Sicília, Calabria i Nàpols, estiu 2022

Ruta des de Barcelona a Civitaveccia, en vaixell, i posteriorment a Roma, Palermo i Nàpols.

L’estiu de 2022, ja sense restriccions, vàrem anar a Itàlia, a Calabria, Sicília i Nàpols. Era el segon estiu que hi anàvem però aquesta vegada volíem veure allò que no vam visitar el primer viatge. Sortírem de Barcelona amb un vaixell de Grimaldi i arrivàrem a Civitaveccia l’endemà a la tarda-nit. Continuàrem ruta fins Roma on ens hostatjarem, molt bé, a l’hotel Rome Airport Inn, un petit B&B, un hotelet amb molt d’encant. Per sopar anàrem al restaurant l’osteria DER Pajata, a la Via del Faro, 234, a Fiumicino mateix. Un local senzill i molt casolà, sense luxes, però on es menja molt bé. Pizza i pasta. Al matí següent iniciàvem una de les etapes més llargues del viatge. Deixant de banda Roma, ja visitada moltes vegades, avancem cap a Salerno on arrivem a l’hora de dinar. Ho fem al centre de la ciutat, en una pizzeria de cadena, anomenada Enrico Porzio. Tot i ser un establiment de cadena, com hem dit, pas mal! En acabat un bany a la platja lliure de la sortida de Salerno… i cap a l’hotel. El nostre hotel a Salerno, com sempre, el Novotel Arechi, molt bé. L’endemà continuem ruta per arribar a Calabria. Dinem, de nou, a Falerna Marina, a l’estació del tren, en un restaurant familiar molt bo: Alla Stazione. Continuem camí cap a Tropea, una vila que ens va encantar. Ens va recordar Ciutadella de Menorca. Carrers estrets de pedra, amb esglésies i palaus. Una platja d’ensomni, amb sorra blancas i aigües turquesa, transparents. Situada damunt un penyal, dominant el mar, amb vsites a Stromboli. Rodejada d’una costa fabulosa, la Riviera de Capo Vaticano, amb cales i platjes de gran luxe, poc visitades.

Tropea platja. Foto: joanmolar

A Tropea vam dormir al B&B Don Carlo, al mig de la ciutat, molt bon lloc. I per sopar vam anar al Ristorante Pizzeria Porta Nova, també una molt bona opció. Allà ens varem quedar un parell de dies, necessaris per recòrrer els carrers amb encant del casc antic, visitar la catedral, o banyar-nos en aquelles platges cristal·lines.

Seguirem el nostre viatge cap al sur anat fins Villa San Giovanni per agafar el vaixell i passar a Sicília. Varem parar a dinar a la platja de Taormina. Vam obviar la ciutat i el seu teatre, bellissima, perquè feia uns anys la vàrem veure de dalt a baix. Optàrem per baixar a la platja de Mazzarò, banyar-nos a la seva zona lliure, petita fins a ser ridícula, i dinar al Lido La Pigna, molt digne per ser un lloc de platja. Continuem fins a Noto, bellíssima vila barroca que haviem vist de passada. Aquí ens allotjem tres nits a l’hotel Netum, un lloc fantàstic! S’imposava una visita nocturna a la ciutat, bellament il·luminada, i sopar al carrer, romántic,, a la Trattoria La Carretteria, la primera nit, o davant l’escenogràfic convent de Sant Francesco alla Immacolata, a la trattoria Giufà, les altres nits, A tots dos llocs bon menjar, molt recomanables.

Noto de nit. Foto: joanmolar

El matí següent vam fer una volta per les ciutats barroques del sud de Sicília: Ispica, Mòdica i Scicli. A Ragusa Ibla ja hi havíem anat uns anys abans. La que més ens va agradar fou Mòdica. Al migdia vam fer una banyada a la platja de Cava d’Aliga, preciosa. I per dinar, a la mateixa platja, al xiringuito Maracaibo, força bé. Nit a Noto, sopar a la Giufà, perfecte.

Mòdica. Foto: joanmolar

L’endemà anem cap a Siracusa. Ja l’havíem visitat però és una ciutat tan maca que val la pena veure-la diverses vegades. Vam dinar a la trattoria Il Cenacolo, al bell mig d’Ortígia, casc antic de Siracusa. No és el millor lloc però tampoc el pitjor. Tornada a Noto, sopar al Giufà i hotel.

