Sicilia, estiu 2016

L’estiu de 2016 agafàrem el vaixell de la línia Grimaldi que va a Civittaveccia, prop de Roma, per fer una ruta per Nàpols, Calàbria i Sicília. Sortírem amb molt de retard, i arribàrem a Roma, a l’hotel Novotel la Rústica, encara més tard.

Havíen tancat la cuina i ens vam haver de comformar amb uns entrepans, cars. L’endemà sortírem cap a la bella ciutat normanda de Salerno, on ja havíem estat. Paràrem a dinar a Caserta, just davant del palau reial, a l’antic Jolly Hotel on ja vam dinar el 2009, ara reconvertit en el Hotel Royal Caserta. El cambrer, però, era el mateix, un home amable i el menjar estava molt bé.

El Novotel de Salerno també està molt bé, però una mica als afores. Visitàrem Salerno a la nit i sopàrem a la pizzeria La Smorfia, molt bé, molt recomanable.

El dia següent anàrem a fer un volt per la costa sud de Salerno, cap a les millors ruïnes gregues del món, amb temples més ben conservats que els de la pròpia Grècia: Paestum!.

I en acabar vàrem anar a banyar-nos a Castellabate, vila bellíssima de la comarca del Cilento, on dinàrem al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar, guapíssim, inoblidable. Mireu quin paisatge, mireu quines aigües!.

A la tarda tornada a banyar i de nit retorn a l’hotel Novotel de Salerno. Per sopar, aquesta vegada, un típic ristorante de la Campània, especialitats regionals, fabulòs: l’Angolo Massuccio. I, l’endemà continuem camí, cap a la Calabria. Dinem a Falerna Marítima, al ristorante alla Stazione, bons plats regionals, sobretot peix i marisc, preparat amb cura per la senyora de la casa, una veritable mamma!. Continuem ruta per fer nit a Scilla, un poble dalt d’un penyal, a l’estret de Messina. Aigües blau turquesa, carrers estrets, una delicia intocada pel turisme. L’Hotel Scilla, sense estar malament, no va complir les nostres espectatives. El poble sí!.

El dia següent travessàrem l’estret amb les naus de la companyía Caronte, ràpid i fàcil, i passant per Messina feiem cap a la incomparable Taormina, amb les seves vistes sobre l’Etna i les platges de l’est de Sicília.

A Taormina dinàrem en una trattoria i pizzeria molt moderna, a tocar de la Catedral, molt bé de preu, el Da Cristina, Via Strabone 2. A la tarda arribàrem per fi a la nostra destinació: Acireale, un poble gran a tocar de Catània, (uns 10 kms), però no exempt d’encant. L’hotel era l’Ibis Styles, modern, molt bé, cómode i recomanable. A la tarda a la platja, a Capo Moulini, sorra negra, platja popular, un xic bruta la sorra. A la nit anàrem a sopar a una pizzeria davant del teatre d’Acireale: Veccio Teatro. Gran pizzes al forn de llena, grans plats de pasta, una mica a l’engròs, però a preus ridículs.

L’endemà visitàrem Catània. Els aparcacotxes de la màfia fan bé la seva feina. Hores per un parell d’euros en un lloc cèntric, cotxe vigilat. Vam fer la catedral barroca, places i carrers preciosos, el mercat pintoresc del peix i el delicat monestir de Sant Benedetto amb l’escala degli angeli. Migdia visitant l’Etna i els Crateri Silvestri, i dinar al restaurant del mateix nom, per oblidar. Tornada a Acireale i sopar al Veccio Teatro. Per cert, Acirelae estava de festa, amb els carrers il·luminats.

L’endemà sortírem cap a Siracusa, la bella ciutat grega, rodejada de mar i muralles. Visitàrem la catedral, dinàrem, molt bé a la pizzeria Schiticchio, al cor de la ciutat. Havent dinat anàrem a banyar-nos al peu de les muralles.

Aquella nit, de nou a Acireale, vàrem canviar el lloc de sopar en trobar el millor restaurant de Sicilia: U Puttusu, genial, autèntic, increible trattoria siciliana. Super recomanable. Un grup folklòric de la terra vingué a les taules. Nit inoblidable.

