Tag Archives: processo

Setmana Santa 1986: Burgos

La Setmana Santa del 1986 vam anar a Burgos amb la colla de Girona. Vam fer tota la ruta de Barcelona fins a la capital castellana d’una tirada, amb parada a dinar a Logroño. Seguirem fins a Santo Domingo de la Calzada, on vam visitar la magnífica catedral i la vila medieval.

Continuàrem fins el càmping Fuentes Blancas, un bon terreny d’acampada, municipal, situat una mica als afores de la ciutat de Burgos, en mig d’un parc molt bonic i ben condicionat.

L’endemà visitem la catedral de Burgos, preciosa, i la ciutat tota ella, meravellosa. A la tarda anem cap al monestir de las Huelgas Reales, magnífic exemplar de monestir gòtic castellà, gran, extraordinari. En tornar veiem passar algunes processons, a la tarda i a la nit.

El dia següent també el vam dedicar a veure Burgos. Aquesta vegada va ser el torn de la fantàstica cartoixa de Miraflores i del monestir de San Pedro de Cardeña. Dues obres mestres.

El darrer dia d’estada a Burgos vam voler conèixer una mica la província. Sortírem de la capital en direcció a Sòria per aturar-nos a la esplèndida vila medieval de Covarrubias, amb la seva col·legiata romànica, on va néixer Castella.

Al costat de Covarrubias no us podeu perdre les ruïnes del monestir de San Pedro de Arlanza, molt evocadores i romàntiques.

En acabar varem anar fins Santo Domingo de Silos, on vam visitar el bonic claustre d’aquesta abadia, d’un romànic pur.

El dia de tornada encara vam tenir temps d’aturar-nos una mica a la bella ciutat de Haro, capital de la Rioja Alavesa, on vam fer un tast i compra de bon vi d’aquella terra. Carretera i cap a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under castella, Espanya

Setmana Santa 2019 a Múrcia

Aquesta Setmana Santa tardana, era a mitjans abril, vam decidir anar a la platja i, per això, vam escollir Múrcia. A més, en aquesta desconeguda capital llevantina hi fan unes processons molt divertides que ja havíem viscut abans. Sortírem de Barcelona i paràrem a dinar a l’Ametlla de Mar, al gastrobar Sal Moreno, un bar de tapes d’autor al costat de la cala S’Alguer, al centre del poble. Molt bé. Feia dia de platja. I la de l’Ametlla estava guapíssima.

Seguírem fins a València on dormírem, com sempre, al Holiday Inn Express Bonaire, al centre comercial. Senzill, barat i convenient. Tarda de botigues. Sopar al restaurant Sorsi e Morsi, al mateix centre comercial Bonaire. Bona pasta i bones pizzes. No falla. L’endemà continuàrem cap a Múrcia via Yecla i Jumilla. Arribàrem a la ciutat a mig matí, i anàrem a dinar a la Imperial, un restaurant italià molt bo. Tarda de turisme, amb una primera processó. La catedral, preciosa. El Casino mudéjar guapíssim, teatre Romea, carrers… tot bonic!

Ens allotjarem a l’Hotel Siete Coronas, molt bé, el millor de Múrcia. I la primera processó, molt xula. Sopar a la Taberna La Parranda, la petita, no la gran de la plaça de Sant Joan. Bé, el primer dia, malament el segon. De tornada, una petita visita a la ciutat de nit.

L’endemà sortim cap a Elx, que no visitem, per anar cap a Santa Pola i embarcar per l’illa de Tabarca. No habvíem tornat a aquesta petita illa mediterrànea, davant de la costa d’Alacant des de feia molts anys. Val a dir que està igual de maca o més. Els vaixells surten cada hora de Santa Pola. El trajecte dura 30 minuts només i l’arribada a l’illa és com la de totes les illes, esplèndida. El port, les muralles, l’església, carrers blancs, la cala de sorra blanca i aigües blau cel, la porta al mar… un petit paradís, un racó de mar del Mediterrani, assequible, fresc, bell…

En una illa que viu només del turisme és difícil decidir on dinar. Tothom et dona propaganda. Nosaltres ho vam fer a Casa Gloria, bé, sense més. Retornats a Santa Pola, passem vora el mar i les salines de Torrevella, on hi havia flamencs, per anar fins Guardamar. I tornem a Múrcia. Visitem el pati del palau episcopal que estava obert, la catedral de nou i veiem passar la processó. Per sopar anem al restaurant Taberna La Parranda, per segona nit consecutiva. Aquesta vegada no va anar bé. Van trigar molt a servir-nos.

El dia següent, dimarts sant, anem fins a Águilas, i passem a Almería, cap a Pulpí per anar a la bellíssima cala de los Cocederos, una de les platges més maques que mai hem vist. Ens banyem a la cala Carolina, just al costat. Paisatge molt bonic, semidesèrtic. Aigües netes, de somni.

En acabar la banyada anem a Águilas centre, aparcant al port i dinant a la Casa del Mar, peix fresc, de primera qualitat, fabulós. I, en sortir, tornem a la platja, aquesta vegada la llarga i preciosa playa de Poniente, on tornem a banyar-nos.

