem a sopar al restaurant La Locanda del Sorriso, proper a l’hotel, molt bé també, recomanable.

El dia següent agafem l’autopista cap a Bolonya i Florència, per arribar a Siena, al cor de la Toscana. Pel camí parem a Parma, bella ciutat padana, amb un duomo magnífic, el baptisteri ple d’art, esglésies i palaus. Dinem allà, al restaurant Al Corsaro, boníssim!.

Continuem la ruta a la tarda, cap a Siena, on arribem a la tarda. Ens hostatgem a l’Hotel Itàlia, no lluny del centre, molt bé. Ja hi havíem estat el passat Nadal i Cap d’any. Fem una visita ràpida a la ciutat, ja de nit, i anem a sopar al restaurant Fonte Giusta, molt recomanable.

L’endemà anada a Florencia per visitar la ciutat i el museu dels Uffizi. Dinar al restaurant La Fettunta, a la Via dei Neri, prop de la signoria. Perfecte.

Tornada a Siena. Visita de tarda, carrers medievals des d’una altra perspectiva, nova, diferent. Trobem una cercavila del barri de Lupa. Han guanyat el palio aquest any. Acabat el passeig, sopar al nostre restaurant de sempre i dormir a l’hotel Italia.

El dia següent toca San Giminianno, la bella vila medieval toscana. Admirem de nou els frescos de Benozzo Gozzoli al convent dels Agustins, les torres, la plaça… impressionant. Tornem a dinar a Siena, al Fonte Giusta.

Després de dinar toca una visita a la catedral de Siena, amb el seu terra de marbre espectacular i la magnífica biblioteca Piccolomini. Fastuós. Nova passejada fins que arriba l’hora de sopar, al Fonte Giusta, i de dormir a l’Hotel Itàlia.

L’endemà abandonem Siena. És dia de tornada. Anem a dinar a Mòdena, bella ciutat padana que no coneixíem i que ens va agradar molt. Vam dinar en un restaurant estrany, diferent. Es diu la Sosta Emiliana i fan unes menes de petits entrepans. En acabar vam veure la catedral, romànica, preciosa. I ens va ploure, molt!.

La jornada va acabar a Torino, altre cop a l’hotel Crytal Palace, a tocar de l’estació, magnífic!. Vam tornar a sopar al restaurant La Locanda del Sorriso, molt proper a l’hotel, molt recomanable. Al matí vam visitar el museu egipci, preciós, molt modern.

Sortim de Torino a les 12 del migdia, i parem a Susa, ciutat alpina, per dinar. Ho fem, molt bé, al restaurant Cantine Meana. Ens va agradar. Travessem de nou el pas de muntanya del Mont Cenis, per arribar a Grenoble, on tenim reservat el Novotel dels afores, a Voreppe. Bé. Anem a sopar al restaurant Le Grillon, a Moirans, un poblet als afores de la ciutat. Molt bé.

L’endemà seguim la ruta cap a casa, a Barcelona, via Montpellier, on ens aturem a dinar. Ho fem al restaurant Casa di Giorgio. Estava molt ple. El menjar va ser bo.

Anglaterra: estiu 2012

L’estiu de 2012 fèrem el nostre primer viatge a Anglaterra, en cotxe, tot travessant França. Sortírem de Barcelona en direcció Tolosa de Llenguadoc passant els Pririneus per Puigcerdà i Foix. Paràrem a dinar a Alp, a l’Hotel Cal Eudald, com sempre, on fan un menú arreglat i bo. Una petita parada per banyar-se els peus a la bassa dels lladres d’Aix i dormir, sopar també, al Novotel Blagnac de Toulouse. Força convenient. L’endemà sortírem en direcció Llemotges, amb parada a Souillac, on quan erem joves havíem dormit, per veure l’abadia.

Continuem la ruta per dinar al restaurant Le Charmant, a l’entrada del bellíssim poble medieval d’Uzerche, que vàrem visitar havent dinat. Diuen que ara està tancat. Una llàstima.

Continuàrem camí de Llemotges, però abans d’arribar paràrem a visitar la bella església monàstica romànica de Solignac, a tocar de la ciutat.

