Tag Archives: siete

Setmana Santa 2019 a Múrcia

Aquesta Setmana Santa tardana, era a mitjans abril, vam decidir anar a la platja i, per això, vam escollir Múrcia. A més, en aquesta desconeguda capital llevantina hi fan unes processons molt divertides que ja havíem viscut abans. Sortírem de Barcelona i paràrem a dinar a l’Ametlla de Mar, al gastrobar Sal Moreno, un bar de tapes d’autor al costat de la cala S’Alguer, al centre del poble. Molt bé. Feia dia de platja. I la de l’Ametlla estava guapíssima.

Seguírem fins a València on dormírem, com sempre, al Holiday Inn Express Bonaire, al centre comercial. Senzill, barat i convenient. Tarda de botigues. Sopar al restaurant Sorsi e Morsi, al mateix centre comercial Bonaire. Bona pasta i bones pizzes. No falla. L’endemà continuàrem cap a Múrcia via Yecla i Jumilla. Arribàrem a la ciutat a mig matí, i anàrem a dinar a la Imperial, un restaurant italià molt bo. Tarda de turisme, amb una primera processó. La catedral, preciosa. El Casino mudéjar guapíssim, teatre Romea, carrers… tot bonic!

Ens allotjarem a l’Hotel Siete Coronas, molt bé, el millor de Múrcia. I la primera processó, molt xula. Sopar a la Taberna La Parranda, la petita, no la gran de la plaça de Sant Joan. Bé, el primer dia, malament el segon. De tornada, una petita visita a la ciutat de nit.

L’endemà sortim cap a Elx, que no visitem, per anar cap a Santa Pola i embarcar per l’illa de Tabarca. No habvíem tornat a aquesta petita illa mediterrànea, davant de la costa d’Alacant des de feia molts anys. Val a dir que està igual de maca o més. Els vaixells surten cada hora de Santa Pola. El trajecte dura 30 minuts només i l’arribada a l’illa és com la de totes les illes, esplèndida. El port, les muralles, l’església, carrers blancs, la cala de sorra blanca i aigües blau cel, la porta al mar… un petit paradís, un racó de mar del Mediterrani, assequible, fresc, bell…

En una illa que viu només del turisme és difícil decidir on dinar. Tothom et dona propaganda. Nosaltres ho vam fer a Casa Gloria, bé, sense més. Retornats a Santa Pola, passem vora el mar i les salines de Torrevella, on hi havia flamencs, per anar fins Guardamar. I tornem a Múrcia. Visitem el pati del palau episcopal que estava obert, la catedral de nou i veiem passar la processó. Per sopar anem al restaurant Taberna La Parranda, per segona nit consecutiva. Aquesta vegada no va anar bé. Van trigar molt a servir-nos.

El dia següent, dimarts sant, anem fins a Águilas, i passem a Almería, cap a Pulpí per anar a la bellíssima cala de los Cocederos, una de les platges més maques que mai hem vist. Ens banyem a la cala Carolina, just al costat. Paisatge molt bonic, semidesèrtic. Aigües netes, de somni.

En acabar la banyada anem a Águilas centre, aparcant al port i dinant a la Casa del Mar, peix fresc, de primera qualitat, fabulós. I, en sortir, tornem a la platja, aquesta vegada la llarga i preciosa playa de Poniente, on tornem a banyar-nos.

Tornem a Múrcia, per veure la processó que surt de Sant Joan, al costat de l’hotel i la de Sant Joan de Déu, no gaire més lluny. Sopar a la pizzeria la Imperial. Fantàstic com sempre. Volta per Múrcia de nit i tornada a l’hotel.

Darrer dia a Múrcia i decidim fer una visita a Cartagena. No fa bon dia com els anteriors i no podrem banyar-nos. Veiem el teatre romà de la ciutat i fem un volt pel port i el carrer comercial. Bé. Bonic.

