Tag Archives: esglesies

Europa, estiu de 2006

A mitjans de juliol vam sortir de Barcelona, camí de Narbona on vam dinar a la Cafeteria Casino del supermercat Geant de l’entrada sud, un lloc habitual nostre. Un self service barat i bo. Apanyat i bé de preu. Self-service. Vam seguir per dormir a Avignon, a l’hotel B&B a Le Pontet.

També molt bé. L’endemà vam continuar fins el poblet d’Arbois, on vam sopar al restaurant Le Bistronome, al costat del riu i dormir al càmping.

El dia 18 de juliol vam seguir endavant amb la ruta fins a Mulhouse, bonica ciutat alsaciana, on vam dinar en un Casino Cafeteria als afores. A la tarda vam visitar Colmar i vam arribar-nos a Strasbourg, que també vam visitar i on vam dormir en un altre hotel B&B.

El 19 de juliol passarem a Alemanya travessant la Selva Negra. Paràrem a Überlingen, preciosa població a la riba del llac Bodensee. Allà vàrem dinar en un NordSee, cadena de restaurants de peix. Barat i bo. A la tarda vam anar fins a Lindau, meravellosa vila medieval del mateix llac.

Vam dormir a Isny, a l’hotel Gasthof Hirsch. Tot i que molt senzill no vam estar malament. El dia 20 vam anar a Fussen, als Alps, per veure els castells del rei Lluís de Baviera. El de Neuschwanstein estava ple i vam visitar el de Hohenschwangau, que no és el més turístic.

A l’hora de dinar vam anar a l’església de Wies, barroc d’alta qualitat.

Vam menjar al restaurant de l’aparcament, el Moser. A la tarda vam anar a navegar pel llac Eibsee, on Hitler havia tingut el seu refugi, al peu del Zuggspite als Alps de Baviera. Per dormir vam anar a l’Hotel Guggemos, a la vora del llac Tegernsee, meravellós, avui dissortadament tancat. L’endemà vam anar cap al llac Koningsee, on vam agafar una barca fins la Kirche St. Bartholomä, bonica capella al mig del llac i al peu de les muntanyes. Allà vam dinar al restaurant de la mateixa capella.

Vam anar a dormir a Salzburg, a l’hotel Junior. Vam baixar en trolebús a sopar. Ho vam fer en un altre NordSee, i vam assistir a un fantàstic concert de música barroca en una església del centre de Salzburg. Bé de preu, senzill però molt agradable.

Un cop visitada la bella ciutat natal de Mozart marxàrem cap a Innsbruck, parant a dinar a Sankt Johann in Tirol, al cor dels Alps austríacs, al restaurant de l’Hotel Post, un lloc de luxe, a la plaça major del poble. Després d’admirar l’església, barroca i bonica, baixàrem cap a Innsbruck, on sopàrem i fèrem nit a l’Hotel Kranebitterhof, als afores, molt bé.

El dia següent sortim d’Innsbruck cap a Suíssa, parant a la magnífica abadia de Stams, on dinem en el restaurant del costat.

Seguim cap a Feldkirch, bonic poble medieval austríac, on visitem la plaça major. Passem la frontera i visitem l’abadia barroca de Sankt Gallen, i anem a dormir a Alemanya, a la ciutat d’Allensbach am Bodensee, a l’Hotel garni Amsee, bé, senzill.

L’endemà anem a veure les impressionants cataractes del Rhin, espectaculars, i seguim cap al llac Titisee, al cor de la Selva Negra.

Baixem Friburg i travessem la frontera francesa, en direcció Besançon, per acabar dormint al poblet de Maîche, al costat de la frontera Suíssa de nou, en un càmping anomenat Le Saint Michel, molt maco. Va ser la darrera vegada que hem anat en tenda de campanya pel món. El dia següent passem a Suissa i anem a Lausanne, on visitem la catedral. Continuem cap a Martigny per entrar de nou a França camí de Chamonix. Dormim a l’Hotel les Lanchers, molt bé. A Chamonix vam estar-hi dues nits. Vam aprofitar el dia de descans per agafar el tren i arribar-nos Vallorcine on vam dinar al restaurant de l’estació, dit L’Arrêt Bougnette, molt bo i recomanable.

