Tag Archives: juan

Espanya i Portugal, estiu 2021

Mapa resum del viatge

L’estiu de 2021, encara amb algunes restriccions Covid19, vam decidir anar de viatge a Portugal, travessant el Cantàbric a l’anada i Castella a la tornada. Vam sortir de Barcelona i vam fer nit a l’Hotel Villa Virgínia a Sabiñánigo, un clàssic amb Spa, on sempre hem estat de fàbula. No tenien obert el seu deliciós restaurant i per això vam sopar, fantàstic, al restaurant del davant, propietat dels pares de la Virgínia, a l’Hotel Mi Casa.

L’endemà vam continuar la ruta cap a Vitòria, on vam dinar, molt bé, al restaurant Erdizka taberna bar&grill, al carrer Cuchilleria 11, al centre de la ciutat. Un lloc on menjar bé, qualitat i quantitat, per un preu ridícul.

Carrer Cuchilleros a Vitoria

En acabat vam fer un tomb per la vila. Plaça de la Virgen Blanca, catedral… Bonica sense ser esplèndida.

Plaça de la Virgen Blanca

Continuarem viatge fins a Santander, on ens allotjarem al Gran Hotel del Sardinero, a la platja del mateix nom, un bon hotel amb una situació magnífica, al mateix costat del mar. Una experiència decadent i vintage.

Platja del Sardinero amb el Gran Hotel al fons.

Anàrem a sopar a casa d’en Vittorio, de Salerno, no lluny de l’hotel. El senzill establiment amaga una de les millors pizzeries de Santander. Fabulosa!.

El dia següent sortim de Santander en direcció Oviedo. Parem a banyar-nos els peus, feia una mica de fred i estava núvol, a la platja del Merón, fabulosa, a San Vicente de la Barquera, un bonic poble amb una ria molt maca. Bon aparcament pagant.

Platja del Merón

Després de la banyada anem a dinar al restaurant La Tertúlia, al poble de Celorio, als peus de la bonica platja de la Palombina. Un lloc on el peix i marisc fresc son la norma, molt recomanable.

Playa de la Colombina a Celorio, Cantábria

Seguim viatge a Oviedo, capital d’Astúries, on ens allotgem al Gran Hotel La Reconquista, un establiment tipus parador nacional, situat en un bonic palau del XVIII. Pas mal. A la tarda visitem la ciutat, el seu barri vell, la catedral, la cámara santa… i sopem al restaurant el Fondín, un lloc d’alta qualitat, fantástic, molt recomanable.

Catedral de Oviedo
Barri de tapes a Oviedo

Seguim la nostra ruta, al matí següent, anant a Galicia, a Ribadeo, a la seva espectacular platja de “As Catedrais”. Bona organització, párquing gratuït, paratge increible, no es pot deixar de veure.

Platja de les Catedrals, a Ribadeo

Continuant camí de Lugo parem a dinar a Mondoñedo, un pobe antic, de pedra picada, on hi ha una catedral molt bonica. Dinem a un bar del poble, menú del dia, generós: Bodegón A Catedral. A la tarda visitem la catedral, que ens va agradar molt.

Catedral de Mondoñedo

Per dormir hem triat Lugo, ciutat romana que conserva les muralles, amb una bonica catedral y un barri antic molt interessant. L’Hotel Eurostars Lugo está al afores, però no molt allunyat del centre. És convenient.

Catedral de Lugo

Per sopar vam anar de tapes, al restaurant Las Cinco Vigas al centre de Lugo. Molt bo.

El dia segënt vam anar camí de Santiago erò fent la costa nord de Galicia. Feia molta calor i vam anar a la platja de Razo, espectacular!. Aigua fresca i molta calor: dia d’estiu!

Platja de Razo

Allà vam dinar al restaurant “O Cordobés”, un bar de platja típic i tòpic, però amb racions de qualitat. Molt bé.

A la tarda anem camí de Santiago de Compostela, preciosa ciutat barroca, on dormim a l’hotel La herradura, molt bé. Sopem de tapes al restaurant “Tapas Petiscos Do Cardeal”. Tapes i racions de nivell. Molt bo!.

Plaza del Obradoiro

L’endemà, abans de marxar de Santiago, vam poder visitar finalment la catedral, plena a vessar els dies anteriors. I enfilàrem cap a Vigo, no sense abans fer una visita a la illa d’Arousa, preciosa, amb poc sol i gens de ganes de bany.

Illa d’Arousa

Seguírem per dinar a Pontevedra. Ho vam fer al restaurant Nonna Clara Trattoria, un italià molt xulo. En acabat vàrem fer un recorregut per la ciutat, molt interessant tota ella, en especial la escenogràfica esglèsia de La Peregrina.

La Peregrina a Pontevedra

Continuàrem la ruta cap a Vigo, on ens vam hostatjar a l’hotel Occidental d’aquesta ciutat. Molt bé. Per sopar baixàrem al centre, prop de la catedral, on hi havia ambient de tapes. Vam sopar al restaurant El Capitan. Pas mal du tout!

Ambient de nit a la zona de tapes de Vigo

El dia següent tocava vaixell a les illes Cies, des de Vigo. Día núvol, amb fred. Viatge molt agradable i en arribar a l’illa paisatge espectacular. Platges de somni, però ni pensament de banyar-se, ni en broma. Vam dinar al restaurant de càmping, al self-service, molt bé. A la tarda tornada a Vigo, i sopar en un restaurant encantador i fantàstic: Tapas Areal. No només tapes, un veritable restaurant!

Pltja de Rodes a les Illes Cies

El dia seguüent anàrem fins la bonica vila marinera de Sanxenxo per agafar el vaixell cap a la Illa d’Ons. Plovia lleugerament quan hi vam arribar, però es va anar obrint, lentament. Platges i paisatges de maravella pero no vam poder gaudir-los. Feia fred. Vam dinar al poblet de l’illa, quatre cases, al únic restaurant disponible, Casa Acuña, molt normalet. De tornada a Vigo vam repetir amb les Tapas Areal, fenomenal i tornàrem al nostre hotel de la ciutat: l’Occidental Vigo.

Platja a l’illa d’Ons

Tocava ja marxar de Vigo, d’Espanya i de Galicia, camí de Portugal. Vam agafar l’autopista i vam arribar a Braga, encantadora ciutat medieval portuguesa, amb una catedral fantàstica, plena “d’azulejos”, carrers amb cases de pedra, convents i esglésies a dojo.

Catedral de Braga

També vam visitar, en una escapada, la impresionant i escenogràfica església del Bom Jesús do Monte, barroca, als afores de la ciutat. Una passada.

Bom Jesús do Monte

Tornats a Braga, dinàrem al restaurant La Piola, una pizzeria i ristorante que estava molt bé. A la tarda vam anar cap a Guimaraes, una bonica ciutat més al sur de Braga, on diuen que va nèixer Portugal. Com la seva veïna està plena d’esglésies, convents i palaus, plens dels típics azulejos.