Seguim per anar fins el Mar Menor, en concret a la playa Paraiso, que fa pinta de ser molt bonica. Però avui no fa bon dia, el vent bufa fort i l’aigua està remenada. La manga aixeca el nas al fons.

Abans de dinar treiem el nas en un altre paratge natural impressionant, Calblanque, amb unes cales guapes de debó i un paisatge saharià. Fa molt mal temps i el mar està revoltat de veritat.

Anem a dinar al Cabo de Palos, al petit port d’aquest poblet. Ho fem al restaurant El Faro, molt bé. Molt recomanable. Peix fresc a bon preu. Passegem pel port i per la mar de ponent.

Abans de tornar ala cotxe fem una petita caminada vora la mar de Llevant, molt esverada. Veiem, a la dreta, el far del Cap de Palos. A l’esquerra, els edificis alts de la Manga.

Tornem a Múrcia a temps de veure la processó de dimecres sant. Sopem al restaurant La Pequeña Taberna, una joia, el millor restaurant de Múrcia amb diferència.

Dijous Sant, dia de marxa. Sortim amb cel amenaçador. Plourà tot el dia a partir de Yecla, i a Múrcia s’acabaran les processons per aquest any, sota una forta pedregada. L’autopista està tallada i fem una hijuela per l’horta d’Alberic. Arribem plovent a València, on dinem a la Tagliatella del Centre Comercial Bonaire. Ens allotgem de nou al Holiday Inn Express. A la tarda, tot i plovent, agafem el bus 160 cap a València. Per sort del destí feien portes obertes al palau de la Generalitat, guapíssim edifici gòtic i renaixentista ple d’obres d’art.

Sortim i, nova sort, una coral canta angelicalment a la Basílica dels Desemparats… fantàstic!.

Travessem la plaça i entrem a la catedral, on sort del destí, hi ha ofici solemne presidit pel cardenal Cañizares i processó amb el Sant Grial.

Tornem a l’hotel amb bus. Diluvia. Xops anem al restaurant, molt bo de nou. És el Sorsi e Morsi, un valor segur. L’endemà retorn a casa. El cotxe d’uns amics punxa una roda. La Guàrdia Civil l’auxilia. Perdem unes hores, en una tornada lenta a Barcelona, a 80 per hora. Dinem a l’Ametlla de Mar. Tot ple. Anem a un bar de tapes, anomenat Pica-Pica, fabulós, una troballa. molt recomanable.

Deixa un comentari

Filed under 2019, Espanya, Europa, murcia

Setmana Santa a Castella 2014

valladolid

La Setmana Santa del 2014 la vam passar a Valladolid, fent excursions per tota Castella. Vam sortir de Barcelona per anar a dinar a Calatayud, com sempre al restaurant de l’Hotel Fornos. Menú diari bo, barat i de qualitat, no es pot demanar més. Continuàrem cap a Almazán, el Burgo de Osma i Aranda de Duero. Paràrem a visitar Peñaranda de Duero, un bonic poblet medieval molt i molt maco.

IMG_1459IMG_1463IMG_1453

Finalment arribàrem a Valladolid, on ens allotjàrem al Novotel. Molt bé. Aquella mateixa tarda ja vàrem poder veure sortir la primera processó. Molt guapa i emotiva.

IMG_1477IMG_1474

L’endemà primera ruta des de Valladolid cap a Ávila, poderosa ciutat murallada, preciosa, amb els seus temples romànics, la seva catedral, els palaus…

IMG_1509IMG_1531IMG_1513IMG_1532

Dinàrem al restaurant de l’Hotel Arco de San Vicente, un bon dues estrelles, amb molt d’encant. Es diu la Taverna del Verdugo, i és un restaurant molt recomanable. Però tranquils, a Avila menjareu i dormireu bé arreu, molt bé. De tornada paràrem a la “mi villa de Arévalo” que deia la reina Isabel la Católica. Impressionant la seva riquesa en monuments, esglésies precioses i diferents, un castell potent, però tot un xic descuidat, lamentablement.