El darrer dia vam fer la ruta Chamonix a Barcelona tot dret de tornada.

Deixa un comentari

Filed under 2006, Alemanya, Europa, França

Camí a Grècia, estiu 2018

Aquest estiu vam decidir anar a Grècia, en cotxe, travessant el mar. Vam sortir de Barcelona, en el vaixell Cruise Barcelona, i vam arribar a Civittaveccia, port de Roma, l’endemà a la tarda. Aquesta vegada la piscina era oberta i el viatge es va fer més divertit!

No vam reservar hotel a la ciutat eterna. Vam anar a Frascati, una gran elecció… Està prop de Roma, a 10 km. y molt ben comunicat. A més es troba en una zona muntanyosa, dominant la ciutat papal. Allà fa molta menys calor, es molt més soportable. En el centre d’aquesta vila medieval i renaixentista hi ha l’Hotel Colonna, on vam dormir, just al costat de la catedral. L’estació del tren a Roma está propera i en surt un tren cada hora. Vam sopar a la Trattoria Piave, local senzill, però amb molt bona cuina, que te una terrassa exterior en una plaça. Ideal!. A Frascati no hi ha grans cosesa a veure, però el casc antic te gràcia, amb la catedral, els palaus i els jardins de Vila Torlonia.

L’endemà vam agafar el tren per fer una volta per Roma. Calorosa però gratificant. Vam dinar, una altra vegada, en el restaurant Miscellania, molt bé, i bé de preu. Santa Maria Maggiore, San Pietro in Víncoli, amb el Moises de Miquel Àngel, Coliseu, Arc de Constantí, Columna Trajana, la Roma Barroca també: Piazza Navona…

Tornada a Frascati, sopar a la Trattoria Piave i dormir a l’Hotel Colonna. L’endemà sortirem de Frascati cap a la Puglia. Paràrem a dinar a Candela, un poblet molt petit, a tocar d’autopista. Vam menjar al restaurant La Rosa dei Venti, pujant al poble. Senzill però bé i barat. Tenen habitacions també. Seguirem fins a la ciutat medieval de Conversano, on ens hostatjarem a l’Hotel Corte Altavilla, gran luxe, el millor que hem estat mai, tot i que a bon preu. La ciutat és molt bonica, com tota la regió. Amb una catedral normanda, un castell aragonès i carrers amb molt d’encant.

A la tarda encara tinguerem temps de baixar fins a Polignano al Mare, un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i cales rocoses. Feia vent i mala mar, llàstima.

Sopàrem a Conversano, al mateix restaurant de l’hotel, a la terrassa, amb vistes. L’endemà sortírem cap a Alberobello, poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos.

Seguirem cap a la platja, feia molta calor i acabàrem a San Petro in Bevagna, al restaurant Miramare, a tocar de l’aigua. Gens malament, molt recomanable.

Seguidament tornàrem a Conversano, a sopar i dormir al nostre hotel. L’endemà era dia de marxa cap al port de Bríndisi per agafar el vaixell “Corfú” de Grimaldi Lines, cap a Igoumenitsa, a Grècia. Sortírem a la una del migdia del port d’aquesta ciutat de la Puglia. A les nou de la nit arribàrem a la ciutat grega després d’haver vorejat llarga estona la costa d’Albània i la illa de Corfú.

Aquella nit, ja molt tard, el senyor Pablo dels apartaments Paradosi ens va preparar un senzill i suculent sopar grec, quan passaven de les onze. L’allotjament era molt familiar, sense luxes, però net i ens vam sentir com a casa. L’endemà vam decidir explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, prop de poble de Sivota, on ens vam banyar. El matí va acabar a Parga, bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. Vam nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia.