A Llemotges ens hostatjarem al Novotel le Lac, als afores de la ciutat, en un entorn natural agradable. Sopàrem a l’hotel mateix, una vegada visitada Llemotges i la seva catedral, que no son res de l’altre món.

El dia següent sortírem cap a Le Mans, passant per la bonica població de Loches, a la vall del Loira, amb el seu castell. Allà vàrem dinar a La Gerbe d’Or, un bonic restaurant a Loches mateix.

A la tarda arribarem a Le Mans. Ens vam instal·lar al Novotel, als afores, on també vam sopar. Abans però vam fer un volt per la magnífica ciutat medieval dels Plantagenet, amb la seva catedral i les cases amb tramat de fusta. Una passada!.

L’endemà al matí anàrem a visitar l’abadia de l’espasa, al costat de l’hotel, bonica. Uns soldats francesos hi feien maniobres.

Anàvem ara camí de Rouen, amb parada a la petita població de Sées, que te una petita catedral blanca, model del gòtic més pur.

Continuàrem camí parant a dinar a Gacé, on hi havia el castell de la dama de les Camèlies, Marie Duplessis.

Allà varem dinar, força bé, en un senzill café, la brasserie du centre, a la plaça del poble. Seguírem camí cap a Le Bec Hellouin, per visitar les ruïnes de la seva formosa abadia.

Finalment fèrem cap a Rouen, on ens allotjarem en el Ibys Styles del centre de la ciutat, “pas mal du tout”. Visitàrem la seva Catedral, l’església de Saint Ouen, tan bonica com ella, i els carrers medievals, amb el gran rellotge, així com la plaça on va morir cremada Joana d’Arc. Per sopar escollirem, molt bé, i molt recomanable, pels voltants de l’església de Saint Maclaud, una petita pizzeria anomenada La Bocelli, a la Rue Martainville. Pizzes increibles!.

L’endemà sortírem en direcció Calais, per agafar un vaixell cap a Dover. Tot el tràmit va anar molt bé i, a les dues del migdia ja dinàvem al mateix vaixell. Al cap d’una hora llarga entràvem al port de Dover i començava l’aventura anglesa. La primera ciutat on paràrem fou Canterbury, ciutat medieval fantàstica amb la seva imponent catedral, que no poguérem visitar perquè era la festa de graduació dels universitaris i estava tota la vila plena de famílies celebrant-ho i de togues.

Continuàrem cap a Stevenage on teniem l’hotel. Un Novotel  campestre, a uns 30 kms. al nord de Londres, agradable, ben comunicat per autopista, però al mig del camp, bucòlic, ple de conills. Allà sopàrem molt bé, tots els dies. L’endemà priner dia a Londres. Baixar amb cotxe fins a l’estació de metro de Cockfosters, inici de la línia de Piccadilly, amb un gran parquing per pocs diners. Sortírem al centre, davant del Big Ben, i visitàrem l’Abadia de Westminster. Cara però imprescindible. Agafarem un tiket de bus diari i pijarem a tots els busos de dos pisos, vermells, que trobàrem fins afartar-nos. Dinàrem a Trafalgar Square, en un Garfunkel’s, un restaurant de cadena i patacada, però bo.

A la tarda visitàrem la National Gallery, impactant, un dels millors museus del món. Tornada a Stevenage, sopar i dormir.

L’endemà tornada a Londres, per visitar el British Museum, al matí, i la torre de Londres, per fora, a la tarda. Nova passejada amb bus per la ciutat, ara pel Soho. Dinar a Prezzo, una cadena de pizzeries barates, molt interessants. Tornada a Stevenhage, sopar i dormir.

El següent dia canvi d’escena. Visitem Cambrigde, amb els seus fabulosos colleges, Ely, amb la seva fantàstica catedral, i Petersborough, amb una altra catedral, que estava tancada. Però el poblet medieval era preciòs. Vam dinar a Ely, en un pub amb habitacions, al centre del poble, molt recomanable: The Lamb Inn!. Recordeu aquesta adreça.

L’endemà tornada a Londres per visitar el Saint James Palace, el canvi de guàrdia, la National Gallery, la Tate antiga i la moderna, navegar entre les dues en una barca pel Tàmesi i comprar records. Dinar en un Prezzo. Tarda dedicada a la catedral de Saint Paul, tancada, i el Temple, tancat. Passejada en bus de dos pisos. Dormir i sopar a Stevenage.