Plaça principal de Guimaraes

Seguirem cap a Porto quan la tarda avançava. Ens allotjarem a l’hotel Eurostars Porto Douro, una cucada, davant del riu Douro, amb vistes impagables sobre el pont Lluís I. Encantador.

Vista nocturna del Douro i el Pont lluís I des de l’hotel Porto Douro

Per sopar anarem a la propera Ribera del Douro, molt animada y turística, on trobarem el fantàstic restaurant Postigo do Carvão, un local luxós i vintage, gastronomia portuguesa pura. Molt bo!

Vista de Porto des de Vilanova de Gaia

L’endemà tocava fer la ciutat de Porto, la seva catedral, el palau episcopal, els Clerigos, les esglésies, els convents… Tots fabulosos, plens d’art, en una ciutat decadent, romàntica. Vam passar el pont sobre el Douro i vam dinar a Vilanova de Gaia. Vam dinar a la Taberninha Do Manel. Molt ben puntauada, a nosaltres no ens va acabar de fer el pes.

Vilanova de Gaia vista des de Porto

A la tarde, després de dinar, ens va venir molt de gust agafar un tramvia antic fins la desembocadura del Douro, un passeig molt divertit en una baluerna que semblava preparada per sortir de la via en qualsevol moment.

Tramvia de la línia 1 de Porto

De tornada a la ciutat, havent visitat el meravellós convent de Sant Francesc, ple de mosaics “azulejos”, vam anar a sopar al lloc més entranyable de tota l’excursió. Un local de tapes magnífic: A Bolina!

Catedral d’Oporto. Claustre.

El dia seguënt vam fer una petita excursió pels voltants d’Oporto. De primer Amarante, una encantadora vila amb un pont bonic i una església tancada per obres, mala sort.

Vista d’Amarante sobre el riu Támega

Després baixada a la Vall del Douro, amb les seves vinyes, cases senyorials, pagos i poblets. Paisatge humà grandiós en la seva senzilla utilitat. I, més endavant, cap a Viseu, ciutat episcopal, amb esglésies molt maques, on vam dinar al restaurant Porta 64. Molt bé!

La Misericordia de Viseu

De Viseu varem anar fins Aveiro, petita població marinera situada en una depressió que fou famosa per les seves salines. Els vaixells “Moliceiros” li donen un aire de petita Venecia.

Moliceiros navegant pels canals de Aveiro

A Aveiro vam poder gaudir de la maravella artística del convent de Jesús, un cenobi barroc magnífic.

Refetor del convent de Jesús

De tornada a Porto, anem a l’hotel i tornem a sopar a O Bolina, com sempre fantàstic.

L’endemà és dia de marxa i deixem Portugal. Tenim com a destí León. Passem per Chaves i Verín per acabar dinant a Benavente. Deixem les brumes i boires atlàntiques per passar a l’aire sec i calent de la meseta castellana. Però tenim sort, no fa gaire calor. Benavente te un casc antic medieval bonic i un parell d’esglésies que val la pena veure, d’un romànic pur. En aquesta vila històrica de Castella dinem al restaurant La Taberna de Bode, molt bé, casolà.

Església de Santa Maria del Mercado

Sortim de Benavente i en una hora som a León, on ens allotgem a l’hotel Alfonso V, un clàssic reconvertit, prou bé. Visitarem la capella sixtina romànica de San Isidor, una passada i, per descomptat la seva fabulosa catedral gòtica, amb els vitralls. Els millors d’Espanya, equiparables a Reims o Chartres. Per sopar anàrem al Four Lions Brewery, una cerveseria molt guapa, moderna i informal.

Catedral de Lleó a la nit

El dia següent teníem una cita amb l’art. Vam fer la ruta programada per “Las Edades del Hombre” que aquest any estava dedicada al 800 anys de la primera pedra de la catedral gòtica de Burgos l’any 1221. L’exposició, la XXVena edició, s’anomenava “Lux” i tenia seus a Sahagún, Carrión i Burgos. Així que vam anar fins Sahagún on vam visitar “Lux” a les esglésies de San Tirso i la Peregrina. Xulo de veritat.

Església de San Joan a Sahagún

Seguidament fèrem via cap a La Olmeda, una esplèndida vila romana, perfectament museitzada, als afores de Saldaña, a Palència. Una passada!

Mosaics del segle IV a la villa romana de l’Olmeda

Continuàrem el camí cap a Carrión de los Condes, visitant les esglésies de Santiago i Santa Maria, també seus de “Lux”. Allà dinàrem a l’Hostal Restaurant La Corte, molt bé però molta gent.

Detall del pantocràtor a l’església de Santiago a Carrión de los Condes

Seguim ruta a Burgos on arribem a l’hotel Silken Gran Teatro, perfectament ubicat prop del centre històric. Visitem la darrera etapa de “Lux”, però no la catedral, que està tancada. Tenim hora per l’endemà, dilluns, perquè avui, diumenge, dia de Sant Jaume, estava tancada per un concert. Anem a sopar, de tapes, a un restaurant clàssic: Casa Pancho. Molt bo!

Catedral de Burgos

A Burgos vam passar dos días perquè el diumenge estava tot tancat, menys la catedral, que ho estava el diumenge. I aquell dilluns només quedava oberta la extraordinària Cartuja de Miraflores, i el recòndit i amagat monestir trapenc de San Pedro de Cardeña. Allà vam anar.

Retaure i tomba de Joan II a la Cartoixa de Miraflores

Visita lliure de la Cartuja, impressionant! I visita guiada per un monjo molt xamós del que es pot visitar de San Pedro. Guai!

Ascètica nau cistercenca de San Pedro de Cardeña

Per dinar anàrem fins la bellíssima vila medieval de Covarrubias, kilòmetre zero de la naixença de Castella, a una distància raonable de Burgos. Paisatges fantàstics! Allà dinàrem, de nou, a Casa Galín, a la plaça Major. Un restaurant dels de tota la vida!

Restaurant Casa Galín a la Plaça Major de Covarrubias, Burgos.

Seguim, de tornada a Burgos, el rio Arlanza, que s’engorja en un paisatge típic de Castella. Apareixen les ruïnes del monestir de San Pedro de Arlanza, avui tancades, al ser dilluns. Continuem fins la carretera general i ens desviem per veure la joia visigòtica de l’església de Quintanilla de las Viñas, sola, isolada, amb la seva extraordinària decoració en pedra.

Detall de la decoració de Quintanilla de las Viñas

Continuem fins Burgos per anar a la visita programada de la catedral, fantàstic edifici gòtic, ple d’art. En acabat tornem a Casa Pancho i al nostre hotel.

Cimborri gòtic del creuer de Burgos, una maravella en pedra.

L’endemà toca ruta. La iniciem anant a Lerma, prodigiosa mostra d’urbanisme del segle XVII a España per gentilessa del Duc de Lerma, valido de Felip III. Visitem el palau ducal però la colegiata estava tancada, tot i ser dimarts a les 11 del matí.

