Setmana Santa a Sevilla 2013

La setmana Santa del 2013 anàrem a Sevilla per veure les processons. Sortírem de Barcelona, camí de València, on dormirem a l’Hotel Barceló, a tocar de la ciutat de les Arts i les Ciències. Molt bé. Sopàrem a Roma Pizza, prop de l’hotel. Pizzes immenses a un preu ridícul. L’endemà sortírem cap a Baeza, parant a San Clemente, un bonic poble manxec, on hi ha una plaça major molt xula, i un museu d’art contemporani que no està gens malament.

Seguidament paràrem al Viso del Marqués, on vam intentar veure el palau museu de la Marina sense èxit. Dinàrem al poble, al restaurant Los Leones, en un menjador, gran, fred i buit, amb una xemeneia encesa. Un plat de pernil i un de formatges de la terra. Bons i cars. Continuàrem a Baeza, magnífica ciutat monumental, barroca, on teníem reservat l’Hotel Campos de Baeza, senzill però molt correcte, sobretot bé de preu. Veiérem la processó, molt bonica i sopàrem a la Taberna del Arcediano, les millors tapes de la ciutat.

L’endemà cap a Sevilla, però amb parada a Córdoba, per visitar la seva esplèndida mesquita i dinar al restaurant del Caballo Rojo.

Arribàrem a Sevilla i ens instal·larem a l’hotel Novotel, molt bé, ideal per a famílies. L’endemà visita a Sevilla, catedral, reales alcázares, barrio de Santa Cruz, Venerables, Museu de Belles Arts, Torre del Oro… i la Macarena. Plovia, i algunes processons no van sortir. Dinàrem a la Cerveseria Giralda, veient la torre mudèjar. Tapes molt bones!.

El dia següent férem via cap a Cadis. Visitàrem la catedral i l’església amb l’exposició de la Constitució de 1812. Dinàrem al café Royalty, que és un museu en ell mateix!. Sostres estucats decoració del XIX. En sortir de Cadis anàrem a Arcos de la Frontera, bonic poble blanc penjat dalt d’un turó, a passar la tarda. Bellíssim!. Sopar i dormir al Novotel, com cada dia.

L’endemà sortírem cap a El Rocio per veure l’ermita de la Blanca Paloma, molt turístic.

I continuàrem cap al Parc Nacional de Doñana. Interessant però poca cosa a veure. Dinàrem a la vora del mar, a Mazagón, després de contemplar una estona el mar, a Matalascañas, molt bé. De tornada a Sevilla dormir a l’hotel Novotel, no sense abans haver vist unes quantes processons més.

L’endemà, de camí a València, dinàrem al restaurant La Entrada, a Argamasilla de Alba, un bar just a l’entrada de la població venint de Ciudad Real. No estava gens malament un menú del dia molt bé de preu. Per dormir férem nit a València, de nou al Barceló de les Arts i les Ciències. I encara vam tenir temps de veure una processó marinera al barri marítim del Canyaveral, després d’una odissea en tramvia. Finalment  sopàrem en una pizzeria propera, diferent de la de l’anada. Fou a La Mafia de Sienta a la Mesa, propera a l’hotel. Prou bé.

Andalucia, Setmana Santa 2015

La Setmana Santa del 2015 varem anar a Anadalucia, en concret a les ciutats d’Úbeda, Baeza i Jaén. El primer dia dormirem a València, al Melià, un bon hotel, i sopàrem  en una bona pizzeria propera, de la cadena Piazza. L’endemà de bon matí sortírem en direcció Madrid per agafar a Requena la carretera d’Albacete per Casas Ibáñez que ens permeté una aturada al bellíssim poble blanc d’Alcalà de Xúquer, fabulós amagat dins el seu penya-segat amb el riu voltant-lo, les cases blanquíssimes i el castell al cap de munt.

