Tag Archives: capilla

Setmana Santa 2019 a Múrcia

Aquesta Setmana Santa tardana, era a mitjans abril, vam decidir anar a la platja i, per això, vam escollir Múrcia. A més, en aquesta desconeguda capital llevantina hi fan unes processons molt divertides que ja havíem viscut abans. Sortírem de Barcelona i paràrem a dinar a l’Ametlla de Mar, al gastrobar Sal Moreno, un bar de tapes d’autor al costat de la cala S’Alguer, al centre del poble. Molt bé. Feia dia de platja. I la de l’Ametlla estava guapíssima.

Seguírem fins a València on dormírem, com sempre, al Holiday Inn Express Bonaire, al centre comercial. Senzill, barat i convenient. Tarda de botigues. Sopar al restaurant Sorsi e Morsi, al mateix centre comercial Bonaire. Bona pasta i bones pizzes. No falla. L’endemà continuàrem cap a Múrcia via Yecla i Jumilla. Arribàrem a la ciutat a mig matí, i anàrem a dinar a la Imperial, un restaurant italià molt bo. Tarda de turisme, amb una primera processó. La catedral, preciosa. El Casino mudéjar guapíssim, teatre Romea, carrers… tot bonic!

Ens allotjarem a l’Hotel Siete Coronas, molt bé, el millor de Múrcia. I la primera processó, molt xula. Sopar a la Taberna La Parranda, la petita, no la gran de la plaça de Sant Joan. Bé, el primer dia, malament el segon. De tornada, una petita visita a la ciutat de nit.

L’endemà sortim cap a Elx, que no visitem, per anar cap a Santa Pola i embarcar per l’illa de Tabarca. No habvíem tornat a aquesta petita illa mediterrànea, davant de la costa d’Alacant des de feia molts anys. Val a dir que està igual de maca o més. Els vaixells surten cada hora de Santa Pola. El trajecte dura 30 minuts només i l’arribada a l’illa és com la de totes les illes, esplèndida. El port, les muralles, l’església, carrers blancs, la cala de sorra blanca i aigües blau cel, la porta al mar… un petit paradís, un racó de mar del Mediterrani, assequible, fresc, bell…

En una illa que viu només del turisme és difícil decidir on dinar. Tothom et dona propaganda. Nosaltres ho vam fer a Casa Gloria, bé, sense més. Retornats a Santa Pola, passem vora el mar i les salines de Torrevella, on hi havia flamencs, per anar fins Guardamar. I tornem a Múrcia. Visitem el pati del palau episcopal que estava obert, la catedral de nou i veiem passar la processó. Per sopar anem al restaurant Taberna La Parranda, per segona nit consecutiva. Aquesta vegada no va anar bé. Van trigar molt a servir-nos.

El dia següent, dimarts sant, anem fins a Águilas, i passem a Almería, cap a Pulpí per anar a la bellíssima cala de los Cocederos, una de les platges més maques que mai hem vist. Ens banyem a la cala Carolina, just al costat. Paisatge molt bonic, semidesèrtic. Aigües netes, de somni.

En acabar la banyada anem a Águilas centre, aparcant al port i dinant a la Casa del Mar, peix fresc, de primera qualitat, fabulós. I, en sortir, tornem a la platja, aquesta vegada la llarga i preciosa playa de Poniente, on tornem a banyar-nos.

Tornem a Múrcia, per veure la processó que surt de Sant Joan, al costat de l’hotel i la de Sant Joan de Déu, no gaire més lluny. Sopar a la pizzeria la Imperial. Fantàstic com sempre. Volta per Múrcia de nit i tornada a l’hotel.

Darrer dia a Múrcia i decidim fer una visita a Cartagena. No fa bon dia com els anteriors i no podrem banyar-nos. Veiem el teatre romà de la ciutat i fem un volt pel port i el carrer comercial. Bé. Bonic.

Seguim per anar fins el Mar Menor, en concret a la playa Paraiso, que fa pinta de ser molt bonica. Però avui no fa bon dia, el vent bufa fort i l’aigua està remenada. La manga aixeca el nas al fons.