Siracusa platja greco-romana. Foto: joanmolar

Tot seguit vam continuar el nostre viatge anant cap a Agrigento, per visitar els seus temples, preciosos. Aquell dia vam poder dinar i banyar-nos a la platja de San Leone. I allà mateix vam dinar al Xiringuito Bellavista, molt bé. Continuem la ruta fins arribar a Sciacca, el nostre destí. Per dormir hem escollit l’hotel Vittorio Emmanuelle. Molt bé, molt maco. Sciacca també és preciós, molt rural, antic, vintage. Per sopar vam anar a La Trattoria Vecchia Conza. Increiblement bona. Una passada.

Temple d’Agrigento. Foto: joanmolar

Des d’Sciacca vam decidir baixar fins Selinunte, per veure les restes arqueològiques… error greu. Allunyades, cares… vam marxar cap a la platja de la Pineta, bonica platja i bon restaurant a la mateixa sorra, del mateix nom. Vam intentar-ho per la costa. Massa lluny. Per l’interior, massa pols… al final ho vam aconseguir per la zona natural Foce Belice. Molt bé. El restaurant Pineta molt bo també. A la tarda tornada a Sciacca, amb llarga visita a la vila, esglèsies, museus…

Selinunte, platja de la Pineta. Foto: joanmolar

Deixem Sciacca el dia següent per anar a la capital de Sicília, Palermo. Ja hi havíem estat abans però no ens fa res tornar-hi una i altra vegada. És una ciutat que enganxa. Al matí vam anar a banyar-nos a la bonica platja urbana de Mondello. Fàcil aparcament en els garatges a l’aire lliure, pagant per dia. Dinar a un restaurant proper a la platja, a la zona antiga de pescadors, que es diu Marino. A Palermo ens allotjàrem a l’hotel Mercure.

Nàpols, quatro canti. Foto: joanmolar

Tots els dies següents els dedicarem a visitar aquesta bellíssima ciutat. Catedral, Martorana, Eremiti… un no acabar de fantàstiques esglésies, palaus, places, convents, oratoris… Vam dinar, i sopar, al restaurant Il Mirto e la Rosa. Fabulós!

En deixar Palerm fem via cap a Cefalú, una bellíssima ciutat medieval, amb una platja encantadora, y una catedral normanda amb mosaics molt bonics. Ens banyem i anem a dinar al restaurant Al Gabbiano, a peu de platja, molt bo! Continuem per anar cap a Messina i passar l’estret camí de Calabria i la seva capital Reggio.

Cefalu´ platja. Foto: Joan Molar

A Reggio Calabria vam reservar l’Hotel Mendiblu. Un gran encert. Al mig de la ciutat. Un encant. Després de visitar la ciutat vam anar a sopar a una pizzeria molt xula, Fratelli la Bufala Reggio, pizza boníssima. Havíem reservat un altre lloc, prop del mar, però feia molt vent i ens van donar una taula horribe. L’endemà vam fer una sortida a visitar la bonica ciutat medieval de Scilla, magnífica, on ja havíem estat i dormit, amb una platja guapíssima, de picons. Però estava tot petat. No hi havia aparcament. Per això vam continuar fins el petit poblet de Favazzina, a tocar. Vam aparcar, ens vam banyar en una platja molt neta i vam dinar, bé, en un xiringuito de platja, el Lido Nausica. Tornada a Reggio, a l’hotel, al restaurant Fratelli…

Spiaggia di Favazzina. Foto: Joan Molar

El dia següent calia anar retornant cap al nord. Vam agafar l’autopista, amb molta calor, i vam pujar fins arribar a prop de Salerno, a Battipaglia, a la platja, a banyar-nos i dinar al restaurant del Lido El Sombrero. De patacada, de platja, però acceptable. Vam seguir cap a Nàpols, on havíem encarregat una habitació a la Dimora El Duomo, un B&B, bonic i cuidat, al bell mig de la ciutat.

Després d’aparcar el cotxe lluny, i de passejar per la ciutat, vam acabar sopant en una pizzeria fantàstica, Imperatore 1906. Tant ens va agradar que hi vam tornar cada nit.

Pròcida port. Foto: Joan Molar

L’endemà vam anar d’excursió a les illes. Primer a Pròcida, i després a Ischia. Pròcida és bellíssima, amb les seves cases de colors. Petita i assequible. Vam banyar-nos en una platja no gaire bonica. Per dinar vam anar a Ischia. Ho vam fer al port, al Ristorante Pizzeria Fratelli La Bufala by Giardini di Enzo. Força bé. En acabat vam voler agafar un bus per anar a veure el bonic Castello Aragonese d’Ischia. No vam baixar on tocava i vam fer una volta en bus. Tornada a Nàpols, estada a la Dimora Duomo y sopar a l’Imperatore 1906.