Tornem a Múrcia, per veure la processó que surt de Sant Joan, al costat de l’hotel i la de Sant Joan de Déu, no gaire més lluny. Sopar a la pizzeria la Imperial. Fantàstic com sempre. Volta per Múrcia de nit i tornada a l’hotel.

Darrer dia a Múrcia i decidim fer una visita a Cartagena. No fa bon dia com els anteriors i no podrem banyar-nos. Veiem el teatre romà de la ciutat i fem un volt pel port i el carrer comercial. Bé. Bonic.

Seguim per anar fins el Mar Menor, en concret a la playa Paraiso, que fa pinta de ser molt bonica. Però avui no fa bon dia, el vent bufa fort i l’aigua està remenada. La manga aixeca el nas al fons.

Abans de dinar treiem el nas en un altre paratge natural impressionant, Calblanque, amb unes cales guapes de debó i un paisatge saharià. Fa molt mal temps i el mar està revoltat de veritat.

Anem a dinar al Cabo de Palos, al petit port d’aquest poblet. Ho fem al restaurant El Faro, molt bé. Molt recomanable. Peix fresc a bon preu. Passegem pel port i per la mar de ponent.

Abans de tornar ala cotxe fem una petita caminada vora la mar de Llevant, molt esverada. Veiem, a la dreta, el far del Cap de Palos. A l’esquerra, els edificis alts de la Manga.

Tornem a Múrcia a temps de veure la processó de dimecres sant. Sopem al restaurant La Pequeña Taberna, una joia, el millor restaurant de Múrcia amb diferència.

Dijous Sant, dia de marxa. Sortim amb cel amenaçador. Plourà tot el dia a partir de Yecla, i a Múrcia s’acabaran les processons per aquest any, sota una forta pedregada. L’autopista està tallada i fem una hijuela per l’horta d’Alberic. Arribem plovent a València, on dinem a la Tagliatella del Centre Comercial Bonaire. Ens allotgem de nou al Holiday Inn Express. A la tarda, tot i plovent, agafem el bus 160 cap a València. Per sort del destí feien portes obertes al palau de la Generalitat, guapíssim edifici gòtic i renaixentista ple d’obres d’art.

Sortim i, nova sort, una coral canta angelicalment a la Basílica dels Desemparats… fantàstic!.

Travessem la plaça i entrem a la catedral, on sort del destí, hi ha ofici solemne presidit pel cardenal Cañizares i processó amb el Sant Grial.

Tornem a l’hotel amb bus. Diluvia. Xops anem al restaurant, molt bo de nou. És el Sorsi e Morsi, un valor segur. L’endemà retorn a casa. El cotxe d’uns amics punxa una roda. La Guàrdia Civil l’auxilia. Perdem unes hores, en una tornada lenta a Barcelona, a 80 per hora. Dinem a l’Ametlla de Mar. Tot ple. Anem a un bar de tapes, anomenat Pica-Pica, fabulós, una troballa. molt recomanable.

Deixa un comentari

Filed under 2019, Espanya, Europa, murcia

Setmana Santa a Extremadura i Castella

Aquest any 2018 vam anar a fer una volta pel nord d’Extremadura i el sur de Castella i Lleó, un viatge molt bonic. Vam sortir de Barcelona i vam dinar a Saragossa, a la zona de tapes coneguda com el Tubo. Normalment anem al Meli, o a la Pilara, però aquesta vegada estava ple.

Per això vam acabar a Casa Emilio, bé sense més. Vam continuar camí de Guadalajara, en un dia molt plujós, des de la sortida. A Guadalajara ens vam hostatjar a l’hotel Tryp, situat als afores, molt bé. Vam sopar al mateix restaurant de l’hotel, que te un menú suculent i una bona carta a preus moderats. L’endemà vam continuar viatge cap a la ciutat extremenya de Plasencia, on vam arribar al migdia. Vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé, tant l’hotel com el restaurant.

A la plaça major, molt bonica, abans d’anar a dinar, vam veure passar la processó del diumenge de rams, “la borriquilla”.

Aquella tarda vam visitar la ciutat, la plaça major molt bonica, els palaus i concents.

I, més tard, les catedrals de Plasencia, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’anava menjant com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, ple de bonics palaus, l’eclesiàstic amb les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia.

A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada.

L’endemà vam anar cap al parc nacional de Monfragüe, on vam poder gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant, al Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!.

Seguidament vam anar cap a Trujillo, bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro. No vam poder dinar allà perquè no vam poder aparcar.

Finalment, al migdia, vam arribar a Cáceres, una ciutat preciosa, amb un casc antic fantàstic, tot de pedra, amb cases fortes, convents i palaus amb escuts a la façana. Vam dinar a la plaça major, a peu de muralles, tota blanca, al restaurant “El Requeté”, pas mal.

A la tarda, tornada a Plasencia i passeig per les vores del riu Jerte, que baixava molt ple, sopar al restaurant Español, a la plaça major, i processó, molt bonica, a la nit.

Després d’esmorzar a l’Hotel Exe Alfonso VIII, que te una bona vista damunt la catedral de Plasencia, agafem el cotxe per pujar el vall del Jerte. Però els cirerers no estaven florits, faltaven deu dies o més.