El dia següent tocava sortida pel sud d’anglaterra. I vàrem anar de Londres fins Winchester, amb una magnífica catedral, i fins Salisbury, una deliciosa ciutat medieval amb una altra catedral preciosa. Allà vàrem dinar a The King’s Head Inn, un hotel amb pub, bon menjar, a costat del pont sobre l’Avon, antic, bucòlic. A la tarda Stonehenge, des de fora, molt car, plovent. Però es veia perfecte. Guai!. Tornada a Stevenage, sopar i dormir.

Dia de tornada. Parem a Canterbury per veure la catedral tancada el primer dia. Preciosa. Passem amb el vaixell de Dover a Calais, sense problemes, dinar al mateix vaixell. I fem camí cap a Arras, a la Picardia, França, al Novotel. Bé.

L’endemà visita a Arras, amb la seva plaça del mercat i l’ajuntament, molt bonic. Baixem cap a París parant a Amiens a dinar. Visita de la catedral, molt bonica, però després d’haver vist les angleses, se’ns fa petita. Dinem a la pizzeria Montesilvano, que estava al 3 de la rue des Sergents, avui tancada.

A la tarda seguim cap a París, amb aturada a Beauvais per veure la catedral gòtica més alta d’Europa, que paga el seu desafiament amb l’esfondrament. Nit al Novotel de Saclay, un poblet a tocar de París, un hotel molt recomanable. Sopar i dormir a l’hotel.

L’endemà visita a París. Torre Eiffel, Louvre, Notre Dame… Toujours París!.

Dinar prop de Notre Dame, en un bar que no us recomanarem perquè hi ha llocs millors, menys turístics, memys cars, prop de Notre Dame: Les Deux Palais. Correcte. Dormir de nou, i sopar, al Novotel Saclay. L’endemà cap a casa, no sense abans parar a Chartres, per admirar la seva catedral, i a Chateaudun, per veure el seu castell i dinar a la pizzeria Le Vesuve, fastuosa, bon menjar i bona acollida. al 12 bis de la Rue Lambert Licors. No us perdeu!.

Seguim camí de Tours, on dormim al Novotel Tours Sud, ara un Ibys Styles. Sopar al mateix Novotel. L’endemà anem cap al Sud, fins Angulema, una ciutat de la que esperàvem més. Molta calor, una catedral romànica un xic descafeinada, i un lloc on dinar: La Pause café, davant la Catedral de Saint Pierre. Molt bé.

A la tarda carretera i manta fins Bourdeaux, Burdeus, on dormírem i sopàrem al Novotel del Llac, als afores, molt bé. I si aneu a Burdeus no deixeu de veure la place de la Bourse i jugar amb l’aigua de la làmina davant el Garona. L’endemà tornada a casa, per Toulouse, amb parada a Cintegabelle, Senta Gabèla, en occità, a La Tourmandise. Correcte, i prou.

A la tarda, a casa, a Barcelona.

 

Estiu de 2013: Alemania

El viatge a Alemanya de l’estiu de 2013 va començar a Barcelona. Vam pujar cap a Perpinyà i vam dinar a Narbona, al Casino Cafeteria, barat i de patacada. Seguírem fins arribar al Novotel de Valence, als afores de la ciutat francesa. Molt bé. Habitació familiar gran, restaurant agradable en un entorn natural increïble, amb un petit riu al costat, dins el bosc, i gran piscina. Feia molta calor a la vall del Rhône.

L’endemà seguírem cap al nord. Dinàrem a Dôle, antiga capital del Franc Comtat, vila medieval bonica, amb una col·legiata que cal veure.

Continuàrem cap a Friburg im Brisgau, on arribàrem al caure la tarda. Ens allotjàvem al Novotel de la ciutat, cèntric, amb piscina interior coberta. Sopàrem al carrer, perquè era una festa tradicional alemanya, d’aquelles en que una orquestra toca i tothom canta. El menjar te’l busques tu, en les paradetes que hi ha a la plaça. La cervesa va a dojo!. L’endemà visitàrem de bon mati la ciutat. La catedral, el mercat de les flors… molt maco.