Abans de dinar treiem el nas en un altre paratge natural impressionant, Calblanque, amb unes cales guapes de debó i un paisatge saharià. Fa molt mal temps i el mar està revoltat de veritat.

Anem a dinar al Cabo de Palos, al petit port d’aquest poblet. Ho fem al restaurant El Faro, molt bé. Molt recomanable. Peix fresc a bon preu. Passegem pel port i per la mar de ponent.

Abans de tornar ala cotxe fem una petita caminada vora la mar de Llevant, molt esverada. Veiem, a la dreta, el far del Cap de Palos. A l’esquerra, els edificis alts de la Manga.

Tornem a Múrcia a temps de veure la processó de dimecres sant. Sopem al restaurant La Pequeña Taberna, una joia, el millor restaurant de Múrcia amb diferència.

Dijous Sant, dia de marxa. Sortim amb cel amenaçador. Plourà tot el dia a partir de Yecla, i a Múrcia s’acabaran les processons per aquest any, sota una forta pedregada. L’autopista està tallada i fem una hijuela per l’horta d’Alberic. Arribem plovent a València, on dinem a la Tagliatella del Centre Comercial Bonaire. Ens allotgem de nou al Holiday Inn Express. A la tarda, tot i plovent, agafem el bus 160 cap a València. Per sort del destí feien portes obertes al palau de la Generalitat, guapíssim edifici gòtic i renaixentista ple d’obres d’art.

Sortim i, nova sort, una coral canta angelicalment a la Basílica dels Desemparats… fantàstic!.

Travessem la plaça i entrem a la catedral, on sort del destí, hi ha ofici solemne presidit pel cardenal Cañizares i processó amb el Sant Grial.

Tornem a l’hotel amb bus. Diluvia. Xops anem al restaurant, molt bo de nou. És el Sorsi e Morsi, un valor segur. L’endemà retorn a casa. El cotxe d’uns amics punxa una roda. La Guàrdia Civil l’auxilia. Perdem unes hores, en una tornada lenta a Barcelona, a 80 per hora. Dinem a l’Ametlla de Mar. Tot ple. Anem a un bar de tapes, anomenat Pica-Pica, fabulós, una troballa. molt recomanable.

Deixa un comentari

Filed under 2019, Espanya, Europa, murcia

Setmana Santa a Extremadura i Castella

Aquest any 2018 vam anar a fer una volta pel nord d’Extremadura i el sur de Castella i Lleó, un viatge molt bonic. Vam sortir de Barcelona i vam dinar a Saragossa, a la zona de tapes coneguda com el Tubo. Normalment anem al Meli, o a la Pilara, però aquesta vegada estava ple.

Per això vam acabar a Casa Emilio, bé sense més. Vam continuar camí de Guadalajara, en un dia molt plujós, des de la sortida. A Guadalajara ens vam hostatjar a l’hotel Tryp, situat als afores, molt bé. Vam sopar al mateix restaurant de l’hotel, que te un menú suculent i una bona carta a preus moderats. L’endemà vam continuar viatge cap a la ciutat extremenya de Plasencia, on vam arribar al migdia. Vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé, tant l’hotel com el restaurant.

A la plaça major, molt bonica, abans d’anar a dinar, vam veure passar la processó del diumenge de rams, “la borriquilla”.

Aquella tarda vam visitar la ciutat, la plaça major molt bonica, els palaus i concents.

I, més tard, les catedrals de Plasencia, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’anava menjant com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, ple de bonics palaus, l’eclesiàstic amb les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia.

A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada.

L’endemà vam anar cap al parc nacional de Monfragüe, on vam poder gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant, al Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!.

Seguidament vam anar cap a Trujillo, bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro. No vam poder dinar allà perquè no vam poder aparcar.