D’allà, seguint els canyons fins sortir de la vall, anàrem a Albacete a dinar, al restaurant de l’Hotel Beatriz, que podia haver estat molt millor, però també molt pitjor. Continuàrem carretera avall cap a Alcaraz, bella població d’aires medievals, amb una de les places més boniques d’Espanya, amb les torres de l’església i del Tardón. Un bon punt on aturar-se.

Arribàrem a la bellíssima vila d’Úbeda a punt per veure passar la primera processó. Úbeda és una de les ciutats més maques d’Andalucia, d’Espanya i d’Europa. Ens estàvem a l’hotel El Postigo, en un carrer blanc del casc antic. Us el recomanem. Senzill, agradable, amb piscina en un pati encalat.

L’endemà anàrem a la Sierra de Cazorla, parc natural molt interessant, on neix el pare Guadalquivir, riu Serpis de la Bètica. Bonic, com mig alpí en ple sur de la península. Dinàrem a tocar del riu acabat de néixer en un xiringuito anomenat Cerrada del Utrero, al poblet de Vadillo Castril, en ple no res, al costat de la carretera: bé.

A la tarda i nit, més Úbeda, més processons, i una visió de la bellíssima ciutat andalusa, patrimoni de la humanitat de la Unesco. Palaus, l’església del Salvador, places i carrers… tanta bellessa!.

El dia següent ens desplaçarem a Jaén, guapíssima ciutat renaixentista, amb la seva esplèndida catedral, els banys àrabs… Dinàrem a Mangas Verdes, una típica tasca, boníssima, prop de la catedral, encara que ella es defineixi com atípica. Molt recomanable!.

A la tarda, de nou, processons a Úbeda, i una darrera visita a la fabulosa església del Salvador.

L’endemà sortirem cap a Linares per veure el jaciment romà, encara en excavació, de Cástulo, amb uns mosaics que treuen la respiració de bonics que son. I per dinar anàrem a Baeza, a El Arcediano, un bar de tapes, amagat, molt amagat, al centre. Petit, però boníssim. Aprofitàrem, naturalment, per tornar a degustar les meravelles que ofereix aquesta ciutat joia del renaixement.

El dijous sant abandonàvem, amb molta pena, Úbeda i posàvem rumb al nord, cap a Ciudad Real, parant però a visitar, de camí, el fantàstic palau que, Don Álvaro de Bazán, almirall de Castella, es va fer al Viso, “porque pudo y porque quiso”. L’únic palau renaixentista d’estil italià d’Espanya. No us el podeu perdre. I, seguidament, cap a Calatrava la Nueva, un castell poderós, molt ben conservat, dalt d’una muntanya, seu de la totpoderosa orde de Calatrava.

Per dinar férem cap a la bonica ciutat d’Almagro, amb la seva plaça porxada, i els seus convents… i els seus formatges manxecs… I tinguerem la sort de veure els armaos, a la plaça, mena de soldats romans que nomes surten i desfilen el Dijous Sant. Agradable i afortunada coincidència, oi?.

Dinàrem a la mateixa plaça, tot veient la desfilada, a base de tapes, al bar Biki-Bat, bona teca. A la tarda anàrem cap a Ciudad Real on ens hostatjarem a l’Hotel Guadiana, un quatre estrelles amb piscina interior climatitzada i grans habitacions, però ja envellit, amb ganes d’una bona reforma. Però no estiguérem pas malament i l’esmorzar era molt bo!.  Tarda i nit de procesons, i més tapes, ara a El Portalón, a la plaça Major de Ciudad Real, mentre veiem passar més processons. El dia següent, des de Ciudad Real, anàrem a veure el parc natural de Las Tablas de Daimiel, feliçment recuperat i ple d’aigua i ocells.

De tornada ja, de Ciudad Real a Barcelona, parades a València, a dinar a Bétera, al restaurant Fusió, cuina moderna, menú del dia cuidat a preu just. Parada també a Peníscola, una Peníscola melancòlica, per acomiadar el viatge.