Londres, Cap d’any 2019

El Nadal 2018, i Cap d’any 2019, vam fer una ruta fins a Londres. Vam sortir de Barcelona en direcció Narbonne, on vam dinar al Bella Napoli, pizzeria cèntrica que no està gens malament. Bona pasta, bona pizza a bons preus. Seguírem cap a Clermont Ferrand, on vam dormir i dinar a l’hotel Ibis Styles Republique, molt bé, bé de preu, no cèntric però amb el tramvia a tocar. Vam sopar, fantàstic, allà mateix. Aquella tarda visitàrem el seu mercat de Nadal, petit i bonic, al peu de la catedral de lava negra, gòtica, molt maca. També vam passejar per la ciutat medieval i la moderna, gaudint de les llums de Nadal i les atraccions ibstal·lades a la place Jaude.

L’endemà vam seguir cap a París, amb parada a Orleans per dinar. Vam fer-ho en un petit restaurant del casc antic, prop de la bonica catedral gòtica. Es diu “Les pieds dans le plat”, i és molt recomanable. Havent dinat, una passejada.

A la tarda vam arribar a París. Vam hostatjar-nos a l’hotel Ibis Styles Marcel Semblat, dins la ciutat mateix, a peu de metro. Molt bé. Vam anar a veure dos mercats de Nadal. El que estava parat a La Defense, immens, i el més coquetó que estava als peus de la torre Eiffel. Molt bonic. Boira i fred, però no pluja. Vam sopar al restaurant Le Belvedere, a tocar de l’hotel. Bona pasta i pizza. Recomanable.

El dia següent tocava anar a Anglaterra. Vam sortir de París en direcció Calais per agafar el tren, el tren sota el canal de la Manega. Cosa de ciència ficció. Com 2001!. El cotxe dins d’una mena de nau espacial.

En arribar a Folkestone, territori anglès ja, vam baixar al port per dinar en el millor restaurant del poble: “The Harbour Inn”. Fabulós!. I el poblet una monada. Bonic de veritat.

Havent dinat seuim cap a Londres. Ens allotgem a Plumstead, un barri dels afores, tranquil. En una casa que hem llogat al carrer Alabama, molt bé. Un autobús, el 53, ens porta en una hora a Westminster o Whitehall, tot un luxe. Sopem a la mateixa casa. Res de restaurants aquesta vegada!.

Matí a Londres. Visita turistica estàndard, amb guàrdia a cavall, Trafalgar Square, Westminster i la National Gallery, plena de pintures increibles.

Sortint del museu veiem els preparatius i l’animació prèvia a la gran desfilada de cap d’any. Xulo. Dinem en un pub molt divertit i conegut: el Silver Cross, a Whitehall. A la tarda travessem Londres en bus pels carrers més ben il·luminats: Oxford Street, Regent’s Street, i pugem a Hyde Park on hi ha el gran mercat de Nadal de Winter Wonderland, una passada, amb atraccions, parades i pista de gel.

L’endemà, una altra vegada cap a Londres amb el bus 53. Ara toca el British Museum, amb les seves col·leccions increïbles d’art antic.

Anem a dinar a un restaurant turc, molt bo, de gran categoria, anomenat TAS. En sortir una passejada pels animats carrers del Soho, plens de teatres, amb una parada especial al petit i encantador mercat de Nadal de Leicester Square. Després agafem metro i bus per anar a Mayfair, Bon Street i Oxford Street, a veure magatzems de grans marques i comprar alguna cosa. Tornada a la nostra casa del carrer Alabama havent passat pel tradicional i pintoresc Xinatown, el barri xinès de Londres.

Començava el primer dia de l’any a Plumstead. Carrers deserts. Parcs sense públic. El darrer dia a Londres vam anar a veure la parada de Cap d’Any. Vam baixar abans del bus 53. Tot estava tallat!. Caminat vam arribar al London Eye, la gran roda, i vam visitar el petit mercat de Nadal de Southbank. En sortir travessàrem el pont Victòria fins a Trafalgar Square. Tot estava ple de gent. Massa públic per a nosaltres. Vam decidir anar a veure el Covent Garden amb el seu mercat, molt bonic. I seguírem fins Somerset House on hi havia una esplèndida pista de gel.

Per dinar vam anar a un pub molt maco i acollidor, el Welligton, a tocar de la Somerset House. A la tarda vam voler anar a veure la casa del detectiu Sherlok Holmes. A la porta hi havia un policia amb males puces, que ordenava la gent. Interessant. De tornada una passejada de nit per Westminster i Sant James Park fins a Buckingham palace i tornada a Trafalgar Square per agafar el bus 53 fins a Plumstead.

L’endemà era el dia de dir adeu a Londres i agafar el tren cap a Calais.  En aquest poble francès vam haver de dinar en un bar d’un polígon comercial, anomenat “Au Calais”. Bé dins la senzillesa. Retorn a Paris, al nostre hotel Ibis Styles Marcel Sembat. Sopar a “Le Belvedere”, bona pasta i bona pizza. A la tarda vam anar a veure el mercat de Nadal a les Tulleries, gran, molt gran, a l’alçada de la capital de França.

El dia següent anem ja de tornada cap a Barcelona. Parem a dinar a Nevers, bella vila ducal, amb el palau dels Gonzaga, la catedral i un barri antic molt xulo. Dinem a la pizzeria Sant Remo, molt bé.

De Nevers anem cap a Moulins, una altra vila històrica amb una catedral i un barri gòtic impressionant. Destaquen els vitralls renaixentistes de la seu, i el “Jaquemart” de la plaça.