Finalment, al migdia, vam arribar a Cáceres, una ciutat preciosa, amb un casc antic fantàstic, tot de pedra, amb cases fortes, convents i palaus amb escuts a la façana. Vam dinar a la plaça major, a peu de muralles, tota blanca, al restaurant “El Requeté”, pas mal.

A la tarda, tornada a Plasencia i passeig per les vores del riu Jerte, que baixava molt ple, sopar al restaurant Español, a la plaça major, i processó, molt bonica, a la nit.

Després d’esmorzar a l’Hotel Exe Alfonso VIII, que te una bona vista damunt la catedral de Plasencia, agafem el cotxe per pujar el vall del Jerte. Però els cirerers no estaven florits, faltaven deu dies o més.

Arribem al Barco de Ávila, anem a Bejar, i pugem cap a La Alberca, bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, fet tot el de pedra granítica, impactant.

 

Des de La Alberca anem cap a Salamanca, la ciutat renaixentista més bonica d’Espanya, i qui sap si del món, amb permís de Florència. Allà ens allotgem al Tryp Hotel Montalvo, als afores, però molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars!.

La catedral, des del riu Tormes.

La plaça major, bella obra de Churriguera, gran, molt gran.

La façana de la Universitat de Salamanca, plateresca, on cal cercar la granota… us donem una pista… cerqueu primer la calavera!.

L’impressionant edifici de la Clerecia, seu dels Jesuites.

A Salamanca vam sopar tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé. Havent sopat visitem la ciutat de nit i veiem passar una processó, molt solemne, com totes les de Castella.

Dormir a l’Hotel Tryp Montalvo i, l’endemà, una ruta pel Duero, amb primera parada a Zamora, plena d’esglésies romàniques molt boniques i una catedral xula, tancada perquè feien missa.

El bonic palau dels “Monos”

Seguim cap a la villa de Toro, amb la seva superba col·legiata romànica, amb portada polícroma, que no vam poder admirar aquesta vegada, perquè estava tancada. Dinem al restaurant Castilla, pas mal du tout!.

A la tarda tornada a Salamanca, on aprofitem per veure les dues catedrals, la romànica, preciosa, amb el seu retaure major de Nicolau Florentí, les pintures i tombes murals… I la catedral nova, plateresca.

     

A la nit tornem a sopar a I pan I vino, que ens va agradar molt. I de nou veiem una altra bonica processó i podem gaudir de la nit il·luminada a la nit.

El dia següent marxem de Salamanca cap a Guadalajara, ja de tornada a casa. Aprofitem per parar, passar el matí, i dinar a Ávila, on visitem les muralles, la catedral, preciosa, i per fer un volt per la ciutat.

Dinem a la pizzeria la Barcaccia, que no estava del tot malament tampoc. I, en acabar, travessem la sierra de Guadarrama, baixem a Madrid i anem a Guadalajara, on ens tornem a allotjar a l’Hotel Tryp Guadalajara, que ja havíem visitat a l’anada. Molt bé.

A la ciutat fem un recorregut per palaus meravellosos, com el dels ducs de l’Infantado, amb el seu pati i façana renaixentistes, i per les esglésies de la vila.

D’entre els nombrosos monuments que visitem destaquem la capella funeraria de Luis de Lucena, un humanista, amb uns frescos italians del segle XV que representen escenes de l’antic testament i les sibil·les. Molt maco.

Menció a banda mereix la recentment restaurada capella de l’església mudèjar de Santiago Apostol, amb la seva decoració polícroma de dragons i traceries.

Aquí vam poder veure una bonica processó de tarda.

L’endemà continuem ruta cap a Barcelona, amb parada obligada al bellíssim monestir de Santa Maria de Huerta, cister puríssim, amb el seu claustre, l’església amb les pintures funeràries dels Ducs de Medinaceli i, sobretot, el seu esplèndit refetor, localització obligada de qualsevol pel·lícula sobre temàtica medieval.

Encara va donar temps d’arribar-nos a Saragossa per dinar. Ho vam intentar al Meli del Tubo, ple per poc, i vam anar a un altre valor segur: La Pilara, bones tapes a bon preu. En sortir encara vam tenir temps de veure passar una bonica processó, a l’estil d’Aragó, amb tambors com els de Calanda. Impactant!. En acabar, carretera i cap a casa.