IMG_1542IMG_1538IMG_1540IMG_1554

I abans de tornar a Valladolid encara quedà una mica de temps per una parada a la villa de Olmedo, amb una església bonica i unes cigonyes juganeres.

IMG_1563IMG_1560IMG_1562IMG_1565

En arribar a Valladolid ens esperava una altra de les solemnes procesons de Castella, severes, silencioses i punyents.

IMG_1568IMG_1579

L’endemà férem ruta cap a Lleó, ciutat moderna i dinàmica, però amb una catedral gòtica fabulosa, de regust francès i uns vitralls meravellosos, amb San Isidoro, fantàstic. Dinàrem al Cenador Rua Nova, molt bé. Menú molt bo per pocs calers.

IMG_1590IMG_1596IMG_1607

De tornada vam fer una petita desviació per treure el nas per Urueña, la villa del libro d’Espanya, molt bonica però molt abandonada. I seguidament veure la meravella visigoda de San Cebrián de Mazote. I, finalment el castell gloriós  de Torrelobatón, bressol de les llibertats de Castella.

IMG_1626IMG_1636IMG_1646

L’endemà tocava un plat fort, Segóvia, però abans paràrem en una altra destinació ineludible, la villa romana de Almenara-Puras. Quina esplendor de mosaics, i quina pedagogia la casa romana reconstruïda!.

IMG_1668IMG_1715

Seguírem cap a Segóvia, visitant l’aqüeducte, la catedral, els palaus, les esglésies romàniques, l’alcázar, la fuensanta… carrers i places… Dinàrem al restaurant El Patio de la Catedral, local petit, una mica contracultural, però amb bona teca informal, tapes, amanides…

IMG_1672IMG_1682IMG_1685IMG_1691

De tornada a Valladolid encara vam poder parar a visitar el castell de Coca, obra mestra de l’arquitectura mudejar a Castella. Imprescindible.

IMG_1697

Però per meravelles mudèjars les que vam veure el dia següent a Cuellar, ciutat amb altiu castell i bellíssimes esglésies àrabs.

IMG_1762IMG_1763

De Cuellar a la impressionant Sepúlveda, vila medieval penjada damunt les Hoces del riu Duratón, reserva natural, paradís dels voltors i les àguiles, natura en estat pur, al·lucinant!. Dinàrem al restaurant Palacio de Sepúlveda, un antic palau reconvertit, on fan unes tapes de luxe.

IMG_1796IMG_1837

Tornàrem a Valladolid seguint el riu Duratón fins Peñafiel, on desemboca al Duero, i aprofitàrem per visitar l’abadia de Santa Maria de Valbuena de Duero, císter bonic.

IMG_1853IMG_1852IMG_1861

La tarda i nit, a Valladolid, fou pròdiga en processons de Setmana Santa, que tant ens agraden.

IMG_1871IMG_1887

Divendres Sant ens quedarem a la capital de Castella i Lleó per veure els seus monuments, fabulosos, con ara el museu nacional d’escultura, el convent de San Pablo, Santa Maria la Antígua… i per assistir al sermón de las 7 palabras.

IMG_1941IMG_1950IMG_1960IMG_1964IMG_1932IMG_1923IMG_1977IMG_1982

De tornada a Barcelona paràrem un moment, abans de deixar les boniques terres de Castella, a Morón de Almazán per admirar la seva plaça i l’església, i el rotllo de la justícia. I també al poble medieval de Monteagudo de las Vicarias, per veure’n la seva església i el castell. Dinar al restaurant de l’Hotel Fornós, a Calatayud, igual que férem a l’anada, i cap a casa.

IMG_2050IMG_2056IMG_2059 IMG_2060

Deixa un comentari

Filed under 2014, Espanya