Plaça Major i palau ducal de Lerma

Seguim cap a Santo Domingo de Silos per admirar el fastuós claustre romànic i els seus capitells, filigrana del romànic europeu.

Claustre de Santo Domingo de Silos amb el xiprer que cantà Gerardo Diego.

En acabat anem a Ucero, poble medieval a la boca del fabulós canyó del Rio Lobos, on mai ens cansem de tornar. Tot ple per dinar. Vam acabar en hostal que no coneixíem: El Balcón del Cañón. Pas mal! El millor: les vistes del riu.

Vistes del riu Ucero des del Balcón de Ucero, hostal i restaurant.

La tarda la vam ocupar visitant el canyó del Rio Lobos, un enclau privilegiat que encara estava en plena primavera, ple de flors i papallones, tot i ser ja estiu.

Ermita de San Bartolomé dins el Cañon del Rio Lobos, a Soria.

Caient ja la tarda visitàrem la bonica ciutat del Burgo de Osma, amb la seva magnífica catedral. Estava buida de gent, tot tancat. Feia una mica de pena.

Plaça de la Catedral a El Burgo de Osma, Soria.

Finalitzarem la ruta d’aquell dia a la capital, Soria, una ciutat entranyable on ens agrada sempre tornar. Aquesta vegada dormírem a l’hotel Alfonso VIII, un clàssic de la vila, que ens agradà. Per sopar fèrem cap a Casa Augusto, a la plaça Major, que ha viscut temps millors. S’imposava un passeig per les vores del Duero, que sempre enganxa.

El riu Duero al seu pas per Soria

I una visita al enigmàtic cenobi de San Juan de Duero amb les seves estranyes columnes romàniques.

Columnes romàniques d’influència bizantina a San Juan de Duero, Soria

El dia següent volíem recòrrer una mica la fantàstica serra de Soria. Vam anar primer a Vinuesa i vam pujar fins la Laguna Negra. Paisatge bellíssim, tot i que la laguna, ara, és verda!

La Laguna Negra, Soria

Baixarem a Vinuesa de nou i fèrem ruta a Duruelo de la Sierra, per pujar a Castroviejo, un lloc encantat, amb grans pins i pedres gegantines, una mena de ciutat encantada a Soria.

Castroviejo, Duruelo de la Sierra, Soria

Sense gasolina buscàvem un lloc on repostar i acabàrem a Quintanar de la Sierra, camí de Burgos altra cop. Allà dinàrem al restaurant El Cenador, un lloc bo, estrany… A la tarda pujàrem en cotxe a la llacuna de Niela, encara més estranya… i al naixement del riu Arlanza, un lloc encantador per fer un bon pícnic

Nacimiento del Rio Arlánza, Quintanar de la Sierra, Burgos

De tornada a Soria, un passeig fins San Saturio s’imposava. Sempre reanima i recomforta aquesta ruta machadiana i gerardiana fins l’ermita. En acabat, sopar al bar Herradores, un bar de tapes de tota la vida. I dormir a l’hotel Alfonso VIII, cap problema.

La petita ermita de San Saturio, a Soria, penjada damunt del Duero

El dia de tornada, el darrer dia, al final del viatge, agafarem la carretera de Saragossa, parant al petit i bonic monestir de Veruela, una parada que fem sempre. Podíem haver anat a Tarazona, bonica ciutat, però vam preferir aquest cenobi cistercenc. Per dinar nova parada a Fraga, al bar Borau, un restaurant que no serà la darrera vegada que tindrem en compte per menjar.

Sala capitular del monestir de Veruela

Deixa un comentari

Filed under 2021, aragó, castella, Espanya, Europa, familia, hotel, Portugal, ruta, rutes, Uncategorized

Setmana Santa 2019 a Múrcia

Aquesta Setmana Santa tardana, era a mitjans abril, vam decidir anar a la platja i, per això, vam escollir Múrcia. A més, en aquesta desconeguda capital llevantina hi fan unes processons molt divertides que ja havíem viscut abans. Sortírem de Barcelona i paràrem a dinar a l’Ametlla de Mar, al gastrobar Sal Moreno, un bar de tapes d’autor al costat de la cala S’Alguer, al centre del poble. Molt bé. Feia dia de platja. I la de l’Ametlla estava guapíssima.

Seguírem fins a València on dormírem, com sempre, al Holiday Inn Express Bonaire, al centre comercial. Senzill, barat i convenient. Tarda de botigues. Sopar al restaurant Sorsi e Morsi, al mateix centre comercial Bonaire. Bona pasta i bones pizzes. No falla. L’endemà continuàrem cap a Múrcia via Yecla i Jumilla. Arribàrem a la ciutat a mig matí, i anàrem a dinar a la Imperial, un restaurant italià molt bo. Tarda de turisme, amb una primera processó. La catedral, preciosa. El Casino mudéjar guapíssim, teatre Romea, carrers… tot bonic!

Ens allotjarem a l’Hotel Siete Coronas, molt bé, el millor de Múrcia. I la primera processó, molt xula. Sopar a la Taberna La Parranda, la petita, no la gran de la plaça de Sant Joan. Bé, el primer dia, malament el segon. De tornada, una petita visita a la ciutat de nit.

L’endemà sortim cap a Elx, que no visitem, per anar cap a Santa Pola i embarcar per l’illa de Tabarca. No habvíem tornat a aquesta petita illa mediterrànea, davant de la costa d’Alacant des de feia molts anys. Val a dir que està igual de maca o més. Els vaixells surten cada hora de Santa Pola. El trajecte dura 30 minuts només i l’arribada a l’illa és com la de totes les illes, esplèndida. El port, les muralles, l’església, carrers blancs, la cala de sorra blanca i aigües blau cel, la porta al mar… un petit paradís, un racó de mar del Mediterrani, assequible, fresc, bell…

En una illa que viu només del turisme és difícil decidir on dinar. Tothom et dona propaganda. Nosaltres ho vam fer a Casa Gloria, bé, sense més. Retornats a Santa Pola, passem vora el mar i les salines de Torrevella, on hi havia flamencs, per anar fins Guardamar. I tornem a Múrcia. Visitem el pati del palau episcopal que estava obert, la catedral de nou i veiem passar la processó. Per sopar anem al restaurant Taberna La Parranda, per segona nit consecutiva. Aquesta vegada no va anar bé. Van trigar molt a servir-nos.

El dia següent, dimarts sant, anem fins a Águilas, i passem a Almería, cap a Pulpí per anar a la bellíssima cala de los Cocederos, una de les platges més maques que mai hem vist. Ens banyem a la cala Carolina, just al costat. Paisatge molt bonic, semidesèrtic. Aigües netes, de somni.

En acabar la banyada anem a Águilas centre, aparcant al port i dinant a la Casa del Mar, peix fresc, de primera qualitat, fabulós. I, en sortir, tornem a la platja, aquesta vegada la llarga i preciosa playa de Poniente, on tornem a banyar-nos.