Arribem al Barco de Ávila, anem a Bejar, i pugem cap a La Alberca, bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, fet tot el de pedra granítica, impactant.

 

Des de La Alberca anem cap a Salamanca, la ciutat renaixentista més bonica d’Espanya, i qui sap si del món, amb permís de Florència. Allà ens allotgem al Tryp Hotel Montalvo, als afores, però molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars!.

La catedral, des del riu Tormes.

La plaça major, bella obra de Churriguera, gran, molt gran.

La façana de la Universitat de Salamanca, plateresca, on cal cercar la granota… us donem una pista… cerqueu primer la calavera!.

L’impressionant edifici de la Clerecia, seu dels Jesuites.

A Salamanca vam sopar tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé. Havent sopat visitem la ciutat de nit i veiem passar una processó, molt solemne, com totes les de Castella.

Dormir a l’Hotel Tryp Montalvo i, l’endemà, una ruta pel Duero, amb primera parada a Zamora, plena d’esglésies romàniques molt boniques i una catedral xula, tancada perquè feien missa.

El bonic palau dels “Monos”

Seguim cap a la villa de Toro, amb la seva superba col·legiata romànica, amb portada polícroma, que no vam poder admirar aquesta vegada, perquè estava tancada. Dinem al restaurant Castilla, pas mal du tout!.

A la tarda tornada a Salamanca, on aprofitem per veure les dues catedrals, la romànica, preciosa, amb el seu retaure major de Nicolau Florentí, les pintures i tombes murals… I la catedral nova, plateresca.

     

A la nit tornem a sopar a I pan I vino, que ens va agradar molt. I de nou veiem una altra bonica processó i podem gaudir de la nit il·luminada a la nit.

El dia següent marxem de Salamanca cap a Guadalajara, ja de tornada a casa. Aprofitem per parar, passar el matí, i dinar a Ávila, on visitem les muralles, la catedral, preciosa, i per fer un volt per la ciutat.

Dinem a la pizzeria la Barcaccia, que no estava del tot malament tampoc. I, en acabar, travessem la sierra de Guadarrama, baixem a Madrid i anem a Guadalajara, on ens tornem a allotjar a l’Hotel Tryp Guadalajara, que ja havíem visitat a l’anada. Molt bé.

A la ciutat fem un recorregut per palaus meravellosos, com el dels ducs de l’Infantado, amb el seu pati i façana renaixentistes, i per les esglésies de la vila.

D’entre els nombrosos monuments que visitem destaquem la capella funeraria de Luis de Lucena, un humanista, amb uns frescos italians del segle XV que representen escenes de l’antic testament i les sibil·les. Molt maco.

Menció a banda mereix la recentment restaurada capella de l’església mudèjar de Santiago Apostol, amb la seva decoració polícroma de dragons i traceries.

Aquí vam poder veure una bonica processó de tarda.

L’endemà continuem ruta cap a Barcelona, amb parada obligada al bellíssim monestir de Santa Maria de Huerta, cister puríssim, amb el seu claustre, l’església amb les pintures funeràries dels Ducs de Medinaceli i, sobretot, el seu esplèndit refetor, localització obligada de qualsevol pel·lícula sobre temàtica medieval.

Encara va donar temps d’arribar-nos a Saragossa per dinar. Ho vam intentar al Meli del Tubo, ple per poc, i vam anar a un altre valor segur: La Pilara, bones tapes a bon preu. En sortir encara vam tenir temps de veure passar una bonica processó, a l’estil d’Aragó, amb tambors com els de Calanda. Impactant!. En acabar, carretera i cap a casa.

Deixa un comentari

Filed under 2018, aragó, castella, Espanya, Extremadura

Setmana Santa a La Rioja

La Setmana Santa del 2009 la vam passar a Tudela i fent voltes per Navarra i La Rioja. Vam sortir de Barcelona, amb parada per dinar a Saragossa, a una pizzeria del centre, prop del Pilar, que ara ja està tancada i que pertanyia a la cadena Gino’s. Globus pels nens i nenes, molt bé. Bé de preu. Petita passejada pel centre de Saragossa i seguírem cap a Tudela.

El Pilar a Saragossa

Arribats a Tudela ens hostatjarem a l’Hotel AC Ciudad de Tudela, fantàstic, en un antic palau.  Encara hi hagué temps de fer una volta pel casc antic i veure la fabulosa portada de la catedral. Anàrem a sopar al restaurant de l’Hostal Remigio, tot un clàssic. Boníssm. Verdures de l’horta!.

Portada de la catedral de Tudela

L’endemà una primera volta per la zona. D’inici al monestir de Tulebras, que ja no guarda quasi bé res del seu art i la seva glòria passades. Una petita decepció!.

A dalt i a baix imatges del monestir de Tulebras

Seguim camí del monestir de Veruela, passant per Tarazona, bella ciutat que ja coneixíem. Prop del monestir dinem al restaurant El Molino de Berola, que podia estar millor. 

Monestir de Veruela.

Continuem la ruta cap al monestir de Fítero, tancat i barrat, i cap a la bella vila de Corella, amb els seus palaus i església.