L’endemà creuàrem l’illa camí de Ragusa Ibla, preciosa vila barroca i també visitàrem Noto, una altra joia del barroc mundial, amb la seva catedral. A la tarda platja a Marina di Noto, tornada a Acireale i nou sopar a U Putussu.

El dia següent deixàrem Acireale per travessar l’illa en direcció Palermo, no sense abans parar al centre per descobrir la ciutat de Piazza Armerina i les excavacions de la domus romana del Casale, patrimoni de la humanitat. No es pot explicar en paraules aquesta meravella de sales plenes de mosaics. Piazza Armerina és bonica també, una ciutat medieval agrupada en un trró al voltant de la seva catedral. Vàrem dinar a la Trattoria Al Goloso, a la Via Garao, fantàstic!.

A Palermo, una ciutat espectacular, varem dormir a tocar del port, a l’Ibis Styles. Molt bé. Durant aquella tarda, i l’endemà, tot un dia, ens vam dedicar a recòrrer la bellessa d’aquesta vila única: capella palatina, martorana, oratoris… increible. Art arreu!.

A la tarda varem anar fins Mondello, una platja fabulosa no lluny de Palermo. A nit sopàrem al restaurant de l’hotel. Bé, sense més. Les altres nits sopàrem prop de l’hotel, a la trattoria I Compari, pasta molt bona, peix fresc, plats de mercat, a preus molt baixos. Molt recomanable. L’antiga Foccaceria de San Francesco fou el lloc on vàrem dinar. Un self-service molt bo. Taules a fora, servides, per a turistes, i taules dins on t’has de buscar la vida per els locals.

Des de Palermo fèrem un parell de sortides interessants cap a Monreale, patrimoni de la humanitat per la seva catedral amb mosaics i el seu claustre, a Segesta, amb un bonic temple grec, Erice, vila medieval dalt d’un turó elevadíssim i, a la tarda a la platja de San Vito lo Capo, xula també. Dinàrem a Erice, al Monte San Giuliano, un restaurant típic sicilià, clàssic, muntat dins una antiga casa pairal, amb un pati amb molta ombra, i salons interiors de pedra vista. Bé.

L’endemà marxàvem de Palermo camí de Milazzo, però amb parada a Cefalú, per veure el seu casc antic medieval i la seva catedral. Difícil arribar-hi, molt de trànsit, i molta gent. Aparcar impossible. Seguírem camí cap a la meravellosa platja de Tíndari s’estén ben solitària a la costa nord de Sicília, entre Milazzo i Cefalú.  Vam dinar molt bé a la platja de Tindari, al restaurant anomenat Lido Belvedere, a la mateixa sorra, just davant d’on surten les barques que transborden la gent a la punta de la banya. Bon aparcament davant mateix del local. A la tarda, després de la banyada, arribàrem a Milazzo, a l’hotel Le Formiche.

Milazzo no és la ciutat més bonica de Sicilia, ni tan sol una de les més boniques. Però és el port natural d’embarcament cap a les illes Eòlies, i aquestes si que son fabuloses. Nosaltres vàrem anar a Vulcano. Per dinar a Vulcano varem anar a la Cantina Stevenson. No és el millor de l’illa, ni del port, segur, però van ser amables i les pizzes eren bones. Aquellues nit sopàrem bé, al Tritone, una pizzeria, un restaurant a tocar de la Tonnara, la bella platja de Milazzo. Le Formiche, és un híbrid entre casa rural, hotel amb encant i bed&breakfast.

Era l’hora de deixar Sicília i empendre el llarg camí de tornada cap a Roma i cap a casa. Passàrem de nou a la Calàbria, dinàrem a l’Hotel Regina, a peu d’autopista, dins el parc natural del Pollino. I, finalment de nou a Salerno, on dormirem, de nou, al Novotel. I sopàrem a l’Osteria de l’Angolo Massuccio, molt bé.