Carrer a Spacca Nàpoli. Foto: Joan Molar

L’endemà tocava Nàpols mateix, que no te l’acabes. Museu Arqueològic, una passada, esglésies, convents… Vam dinar al famós restaurant Januarius, que a nosaltres no ens va agradar gaire. Tarda de continuar visites fins esgotar-nos. Dormir al Dimora, sopar al Imperatore.

Spiaggia di Sant Agostino a Gaeta. Foto: Joan Molar

Sortim de Nàpols camí del Port de Civittaveccia. El viatge s’ha acabat. Però encara volem fer una darrera banyada en terres italianes. Fa molta calor. Parem, prop de Roma, a la magnífica platja de Sant Agostino, ja passat Fòrmia i Gaeta. Allà vam aparcar el cotxe sota l’ombra dels pins del Pinea Park i vam banyar-nos a les aigües ben netes de Sant Agostino. Per dinar, a la mateixa platja, davant el mar, vam escollir un xiringuito vingut a més: Usodimare & Mino on The Beach. Tornada al pàrking Pinea Park, una dutxa calenta i cap al port a cercar el vaixell. Escollim la ruta més llarga, pels Castelli Romani. Hi ha temps. Carreteres suggerents i bonics pobles. L’any que hi haura un altre estiu!

Camí a Grècia, estiu 2018

Aquest estiu vam decidir anar a Grècia, en cotxe, travessant el mar. Vam sortir de Barcelona, en el vaixell Cruise Barcelona, i vam arribar a Civittaveccia, port de Roma, l’endemà a la tarda. Aquesta vegada la piscina era oberta i el viatge es va fer més divertit!

No vam reservar hotel a la ciutat eterna. Vam anar a Frascati, una gran elecció… Està prop de Roma, a 10 km. y molt ben comunicat. A més es troba en una zona muntanyosa, dominant la ciutat papal. Allà fa molta menys calor, es molt més soportable. En el centre d’aquesta vila medieval i renaixentista hi ha l’Hotel Colonna, on vam dormir, just al costat de la catedral. L’estació del tren a Roma está propera i en surt un tren cada hora. Vam sopar a la Trattoria Piave, local senzill, però amb molt bona cuina, que te una terrassa exterior en una plaça. Ideal!. A Frascati no hi ha grans cosesa a veure, però el casc antic te gràcia, amb la catedral, els palaus i els jardins de Vila Torlonia.

L’endemà vam agafar el tren per fer una volta per Roma. Calorosa però gratificant. Vam dinar, una altra vegada, en el restaurant Miscellania, molt bé, i bé de preu. Santa Maria Maggiore, San Pietro in Víncoli, amb el Moises de Miquel Àngel, Coliseu, Arc de Constantí, Columna Trajana, la Roma Barroca també: Piazza Navona…

Tornada a Frascati, sopar a la Trattoria Piave i dormir a l’Hotel Colonna. L’endemà sortirem de Frascati cap a la Puglia. Paràrem a dinar a Candela, un poblet molt petit, a tocar d’autopista. Vam menjar al restaurant La Rosa dei Venti, pujant al poble. Senzill però bé i barat. Tenen habitacions també. Seguirem fins a la ciutat medieval de Conversano, on ens hostatjarem a l’Hotel Corte Altavilla, gran luxe, el millor que hem estat mai, tot i que a bon preu. La ciutat és molt bonica, com tota la regió. Amb una catedral normanda, un castell aragonès i carrers amb molt d’encant.

A la tarda encara tinguerem temps de baixar fins a Polignano al Mare, un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i cales rocoses. Feia vent i mala mar, llàstima.

Sopàrem a Conversano, al mateix restaurant de l’hotel, a la terrassa, amb vistes. L’endemà sortírem cap a Alberobello, poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos.

Seguirem cap a la platja, feia molta calor i acabàrem a San Petro in Bevagna, al restaurant Miramare, a tocar de l’aigua. Gens malament, molt recomanable.

Seguidament tornàrem a Conversano, a sopar i dormir al nostre hotel. L’endemà era dia de marxa cap al port de Bríndisi per agafar el vaixell “Corfú” de Grimaldi Lines, cap a Igoumenitsa, a Grècia. Sortírem a la una del migdia del port d’aquesta ciutat de la Puglia. A les nou de la nit arribàrem a la ciutat grega després d’haver vorejat llarga estona la costa d’Albània i la illa de Corfú.