Imatges del monestir romànic de Fítero

Corella: església, interior i exterior

Corella

Palau a Corella.

Tornada cap a Tudela, dormir al AC i sopar a Casa Remigio. El dia següent sortim cap al nord, camí de Navarra. Primera parada el monestir cistercenc de la Oliva, preciós, amb vida monacal encara.

Façana, a dalt, i claustre, a sota.

Dinem en un restaurant, un bar de fet, molt senzill, al poblet de Mélida: es deia Melide Asador, i ara ja han tancat. A la tarda visitem el poble medieval abandonat de Rada, una gran vila de l’edat mitjana que va quedar deserta, com fòssil, fa 500 anys. Increible. Estava tancada i sense visita però amb la tanca oberta vam poder passejar-hi. Xula.

Vila medieval de Rada

A la tornada aprofitem per una parada a las Bardenas Reales, per admirar un dels famosos “cabezos”.

Cabezo a las Bardenas Reales

En arribar a Tudela vam fer una volta nocturna per la ciutat, vam veure passar una processó i vam anar a sopar a un restaurant nou: El Treinta y Tres, molt a prop de l’església on sortia la processó.

Plaça Major, o de los Fueros,

DIGITAL CAMERA

Processó amb tambors a Tudela

L’endemà, potser el dia més bonic de tota l’excursió, ens adentrem en La Rioja buscant rastres dels dinosaures que van dominar aquestes terres fa milions d’anys. Petjades i reproduccions en fibra de vidre d’aquells animals, tot plegat molt bonic. Vam anar primer cap a Calahorra, on vam parar a veure la catedral.

Catedral de Calahorra

Tot seguit anem cap a Arnedo, i fins a Enciso, on hi ha un bonic museu i moltes petjades de dinosaures pels voltants. Enciso te un casc antic bonic i una església fortificada.

Enciso, el riu.

Reproducció de dinosaure

El riu

Església d’Enciso

A aquest poble dinem al restaurant La Fábrica de Harinas, un vell moli fariner, vora el riu, que conserva tota la maquinària original. Era molt bo, ara sembla haver decaigut una mica.

De tornada a Tudela, aprofitem que hem arribat aviat per fer una visita a la catedral, guapíssima, el museu, increible i a la ciutat. Baixem al riu a veure passar l’Ebre. Sopar al Remigio.

Catedral, portada

Catedral, interior barroc.

Absis principal romànic

Portada.

El dia següent era dia de tornada. Parem al monasterio de Rueda, bellíssim exemple d’art del Císter a Aragó, no lluny de Saragossa. Dinem al restaurant del Club Naútic d’Escatrón, bé.

Monestir cistercenc de Rueda, façana, a dalt, i claustre, a sota.

Esplèndida església cistercenca de Rueda

La roda de molí fluvial que dona nom al cenobi de Rueda

Continuem cap a Tarragona. Ens allotgem en una casa de Vilabella del Camp, un poblet aixerit a tocar de Valls i de Tarragona ciutat. El camp està ple de margarides silvestres. L’endemà anem a veure la processó de Divendres Sant a la vila romana de Tàrraco. Molt maca. Sopar, dormir a la casa rural. Tornada a Barcelona. S’ha acabat la ruta!.

Camp d’ametllers amb margarides silvestres florides

Catedral de Tarragona

Processó de Divendres Sant

Processó a Tarragona

Processó.

 

Deixa un comentari

Filed under 2009, aragó, Espanya, navarra

Setmana Santa a Granada

La Setmana Santa del 2010 la vam passar a Granada. Sortírem de Barcelona cap a València, amb aturada a dinar a l’Ametlla de Mar, al restaurant Plaça Nova, bé. Continuem fins València, on ens allotgem a l’Hotel Barceló, molt bé. Per sopar anem a una mega pizzeria recomanada per l’hotel, Molt bé, bona teca i molt abundant: Pizzeria Casa de Roma. L’endemà continuem camí cap a Andalucia, parant a dinar a l’Hotel Executive, un hotel proper a l’autopista a l’alçada de Totana. No passarà a la història, ni per bé, ni per mal. A mitja tarda arribem a Guadix, on parem a veure el poble, amb la seva catedral.

Continuem cap a Granada, on ens allotgem a l’Hotel AC Granada, una mica als afores, que avui és un hotel de la cadena ABBA. Molt bé. Vam sopar en un restaurant de la Carrera del Darro, vam veure caure la nit damunt l’Alhambra i vam tornar caminant a l’hotel per l’Albaicín i el carrer Elvira.

L’endemà visita a Granada. Primer la catedral i, en acabat, pujada fins l’Alhambra per veure aquest palau àrab i els jardins del Generalife.

Vam dinar a una cadena de restaurants vegetarians que ja no existeix a la Gran Via. A la nit un parell de processons ben boniques.

El dia següent ens va venir de gust fer una escapada per veure la Mezquita de Córdoba, preciosa, i l’Alcázar de los Reyes Cristianos, que no és l’Alhambra ni el Generalife, però està força bé. Vam dinar al Caballo Rojo, restaurant de luxe, que en aquells anys tenia, a baix, a l’entrar, un local de tapes i racions.