Una visita a Nàpols, cristo velato, Santa Chiara, Gesú Novo, Spaca Napoli… amb dinar a la fantàstica Pizzeria Donna Sofia, a la Via Tribunali. Tornada a Salerno, amb sopar a la Smorfia, una vegada més, molt bé. I continuem viatge a Roma, on vàrem passar un parell de dies allotjats al Novotel la Rustica, som reincidents!. Era diumenge i vam entrar en cotxe a la ciutat, i aparcàrem bé, sense problemes. Vam dinar a una pizzeria a tocar del Panteó, anomenada Miscellania, alegre i simpàtica.

L’endemà, amb metro, ens ferem la resta de Roma, dinant al Pastaio, una pizzeria i trattoria informal. Pas mal!.

De Roma a Civitaveccia, a agafar el vaixell cap a Barcelona.

Estiu 2014: Països Baixos

L’estiu de 2014 férem un viatge a França, Bèlgica i Holanda. El primer dia anàrem fins Montpellier, on ens allotjàrem al Ibys Styles de la Place de la Comedie. El mal fat, però, determinà que un accident a l’autopista ens tingues tres hores retinguts. Ens n’escapàrem con poguérem, anant a sopar a Pézenas, on hi havia una fira gastronòmica d’estiu. Continuàrem fins Montpellier on, després de moltes aventures nocturnes arribàrem a l’hotel a quarts de dues de la matinada. L’endemà sortírem cap a Clermont Ferrand, dinant a Severac le Chateau, a una pizzeria just a tocar de l’estació de tren, anomenada Croqu’o pizza. Molt bé, molt barat!. En ruta paràrem a Issoire, per veure l’abadia romànica de Saint Austremoine d’Issoire, de la que només queda l’església amb unes interessants pintures murals que la recobreixen totalment.

A la fi arribàrem al Novotel de Clermont Ferrand. A la tarda visitàrem aquesta ciutat, amb la seva magnífica catedral de lava volcànica, negra, amb bonics vitralls, i les esglésies romàniques auverneses. Sopàrem al Pizza dell’Arte a tocar de l’hotel. Molt bé.

L’endemà seguirem cap al nord, parant a La Charité Sur Loire per veure’n la fantàstica església abacial, impressionant. Dinàrem allà mateix, a la Brasserie du Centre, pas mal, però al poble n’hi ha de millors, que estaven plens.

Finalment arribàrem a París on ens hostatjarem al Novotel Saclay, molt bé. Un parell de nits per fer una ullada a París, que de fet ja coneixiem. Tot i aixì el Louvre sempre atrau!.

Continuàrem nord enllà parant a Senlis per veure la seva bonica catedral.

I continuàrem cap a Laon, on veiérem una altra catedral ben bonica. Dinàrem al restaurant La Dolce Vita, una fantàstica pizzeria no lluny de la catedral.

Seguidament continuàrem viatge i passarem la frontera belga, anant cap a Brussel·les. Ens hostatjàrem al Novotel proper a l’aeroport. Bé. L’endemà férem una de les excursions típiques des de Brussel·les, la que porta a les fabuloses viles medievals de Bruges i Gant. No hi ha paraules per descriure tanta bellesa. Primer Brugge, on dinàrem a la Trattoria Trium, al mateix centre. Us la recomanem.

I a la tarda Gant, potser no tan maca com Brugge… però esplèndida també.

El dia següent el vàrem dedicar el matí a visitar Brussel·les, la capital i la ciutat on residíem. L’ajuntamet, la Grande Place… el nen que fa pipí… l’Atòmium…

A mig matí començàrem una escapada a Anvers, la ciutat de l’Escalda, on vam dinar al restaurant La Ruche, una mena de bar de tapes, proper a un parking, proper al centre. Força bé.

El dia següent anàrem cap a Malines, bellíssima ciutat medieval, seu de l’arquebisbat i capital religiosa de Flandes.

I a la tarda a la bellíssima Lovaina, amb el seu ajuntament preciós… el beginatge tranquil que ara és residència universitària. Dinàrem al restaurant Casa Mia, al carrer quiet que hi ha just al darrere de l’ajuntament.

L’endemà deixàrem Brussel·les per anar encara més al nord, camí d’Holanda. La primera ciutat holandesa on recalàrem fou La Haya, Den Haag, on dinàrem en el restaurant Pastanini, molt bé, excel·lent, recomanable. Hi vam dinar i sopar tots els dies que vam ser a Den Haag. Després de dinar vam anar a veure la platja de la ciutat: senzillament pútrida, bruta, asquerosa i plena de gent. Un fàstic. Aparcament impossible, a més!.