Deixa un comentari

Filed under 2018, aragó, castella, Espanya, Extremadura

Navarra, estiu 2011

L’estiu de 2011 vam fer una volta per Navarra. Vam anar fins a Tudela, on vam dinar al magnífic restaurant Remigio, cuina de l’horta, i també un bon hostal. A la tarda vam arribar a Zizur Mayor, a l’hotel AC on ens hospedàvem, bon hotel. La resta de la tarda la vam dedicar a visitar Pamplona.

Aquella nit anàrem a sopar a una pizzeria molt xula i propera a l’hotel: la Boca Pizza, una pizzeria molt bona.  L’endemà visita a San Sebastian, amb banyada inclosa a la Concha. Seguim cap a Hondarribia, on vam dinar. A la tarda visita als esplèndits jardins del Señorio de Bértiz. Tornada a l’hotel i sopar en un llloc nou, l’Hotel Casa Azcona, que te una terrassa exterior molt xula on serveixen tota mena de tapes, molt bones!.

El dia següent vam començar a la capella templaria d’Eunate, misteriosa i d’un romànic aclaparador. Una joia. Quina bellesa!.

Vam continuar cap a la meravellosa ciutat medieval de Puente la Reina, amb el seu pont del camino de Santiago, la seva església i les cases medievals.

Seguim cap al monestir de Irache, barroc molt transformat per fora, gòtic el claustre… però una església del císter més puríssim.

seguim camí cap a Estella, on vam dinar al restaurant La Cepa, un lloc increible, bo i bé de preu, menú de qualitat, molt recomanable!. Visitem Estella, amb els seus temples romànics, els seus palaus i carrers medievals, el seu castell.

A la tarda visitem Santa Maria de Iranzu, una altra joia del Císter de Navarra, un monestir preciós.

Fa molta calor i acabem la tarda al naixement del riu Urederra, a la Sierra de Urbasa. Aigües gèlides i cristal·lines.

Tornem a Zizur Mayor i sopem de nou a Casa Azcona. L’endemà sortim cap al misteriós valle del Baztan on visitem les coves de Zugarramurdi, que encara recorden les bruixes. Preciós i espectacular. Seguim en direcció França on visitem el poblet d’Ainhoa, típic basc, i intentem pujar al tren de la Ruhe, ple de gom a gom. Desistim i tornem avall, cap a Elizondo, capital del Baztan, on dinem al restaurant Santxotena, on la Maite i el seu marit ens fan xalar.

El dia següent tornada cap a casa, però fem una parada a Olite per visitar el seu bonic palau i castell.

L’església de Santa Maria la Mayor tampoc no està gens malament!.

Dinar a Tudela, de nou a l’Hostal Remigio, i cap a casa!

 

 

Deixa un comentari

Filed under 2011, Espanya, navarra

Portugal per Nadal 2012

portugal

Pel Nadal del 2012 decidírem anar a Portugal. Sortírem de Barcelona cap a Madrid, on dormírem al Novotel Puente de la Paz. Molt bé. Metro una mica lluny. Sopàrem allà mateix. Visitàrem la fira de nadal de la plaça major, xula, com sempre. L’ambient de Madrid, molt divertit. L’endemà anàrem cap a la bellíssima vila de Trujillo, a Cáceres, plena de cases pairals amb escuts, esglésies, un castell i una plaça major molt escenogràfica. Dinàrem a la mateixa plaça, en un bar de tapes, anomenat La Victòria, força bé.

IMG_1531IMG_1517

Seguírem cap a Cáceres. La ciutat és preciosa, amb un casc antic medieval immens, ple de monuments, declarat patrimoni de la humanitat. Estava de festes de Nadal, i hi havia una pista de gel instal·lada a la plaça. Férem una visita nocturna, encara és més maca de nit!. Dormírem a l’hotel Barceló V Centenario, fantàstic, un xic allunyat del centre, però molt bé. Dues habitacions comunicades, una passada. Sopàrem allà mateix, molt bé.