Aquí vam dinar al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte. Tornada a la tarda, després d’un altre bany, als apartaments Paradosi, sopar allà mateix. El dia següent marxem cap a Corfú. Agafem el vaixell, sense el cotxe. Arribem al port de l’illa al migdia. Prenem un bus i ens perdem pels carrers de la capital, bellíssima, amb cases de colors pastel. No dona temps de veure més. A la tarda, havent dinat en un restaurant boníssim i molt recomanable que es diu Aegli. De luxe i bé de preu. Fantàstic!.

De tornada a Igoumenitsa vam anar a acabar el dia, i a veure’s pondre el sol, a la magnífica platja de Drepanos. Sopar a l’hotel i dormir.

El dia que seguia era el del comiat del senyor Pablo i els seus fills. L’hora de dir adéu a Igoumenitsa per anar al Peloponès, a Loutra Killinis. Vam travessar la Grècia continental, amb parada a l’illa de Lefkada, i vam dinar a Messolonggiu, al restaurant Arkontico. Fantàstic, dels millors on hem estat. A la tarda travessàrem el pont de Antirio i vam arribar al resort Ionian Beach. El lloc és molt bonic, un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I no gens car!.

Vam sopar al restaurant del càmping veí, regentat per grecs però ple d’alemanys. Senzill però bé de preu i suculent. L’endemà vam anar a l’illa de Zakynthos, Zante i vam cercar la platja del naufragi, sense trobar la manera d’arribar-hi. Els esforços vam ser recompensats amb la troballa de la cala de Porto Vromi, petita, esplèndida, en un entorn verge. I era des d’aquesta cala des d’on surten els vaixells al naufragi, però no va fer cap falta anar-hi. Era el paradís!

Allà no hi havia ni restaurant i, per això vam pujar fins al poblet de Anafonitria, per dinar al restaurant Ταβέρνα “Ο Γιώργος”. Molt bé. Molta gent, turística, però bona teca i servei. Al costat hi havia un monestir de gran devoció a l’illa, que vam visitar, així com la catedral de Zante.

De tornada encara ens va donar temps de fer una remullada a la platja llarga de Loutra Killinis, espai natural verge, on la sorra és tan fina que vaig poder fer un “mómio”.

Dormir al resort Ionion Beach i sopar a la taberna del càmping veï. L’endemà tocava un dels plats forts de la sortida: la visita a Olimpia. No ens va decebre. Son ruïnes però cal veure-les, sobretot l’estadi, molt ben conservat.

I el museu, una passada. Sobretot l’Hermes de Plaxítelles.

Per dinar vam buscar lloc al pintoresc port de Katakolo, on atraquen els creuers per anar a Olímpia, però estava sobresaturat de gent, i era molt turístic. Vam allunyar-nos d’allà i, finalment, trobarem un restaurant anomenat Axilleion, en una platja paradisíaca, Kourouta. Menjar a peu d’aigua. Plats típics, molt bons. Vam banyar-nos abans i després de dinar.

I de tornada, abans de sopar i dormir, una nova banyada a la platja del Ionian Beach mentre el sol anava a la posta, pura fantasia!.

Tornava a ser temps de canviar de lloc, per poder veure l’altra costat del Peloponès, el que dona al mar Egeu. Vam creuar-lo per anar a Loutra Elenis, prop de Corint. Però abans vam desviar-nos una mica per visitar la increible ciutadella de Micenes, amb les tombes, els cercles, l’acròpolis i la famosa porta dels lleons. Feia molta calor, 39 graus, però es va suportar i ens va meravellar.

Vam arribar a destí a l’hora de dinar. Ho ferem a la platja del poble, al restaurant Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna grega espectacular, tan arran d’aigua, tan a tocar de mar, que les potes de les cadires eren dins l’Egeu. Menjar molt bo.

A la tarda vam anar als Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns apartaments amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius.