Seguírem el nostre camí, ara cap a la ciutat medieval i barroca de Heildelberg, preciosa. Impensable perdre-se-la en un tour per Alemanya, amb el castell, la porta fortificada, les esglésies, el mercat, carrers i places. Dinàrem a l’Osteria Alfredo, en ple centre, una pizzeria prou bona.

Continuàrem cap a Magúncia, Mainz, on estàvem allotjats a l’Hotel Novotel, esplèndid. Per sopar anàrem a la vora de la catedral, en un bar de la mateixa plaça, el Hintz & Kuntz, una estranya cafeteria què, no obstant, estava bé, però no com per tornar-hi. Havent sopat, una vista al magnífic Rhin!.

L’endemà continuem la ruta, ara seguint les petges de Luter i Bach, cap a Eisenach, vila on s’aixeca el castell de Wartbourg, on Luter va traduir la biblia a l’alemany mentre s’amagava de l’emperador, i la casa natal de Bach. Ho vam visitar tot.  Dinàrem a Eisenach mateix, al restaurant La Grappa, al centre de la vila. Bé.

Seguírem fins a la ciutat d’Erfurt, amb la seva plaça, el pont amb cases semblant al ponte veccio de Florència… bonica.

Finalment arribàrem a Gera, una ciutat industrial, bombardejada a la II guerra mundial, destrossada pel comunisme estalinista, on teníem el nostre Novotel. Sopàrem a la pizzeria Toscana. Força bé. Des de Gera férem una escapada a la meravellosa ciutat de Dresden, capital històrica del regne de Saxònia. Una ciutat que impressiona pels seus palaus barrocs increïbles, les seves esglésies fantàstiques, o els museus meravellosos. Però encara impressiona més pel seu ambient, per les seves pedres negres, cremades pels bombardeigs de la RAF a la segona guerra mundial, en revenja dels atacs a Londres, o de Coventry. Dresden era una ciutat bellíssima, i encara ho és, però impressiona la negror de les parets, l’ambient recollit, mut, silenciós. Li diuen la perla de l’Elba, perquè ofereix, com un aparador, totes les seves gràcies, exposades en una corba d’aquest riu. Admireu el seu palau renaixentista italià, el Zwinger, amb entrada gratuïta, i els seus jardins bucòlics, i l’edifici de cortesia. Gaudiu de la catedral nova, del palau dels Ducs de Saxonia, amb la maravellosa i increible boveda verda, que és la cambra del tresor, conservada des del segle XVIII, intacta, tal i com va ser dissenyada. I els museus encantadors i sorprenents, com l’armeria o el museu turc. Vibreu davant la imponent cúpula reconstruïda de la basílica de Nostra Senyora, que va cremar durant 5 dies i va caure. Va ser reconstruïda l’any 1998, com un puzzle gegantí de 51.000 pedres. Vàrem dinar al Gansedieb restaurant, molt bé, recomanable.

Després de visitar Dresden, tornada a Gera, pizzeria Toscana per sopar i Novotel per dormir. El dia següent vàrem anar ja cap a Berlín, però amb parada a Leipzig, la ciutat on Johan Sebastian Bach va compondre les seves obres. Vam veure l’església de Sant Tomàs, on hi ha la seva tomba.

De nou en camí cap a Berlín paràrem a dinar a Wörlitz, on aprofitàrem per passar la tarda al magnífic parc natural.

Seguírem cap a Berlín, on dormíem a l’hotel Novotel del centre. I anàrem a sopar a la trattoria Peretti, prop d’Alexander Platz. Els següents dies foren per Berlin, la capital d’Alemanya, la ciutat més dinàmica i vibrant d’Europa. Berlin te moltes coses: el bust de Nefertiti al Neues Museum, a l’illa dels Museus. La porta de Istar, de Babilonia, amb els seus rajols blaus i els lleons. L’altar de Pèrgam, al Pergamon Museum, al costat del Neues, a l’illa dels museus també. Els edificis de la Postdamer Platz, amb el Sony Center. La torre de la TV de l’Alexander Platz, la més alta d’Europa. O la cúpula del Reichtag de Norman Foster. I què dir de les restes del mur? I ens vam fer una foto amb els soldats falsos del Check Point Charlie. Berlin també son els seus parcs, com el Tiengarden, inmens, o el monument a l’holocaust, laberint de pedra, o la porta de Brandemburg. O Charlottenburg amb el castell Sanssouci, rococó, del reis prusians. I, en acabat de tot això sempre tornar al Novotel Berlin Mitte. Molt bé. Cèntric, a 500 mts d’Alexander Platz i dels museus. I per sopar la pizzeria, bona relació qualitat i preu: Peretti.