Tornem a Múrcia, per veure la processó que surt de Sant Joan, al costat de l’hotel i la de Sant Joan de Déu, no gaire més lluny. Sopar a la pizzeria la Imperial. Fantàstic com sempre. Volta per Múrcia de nit i tornada a l’hotel.

Darrer dia a Múrcia i decidim fer una visita a Cartagena. No fa bon dia com els anteriors i no podrem banyar-nos. Veiem el teatre romà de la ciutat i fem un volt pel port i el carrer comercial. Bé. Bonic.

Seguim per anar fins el Mar Menor, en concret a la playa Paraiso, que fa pinta de ser molt bonica. Però avui no fa bon dia, el vent bufa fort i l’aigua està remenada. La manga aixeca el nas al fons.

Abans de dinar treiem el nas en un altre paratge natural impressionant, Calblanque, amb unes cales guapes de debó i un paisatge saharià. Fa molt mal temps i el mar està revoltat de veritat.

Anem a dinar al Cabo de Palos, al petit port d’aquest poblet. Ho fem al restaurant El Faro, molt bé. Molt recomanable. Peix fresc a bon preu. Passegem pel port i per la mar de ponent.

Abans de tornar ala cotxe fem una petita caminada vora la mar de Llevant, molt esverada. Veiem, a la dreta, el far del Cap de Palos. A l’esquerra, els edificis alts de la Manga.

Tornem a Múrcia a temps de veure la processó de dimecres sant. Sopem al restaurant La Pequeña Taberna, una joia, el millor restaurant de Múrcia amb diferència.

Dijous Sant, dia de marxa. Sortim amb cel amenaçador. Plourà tot el dia a partir de Yecla, i a Múrcia s’acabaran les processons per aquest any, sota una forta pedregada. L’autopista està tallada i fem una hijuela per l’horta d’Alberic. Arribem plovent a València, on dinem a la Tagliatella del Centre Comercial Bonaire. Ens allotgem de nou al Holiday Inn Express. A la tarda, tot i plovent, agafem el bus 160 cap a València. Per sort del destí feien portes obertes al palau de la Generalitat, guapíssim edifici gòtic i renaixentista ple d’obres d’art.

Sortim i, nova sort, una coral canta angelicalment a la Basílica dels Desemparats… fantàstic!.

Travessem la plaça i entrem a la catedral, on sort del destí, hi ha ofici solemne presidit pel cardenal Cañizares i processó amb el Sant Grial.

Tornem a l’hotel amb bus. Diluvia. Xops anem al restaurant, molt bo de nou. És el Sorsi e Morsi, un valor segur. L’endemà retorn a casa. El cotxe d’uns amics punxa una roda. La Guàrdia Civil l’auxilia. Perdem unes hores, en una tornada lenta a Barcelona, a 80 per hora. Dinem a l’Ametlla de Mar. Tot ple. Anem a un bar de tapes, anomenat Pica-Pica, fabulós, una troballa. molt recomanable.

Deixa un comentari

Filed under 2019, Espanya, Europa, murcia

Volta als Pirineus, estiu 2008

Per l’estiu de 2008 vam fer una volta als Pirineus, amb anada per Espanya i tornada per França. Sortirem de Barcelona cap a Lleida i després cap a Monzón i Barbastro, fins arribar a Torreciudad, el gran santuari aragonés de l’Opus Dei, on vam dinar al restaurant Las Acacias, bon lloc per menjar, recomanable, després de visitar la gran església de Torreciudad i tot el complexe.

A la tarda visita al bonic casc antic medieval del poble d’Ainsa, preciós.

Després continuem la ruta pujant el vall del riu Ara camí de Broto i de Torla, poble que és porta d’entrada al Vall d’Ordesa, on vam dormir i sopar a l’hotel Bujaruelo, fantàstic, en una habitació familiar.

Església del poble de Torla

L’endemà vam anar, en un autobús municipal obligatori a l’estiu, fins el parc d’Ordesa, que estava magnífic.

Tornada a Torla a dinar. Tarda al riu, sopar i dormir.

El dia següent continuem la ruta cap a Jaca, on visitem el monestir de San Juan de la Peña. El romànic de baix i el barroc de dalt.

Dinem a l’Hosteria del mateix monestir nou de San Juan de la Peña. Baixant visitem també l’esplèndida església romànica de Santa Cruz de la Serós.

A la tarda pugem la vall d’Hecho, cap a Hecho i Siresa. Visitem l’església de San Pedro de Siresa i remuntem el riu fins la meravellosa Selva de Oza, on passem la tarda banyant-nos al riu. A la nit sopem i dormim a l’Hotel Castillo de Acher, que podia estar millor.

L’endemà al matí continuem ruta cap a Navarra, passant pel vall d’Ansó, cap a Zuriza, magnífic amfiteatre natural, i baixant després cap al Roncal. Parada a dinar a Ochagavia, a l’asador Kixkia. Molt bé. Seguim ruta per pujar a Roncesvalles, on vàrem visitar el santuari, i vam pujar fins el port de muntanya.

Dormim i sopem a tocar de Roncesvalles, al poble veï de Auritz o Burguete, a l’Hotel Loizu, molt bé.

Seguim ruta cap a Estella, bonica ciutat, on visitem el casc antic. Dinem a La Cepa, bonic restaurant, molt recomanable, i continuem ruta per arribar a San Millán de Yuso, passant per Logroño i Nájera, tot i que sense aturar-nos-hi aquesta vegada.

A Yuso, a banda de visitar el monestir, sopem i dormim en una casa rural molt maca, la Posada de San Millán, deliciosa.

El dia següent sortim cap a Cañas, un encantador petit monestir de monges, un bombonet. Molt bonic.

Continuem cap a Burgos, parant a Santo Domingo de la Calzada, amb la seva imponent catedral, i travessant els Montes de Oca.

A Burgos ens instal·lem a l’Hotel Rice, millor oblidar-lo, en una habitació antiga que donava a un pati de llums amb sortida de fum de la cuina. Horrible. Visitem molt bé la ciutat. Barri antic medieval, catedral, monestir de les Huelgas, Cartuja de Miraflores, San Pedro de Cardeña…

Sortírem de Burgos en direcció als Picos de Europa. Pujàrem cap a Aguilar de Campoo, per anar després cap a Cervera de Pisuerga i baixar cap al vall de Lièbana, on vam visitar Santo Toribio de Lièbana.

Seguírem cap a Potes. En un poblet proper paràrem a dinar en un hotel molt xulo, anomenat Hotel del Oso, i vam anar a dormir a l’hotel Cosgaya, a Camaleño. A la tarda vam visitar Fuente Dé, i vam pujar en telefèric fins Àliva, alta muntanya. També vam visitar Potes, magnífic poblet medieval i Santa Maria de Lebeña, romànic meravellós.

El dia següent vam anar cap al mar, cap a Cantàbria, per veure el bonic poble medieval de Santillana del Mar, amb la seva famosa colegiata romànica. La vila estava invadida de gent, plena de turistes. Vam dinar, molt malament, en un restaurant de patacada.