IMG_1551IMG_1573IMG_1581IMG_1582

L’endemà travessàrem la frontera, parant abans en un centre comercial als afores de Badajoz, i dinàrem a Évora, ciutat medieval i barroca, esplèndida, de les més boniques de Portugal. Carrers blancs, finestres i portes de tons pastel, una catedral guapa, un temple romà, esglésies amb criptes inquietats plenes d’ossos…

IMG_1601IMG_1625IMG_1615

Dinàrem al Café Alentejo. No hi ha paraules per descriure el bé que vam menjar aquí. Un local típic, acollidor, servei amable, plats portuguesos, regionals de l’Alentejo, boníssims!. Molt recomanable per quatre cèntims tot plegat. Seguirem ruta cap a Lisboa, on arribàrem al caure de la tarda. Quina emoció veure la ciutat blanca des del pont que creua el Tejo, amb la posta. Bellíssim!. Ens allotjarem al Novotel. Molt bé. Als afores però prop del metro. Sopàrem allà mateix, però abans baixàrem a Lisboa, a veure-la de nit. No ens podíem estar!.

IMG_1631IMG_1640

Elevador de Santa Justa, la Baixa… L’endemà fou l’hora de veure-la de dia: tramvia antic, monestir del Jerònims, mar de palla… Quanta bellesa!.

IMG_1650IMG_1655IMG_1666IMG_1674

Dinàrem a la Casa regional do Alentejo, al centre de Lisboa, a la Baixa. Mai no dinareu tan bé a Lisboa com aquí. A més és un edifici rònec, un museu. Només cal veure els lavabos!. Aneu-hi abans que ho reformin!. Un teatre polsos, del XIX, un menjador de fusta, antiquíssim, on tot grinyola… Ara bé, quin menjar… pura delícia!.  Per la tarda pujàrem a Alfama, per veure-la des del mirador, amb el riu Tejo rodejant-la. I baixàrem fins la riba del riu pels seus carrers. El sol es ponia, quina meravella.

IMG_1694

Sopar i dormir al Novotel i, l’endemà, cap a veure els monestirs del nord de Portugal. Primer Alcobaça fita de l’art cistercenc, patrimoni de la humanitat.

IMG_1732IMG_1716IMG_1728IMG_1727

Després el monestir de Batalha, gòtic exuberant, amb les seves famoses capelles incomplertes. Dinàrem a Burro Velho, un restaurant de categoria, a preus molt ajustats, molt bo, el recomanem sense cap mena de dubte.

IMG_1736IMG_1749IMG_1751

Tornàrem a Lisboa, però no sense abans passar per Òbidos, un encantador poblet amurallat, molt pintoresc, on fan un mercat de nadal molt maco.

IMG_1768

El dia següent fou una jornada marítima. Pujàrem a Sintra, plena de palaus. Baixàrem a la costa, per veure el Cabo da Roca, extrem europeu davant l’Atlàntic, i les platges suaus de Cascais i Estoril.

IMG_1779

Dinàrem de nou a Lisboa, al Casal do Alentejo. A la tarda férem cap a l’oceanari, regal de la Expo a la ciutat. Magnífic. Ideal per a la canalla.

IMG_1792IMG_1801IMG_1806

El dia següent tocava tornar cap a casa. Sortírem de Lisboa i paràrem a dinar a Mérida, on vàrem visitar el fantàstic museu romà, obra de Moneo.

IMG_1828

Dinàrem a un restaurant proper al teatre romà, sense gaire pedigrí, anomenat La Lonja, que ens va agradar. Servicials, baratet, de qualitat i el menú estava molt bé. I d’allà a Madrid, al Novotel Puerta de la Paz, ja de tornada. Sopar a l’hotel, i cap a Barcelona havent dormit.

Deixa un comentari

Filed under 2012, Espanya, Portugal