Acabada l’estada a Berlín tocava visitar les ciutats del Bàltic, les de la Hansa. Començarem per Schwerin, amb el seu llac i el castell, per anar a la ciutat hanseàtica de Lubeck, rodejada d’aigua, en una illa. Crida ben aviat l’atenció la meravellosa porta medieval, o la plaça del mercat, amb els edificis que la tanquen, renaixement bàltic en estat pur, un dels cascs antics millor conservats d’Europa, amb església de Santa Maria. Per dinar vam anar al tradicional i reconegut Schiffergesellschaft instal·lat en una antiga casa del gremi de mariners.

Per arribar, finalment a la guapíssima Hamburg, ciutat mercantil, vital, amb l’ajuntament gòtic i el port amb els canals i magatzems, ara quiets, plens de vaixells i mercaderies 100 anys endarrere. Aquí dormírem i sopàrem al al Novotel.

I l’endemà, d’Hamburg, ja de tornada, sempre cap el sud, ens trobarem en el camí la formosa vila medieval de Bremen, la dels músics, una vila preciosa que us recomanem. Perquè Bremen és preciosa. Ens vàrem quedar bocabadats davant els monuments de Bremen. La plaça del mercat, amb el seu ajuntament renaixentista, les cases burgeses, o la catedral. No deixeu d’admirar la famosa estatua del cavaller Roland, defensor de les llibertats de la vila.

De Bremen cap a Munster, on dinàrem al restaurant Stuhlmacher, al centre de la ciutat, molt bo, i visitàrem la catedral.

Continuàrem camí cap a Köln, la ciutat on teníem encomanat el Novotel per dormir. Aquesta ciutat, a les vores del vell riu Rhin, ens encanta. Colònia és una fita que cal visitar, sobretot la la seva catedral. Un dels millors edificis gòtic d’Europa. A dins hi ha la tomba dels Reis Mags d’Orient. I en pont dels enamorats, tocar del Dom, sobre l’aigua marró del Rhin, amb milers de candaus penjats. Mai no hem vist tants candaus en un pont, enlloc del món. A la web de turisme  hi ha tota la informació. A Colònia vàrem dinar i sopar en una trattoria i pizzeria magnífica, que s’anomena Toscanini. Perfecte!.

L’endemà anàrem amb tramvia als afores, per visitar el palau Augustusburg  de Bruhl, un palau barroc, una delicia rococó dels princeps arquebisbes de la vila, amb salons maravellosos, i un jardí a la francesa, i un bosc a l’anglesa encantadors.

Al dia següent férem via fins Mainz, de nou la nostra Magúncia, ciutat fabulosa, però sense pujar per la riba del Rhin, bonica però massificada i que ja coneixíem, per parar un moment al monestir de Maria Laach, que no va ser tan bonic com esperàvem, i a Limburg, petita ciutat gòtica, amb una catedral ben divertida. Allà mateix vam dinar al Bella Citta Veccia, una pizzeria molt bona.

La nit la vam passar, per segon cop en aquest viatge a Magúncia, en el seu fantàstic Novotel. I aquesta vegada, que era dia 18, vam decidir sopar en un lloc ben diferent, que us recomanem de tot cor. És fabulós. Es diu Heiliggeist, és increible. És el número 1 del Tripadvisor de Mainz i s’ho mereix. I bé de preu. Bones pizzes!.

L’endemà continuem viatge, ara camí d’Strasbourg, parant a Worms i Speyer, ciutats imperials, amb catedrals divines, (us ensenyem la de Worms per fora, i la d’Speyer per dins). A Speyer (Espira) hi vam dinar, prop de la gran plaça on hi ha la torre medieval, al restaurant Zur Alten Münz, fantàstic, super recomanable!.