Aquella nit, ja molt tard, el senyor Pablo dels apartaments Paradosi ens va preparar un senzill i suculent sopar grec, quan passaven de les onze. L’allotjament era molt familiar, sense luxes, però net i ens vam sentir com a casa. L’endemà vam decidir explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, prop de poble de Sivota, on ens vam banyar. El matí va acabar a Parga, bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. Vam nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia.

Aquí vam dinar al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte. Tornada a la tarda, després d’un altre bany, als apartaments Paradosi, sopar allà mateix. El dia següent marxem cap a Corfú. Agafem el vaixell, sense el cotxe. Arribem al port de l’illa al migdia. Prenem un bus i ens perdem pels carrers de la capital, bellíssima, amb cases de colors pastel. No dona temps de veure més. A la tarda, havent dinat en un restaurant boníssim i molt recomanable que es diu Aegli. De luxe i bé de preu. Fantàstic!.

De tornada a Igoumenitsa vam anar a acabar el dia, i a veure’s pondre el sol, a la magnífica platja de Drepanos. Sopar a l’hotel i dormir.

El dia que seguia era el del comiat del senyor Pablo i els seus fills. L’hora de dir adéu a Igoumenitsa per anar al Peloponès, a Loutra Killinis. Vam travessar la Grècia continental, amb parada a l’illa de Lefkada, i vam dinar a Messolonggiu, al restaurant Arkontico. Fantàstic, dels millors on hem estat. A la tarda travessàrem el pont de Antirio i vam arribar al resort Ionian Beach. El lloc és molt bonic, un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I no gens car!.

Vam sopar al restaurant del càmping veí, regentat per grecs però ple d’alemanys. Senzill però bé de preu i suculent. L’endemà vam anar a l’illa de Zakynthos, Zante i vam cercar la platja del naufragi, sense trobar la manera d’arribar-hi. Els esforços vam ser recompensats amb la troballa de la cala de Porto Vromi, petita, esplèndida, en un entorn verge. I era des d’aquesta cala des d’on surten els vaixells al naufragi, però no va fer cap falta anar-hi. Era el paradís!

Allà no hi havia ni restaurant i, per això vam pujar fins al poblet de Anafonitria, per dinar al restaurant Ταβέρνα “Ο Γιώργος”. Molt bé. Molta gent, turística, però bona teca i servei. Al costat hi havia un monestir de gran devoció a l’illa, que vam visitar, així com la catedral de Zante.

De tornada encara ens va donar temps de fer una remullada a la platja llarga de Loutra Killinis, espai natural verge, on la sorra és tan fina que vaig poder fer un “mómio”.

Dormir al resort Ionion Beach i sopar a la taberna del càmping veï. L’endemà tocava un dels plats forts de la sortida: la visita a Olimpia. No ens va decebre. Son ruïnes però cal veure-les, sobretot l’estadi, molt ben conservat.

I el museu, una passada. Sobretot l’Hermes de Plaxítelles.

Per dinar vam buscar lloc al pintoresc port de Katakolo, on atraquen els creuers per anar a Olímpia, però estava sobresaturat de gent, i era molt turístic. Vam allunyar-nos d’allà i, finalment, trobarem un restaurant anomenat Axilleion, en una platja paradisíaca, Kourouta. Menjar a peu d’aigua. Plats típics, molt bons. Vam banyar-nos abans i després de dinar.

I de tornada, abans de sopar i dormir, una nova banyada a la platja del Ionian Beach mentre el sol anava a la posta, pura fantasia!.

Tornava a ser temps de canviar de lloc, per poder veure l’altra costat del Peloponès, el que dona al mar Egeu. Vam creuar-lo per anar a Loutra Elenis, prop de Corint. Però abans vam desviar-nos una mica per visitar la increible ciutadella de Micenes, amb les tombes, els cercles, l’acròpolis i la famosa porta dels lleons. Feia molta calor, 39 graus, però es va suportar i ens va meravellar.

Vam arribar a destí a l’hora de dinar. Ho ferem a la platja del poble, al restaurant Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna grega espectacular, tan arran d’aigua, tan a tocar de mar, que les potes de les cadires eren dins l’Egeu. Menjar molt bo.

A la tarda vam anar als Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns apartaments amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius.