 

Havent dinat anem cap al país Basc, parant a Castro-Urdiales i Bilbao. A la tarda cerquem lloc on dormir a tocar de la capital Basca. Ho fem a Bakio, al Gaztelu Begi, una pensió de carretera a tocar de San Juan de Gaztelugatxe. Una mica tètric, però ben situada per visitar aquest atractiu enclavament de la costa basca. Sopem a Bakio, al port, en un restaurant de peix, l’Itsasargi, molt bé.

L’endemà seguim la costa cap a Bermeo, Ondàrroa, Lekeitio cap a Sant Sebastià. Vam parar a dinar a Guetaria, al restaurant Itxas-Etxe.

Continuem la ruta entrant a França, anem cap al bonic poblet d’Ainhoa, per tornar a passar la frontera de nou i dormir a Elizondo, la capital del Valle del Baztan. Sopem i dormim a l’Hotel Elizondo, molt bé.

Al despertar-nos reprenem la ruta entrant a França per visitar la banda nord del Pirineu. Baixem cap a Sant Jean Pie de Port, molt bonic, per seguir cap a Sauvaterra de Bearn, poblet també molt xulo, i dinem a la bastida de Navarrex,

Havent dinat a Navarrex, (foto de dalt) continuem la visita cap a l’Hospital de Saint Blaise, bonica capella romànica, la catedral romànica d’Oloron Sainte Marie i el poblet de Betharram a tocar de Lourdes. No parem a Lourdes sinó que continuem cap a Argeles Gazost, on sopem i dormim a l’Hotel Printania.

L’endemà, amb base al mateix hotel, explorem els Prineus Francesos d’aquest sector, molt bonics, pujant fins cap a Cauterets, bonic poble de muntanya, el Pont d’Espagne i, amb un telefèric, el llac de Gaube. Preciós.

També vam voltar per Gavarnie, amb el seu espectacular circ.



A la tarda pugem cap a Aucun, un poblet proper amb una bonica esglèsia romànica, a sentir un concert. En sortir sopem a Les Mille et une Epices, un restaurant asiàtic, molt bo. Tornada a l’hotel Printania i dormir.

El dia següent continuem la ruta cap a Sant Bertrand de Comi¡enges, bellíssim poble medieval amb una bonica catedral. Als seus peus visitem també Sant Just de Vallcabrera, preciosa ermita romànica, molt maca..

Seguim cap a la Vall d’Aran, on dormim a Viella, a l’hotel Fontfreda, llavors molt maco, i sopem al restaurant El Molí. Visitem Vielha.

L’endemà baixem a la Vall de Boí, on visitem les magnífiques esglésies romàniques. Dinem, sopem i dormim a l’Hostal Pey, al poble mateix de Boí. Molt bé.

L’excursió s’acaba al càmping La Noguera, a Sant Llorenç de Montgai, on dinem a tocar de l’embassament, al restaurant del mateix càmping. Menú molt econòmic, gens dolent.

Deixa un comentari

Filed under 2008, aragó, Espanya, Europa, Euskadi, França

Euskadi, estiu 2017

L’estiu de 2017 vam anar amb una amiga de la família i la seva filla a Bilbao, i a fer una volta pel país basc. Vam anar de Barcelona fins a Tudela, forta calor, on vam parar a dinar al restaurant Iruña, on fan un bon menú, bé de preu si el relacionem amb la qualitat. Arribem a Bilbao, a l’hotel Gran Bilbao, a la tarda. L’hotel molt bé. Modern i elegant, situat una mica als afores, bones vistes sobre la ciutat. Temps just de descarregar i baixem a viure la primera tarda de l’Aste Nagusia, la Setmana Gran de Bilbao, amb xaranges, música, folklore i les típiques barraques. Ens movem pel casc antic, la Encarnación, l’església de San Antón, la ria, el mercat de la Ribera, las siete calles… tot ple de gent, molta gent.

A la nit sopar al mateix hotel, carta curta però suficient, menjar que no està pas malament. L’endemà una volta per la costa basca. Lekeitio, que estava que no s’hi cabia!. Impossible aparcar ni anar a la platja. Seguim la costa cap a Ondarroa, bonica població pesquera, on aparquem al port i ens banyem a la seva platja. Molt bé.

Vam dinar al centre d’Ondàrroa, al restaurant Sutargi, cuina vasca casolana, productes de qualitat.

Tornada a Bilbao. Les festes de la Setmana Gran continuen. Sopar a l’hotel.

L’endemà, que amenaçava un dia de pluja vam decidir quedar-nos i fer una visita a Bilbao. Al final no va ploure. Feia una calor formidable. Vam agafar el tramvia i vam anar a veure el Gugenheim, per fora. I també el museu de belles arts, per dins. Vam dinar a una trattoria propera al museu, anomenada La Fontana. Pas mal.

A la tarda vam anar a Plentzia, un poblet pesquer, amb una platja xula. S’hi arriba amb el metro. Ens vam banyar.

El dia següent tocava ruta. Vam anar a Bakio… on ens vam banyar a la seva bonica platja.

Seguidament vam seguir cap a Sant Juan de Gaztelugatxe, amb la seva ermita en una península dins el mar. Estava ple de gent. Impossible aparcar. Fer la foto i seguir.

Parada a Gernika, per veure el roure, la casa de juntas i dinar. Tot com ho esperàvem. Dinem a Casa Boliña el viejo. Menú del dia, barat, honest i ben cuinat. Pocs calers i bon servei.

A la tarda anem fins una platja quasi verge en un paratge natural protegit molt maco. Es tracta de la platja de Laga. Penya-segats impressionants. Bon aparcament.

A la tarda, de nou, volta per Bilbao i sopar a l’hotel.

L’endemà sortim cap a Santander. Cerquem una platja que no trobem, però acabem, de nou, en una zona molt verge, amb una ria plena de corrents marines, molt divertida. Es diu Oriñón.

A dinar vam anar a Castro Urdiales. Va costar molt trobar lloc. Al final ho vam fer al restaurant Colón, al carrer Juan de la Cosa. Una mica car, però bo. A la tarda visita del poble, amb el penyal on hi ha el castell i l’església, molt xula. El port és bonic també. Després banyada a la platja de Brazomar.

A la tarda visita a Bilbao, la darrera, i sopar a l’hotel. L’endemà tornada a casa, amb parada a Saragossa, on vam dinar, per cert molt bé, al Meli del Tubo, un bar de tapes creatives, modern a rabiar, al carrer de la Libertad, al barri de les tapes, al Tubo.

Deixa un comentari

Filed under 2017, aragó, Espanya, Euskadi

Madrid, Nadal 2009

madrid

El Nadal de 2009 vam anar de viatge a Madrid amb uns amics. Vam sortir de casa i vam arribar a Madrid a les 18.00 hores, amb una parada a Calatayud per dinar a l’Hotel Fornós, un lloc que mai no defrauda. Vam allotjar-nos a l’Hotel Novotel Campo de las Naciones, als afores de Madrid, a tocar de l’aeroport, però ben comunicat amb metro. Allà vam sopar al restaurant Claravia, del mateix hotel.