De tornada a Granada vam veure un parell de processons sortir de la seva església, la més important i imponent la del Cristo de los Gitanos que surt de la catedral.

Tornada a l’hotel i, l’endemà, una excursió a les Alpujarras, una zona sota Sierra Nevada plena de pobles blancs, tan bonics com Pampaneira o Capileira. Després de dinar vam anar a Sierra Nevada, l’estació d’esquí, on vam tenir un altercat al caure-li un pèl de processionària a l’ull a un membre de l’expedició.

Tornada a Granada, per veure sortir les processons a la carrera del Darro, i gaudir-les tot passant pels estrets carrers del barri de l’Albaicín, camí del Sacromonte.

El darrer dia vam despedir-nos de Granada i vam tornar cap a València. Vam parar a Villena, per veure la magnífica fortalesa dels Pacheco, i també a Xàtiva, per admirar la col·legiata i el bressol de la família Borja (Borgia), amb la plaça, la façana renaixentista amb la torre, i la font medieval. Allà vam dinar just a la mateixa plaça, al costat de l’església, al restaurant Borja, avui lamentablement tancat. Força bé.

En arribar a on de nou tocava dormir al Barceló, com a l’anada, i l’endemà tornar a casa. Vam visitar València, mentre queia la nit. Miquelet, basílica dels Desamparats, Catedral, llotja… Fi de la ruta de Setmana Santa 2010.

Deixa un comentari

Filed under 2010, andalucia, Espanya

Setmana Santa Almeria 2017

almeria

Aquest any 2017 vàrem anar de viatge de Setmana Santa a Almeria, per veure les costes verges del parc natural de Nijar i Cabo de Gata, i també les processons. Vàrem sortir a la tarda i vàrem fer nit a València, a l’Hotel Holiday Inn Express del parc comercial de Bonaire, a Aldaia. Un hotel baratet però interessant, amb bona relació qualitat preu. Vàrem sopar al restaurant la Tagliatella de Bonaire mateix, car, ple de gent i servei deficient. Menjar massa senzill. L’endemà seguírem camí cap a Múrcia.

A Múrcia vam veure la primera processó de Setmana Santa del viatge, molt divertida, amb una mena de trompetes tibetanes.

Vam entrar al Casino, famós edifici neoàrab molt maco.

La Catedral de Múrcia és una joia del barroc, amb una torre molt maca.

Espectacular, darrera la catedral, per dins i per fora, la capella major dels Fajardo, marquesos de los Vélez, gótica florida.

Les portades, gótica la lateral i barroca la principal, son fantàstiques.

Dins la catedral trobareu la capella de la Virgen de la Fuensanta, amb inscripcions en llatí molt interessants.

A Múrcia vam dinar a la pizzeria Imperial, molt bé. Bones pizzes i bones pastes!.

Seguidament vam continuar camí cap a Almeria on ens vam allotjar a l’Hotel NH Ciudad de Almeria, una mica car però amb unes habitacions molt grans, un desdejuni fabulós i ben situat, tot i que no al centre de la ciutat.

A la tarda i la nit primeres processons a Almeria. Sopar en un bar de tapes fantàstic, el Cyrano del Carrer de Méndez Núñez.

L’endemà primera visita a la Costa de Cabo de Gata, a San José i les seves cales meravelloses: Mónsul i los Genoveses, una passada!.

Paisatges extrems, desèrtics, lava a tocar del mar, platges fabuloses, geologia a cel obert…

Dinàrem a la geladeria i pizzeria Vittoria, al passeig marítim de San José. Força bé, malgrat que és un lloc senzill.

A la tarda una visita a Los Escullos, increibles paisatges, i a la Isleta del Moro, el més bonic poblet mariner de la zona.

A la nit, una altra vegada a sopar al Cyrano, ja n’erem addictes, i dormir a l’Hotel NH. I, per descomptat, unes quantes processons més.

El dia següent anàrem a Níjar, bellíssim poble blanc interior, on vam comprar unes típiques jarapes de cotó, alfombres fetes a mà.

Anàrem a les platges del nord d’aquesta població: Las Negras, El Playazo, Rodalquilar, la Isleta del Moro, on vam dinar a La Ola, restaurant de peix, molt bo, i molt bé de preu, mirant el mar.

A la nit més processons, i visita a la Catedral d’Almeria, bella portada renaixentista i torre com d’un castell.

Sopar a Cyrano, como no!.

Darrer dia reservat per les Salines del Cabo de Gata, San Miguel i el far. Banyada a la fabriquilla, aigües de cristall. Dinar a San Miguel, al bar la Playa, bé però senzill i car.

Tornada a Almeria, més processons, i de nou a sopar al Cyrano!.

 

L’endemà, dijous Sant, tocava tornar. Parada a Calpe, per banyar-nos al peu del penyal, guapíssima platja, i dinar a La Picaeta, que ja no és com era abans. No hi tornarem…

Dormir a València, al Holiday Inn Express de Bonaire, i aquesta vegada encertem amb el restaurant. Anem al Sorbi e Morbi, una pizzeria molt original al Centre Comercial.