Banyada a la petita cala, sopar al mateix restaurant del dinar, amb l’encant de la nit i el mar tocant els peus i dormir. El dia següent marxàvem cap a Epidaure, amb el seu impressionant teatre i cap a l’illa de Poros. El teatre valia la pena. Cal veure’l. També hi ha un petit museu, molt antiquat en les formes!.

L’illa de Poros, 40 kms més enllà, és una cucada. Poros vila desplega les cases blanques, quasi ciclàdiques, turó avall fins el canal que la separa de Gàlatas. Vam banyar-nos en una platgeta petitona i vam agafar el caique, una barqueta, per anar a dinar a Poros. Ho vam fer al restaurant taberna Rota, molt bé, fantàstic. Acabat el dinar vam fer una passejada pels carrers blancs de Poros abans d’agafar la barca per retornar a Loutra Elenis.

Arribats a l’hotel encara va donar temps d’una nova capbusada en les aigües cristal·lines.

Sopar al mateix restaurant de sempre, dormir al Mirella Studios i pensar que, l’endemà, havíem d’anar a Atenes!. I vam anar en tren, molt cómode, des de l’estació de Kineta, un poble de la costa. Vam intentar pujar a l’Acròpolis però hi havia molta cua per treure els tiquets i vam renunciar. Vam veure l’església de la Metamòrfosi. En passar per l’antiga àgora, al museu, vam veure un bitllet combinat i el vam comprar. Així ens vam estalviar la cua!. L’Acròpolis, com sempre, impressionant.

Per dinar vam baixar a Plaka. Vam agafar taula al restaurant Efcharis, un dels millors d’Atenes. Fantàstic, bé de preu, poc turístic, al mig de Plaka, a tocar de Monastiraki!. A la tarda visita al Theseion, bonic temple grec ben conservat i a Plaka: mercat, mesquita, esglésies i catedral. Tornada en tren.

Ens banyarem de nou a la nostra cala, baixarem al poble a sopar arran de mar, i ens acomiadàrem de Loutra Elenis. Marxàvem cap a Igoumenitsa de nou, a cercar el vaixell d’Itàlia.

El dia següent creuàrem de nou Grècia, travessàrem el canal de Corint i el pont de Rio per anar a Ioanina, bella ciutat, en mig de muntanyes, a tocar d’un llac, capital de l’Èpir. Dinàrem al restaurant Anthrax, un grill molt xulo. Carn a la brasa. Havent dinat visita a la ciutadella turca, amb la mesquita d’Aslan Patxà.

Abans d’anar a Igoumenitsa va donar temps de parar a Dodoni, un jaciment arqueològic molt guapo on hi ha un teatre més mal conservat que el d’Epidaure, però molt xulo.

I també vam poder tornar a la platja de Drepanos a banyar-nos a la posta de sol, abans d’anar a sopar al restaurant Amvrosia, a Igoumenitsa, a tocar del port. Embarcarem cap a Bríndisi, en el vaixell de nit, i vam arribar l’endemà al matí, ben d’hora a la ciutat italiana.

Acabats de desembarcar ens dirigim cap a Lecce, meravellosa ciutat barroca de la Puglia. Ens van encantar els seus carrers, esglésies, palaus, catedral i monuments romans.

Anem ara cap al mar, a banyar-nos una mica i a dinar. Ho fem a la platja del Canne, bellíssima, a Gallípoli. Anem a menjar a l’Ulivo Bianco, bonic restaurant. A la tarda repetim remullada abans de marxar cap a la vila de Matera, a la Basilicata, el nostre destí.

A Matera ens esperaven ja els propietaris del Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Aquesta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers, esglésies, cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Havent sopat al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula, vam tornar a recòrrer els carrers de la vila.

Vam deixar Matera per anar-nos apropant de nou a Frascati, a Roma i al vaixell de tornada a casa. Vam parar a dinar a Salerno, ciutat maca, vella coneguda nostra, on hem estat altres vegades. Ho vam fer a l’Angolo Massuccio, restaurant de cuidada cuina. A Frascati vam dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna, i vam sopar al mateix restaurant: la trattoria Piave.

L’endemà vam deixar Frascati per exhaurir el nostre darrer dia a Itàlia, i a les vacances. Pujàrem cap a Viterbo, bella ciutat medieval del Lazio, amb el palau dels papes, carrers medievals, esglésies, places i palaus.