Banyada a la petita cala, sopar al mateix restaurant del dinar, amb l’encant de la nit i el mar tocant els peus i dormir. El dia següent marxàvem cap a Epidaure, amb el seu impressionant teatre i cap a l’illa de Poros. El teatre valia la pena. Cal veure’l. També hi ha un petit museu, molt antiquat en les formes!.

L’illa de Poros, 40 kms més enllà, és una cucada. Poros vila desplega les cases blanques, quasi ciclàdiques, turó avall fins el canal que la separa de Gàlatas. Vam banyar-nos en una platgeta petitona i vam agafar el caique, una barqueta, per anar a dinar a Poros. Ho vam fer al restaurant taberna Rota, molt bé, fantàstic. Acabat el dinar vam fer una passejada pels carrers blancs de Poros abans d’agafar la barca per retornar a Loutra Elenis.

Arribats a l’hotel encara va donar temps d’una nova capbusada en les aigües cristal·lines.

Sopar al mateix restaurant de sempre, dormir al Mirella Studios i pensar que, l’endemà, havíem d’anar a Atenes!. I vam anar en tren, molt cómode, des de l’estació de Kineta, un poble de la costa. Vam intentar pujar a l’Acròpolis però hi havia molta cua per treure els tiquets i vam renunciar. Vam veure l’església de la Metamòrfosi. En passar per l’antiga àgora, al museu, vam veure un bitllet combinat i el vam comprar. Així ens vam estalviar la cua!. L’Acròpolis, com sempre, impressionant.

Per dinar vam baixar a Plaka. Vam agafar taula al restaurant Efcharis, un dels millors d’Atenes. Fantàstic, bé de preu, poc turístic, al mig de Plaka, a tocar de Monastiraki!. A la tarda visita al Theseion, bonic temple grec ben conservat i a Plaka: mercat, mesquita, esglésies i catedral. Tornada en tren.

Ens banyarem de nou a la nostra cala, baixarem al poble a sopar arran de mar, i ens acomiadàrem de Loutra Elenis. Marxàvem cap a Igoumenitsa de nou, a cercar el vaixell d’Itàlia.

El dia següent creuàrem de nou Grècia, travessàrem el canal de Corint i el pont de Rio per anar a Ioanina, bella ciutat, en mig de muntanyes, a tocar d’un llac, capital de l’Èpir. Dinàrem al restaurant Anthrax, un grill molt xulo. Carn a la brasa. Havent dinat visita a la ciutadella turca, amb la mesquita d’Aslan Patxà.

Abans d’anar a Igoumenitsa va donar temps de parar a Dodoni, un jaciment arqueològic molt guapo on hi ha un teatre més mal conservat que el d’Epidaure, però molt xulo.

I també vam poder tornar a la platja de Drepanos a banyar-nos a la posta de sol, abans d’anar a sopar al restaurant Amvrosia, a Igoumenitsa, a tocar del port. Embarcarem cap a Bríndisi, en el vaixell de nit, i vam arribar l’endemà al matí, ben d’hora a la ciutat italiana.

Acabats de desembarcar ens dirigim cap a Lecce, meravellosa ciutat barroca de la Puglia. Ens van encantar els seus carrers, esglésies, palaus, catedral i monuments romans.

Anem ara cap al mar, a banyar-nos una mica i a dinar. Ho fem a la platja del Canne, bellíssima, a Gallípoli. Anem a menjar a l’Ulivo Bianco, bonic restaurant. A la tarda repetim remullada abans de marxar cap a la vila de Matera, a la Basilicata, el nostre destí.

A Matera ens esperaven ja els propietaris del Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Aquesta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers, esglésies, cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Havent sopat al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula, vam tornar a recòrrer els carrers de la vila.

Vam deixar Matera per anar-nos apropant de nou a Frascati, a Roma i al vaixell de tornada a casa. Vam parar a dinar a Salerno, ciutat maca, vella coneguda nostra, on hem estat altres vegades. Ho vam fer a l’Angolo Massuccio, restaurant de cuidada cuina. A Frascati vam dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna, i vam sopar al mateix restaurant: la trattoria Piave.