L’endemà cap a casa, amb parada per dinar i banyar-nos a l’Ametlla de Mar. Dinar al bar Plaça Vella, molt bé.

Deixa un comentari

Filed under 2017, andalucia, Espanya, valencia

Setmana Santa a Sevilla 2013

sevilla

La setmana Santa del 2013 anàrem a Sevilla per veure les processons. Sortírem de Barcelona, camí de València, on dormirem a l’Hotel Barceló, a tocar de la ciutat de les Arts i les Ciències. Molt bé. Sopàrem a Roma Pizza, prop de l’hotel. Pizzes immenses a un preu ridícul. L’endemà sortírem cap a Baeza, parant a San Clemente, un bonic poble manxec, on hi ha una plaça major molt xula, i un museu d’art contemporani que no està gens malament.

IMG_0242IMG_0246

Seguidament paràrem al Viso del Marqués, on vam intentar veure el palau museu de la Marina sense èxit. Dinàrem al poble, al restaurant Los Leones, en un menjador, gran, fred i buit, amb una xemeneia encesa. Un plat de pernil i un de formatges de la terra. Bons i cars. Continuàrem a Baeza, magnífica ciutat monumental, barroca, on teníem reservat l’Hotel Campos de Baeza, senzill però molt correcte, sobretot bé de preu. Veiérem la processó, molt bonica i sopàrem a la Taberna del Arcediano, les millors tapes de la ciutat.

IMG_0120IMG_0146IMG_0145

L’endemà cap a Sevilla, però amb parada a Córdoba, per visitar la seva esplèndida mesquita i dinar al restaurant del Caballo Rojo.

IMG_0147

Arribàrem a Sevilla i ens instal·larem a l’hotel Novotel, molt bé, ideal per a famílies. L’endemà visita a Sevilla, catedral, reales alcázares, barrio de Santa Cruz, Venerables, Museu de Belles Arts, Torre del Oro… i la Macarena. Plovia, i algunes processons no van sortir. Dinàrem a la Cerveseria Giralda, veient la torre mudèjar. Tapes molt bones!.

IMG_0173IMG_0175IMG_0180IMG_0198

El dia següent férem via cap a Cadis. Visitàrem la catedral i l’església amb l’exposició de la Constitució de 1812. Dinàrem al café Royalty, que és un museu en ell mateix!. Sostres estucats decoració del XIX. En sortir de Cadis anàrem a Arcos de la Frontera, bonic poble blanc penjat dalt d’un turó, a passar la tarda. Bellíssim!. Sopar i dormir al Novotel, com cada dia.

IMG_0212

L’endemà sortírem cap a El Rocio per veure l’ermita de la Blanca Paloma, molt turístic.

IMG_0226

I continuàrem cap al Parc Nacional de Doñana. Interessant però poca cosa a veure. Dinàrem a la vora del mar, a Mazagón, després de contemplar una estona el mar, a Matalascañas, molt bé. De tornada a Sevilla dormir a l’hotel Novotel, no sense abans haver vist unes quantes processons més.

IMG_0232

L’endemà, de camí a València, dinàrem al restaurant La Entrada, a Argamasilla de Alba, un bar just a l’entrada de la població venint de Ciudad Real. No estava gens malament un menú del dia molt bé de preu. Per dormir férem nit a València, de nou al Barceló de les Arts i les Ciències. I encara vam tenir temps de veure una processó marinera al barri marítim del Canyaveral, després d’una odissea en tramvia. Finalment  sopàrem en una pizzeria propera, diferent de la de l’anada. Fou a La Mafia de Sienta a la Mesa, propera a l’hotel. Prou bé.

Deixa un comentari

Filed under 2013, Espanya

La Manxa 2016

manxa

La Setmana Santa 2016 vam anar a La Manxa, amb una escapada de processons a Córdoba.  Sortírem de Barcelona cap a Castelló, parant a dinar al bar Toni, del poble de Cabanes. Bon lloc, menú bé de preu, amb bona teca. A la tarda continuem cap a Albacete, passant per la bonica ciutat d’Almansa amb el seu castell. A Albacete dormim a l’hotel Los Llanos, un quatre estrelles clàssic, un hotel de tota la vida, no cèntric però tampoc lluny del centre. Net, adequat. Bé. Per sopar vam anar a la pizzeria Dolomiti. Molt bé. Bones pizzes a un preu econòmic. Begudes molt fredes. Passejada per la ciutat, que no te res especialment turístic, i veiem una processó.

IMG_0404

L’endemà sortim camí de les llacunes de Ruidera, formós paratge natural. Dissortadament els llacs superiors estaven força baixos i l’aigua no saltava. No hi havia “Ruidera”. Però el lloc és tan bonic com sempre.

IMG_0409

IMG_0426

Per dinar ens aturàrem a Valdepeñas, a La Venta del Comendador. Tan maco com diuen. Un restaurant amb molt d’encant, en una antiga venta, al mig de la vila. Decoració i servei cuidats. Plats de luxe a preus molt raonables. Menú interessant. La ciutat te una plaça major porxada, pintada de blau, i l’església de l’Asunción.