A l’endemà vam anar a visitar Toledo, la seva catedral, el convent de San Juan de los Reyes o la sinagoga de Santa Maria la Blanca, entre altres monuments que vam veure per fora, com ara el Alcázar, o els típics carrers medievals de la ciutat.

IMG_0193IMG_0195IMG_0197IMG_0198

A Toledo vam dinar a l’Asador Palencia de Lara, situat a l’antic palau d’aquesta família. Molt bonic, bon menjar, luxós.

A la tarda tornada a l’hotel a Madrid, una volta pel mercat de Nadal de la plaza Mayor, molt divertit, i pels carrers del barri antic. Sopar a l’hotel, al restaurant Claravia, molt bé.

I l’endemà sortida cap a El Escorial per veure aquest superb monestir renaixentista, herrerià, que Felip II va fer construir, una autèntica meravella.

A El Escorial vam dinar al restaurant de la Fonda Genara, decorat vintage, amb posters antics, ceràmiques, mobles isabelins… una passada!. Tornada a Madrid, passejada per la ciutat de nit, palau reial, mercat de Nadal… sopar i dormir a l’hotel.

L’endemà anem cap a Segovia. Parem primer a visitar el palau de la Granja de San Ildefonso, magnífic barroc en mig de boscos i muntanyes.

Després seguim cap a la ciutat de l’aqüeducte, el primer que veiem en aparcar. Visitem també les esglésies romàniques, la catedral, els carrers i palaus medievals… Dinem al restaurante El Sitio, prop de la plaça major. Molt bé. Bé de preu, bon menú, bones tapes i racions per pocs diners. Ara ja és més car i més exclusiu.

A la tarda una visita a l’ermita de la Fuencisla, a la sortida de la ciutat, amb meravelloses vistes de l’Alcázar. Plou però podem parar a fer una foto. Continuem a Madrid, volta per la ciutat ambientada de Nadal, sopar i dormir a l’hotel.

El dia de tornada fem una parada al bonic monestir cistercenc de Santa Maria de la Huerta, a prop de Medinaceli. Bonic, tot i que una mica deixat, ara bé… quin refetor!. Parem a dinar a Calatayud, al Fornós evidentment i continuem cap a casa.

 

Deixa un comentari

Filed under 2009, Espanya

La Rioja i Sòria, desembre 2009

Pel pont de la Puríssima del desembre de 2019 vam anar de ruta per la Rioja i Sòria, fent centre a la ciutat de Tudela.

Vam sortir de Barcelona i vam dinar a Bujaraloz, com sempre a l’Hostal Las Sabinas, casolà i senzill, però molt bo. Vam continuar ruta cap a Tudela on ens vam allotjar a l’hotel AC Ciudad de Tudela, situat en un bonic palau. Un bon lloc on descansar. Vam anar a sopar a Casa Remigio, hostal de molta qualitat, unas verduras de la huerta riquíssimes!. 

L’endemà vam fer la primera sortida des de Tudela, camí de Logroño, per anar a visitar el monestir de Santa Maria la Real de Nájera, císter bellíssim.

Seguidament vam anar fins el monestir gòtic de Cañas, una joia desconeguda, molt proper a Nájera, i no lluny de l’abadia de San Millán de la Cogolla, i els temples de Suso i Yuso, que ja havíem visitat però que son molt macos.

A continuació vam entrar a la Rioja Alavesa per veure Laguardia, poble murallat molt bonic, amb una església gòtica que te una portada molt espectacular!. Vam dinar a La Posada Mayor de Migueloa, un antic palau reconvertit en hostal i restaurant de luxe, fantàstic.

A la tarda, tot tornant, una parada a Logroño, per passejar pel seu carrer comercial i veure la catedral barroca.

El dia següent agafem la carretera cap a Sòria, on vam arribar a mig matí. Vam anar a veure el bellíssim claustre romànic de la concatedral de San Pedro i el casc antic, amb el palau dels Gomara i l’església de San Juan de Rabaneda, romànic molt pur. Vam dinar a Casa Augusto, a la plaça Major de Sòria, un restaurant avui tristament desaparegut!.

A la tarda el nostre passeig preferit quan som a Sòria. Camí del riu Duero. Aparcar a San Juan de Duero, romànic increible i espectacular, una veritable meravella aquest claustre, i aquests capitells, per pujar cap a San Polo i San Saturio, a peu, al costat del Duero… no us ho perdeu!.

Tornada a Tudela, caient la nit, per dormir al AC i sopar al restaurant Iruña, perquè el Remigio feia festa setmanal. Però l’Iruña també és molt bo!.

El dia següent tocava tornar i ho vam fer via Saragossa, on vam parar a veure, aquesta vegada, els pavellons de l’Expo. En particular el que quedava de la Xina. Dinar de nou a Las Sabinas de Bujaraloz i cap a Barcelona!.

 

Deixa un comentari

Filed under 2009, Espanya

Setmana Santa a Castella 2011

La Setmana Santa de 2011 vam anar a Castella, a Valladolid, per explorar la regió i veure les boniques processons d’aquestes terres. Vam sortir de Barcelona i vam anar cap al monestir de Veruela, als peus del Moncayo, no lluny de Saragossa. Allà vam visitar aquest cenobi cistercenc, una meravella, i vam dinar al restaurant El Molino de Berola, un asador típic, que podia haver estat millor, però que no estava del tot malament.

Seguírem després camí a Sória, que vam deixar enrrera per internar-nos en els boscos i paisatges verges dels pics d’Urbión, on neix el Duero. Vam dormir a l’Hostal Virgen de las Nieves, a Salduero. Habitacions amb llits antics, esmorzar molt pobre. No hi tornarem. Ara bé, el poble molt maco, molt rural. El riu Duero, recién nascut, el travessa i baixa cap a Molinos de Duero, a un parell de kms. Molinos també l’heu de veure, i fer el camí de l’humilladero vora el riu.

L’endemà matí vam deixar la Serrania de Soria per baixar cap a El Burgo de Osma, capital poderosa medieval, amb una catedral impresionant, carrers, places, portes, muralles de postal.

Seguírem cap a Peñafiel, ciutat medieval també, amb un castell roquer esplèndit dalt del seu turó, fortalessa que fou de Don Juan Manuel, poderós cortesà castellà i poeta. Allà vam dinar al bar restaurant Chicopa, un bon lloc. Tapes fabuloses a l’entrada i un menjador amb menú de la terra dins. Hi tornaríem sense dubtar. Vam veure passar la processó, vam visitar el castell, el poble i la plaça de toros, quadrada.

A la tarda, camí de Valladolid, vam parar al bonic monestir de Vallbuena de Duero, seu permanent de las Edades del Hombre, bellíssim exemplar del gòtic més pur. Continuàrem cap a l’Hotel Novotel de Valladolid, on vam sopar i dormir.