Dinàrem a Viterbo mateix, a la Taberna Etrusca, bon restaurant. A la tarda encara tinguèrem temps d’anar a la platja, a Tarquínia, a veure si fèiem una darrera banyada al mar Tirrè, però l’aigua estava molt bruta i revoltada, havia plogut a la nit i feia molt vent. Així que decidírem voltar per la Tarquínia medieval, bonica.

A la nit vam agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Salerno 2011

El curs escolar 2010-2011 el govern va decretar una setmana de festa durant el mes de febrer de 2011. Era la Setmana Blanca. La única que hi ha hagut a Catalunya. Els nens tenien festa i vam marxar a la Campània, a Itàlia, per veure Nàpols i Pompeia. Vam agafar el vaixell de la linia Grimaldi fins a Roma. En arribar vam dormir a l’hotel Novotel Roma La Rústica, a les afores de la ciutat eterna, un bon hotel per a les famílies. L’endemà vam sortir camí de Nàpols. Pel camí vam parar a l’abadia de Casamari, bell exemple de monestir cistercenc. I també a Caserta, on vam dinar i vam visitar el magnífic palau reial borbònic, amb les seves estances i els grans jardins i parcs. Vam dinar al Jolly Hotel, que avui dia és l’Hotel Royal Caserta. S’hi menja bé, amb un menú molt arreglat, preu per qualitat.

De seguida vam arribar a Salerno, una ciutat diferent, moguda, divertida, una mica canalla, que ens encanta. Ens vam allotjar a l’Hotel Novotel Salerno, als afores de la ciutat, modern, bé de preu, habitacions familiars. Vam sopar al mateix hotel. Era fosc i tard. El dia següent el vam dedicar a visitar la meravellosa costiera amalfitana, que és realment tan bonica com diuen. Ciutats com Ravello, amb la catedral normanda i el palau, deliciós per les vistes. O Amalfi, ciutat marinera medieval, amb la seva catedral, el claustre del paradís, romànic exòtic, i el seu casc antic.

Catedral de Ravello. Normanda.

Palau de Ravello. Vistes damunt la Costiera Amalfitana.

Amalfi: catedral, claustre del paradís i vista de la ciutat. A Amalfi vam dinar en una divertida pizzeria i trattoria del poble antic, en un dels carrers blancs de calç, amb voltes i túnels. Es diu Al Teatro. Ens va agradar.

El dia següent vam anar a Pompeia i Herculano, dues ciutats romanes precioses, molt ben conservades, som més que unes simples ruines, com si acabessin de ser destruides pel Vesubi. Vam dinar a Herculano, en una trattoria propera a les excavacions, anomenada Tubba Cattuba, molt bona!.

A la tarda vam anar a Nàpols, una ciutat que enganxa, encara que és plena de brutícia, amb un ambient sòrdit, fins i tot perillòs. Però, a canvi, si sou valents, coneixereu una ciutat molt festiva, mediterrània, diferent, molt original, plena de grans monuments, palaus, esglésies…

Un cop vist Nàpols retornem a l’hotel, al Novotel de Salerno, on vam sopar.

L’endemà marxem camí de Sorrento, on agafem una barca cap a la illa de Capri. Una illa molt maca, amb paisatges d’ensomni. Vam dinar a la mateixa plaça del poble principal, prop de la parada del bus, al restaurant Casa Isidoro, a Capri centre, a tocar de la plaça, a Via Roma, 17.  Per tornar al port vam baixar a peu, entre els patis de tarongers i llimoners, pel camí estret i humit que fa drecera. Una delicia!.

De tornada fem, de nou, la costiera amalfitana, des de Sorrento a Salerno, parant una estona al bell poble de Positano, amb unes platges molt boniques. Sopar i dormir al Novotel de Salerno.

Arribem al darrer dia. Abans d’abandonar Salerno fem una darrera visita a la ciutat, a la seva catedral, i veiem també unes excavacions arqueològiques molt guapes.

Sortim cap a Roma, cap al port de Civittaveccia, per prendre el vaixell cap a Barcelona. Parem un moment a dinar a Montecassino, l’abadia benedictina. Edifici barroc, molt restaurant, interessant però no bonic. Vam dinar al poble de Cassino, al restaurant de l’Hotel Alba, a l’Antica Trattoria de Mario, a la Via Vagni, just a l’entrada.

Continuem ruta cap al port de Roma però tornant a parar a la bellíssima ciutat medieval d’Anagni, amb una catedral romànica i una cripta plena de frescos, impresionant!.

A la nit vam agafar el vaixell de Grimaldi i, a la tarda del dia següent ja erem a Barcelona!.