IMG_0440

IMG_0438

Seguírem la ruta cap a Córdoba, on arribarem a la tarda. Ens hostatjarem a l’Hotel Center. Un quatre estrelles un xic allunyat del centre, un xic car. Ni bé, ni malament. Vàrem sopar a la Mafia Se Sienta a la Mesa, propera a l’hotel. A la tarda nit passejada per la ciutat, plena de racons molt poètcs, fins el riu.

IMG_0444

IMG_0462

L’endemà comencem amb Medina Azahara, el famós palau dels califes. El saló del tron estava tancat i no havien dit res. La resta… una mica un mar de runes.

IMG_0467

De tornada a Córdoba dinem a Casa Salinas, a la juderia, fantástica taberna de tapes. Molt bé. Recomanable. A la tarda processons i passejada per Córdoba.

IMG_0592IMG_0659

L’endemà dia dedicat a la Mesquita. Mil i una vegades vista, mil vegades hi tornaríem. Ens enlluerna tanta bellesa.

IMG_0683

A dinar, ja de sortida de la ciutat en direcció a Alcázar de San Juan, dinem al restaurant Navas de Tolosa, a peu d’autopista A4. No per ser un local de carretera és dolent, ben al contrari, una senyora cuina, fins i tot cara. Arribem a Alcázar a la tarda. L’hotel, als afores del poble, és l’Intur. Molt bé. Piscina climatitzada. Net i polit, amb pàrquing gratuït i bon restaurant, on vam sopar. Molt recomanable. Passejada per Alcázar, torre del prior i estació del tren, i banyada a la piscina.

IMG_0690

IMG_0699

L’endemà sortim cap a Consuegra, per veure el turó dels molins i del castell, un clàssic, que mai no decep.

IMG_0727

Tot seguit fem via cap a Almagro, passant per les Tablas de Daimiel, que havíem visitat l’any passat per la mateixa època. La bella ciutat manxega ens rep amb els “Armaos” que desfilen a l’extraordinària plaça major. Visitem esglésies, convents i palaus. Dinem al Callejón de Germán a la Plaza Mayor.

IMG_0744IMG_0746IMG_0758IMG_0764

A la tarda, havent dinat, tornada a Alcázar… però no sense abans fer una parada al turó ple de molins de vent de Campo de Criptana. Sol ponent i llum daurada de la tarda… imagineu!.

IMG_0786IMG_0773

Abans d’anar a sopar a Alcázar encara dona temps d’arribar-nos a les llacunes que estan fora el poble. Quina sorpresa!. Eren plenes de flamencs, centenars de flamencs!. Més dels que mai hem vist enlloc!. A la nit processó i sopar a la pizzeria Las Cancelas. Increïblement bones pizzes i menjar italià. Un local que és un museu, amb un servei molt amable. El darrer dia no quedava més que tornar cap a casa. Però encara el destí ens tenia preparada una altra sorpresa agradable. En forma de restaurant. es diu el Molí, està a Puçol, al nord de València i fan uns arrossos, unes verdures, i uns postres de somni. Ara bé, no és barat!. Finalment arribàrem a casa, a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2016, Espanya

Setmana Santa a Castella 2014

valladolid

La Setmana Santa del 2014 la vam passar a Valladolid, fent excursions per tota Castella. Vam sortir de Barcelona per anar a dinar a Calatayud, com sempre al restaurant de l’Hotel Fornos. Menú diari bo, barat i de qualitat, no es pot demanar més. Continuàrem cap a Almazán, el Burgo de Osma i Aranda de Duero. Paràrem a visitar Peñaranda de Duero, un bonic poblet medieval molt i molt maco.

IMG_1459IMG_1463IMG_1453

Finalment arribàrem a Valladolid, on ens allotjàrem al Novotel. Molt bé. Aquella mateixa tarda ja vàrem poder veure sortir la primera processó. Molt guapa i emotiva.

IMG_1477IMG_1474

L’endemà primera ruta des de Valladolid cap a Ávila, poderosa ciutat murallada, preciosa, amb els seus temples romànics, la seva catedral, els palaus…

IMG_1509IMG_1531IMG_1513IMG_1532

Dinàrem al restaurant de l’Hotel Arco de San Vicente, un bon dues estrelles, amb molt d’encant. Es diu la Taverna del Verdugo, i és un restaurant molt recomanable. Però tranquils, a Avila menjareu i dormireu bé arreu, molt bé. De tornada paràrem a la “mi villa de Arévalo” que deia la reina Isabel la Católica. Impressionant la seva riquesa en monuments, esglésies precioses i diferents, un castell potent, però tot un xic descuidat, lamentablement.

IMG_1542IMG_1538IMG_1540IMG_1554

I abans de tornar a Valladolid encara quedà una mica de temps per una parada a la villa de Olmedo, amb una església bonica i unes cigonyes juganeres.

IMG_1563IMG_1560IMG_1562IMG_1565

En arribar a Valladolid ens esperava una altra de les solemnes procesons de Castella, severes, silencioses i punyents.

IMG_1568IMG_1579

L’endemà férem ruta cap a Lleó, ciutat moderna i dinàmica, però amb una catedral gòtica fabulosa, de regust francès i uns vitralls meravellosos, amb San Isidoro, fantàstic. Dinàrem al Cenador Rua Nova, molt bé. Menú molt bo per pocs calers.