L’endemà vam deixar Frascati per exhaurir el nostre darrer dia a Itàlia, i a les vacances. Pujàrem cap a Viterbo, bella ciutat medieval del Lazio, amb el palau dels papes, carrers medievals, esglésies, places i palaus.

Dinàrem a Viterbo mateix, a la Taberna Etrusca, bon restaurant. A la tarda encara tinguèrem temps d’anar a la platja, a Tarquínia, a veure si fèiem una darrera banyada al mar Tirrè, però l’aigua estava molt bruta i revoltada, havia plogut a la nit i feia molt vent. Així que decidírem voltar per la Tarquínia medieval, bonica.

A la nit vam agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Deixa un comentari

Filed under 2018, Grècia, Itàlia

Niça pel pont de desembre

Pel pont del desembre de 2017, que era un pont llarg, vam decidir anar a veure uns quants mercats de Nadal a França, en concret els de Montpeller i Niça. Vam sortir camí de la Junquera però hi havia molta retenció. Per això vam decidir passar per Port-Bou, sense problemes. A dinar vam parar a Cotlliure, preciosa població marinera de la Costa Vermella de la Catalunya Nord, ja dins França. Ho vam fer al Café Solà, un lloc molt casual, senzill, amb no gaire glamour, una mica desbordats per la feina que tenien, però on vam menjar prou bé, i bé de preu per ser França. Plats de patacada sense gaire manies. Cotlliure, però continua essent tan màgica i encantadora com sempre.

Vam continuar cap a Montpellier i ens vam allotjar a l’Hotel Citadines Antigone, en aquest complex d’habitatges del centre, obra de Ricard Bofill. Son uns apartaments molt monos, que no estan gens malament. Vam sopar al restaurant Les Anses d’Arlet, proper a l’hotel. Bon lloc, menjar molt bo. Vam visitar, molt poc, no estàvem gaire fins, el mercat de Nadal, amb el seu “patinoire”.

L’endemà sortiem camí de Niça, amb parada a la mítica Saint-Tropez, a la Costa Blava. A l’hiver estava encantador, buit, fàcil aparcar, fàcil menjar, fàcil passejar. Un racó bellíssim de la Mediterrània. Vam dinar al port, en un restaurant italià, el café de la Madeleine, molt bé. Fantàstic.

Vam seguir cap a Niça, on estàvem allotjats a l’Hotel Monsigny, perfecte. Bé de preu, modern, cèntric, una troballa. Allà mateix vam sopar, de tapes. De fàbula!. El dia següent vam anar a descobrir Niça. El casc antic, preciós, el Cours Saleya, amb el mercat de flors, la platja, els carrerons italians amb cases de colors pastel, les esglésies barroques, el port…

Vam dinar al restaurant Acqua e Farina, una pizzeria i trattoria fabulosa. Boníssima. Recomanable. I en acabar vam anar a veure el mercat de Nadal. Un mercat de Nadal, petitó, que no ens va agradar del tot. De tornada a l’hotel, per sopar, la ciutat il·luminada. Era xula.

L’endemà retorn cap a casa. Parada a Arles, per dinar, al restaurant Le Bistrot des Artistes, un bar café informal, amb bon menjar. I nit a Montpellier. De nou al Citadines Antigone. De nou sopar a Les Anses d’Arlet. I una vistita al mercat de Nadal de Montpellier, molt bonic, a la seva pista de gel i als carrers i places molt ben decorats. Ens va agradar, ara sí, la màgia de Nadal a Montpellier.

L’endemà tornada a Barcelona, amb parada a Girona, per dinar. Ho fem al restaurant Nibble, a la plaça dels cinemes. Local modern, alegre, molt desenfadat. Menjar ràpid de qualitat. Personal super amable, tornarem!. I aquí s’acabà el viatge.