Sicilia, estiu 2016

L’estiu de 2016 agafàrem el vaixell de la línia Grimaldi que va a Civittaveccia, prop de Roma, per fer una ruta per Nàpols, Calàbria i Sicília. Sortírem amb molt de retard, i arribàrem a Roma, a l’hotel Novotel la Rústica, encara més tard.

Havíen tancat la cuina i ens vam haver de comformar amb uns entrepans, cars. L’endemà sortírem cap a la bella ciutat normanda de Salerno, on ja havíem estat. Paràrem a dinar a Caserta, just davant del palau reial, a l’antic Jolly Hotel on ja vam dinar el 2009, ara reconvertit en el Hotel Royal Caserta. El cambrer, però, era el mateix, un home amable i el menjar estava molt bé.

El Novotel de Salerno també està molt bé, però una mica als afores. Visitàrem Salerno a la nit i sopàrem a la pizzeria La Smorfia, molt bé, molt recomanable.

El dia següent anàrem a fer un volt per la costa sud de Salerno, cap a les millors ruïnes gregues del món, amb temples més ben conservats que els de la pròpia Grècia: Paestum!.

I en acabar vàrem anar a banyar-nos a Castellabate, vila bellíssima de la comarca del Cilento, on dinàrem al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar, guapíssim, inoblidable. Mireu quin paisatge, mireu quines aigües!.

A la tarda tornada a banyar i de nit retorn a l’hotel Novotel de Salerno. Per sopar, aquesta vegada, un típic ristorante de la Campània, especialitats regionals, fabulòs: l’Angolo Massuccio. I, l’endemà continuem camí, cap a la Calabria. Dinem a Falerna Marítima, al ristorante alla Stazione, bons plats regionals, sobretot peix i marisc, preparat amb cura per la senyora de la casa, una veritable mamma!. Continuem ruta per fer nit a Scilla, un poble dalt d’un penyal, a l’estret de Messina. Aigües blau turquesa, carrers estrets, una delicia intocada pel turisme. L’Hotel Scilla, sense estar malament, no va complir les nostres espectatives. El poble sí!.

El dia següent travessàrem l’estret amb les naus de la companyía Caronte, ràpid i fàcil, i passant per Messina feiem cap a la incomparable Taormina, amb les seves vistes sobre l’Etna i les platges de l’est de Sicília.

A Taormina dinàrem en una trattoria i pizzeria molt moderna, a tocar de la Catedral, molt bé de preu, el Da Cristina, Via Strabone 2. A la tarda arribàrem per fi a la nostra destinació: Acireale, un poble gran a tocar de Catània, (uns 10 kms), però no exempt d’encant. L’hotel era l’Ibis Styles, modern, molt bé, cómode i recomanable. A la tarda a la platja, a Capo Moulini, sorra negra, platja popular, un xic bruta la sorra. A la nit anàrem a sopar a una pizzeria davant del teatre d’Acireale: Veccio Teatro. Gran pizzes al forn de llena, grans plats de pasta, una mica a l’engròs, però a preus ridículs.

L’endemà visitàrem Catània. Els aparcacotxes de la màfia fan bé la seva feina. Hores per un parell d’euros en un lloc cèntric, cotxe vigilat. Vam fer la catedral barroca, places i carrers preciosos, el mercat pintoresc del peix i el delicat monestir de Sant Benedetto amb l’escala degli angeli. Migdia visitant l’Etna i els Crateri Silvestri, i dinar al restaurant del mateix nom, per oblidar. Tornada a Acireale i sopar al Veccio Teatro. Per cert, Acirelae estava de festa, amb els carrers il·luminats.

L’endemà sortírem cap a Siracusa, la bella ciutat grega, rodejada de mar i muralles. Visitàrem la catedral, dinàrem, molt bé a la pizzeria Schiticchio, al cor de la ciutat. Havent dinat anàrem a banyar-nos al peu de les muralles.

Aquella nit, de nou a Acireale, vàrem canviar el lloc de sopar en trobar el millor restaurant de Sicilia: U Puttusu, genial, autèntic, increible trattoria siciliana. Super recomanable. Un grup folklòric de la terra vingué a les taules. Nit inoblidable.

L’endemà creuàrem l’illa camí de Ragusa Ibla, preciosa vila barroca i també visitàrem Noto, una altra joia del barroc mundial, amb la seva catedral. A la tarda platja a Marina di Noto, tornada a Acireale i nou sopar a U Putussu.