Continuem camí cap a Strasbourg, que ja coneixem. Visita de metge. Aparcar i tornar a veure la catedral, només la catedral i el seu entorn. Ja tornarem. Tenim l’hotel a Colmar, un novotel, no el millor. Ara passarà a ser un Ibys Styles. En canvi la petita Venezia de Colmar, la bellíssima ciutat medieval alsaciana, no defrauda mai. Sigui estiu o hivern, sempre guapa.

Sortim de Colmar de tornada ràpida cap a casa. Parada a Tournus, per admirar l’abadia romànica, i dormir i sopar a Lyon, al Novotel. No vam perdonar, però, una visita al centre de Lyon, en tramvia i tornada en bus. Per poc no arribem a l’hotel. Una aventura!.

De baixada parada a dinar a Montpellier, al Novotel. I finalment casa, Barcelona.

 

Estiu 2014: Països Baixos

L’estiu de 2014 férem un viatge a França, Bèlgica i Holanda. El primer dia anàrem fins Montpellier, on ens allotjàrem al Ibys Styles de la Place de la Comedie. El mal fat, però, determinà que un accident a l’autopista ens tingues tres hores retinguts. Ens n’escapàrem con poguérem, anant a sopar a Pézenas, on hi havia una fira gastronòmica d’estiu. Continuàrem fins Montpellier on, després de moltes aventures nocturnes arribàrem a l’hotel a quarts de dues de la matinada. L’endemà sortírem cap a Clermont Ferrand, dinant a Severac le Chateau, a una pizzeria just a tocar de l’estació de tren, anomenada Croqu’o pizza. Molt bé, molt barat!. En ruta paràrem a Issoire, per veure l’abadia romànica de Saint Austremoine d’Issoire, de la que només queda l’església amb unes interessants pintures murals que la recobreixen totalment.

A la fi arribàrem al Novotel de Clermont Ferrand. A la tarda visitàrem aquesta ciutat, amb la seva magnífica catedral de lava volcànica, negra, amb bonics vitralls, i les esglésies romàniques auverneses. Sopàrem al Pizza dell’Arte a tocar de l’hotel. Molt bé.

L’endemà seguirem cap al nord, parant a La Charité Sur Loire per veure’n la fantàstica església abacial, impressionant. Dinàrem allà mateix, a la Brasserie du Centre, pas mal, però al poble n’hi ha de millors, que estaven plens.

Finalment arribàrem a París on ens hostatjarem al Novotel Saclay, molt bé. Un parell de nits per fer una ullada a París, que de fet ja coneixiem. Tot i aixì el Louvre sempre atrau!.

Continuàrem nord enllà parant a Senlis per veure la seva bonica catedral.

I continuàrem cap a Laon, on veiérem una altra catedral ben bonica. Dinàrem al restaurant La Dolce Vita, una fantàstica pizzeria no lluny de la catedral.

Seguidament continuàrem viatge i passarem la frontera belga, anant cap a Brussel·les. Ens hostatjàrem al Novotel proper a l’aeroport. Bé. L’endemà férem una de les excursions típiques des de Brussel·les, la que porta a les fabuloses viles medievals de Bruges i Gant. No hi ha paraules per descriure tanta bellesa. Primer Brugge, on dinàrem a la Trattoria Trium, al mateix centre. Us la recomanem.

I a la tarda Gant, potser no tan maca com Brugge… però esplèndida també.

El dia següent el vàrem dedicar el matí a visitar Brussel·les, la capital i la ciutat on residíem. L’ajuntamet, la Grande Place… el nen que fa pipí… l’Atòmium…

A mig matí començàrem una escapada a Anvers, la ciutat de l’Escalda, on vam dinar al restaurant La Ruche, una mena de bar de tapes, proper a un parking, proper al centre. Força bé.

El dia següent anàrem cap a Malines, bellíssima ciutat medieval, seu de l’arquebisbat i capital religiosa de Flandes.

I a la tarda a la bellíssima Lovaina, amb el seu ajuntament preciós… el beginatge tranquil que ara és residència universitària. Dinàrem al restaurant Casa Mia, al carrer quiet que hi ha just al darrere de l’ajuntament.