L’endemà anàrem a Salamanca, gran ciutat monumental, on vam visitar les dues catedrals, la romànica i la gòtica, molt boniques, amb la seva torre del gall, joia del romànic.

Vam dinar al restaurant “El Pecado”. Molt bé. I vam continuar la visita: plaça major, ajuntament, casa de las conchas, universitat… Molt guapo tot!.

Tornada a Valladolid on, a la tarda, vam poder gaudir de les processons magnífiques que desfilen pels carrers d’aquesta ciutat durant la Setmana Santa. Son moltes i molt interessants, amb imagineria de Juan de Juni, Montañés… dels millors escultors barrocs de Castella.

L’endemà sortim cap a Toro, inigualable vila medieval amb un casc antic fantàstic i una catedral romànica de primer ordre. Us la recomanem. Vam dinar al restaurant La Esquina de Colas, tapes molt bones!.

A la tarda, havent dinat a Toro, ens vam arribar a Zamora, on vam visitar la catedral i el casc antic. De tornada a Valladolid, unes quantes procesons més, molt boniques, sopar, a l’hotel, i dormir.

L’endemà va ser el dia de visita de Valladolid mateix. Joies tan xules del renaixement com ara l’església de San Pablo, amb la seva increible façana, o el pati del museu nacional d’escultura, o el museu mateix, farcit d’obres d’art renaixentistes i barroques, fascinant. També la catedral i altres racons d’aquesta ciutat castellana.

El següent dia vàrem anar cap a Medina de Rioseco, en una ruta de castells. Vam veure els de Fuensaldaña i el de Montealegre de Campos, abans d’arribar a la vila dels Almirantes de Castilla.

A Medina de Rioseco vam dinar al restaurante Santamaria, que estava molt bé. A la tarda, de tornada a Valladolid, encara vam parar al castell de Torrelobatón.

La tornada va ser per Calatayud, on vam parar a dinar al nostre restaurant preferit allà, el del Hotel Fornós, bona teca a bon preu!.

 

Deixa un comentari

Filed under 2011, Espanya

El Maestrat pel Pont de Maig, 2017

El Pont de Maig de 2017 vam anar al Maestrat de Terol. Vam sortir de Barcelona, amb parada a dinar al poble de Tarragona, per continuar cap a Morella, Mirambel i Cantavieja, on vam arribar cap al tard, plovent. Però ens allotjàvem en un bon hotel, el Balfagón, i va parar de ploure, fet que ens va permetre una nova descoberta de les bellesses, naturals i patrimonials d’aquesta vila, capital del Maestrat de Terol: la seva plaça porxada, amb la Baylia, l’església, cases blasonades i els espadats on està entronitzada. A la nit, sopar al mateix restaurant de l’Hotel Balfagón, molt bona teca per no gaires calers i a dormir!.

L’endemà ruta per petits poblets del Maestrat de Terol pels que havíem passat moltes vegades sense aturar-nos, anant cap a Terol, cap a Morella… Ara era la seva hora. Fortanete és petit, amb una església graciosa i un parell de cases fortes, però no passa res si no pareu.

Deixàrem Fortanete per continuar cap a Villarroya de los Pinares, una població amb una mica més de gràcia, però molt petita també. Una església molt interessant, divertida a l’hora de trobar l’entrada, el petit riu Guadalope, una torre que havia estat del castell, i un parell de cases nobles.

Vist Villarroya, seguim la nostra ruta ara cap al petit poblet de Miravete de la Sierra, aigües avall del riu Guadalope, a 6km. de Villarroya. La carretera passa per paisatges geològics molt espectaculars, minerals, amb poca vegetació, restes d’un antic mar cretàcic. Però el parc fluvial del Guadalope dona una nota de verd amb la seva vegetació de ribera. Arribem a Miravete, petitó, una cucada, amb la seva església, amb un claustre renaixentista molt maco, la plaça, el riu, el pont, les restes del castell i quatre cases de pedra. Una composició molt rural i molt xula.

Deixem Miravete amb la sensació que hem vist el millor del dia, i agafem cap a Allepuz, poble interessant però que desestimem, per anar cap al cor de la Sierra de Gúdar i Javalambre, amb alçades pel damunt dels 1.500 mts. Pobles ja serrans, com Gúdar, que tampoc visitem, o com Alcalà de la Selva, on ens aturem a dinar. Alcalà, amb el seu castell i les cases blanques, muntanyenques, baixant el turó, amb la seva imponent església i amb els paisatges que l’envolten mereix una visita.

A Alcalà vam dinar a la Fonda Corella, bon menjar aragonès i serrà, un lloc amb gent amable i acollidora, que també te apartaments, si voleu dormir-hi. Molt recomanable. De tornada refèrem el camí de l’anada però no vam parar a Cantavieja perquè era aviat i vam anar fins la joia del Maestrat: Mirambel. Aquest poble murallat ho té tot: un convent de monges agustines amb una torre plena de gelosies calades. Palaus, cases de pedra, una llotja renaixentista, ajuntament i palaus… És premi Europa Nostra de patrimoni i s’entén només veure’l!.

De tornada a Cantavieja, i abans de sopar, fem una volta per sota els espadats que sustenten el poble, amb unes vistes impresionants. I aprofitem per tornar a la plaça porxada, que ens encanta. Sopar, molt bé, al mateix hotel Balfagón, i dormir. L’endemà tornada a Barcelona, prèvia parada a la casa de Tarragona per dinar. Una bonica ruta per les terres ferèsteges i dures del Maestrat, que a la primavera presenten la seva millor cara.

Deixa un comentari

Filed under 2017, aragó, Espanya

La Rioja 2012

rioja2012

L’estiu de 2012, a l’agost, vàrem decidir fer un viatge a La Rioja. Sortírem de Barcelona en direcció Saragossa, per pujar després cap a Tudela, bellíssima ciutat, on vam dinar a l’Hostal Remigio. Car però molt bo. Verdures de l’horta sempre a taula. Cuina d’alta qualitat, i com hostal també està força bé. Vàrem visitar el barri medieval, el call jueu de Tudela i la seva catedral, romànic esplèndid, amb un claustre i un museu xulos també. Continuàrem viatge cap a Logronyo, on vàrem dormir a l’hotel AC La Rioja, de Marriot, molt bé. Bon hotel. El recomanem. Per sopar anàrem de tapes a la calle del Laurel, i voltants. Allà acabàrem a la Trattoria, una pizzeria molt moderna, amb bona cuina. També la recomanem!. L’endemà vam fer una sortida cap a Oña, un poble de Burgos, joia medieval, amb un monestir fantàstic, que acollia una edició de “Las Edades del Hombre”.

IMG_0893

Continuàrem la ruta per Castella anant fins la vila de Frias, amb el seu pont romànic damunt l’Ebre, les cases penjades i el seu castell. Dinàrem al Bar Ortiz, al centre del poble, molt bé.