El dia següent deixàrem Acireale per travessar l’illa en direcció Palermo, no sense abans parar al centre per descobrir la ciutat de Piazza Armerina i les excavacions de la domus romana del Casale, patrimoni de la humanitat. No es pot explicar en paraules aquesta meravella de sales plenes de mosaics. Piazza Armerina és bonica també, una ciutat medieval agrupada en un trró al voltant de la seva catedral. Vàrem dinar a la Trattoria Al Goloso, a la Via Garao, fantàstic!.

A Palermo, una ciutat espectacular, varem dormir a tocar del port, a l’Ibis Styles. Molt bé. Durant aquella tarda, i l’endemà, tot un dia, ens vam dedicar a recòrrer la bellessa d’aquesta vila única: capella palatina, martorana, oratoris… increible. Art arreu!.

A la tarda varem anar fins Mondello, una platja fabulosa no lluny de Palermo. A nit sopàrem al restaurant de l’hotel. Bé, sense més. Les altres nits sopàrem prop de l’hotel, a la trattoria I Compari, pasta molt bona, peix fresc, plats de mercat, a preus molt baixos. Molt recomanable. L’antiga Foccaceria de San Francesco fou el lloc on vàrem dinar. Un self-service molt bo. Taules a fora, servides, per a turistes, i taules dins on t’has de buscar la vida per els locals.

Des de Palermo fèrem un parell de sortides interessants cap a Monreale, patrimoni de la humanitat per la seva catedral amb mosaics i el seu claustre, a Segesta, amb un bonic temple grec, Erice, vila medieval dalt d’un turó elevadíssim i, a la tarda a la platja de San Vito lo Capo, xula també. Dinàrem a Erice, al Monte San Giuliano, un restaurant típic sicilià, clàssic, muntat dins una antiga casa pairal, amb un pati amb molta ombra, i salons interiors de pedra vista. Bé.

L’endemà marxàvem de Palermo camí de Milazzo, però amb parada a Cefalú, per veure el seu casc antic medieval i la seva catedral. Difícil arribar-hi, molt de trànsit, i molta gent. Aparcar impossible. Seguírem camí cap a la meravellosa platja de Tíndari s’estén ben solitària a la costa nord de Sicília, entre Milazzo i Cefalú.  Vam dinar molt bé a la platja de Tindari, al restaurant anomenat Lido Belvedere, a la mateixa sorra, just davant d’on surten les barques que transborden la gent a la punta de la banya. Bon aparcament davant mateix del local. A la tarda, després de la banyada, arribàrem a Milazzo, a l’hotel Le Formiche.

Milazzo no és la ciutat més bonica de Sicilia, ni tan sol una de les més boniques. Però és el port natural d’embarcament cap a les illes Eòlies, i aquestes si que son fabuloses. Nosaltres vàrem anar a Vulcano. Per dinar a Vulcano varem anar a la Cantina Stevenson. No és el millor de l’illa, ni del port, segur, però van ser amables i les pizzes eren bones. Aquellues nit sopàrem bé, al Tritone, una pizzeria, un restaurant a tocar de la Tonnara, la bella platja de Milazzo. Le Formiche, és un híbrid entre casa rural, hotel amb encant i bed&breakfast.

Era l’hora de deixar Sicília i empendre el llarg camí de tornada cap a Roma i cap a casa. Passàrem de nou a la Calàbria, dinàrem a l’Hotel Regina, a peu d’autopista, dins el parc natural del Pollino. I, finalment de nou a Salerno, on dormirem, de nou, al Novotel. I sopàrem a l’Osteria de l’Angolo Massuccio, molt bé.

Una visita a Nàpols, cristo velato, Santa Chiara, Gesú Novo, Spaca Napoli… amb dinar a la fantàstica Pizzeria Donna Sofia, a la Via Tribunali. Tornada a Salerno, amb sopar a la Smorfia, una vegada més, molt bé. I continuem viatge a Roma, on vàrem passar un parell de dies allotjats al Novotel la Rustica, som reincidents!. Era diumenge i vam entrar en cotxe a la ciutat, i aparcàrem bé, sense problemes. Vam dinar a una pizzeria a tocar del Panteó, anomenada Miscellania, alegre i simpàtica.

L’endemà, amb metro, ens ferem la resta de Roma, dinant al Pastaio, una pizzeria i trattoria informal. Pas mal!.

De Roma a Civitaveccia, a agafar el vaixell cap a Barcelona.