L’endemà deixàrem Brussel·les per anar encara més al nord, camí d’Holanda. La primera ciutat holandesa on recalàrem fou La Haya, Den Haag, on dinàrem en el restaurant Pastanini, molt bé, excel·lent, recomanable. Hi vam dinar i sopar tots els dies que vam ser a Den Haag. Després de dinar vam anar a veure la platja de la ciutat: senzillament pútrida, bruta, asquerosa i plena de gent. Un fàstic. Aparcament impossible, a més!.

Decebuts cercàrem la bellesa de la ciutat de Delft i els seus meravellosos canals, una fita que mai falla.

L’endemà, fent base a Den Haag, visitàrem Amsterdam, la capital del país. Amb el famós Rijksmuseum, ple de pintures meravelloses.

I els canals del centre, i el seu barri vermell on les dones de companyia i la droga campen pels carrers… Dinàrem a Pastabar, un italià prou bo, hi tornaríem.

Abandonàrem Den Haag per anar ja de tornada cap a Barcelona. La primera ciutat visitada fou Utrecht, capital religiosa d’Holanda.

Seguirem cap a la vora del gran riu Rhin, a la ciutat de Nimega, amb el seu ajuntament i la plaça del mercat, en un restaurant de la qual dinàrem, a la terrassa del café de l’Hotel Atlanta. Ni fu ni fa.

A la tarda continuem cap a Maastricht, la ciutat que domina el riu Mosa, on dormirem dos nits a l’hotel Novotel. Per sopar anàrem al centre de la vila, prop de l’estació de tren, al restaurant Cucina 50, menjars italians, molt bons, recomanable.

Des de Maastricht, el dia següent, férem una incursió en terres alemanyes per visitar la capital de Carlemany, la medieval Aquisgrà, Aachen, amb la capella i el palau palatins, i de tornada un poblet preciós, molt bonic i ben típic: Monschau, i dinàrem al restaurant Flosdorff, cuina alemanya molt ben cuidada. El poblet és molt bonic. No us perdeu la Rotten Haus, la casa roja.

L’endemà continuem el camí cap a casa, ara via Trèveris, la gran ciutat romana d’Alemanya, la Trier actual. Que bella la Porta Nigra, la catedral, el casc antic medieval, la basílica, les restes romanes. Que bé que vam menjar a la pizzeria Pellolito, fantàstica, quin art culinari!.

I d’allà, pujant el riu Mosela, entre vinyes daurades de riesling, varem fer cap a la ciutat francesa de Metz, amb una catedral espectacular, altíssima, amb uns vitralls fabulosos.

Ens allotjarem a l’Hotel Novotel Saint Georges, en ple centre, molt bé. I sopàrem a la trattoria Toscana, clàssica, pizza de llenya, molt bé també. Tot i que en altres viatges hem dinat i sopat al costat, a la pizzeria La Storia, fantàstica de veritat. De Metz anàrem a veure els memorial de Verdún, on en la primera guerra mundial tingué lloc la batalla més famosa de la història.

I continuarem cap al sud, anat a dinar a Bar le Duc, bonica població renaixentista a la col·legiata de la qual hi ha el famós sepulcre de l’esquelet. Dinàrem al restaurant Bernanos, eviteu-lo, no el recomanaríem pas a ningú.

A la tarda visitàrem l’Abadia de Fontenay, Císter bellíssim, patrimoni de la humanitat.

Passàrem per Samur en Auxois, poble medieval guapíssim que us recomanem que visiteu amb qualsevol excusa, ens perdérem pels camps de la Borgonya i, finalment arribarem a Beaune, al Novotel, on teníem reserva per dormir. Sopàrem al mateix hotel.

L’endemà continuàrem ruta cap al sud, parant a Tournus per veure la bonica abadia romànica, molt bonica.

Entrant a Lyon gran cua a l’autopista, bouchon monumental. Ens desviem, ens perdem, voltem i anem a petar a un petit poble, Saint Jean de Bournay, on vam dinar de petacada, i encara gràcies, a la Ferme a André. Tenim una foto de record de l’ajuntament del poble.

Seguirem sud avall, cap a Montpellier, no sense abans perdre’ns per culpa d’un altre “bouchon” descomunal pels voltants d’Avignon. Finalment arribàrem al Novotel de Montpellier, on anàvem. L’endemà, cap a casa, de Montpellier a Barcelona, dinant, com sempre, al boníssim restaurant de l’Hotel Duran, a Figueres.