Decebuts cercàrem la bellesa de la ciutat de Delft i els seus meravellosos canals, una fita que mai falla.

L’endemà, fent base a Den Haag, visitàrem Amsterdam, la capital del país. Amb el famós Rijksmuseum, ple de pintures meravelloses.

I els canals del centre, i el seu barri vermell on les dones de companyia i la droga campen pels carrers… Dinàrem a Pastabar, un italià prou bo, hi tornaríem.

Abandonàrem Den Haag per anar ja de tornada cap a Barcelona. La primera ciutat visitada fou Utrecht, capital religiosa d’Holanda.

Seguirem cap a la vora del gran riu Rhin, a la ciutat de Nimega, amb el seu ajuntament i la plaça del mercat, en un restaurant de la qual dinàrem, a la terrassa del café de l’Hotel Atlanta. Ni fu ni fa.

A la tarda continuem cap a Maastricht, la ciutat que domina el riu Mosa, on dormirem dos nits a l’hotel Novotel. Per sopar anàrem al centre de la vila, prop de l’estació de tren, al restaurant Cucina 50, menjars italians, molt bons, recomanable.

Des de Maastricht, el dia següent, férem una incursió en terres alemanyes per visitar la capital de Carlemany, la medieval Aquisgrà, Aachen, amb la capella i el palau palatins, i de tornada un poblet preciós, molt bonic i ben típic: Monschau, i dinàrem al restaurant Flosdorff, cuina alemanya molt ben cuidada. El poblet és molt bonic. No us perdeu la Rotten Haus, la casa roja.

L’endemà continuem el camí cap a casa, ara via Trèveris, la gran ciutat romana d’Alemanya, la Trier actual. Que bella la Porta Nigra, la catedral, el casc antic medieval, la basílica, les restes romanes. Que bé que vam menjar a la pizzeria Pellolito, fantàstica, quin art culinari!.

I d’allà, pujant el riu Mosela, entre vinyes daurades de riesling, varem fer cap a la ciutat francesa de Metz, amb una catedral espectacular, altíssima, amb uns vitralls fabulosos.

Ens allotjarem a l’Hotel Novotel Saint Georges, en ple centre, molt bé. I sopàrem a la trattoria Toscana, clàssica, pizza de llenya, molt bé també. Tot i que en altres viatges hem dinat i sopat al costat, a la pizzeria La Storia, fantàstica de veritat. De Metz anàrem a veure els memorial de Verdún, on en la primera guerra mundial tingué lloc la batalla més famosa de la història.

I continuarem cap al sud, anat a dinar a Bar le Duc, bonica població renaixentista a la col·legiata de la qual hi ha el famós sepulcre de l’esquelet. Dinàrem al restaurant Bernanos, eviteu-lo, no el recomanaríem pas a ningú.

A la tarda visitàrem l’Abadia de Fontenay, Císter bellíssim, patrimoni de la humanitat.

Passàrem per Samur en Auxois, poble medieval guapíssim que us recomanem que visiteu amb qualsevol excusa, ens perdérem pels camps de la Borgonya i, finalment arribarem a Beaune, al Novotel, on teníem reserva per dormir. Sopàrem al mateix hotel.

L’endemà continuàrem ruta cap al sud, parant a Tournus per veure la bonica abadia romànica, molt bonica.

Entrant a Lyon gran cua a l’autopista, bouchon monumental. Ens desviem, ens perdem, voltem i anem a petar a un petit poble, Saint Jean de Bournay, on vam dinar de petacada, i encara gràcies, a la Ferme a André. Tenim una foto de record de l’ajuntament del poble.

Seguirem sud avall, cap a Montpellier, no sense abans perdre’ns per culpa d’un altre “bouchon” descomunal pels voltants d’Avignon. Finalment arribàrem al Novotel de Montpellier, on anàvem. L’endemà, cap a casa, de Montpellier a Barcelona, dinant, com sempre, al boníssim restaurant de l’Hotel Duran, a Figueres.