Deixa un comentari

Filed under 2017, Europa, França

Teruel 2011

terol

Pel pont de Tots Sants vàrem anar de viatge a Saragossa, Terol, Albarracín i Molina de Aragón. El primer dia anada fins Saragossa, on ens vam hostatjar a l’Hotel Rey Fernando, a la zona comercial Plaza, a la sortida de la ciutat. Sopar al mateix hotel. Força bé tot plegat. Tarda visitant Saragossa: el Pilar, la Catedral…

teruel030teruel031teruel032teruel033

El dia següent anada cap a Teruel, famosa per les seves esglésies “mudéjares”, amb campanars molt macos, per la seva catedral, per la plaça del “Torico”…

teruel029teruel024teruel025teruel026teruel027teruel028teruel019teruel020teruel021teruel022teruel023

Vàrem dinar al restaurant La Torre del Salvador, a costat de l’església del mateix nom, just sota la seva bonica torre. A la tarda vam recòrrer els pocs kms. que separen Teruel i Albarracín, una vila medieval de conte de fades, amb les seves muralles, carrers i una catedral molt espectacular. teruel016teruel013teruel014teruel015teruel017teruel012teruel011

Tornada i sopar a l’hotel. L’endemà fou el torn d’explorar una altra ciutat medieval guapíssima: Daroca, amb les muralles, les portes, les esglésies… fantàstic.

teruel009teruel010

Seguírem carretera endavant cap a una altra fabulosa vila murada, amb palaus preciosos i un nom ben sugerent… Molina de Aragón. Allà vam dinar, era dissabte i hi havia molta gent al carrer, al restaurant del Casino la Amistad, un lloc de patacada, però honest. Barat i sense compliments.

teruel007

teruel018

No lluny de Molina heu d’anar a recòrrer una mica el curs alt del rio Gallo, preciós.

teruel006

De tornada ens aturàrem al castell d’Embid, bonic.

teruel008

I a la llacuna de Gallocanta, on hi havia moles grulles.

teruel005

Tornada a l’hotel, sopar i l’endemà retorn a casa, aquesta vegada per Alcañiz i Calaceite, on ens vam aturar a dinar i a veure el poble, que ens agrada molt. El menjar el vam fer a la Fonda Alcalà, molt bé.

teruel003teruel004teruel001

Església de Calaceite

Deixa un comentari

Filed under 2011, Uncategorized

Espot 2012

espot

Pel pont de maig varem anar a Espot, població que no coneixíem. Pujàrem fins a Gerri de la sal, on visitàrem el seu famós monestir romànic i dinàrem al poble de Baro, a la Fonda Farrés, bona cuina i habitacions prou correctes. Passat sort paràrem un moment a Escaló, poblet medieval, on anàrem a veure l’amagat i derruït monestir de Sant Pere del Burgal, una altra joia romànica, mitja hora curta de camí.

IMG_0005 IMG_0008 IMG_0013

Finalment arribàrem al nostre destí, el bonic poble d’Espot, rodejat de natura. Aquest any descobrírem dos valors segurs a Espot: l’hotel Roca Blanca, una delícia, desdejuni excepcional, i els sopars i dinars del restaurant Can Juquim, un restaurant casolà, bona brasa, molt recomanable.

IMG_0127IMG_0048

L’endemà sortírem d’Espot en direcció a Son, on visitàrem l’església romànica, preciosa, i l’escola de natura de les planes de Son, on dinàrem.

IMG_0049

A la tarda baixàrem cap a Sorpe, Borén, Isil i Alós d’Isil, on visitàrem les seves esglésies romàniques i pujàrem fins el refugi de la Borda Pina. Tornada a Espot.

IMG_0059 IMG_0066 IMG_0068 IMG_0072

Com que haviem arribat aviat a l’hotel encara ens va donar temps de pujar fins el llac de Sant Maurici, a peu, i veure caure la nit, i una mica la pluja, als Encantats. De tornada un encontre inesperat: una parella de cérvols, grans, majestuosos. Sopar a Can Juquim i dormir al Roca Blanca.