IMG_0894

IMG_0895

A la tarda pujàrem a l’ermita de Nuestra Señora de la Hoz, excavada en una bauma, al costat del riu Molinar, curiòs de veure.

IMG_0907

De tornada a Logroño paràrem un moment a Laguardia, bella vila de la Rioja Alavesa, murallada i amb una església gòtica fastuosa, lamentablement tancada a aquella hora, però que ja havíem vist, i que us recomanem. A Logroño, sopar al mateix lloc de cada dia i dormir a l’hotel. L’endemà sortírem en direcció a Enciso, a veure les icnites, petjades de dinosaures fòssils, que en aquesta zona compten amb reproduccions a escala real en fibra de vidre dels bitxos. Visitàrem el Museu, que acabava d’obrir aquell any.

IMG_0879

Tot seguit continuàrem la carretera cap a terres de Sòria, veien àligues i voltors, preciós. Dinàrem a La Posada de Numància, una casa rural xula. Bé. Fèrem una volta per Sòria capital, anàrem fins l’ermita de San Juan de Duero, romànic excel·lent, i a la de San Saturio, pel camí vora el riu Duero, un clàssic que fem sempre que anem a la ciutat.

IMG_0889

IMG_0883

Tornàrem per la comarca de Cameros, molt bonica, alta muntanya. Dormir i sopar a Logroño, on sempre. El dia següent agafàrem en direcció Nájera, on vam veure el seu magnífic monestir de Santa Maria la Real, amb les tombes dels reis i el claustre meravellosos.

IMG_0892

Continuàrem cap a San Millán de la Cogolla, on vam fer una visita als monestirs de Yuso i Suso.

IMG_0912

IMG_0915

Llavors vam pensar en pujar a visitar la Sierra de Cameros, que tant ens havia agradat el dia anterior. Paràrem a dinar en un restaurant en plena pujada a la Sierra, a La Venta de Goyo.

IMG_0917

Ens banyarem al riu havent dinat i, en disposar-nos a seguir la ruta… roda punxada!. Trucar al RACC, canviar la roda, reparar-la a Baños del Rio Tobias, on vam comprar uns embotits excel·lents… tornada a Logroño, sopar i dormir a l’hotel i al lloc de sempre. L’endemà, roda de nou punxada. Reparació i tornada cap a Barcelona, amb parada per dinar a Bujaraloz, a l’Hostal Las Sabinas, com sempre. Senzill i casolà, perfecte.

 

Deixa un comentari

Filed under 2012, aragó, Espanya

La Manxa 2016

manxa

La Setmana Santa 2016 vam anar a La Manxa, amb una escapada de processons a Córdoba.  Sortírem de Barcelona cap a Castelló, parant a dinar al bar Toni, del poble de Cabanes. Bon lloc, menú bé de preu, amb bona teca. A la tarda continuem cap a Albacete, passant per la bonica ciutat d’Almansa amb el seu castell. A Albacete dormim a l’hotel Los Llanos, un quatre estrelles clàssic, un hotel de tota la vida, no cèntric però tampoc lluny del centre. Net, adequat. Bé. Per sopar vam anar a la pizzeria Dolomiti. Molt bé. Bones pizzes a un preu econòmic. Begudes molt fredes. Passejada per la ciutat, que no te res especialment turístic, i veiem una processó.

IMG_0404

L’endemà sortim camí de les llacunes de Ruidera, formós paratge natural. Dissortadament els llacs superiors estaven força baixos i l’aigua no saltava. No hi havia “Ruidera”. Però el lloc és tan bonic com sempre.

IMG_0409

IMG_0426

Per dinar ens aturàrem a Valdepeñas, a La Venta del Comendador. Tan maco com diuen. Un restaurant amb molt d’encant, en una antiga venta, al mig de la vila. Decoració i servei cuidats. Plats de luxe a preus molt raonables. Menú interessant. La ciutat te una plaça major porxada, pintada de blau, i l’església de l’Asunción.

IMG_0440

IMG_0438

Seguírem la ruta cap a Córdoba, on arribarem a la tarda. Ens hostatjarem a l’Hotel Center. Un quatre estrelles un xic allunyat del centre, un xic car. Ni bé, ni malament. Vàrem sopar a la Mafia Se Sienta a la Mesa, propera a l’hotel. A la tarda nit passejada per la ciutat, plena de racons molt poètcs, fins el riu.

IMG_0444

IMG_0462

L’endemà comencem amb Medina Azahara, el famós palau dels califes. El saló del tron estava tancat i no havien dit res. La resta… una mica un mar de runes.

IMG_0467

De tornada a Córdoba dinem a Casa Salinas, a la juderia, fantástica taberna de tapes. Molt bé. Recomanable. A la tarda processons i passejada per Córdoba.

IMG_0592IMG_0659

L’endemà dia dedicat a la Mesquita. Mil i una vegades vista, mil vegades hi tornaríem. Ens enlluerna tanta bellesa.

IMG_0683

A dinar, ja de sortida de la ciutat en direcció a Alcázar de San Juan, dinem al restaurant Navas de Tolosa, a peu d’autopista A4. No per ser un local de carretera és dolent, ben al contrari, una senyora cuina, fins i tot cara. Arribem a Alcázar a la tarda. L’hotel, als afores del poble, és l’Intur. Molt bé. Piscina climatitzada. Net i polit, amb pàrquing gratuït i bon restaurant, on vam sopar. Molt recomanable. Passejada per Alcázar, torre del prior i estació del tren, i banyada a la piscina.

IMG_0690

IMG_0699

L’endemà sortim cap a Consuegra, per veure el turó dels molins i del castell, un clàssic, que mai no decep.

IMG_0727

Tot seguit fem via cap a Almagro, passant per les Tablas de Daimiel, que havíem visitat l’any passat per la mateixa època. La bella ciutat manxega ens rep amb els “Armaos” que desfilen a l’extraordinària plaça major. Visitem esglésies, convents i palaus. Dinem al Callejón de Germán a la Plaza Mayor.

IMG_0744IMG_0746IMG_0758IMG_0764

A la tarda, havent dinat, tornada a Alcázar… però no sense abans fer una parada al turó ple de molins de vent de Campo de Criptana. Sol ponent i llum daurada de la tarda… imagineu!.

IMG_0786IMG_0773

Abans d’anar a sopar a Alcázar encara dona temps d’arribar-nos a les llacunes que estan fora el poble. Quina sorpresa!. Eren plenes de flamencs, centenars de flamencs!. Més dels que mai hem vist enlloc!. A la nit processó i sopar a la pizzeria Las Cancelas. Increïblement bones pizzes i menjar italià. Un local que és un museu, amb un servei molt amable. El darrer dia no quedava més que tornar cap a casa. Però encara el destí ens tenia preparada una altra sorpresa agradable. En forma de restaurant. es diu el Molí, està a Puçol, al nord de València i fan uns arrossos, unes verdures, i uns postres de somni. Ara bé, no és barat!. Finalment arribàrem a casa, a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2016, Espanya