IMG_1590IMG_1596IMG_1607

De tornada vam fer una petita desviació per treure el nas per Urueña, la villa del libro d’Espanya, molt bonica però molt abandonada. I seguidament veure la meravella visigoda de San Cebrián de Mazote. I, finalment el castell gloriós  de Torrelobatón, bressol de les llibertats de Castella.

IMG_1626IMG_1636IMG_1646

L’endemà tocava un plat fort, Segóvia, però abans paràrem en una altra destinació ineludible, la villa romana de Almenara-Puras. Quina esplendor de mosaics, i quina pedagogia la casa romana reconstruïda!.

IMG_1668IMG_1715

Seguírem cap a Segóvia, visitant l’aqüeducte, la catedral, els palaus, les esglésies romàniques, l’alcázar, la fuensanta… carrers i places… Dinàrem al restaurant El Patio de la Catedral, local petit, una mica contracultural, però amb bona teca informal, tapes, amanides…

IMG_1672IMG_1682IMG_1685IMG_1691

De tornada a Valladolid encara vam poder parar a visitar el castell de Coca, obra mestra de l’arquitectura mudejar a Castella. Imprescindible.

IMG_1697

Però per meravelles mudèjars les que vam veure el dia següent a Cuellar, ciutat amb altiu castell i bellíssimes esglésies àrabs.

IMG_1762IMG_1763

De Cuellar a la impressionant Sepúlveda, vila medieval penjada damunt les Hoces del riu Duratón, reserva natural, paradís dels voltors i les àguiles, natura en estat pur, al·lucinant!. Dinàrem al restaurant Palacio de Sepúlveda, un antic palau reconvertit, on fan unes tapes de luxe.

IMG_1796IMG_1837

Tornàrem a Valladolid seguint el riu Duratón fins Peñafiel, on desemboca al Duero, i aprofitàrem per visitar l’abadia de Santa Maria de Valbuena de Duero, císter bonic.

IMG_1853IMG_1852IMG_1861

La tarda i nit, a Valladolid, fou pròdiga en processons de Setmana Santa, que tant ens agraden.

IMG_1871IMG_1887

Divendres Sant ens quedarem a la capital de Castella i Lleó per veure els seus monuments, fabulosos, con ara el museu nacional d’escultura, el convent de San Pablo, Santa Maria la Antígua… i per assistir al sermón de las 7 palabras.

IMG_1941IMG_1950IMG_1960IMG_1964IMG_1932IMG_1923IMG_1977IMG_1982

De tornada a Barcelona paràrem un moment, abans de deixar les boniques terres de Castella, a Morón de Almazán per admirar la seva plaça i l’església, i el rotllo de la justícia. I també al poble medieval de Monteagudo de las Vicarias, per veure’n la seva església i el castell. Dinar al restaurant de l’Hotel Fornós, a Calatayud, igual que férem a l’anada, i cap a casa.

IMG_2050IMG_2056IMG_2059 IMG_2060

Deixa un comentari

Filed under 2014, Espanya

Andalucia, Setmana Santa 2015

andalucia

La Setmana Santa del 2015 varem anar a Anadalucia, en concret a les ciutats d’Úbeda, Baeza i Jaén. El primer dia dormirem a València, al Melià, un bon hotel, i sopàrem  en una bona pizzeria propera, de la cadena Piazza. L’endemà de bon matí sortírem en direcció Madrid per agafar a Requena la carretera d’Albacete per Casas Ibáñez que ens permeté una aturada al bellíssim poble blanc d’Alcalà de Xúquer, fabulós amagat dins el seu penya-segat amb el riu voltant-lo, les cases blanquíssimes i el castell al cap de munt.

IMG_0543

D’allà, seguint els canyons fins sortir de la vall, anàrem a Albacete a dinar, al restaurant de l’Hotel Beatriz, que podia haver estat molt millor, però també molt pitjor. Continuàrem carretera avall cap a Alcaraz, bella població d’aires medievals, amb una de les places més boniques d’Espanya, amb les torres de l’església i del Tardón. Un bon punt on aturar-se.

IMG_0544

Arribàrem a la bellíssima vila d’Úbeda a punt per veure passar la primera processó. Úbeda és una de les ciutats més maques d’Andalucia, d’Espanya i d’Europa. Ens estàvem a l’hotel El Postigo, en un carrer blanc del casc antic. Us el recomanem. Senzill, agradable, amb piscina en un pati encalat.

IMG_0560IMG_0568IMG_0572

L’endemà anàrem a la Sierra de Cazorla, parc natural molt interessant, on neix el pare Guadalquivir, riu Serpis de la Bètica. Bonic, com mig alpí en ple sur de la península. Dinàrem a tocar del riu acabat de néixer en un xiringuito anomenat Cerrada del Utrero, al poblet de Vadillo Castril, en ple no res, al costat de la carretera: bé.

IMG_0601IMG_0610

A la tarda i nit, més Úbeda, més processons, i una visió de la bellíssima ciutat andalusa, patrimoni de la humanitat de la Unesco. Palaus, l’església del Salvador, places i carrers… tanta bellessa!.