IMG_0032

El dia següent baixàrem a Esterri d’Àneu, a veure el museu de les valls, instal·lat en una bonica casa pairal al centre del poble. I també una església romànica a la sortida, als afores del poble. Dinàrem al costat mateix de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, al restaurant Braseria l’Esquella, molt bé, molt bo. Després, a la tarda, pujàrem fins el poblet de Gavàs, on comprarem un dels famosos formatges de Ca la Roseta.

IMG_0078 IMG_0079 IMG_0086

Abans de tornar a l’hotel encara ens quedaven forces per anar fins el remot i amagat poble de Baiasca on es troben les úniques pintures romàniques autèntiques de tot el Pirineu català. No foren venudes, ni arrencades perquè no les havien descobert. Cal molta fe per pujar a Baiasca, però el premi és gran.

IMG_0118

IMG_0104IMG_0097 IMG_0106

IMG_0100

Tornada a l’hotel, sopar a can Juquim. L’endemà tornada cap a casa, no sense abans parar al castell roquer de Mur, que feia temps que volíem veure, amb la seva torre i l’abadia romànica, desgraciadament sense pintures originals.

IMG_0129 IMG_0135 IMG_0137 IMG_0138 IMG_0143

Dinàrem a l’Hotel Terradets, un bon hotel familiar, que proposa un restaurant self-service, que no ens va acabar de fer el pes. En acabat tornada a casa.

Deixa un comentari

Filed under 2012, Catalunya

Serrablo. Maig 2014

serrablo

Pel pont de maig de 2014 tornàrem al nostre hotel preferit del Pirineu d’Osca: el Villa Virgínia de Sabiñánigo. Un senyor hotel, 4 estrelles, amb un spa increible, fantàstic, i un restaurant a l’alçada dels millors. Per dinar en ruta paràrem a Binéfar, a la Lonja Agropecuària, on fan un menú especialment bo i barat. Per sopar, com ja hem dit, el Villa Virgínia mateix. L’endemà vàrem sortir per fer les bellíssimes esglésies del Serrablo, romànic puríssim i senzill. Vàrem visitar diverses esglésies, entre les quals Satué, San Pedro de Lárrede, fantàstica, i San Juan de Busa, una cucada.

IMG_2261.JPGIMG_2266IMG_2271.JPGIMG_2275.JPG

Continuàrem amunt camí de França, per rondar una mica el Pirineu francès. Vàrem pujar el port de Portalet, més enllà de Formigal, i baixar cap a Bielle, on van prendre la carretera cap a Escot pel bellíssim col de Marie Blanque, on vam veure un cérvol.

IMG_2205

Parada al poble de Sarrance per admirar l’església.

IMG_2194

I al de Bedós amb un conjunt de cases fortes.

IMG_2196

Passar el túnel de Somport per anar a dinar a l’Anglassé, a Canfranc. Fabulós restaurant amb un menú de campanetes per quatre duros. Tornada a Sabiñánigo, via Jaca, per sopar i dormir, després de fer una mica de relax a l’spa. L’endemà tornem a travessar el túnel per descobrir una mica més del Pirineu francès i aragonès. Ara pugem des de Bedús cap a l’estació d’esquí de la Pierre Saint Martin, i creuem el fantàstic coll de Larrau. Vistes de fàbula. Baixem cap a Isaba entre caos de roques i els boscos increibles de Belagua. Dinar a Isaba, a Casa Lola. Hotelet rural amb encant i restaurant que no està malament.

IMG_2219

Per anar a raure al poble navarrés de Burgui, al vall del Roncal, on feien la festa dels “Almandieros”, el raiers. Folklore en estat pur.

IMG_2207IMG_2209

Tornada a Sabiñánigo via Jaca. I l’endemà cap a casa, per la nova carretera que uneix aquesta localitat amb la de Fiscal i Boltaña. Seguim cap a Ainsa i cap a Barbastro, on visitem la catedral, molt xula. En acabat, cap a Barcelona.

IMG_2292.JPGIMG_2296

 

Deixa un comentari

Filed under 2014, Espanya