Continuem cap a Souvigny, una abadia cistercenca on estan enterrats diversos membres de la família Bourbon. El mal gust ha fet pintar de groc i blanc una nau preciosa del císter més pur. Increïble.

Acabem el dia a Clermont Ferrand de nou. No hi ha mercat de Nadal i la seva esplèndida catedral de lava negra està tancada, però el barri antic i la plaça Jaude, amb els llums nadalencs continua al seu lloc. Dormim i sopem, molt bé, a l’Ibis Styles Republique de Clermont.

L’endemà, darrer dia de la nostra ruta per França i Anglaterra, baixem cap al Mediterràni en mig de bonic boscos nevats i gebrats, travessant l’Auvèrnia. Parem a dinar a Lodève, una vila medieval amb una catedral bonica, gòtica meridional. Ho fem al restaurant “Le Minuscule”, molt bo i acollidor, tota una troballa.

Camí a Grècia, estiu 2018

Aquest estiu vam decidir anar a Grècia, en cotxe, travessant el mar. Vam sortir de Barcelona, en el vaixell Cruise Barcelona, i vam arribar a Civittaveccia, port de Roma, l’endemà a la tarda. Aquesta vegada la piscina era oberta i el viatge es va fer més divertit!

No vam reservar hotel a la ciutat eterna. Vam anar a Frascati, una gran elecció… Està prop de Roma, a 10 km. y molt ben comunicat. A més es troba en una zona muntanyosa, dominant la ciutat papal. Allà fa molta menys calor, es molt més soportable. En el centre d’aquesta vila medieval i renaixentista hi ha l’Hotel Colonna, on vam dormir, just al costat de la catedral. L’estació del tren a Roma está propera i en surt un tren cada hora. Vam sopar a la Trattoria Piave, local senzill, però amb molt bona cuina, que te una terrassa exterior en una plaça. Ideal!. A Frascati no hi ha grans cosesa a veure, però el casc antic te gràcia, amb la catedral, els palaus i els jardins de Vila Torlonia.

L’endemà vam agafar el tren per fer una volta per Roma. Calorosa però gratificant. Vam dinar, una altra vegada, en el restaurant Miscellania, molt bé, i bé de preu. Santa Maria Maggiore, San Pietro in Víncoli, amb el Moises de Miquel Àngel, Coliseu, Arc de Constantí, Columna Trajana, la Roma Barroca també: Piazza Navona…

Tornada a Frascati, sopar a la Trattoria Piave i dormir a l’Hotel Colonna. L’endemà sortirem de Frascati cap a la Puglia. Paràrem a dinar a Candela, un poblet molt petit, a tocar d’autopista. Vam menjar al restaurant La Rosa dei Venti, pujant al poble. Senzill però bé i barat. Tenen habitacions també. Seguirem fins a la ciutat medieval de Conversano, on ens hostatjarem a l’Hotel Corte Altavilla, gran luxe, el millor que hem estat mai, tot i que a bon preu. La ciutat és molt bonica, com tota la regió. Amb una catedral normanda, un castell aragonès i carrers amb molt d’encant.

A la tarda encara tinguerem temps de baixar fins a Polignano al Mare, un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i cales rocoses. Feia vent i mala mar, llàstima.

Sopàrem a Conversano, al mateix restaurant de l’hotel, a la terrassa, amb vistes. L’endemà sortírem cap a Alberobello, poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos.

Seguirem cap a la platja, feia molta calor i acabàrem a San Petro in Bevagna, al restaurant Miramare, a tocar de l’aigua. Gens malament, molt recomanable.

Seguidament tornàrem a Conversano, a sopar i dormir al nostre hotel. L’endemà era dia de marxa cap al port de Bríndisi per agafar el vaixell “Corfú” de Grimaldi Lines, cap a Igoumenitsa, a Grècia. Sortírem a la una del migdia del port d’aquesta ciutat de la Puglia. A les nou de la nit arribàrem a la ciutat grega després d’haver vorejat llarga estona la costa d’Albània i la illa de Corfú.

Aquella nit, ja molt tard, el senyor Pablo dels apartaments Paradosi ens va preparar un senzill i suculent sopar grec, quan passaven de les onze. L’allotjament era molt familiar, sense luxes, però net i ens vam sentir com a casa. L’endemà vam decidir explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, prop de poble de Sivota, on ens vam banyar. El matí va acabar a Parga, bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. Vam nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia.

Aquí vam dinar al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte. Tornada a la tarda, després d’un altre bany, als apartaments Paradosi, sopar allà mateix. El dia següent marxem cap a Corfú. Agafem el vaixell, sense el cotxe. Arribem al port de l’illa al migdia. Prenem un bus i ens perdem pels carrers de la capital, bellíssima, amb cases de colors pastel. No dona temps de veure més. A la tarda, havent dinat en un restaurant boníssim i molt recomanable que es diu Aegli. De luxe i bé de preu. Fantàstic!.

De tornada a Igoumenitsa vam anar a acabar el dia, i a veure’s pondre el sol, a la magnífica platja de Drepanos. Sopar a l’hotel i dormir.

El dia que seguia era el del comiat del senyor Pablo i els seus fills. L’hora de dir adéu a Igoumenitsa per anar al Peloponès, a Loutra Killinis. Vam travessar la Grècia continental, amb parada a l’illa de Lefkada, i vam dinar a Messolonggiu, al restaurant Arkontico. Fantàstic, dels millors on hem estat. A la tarda travessàrem el pont de Antirio i vam arribar al resort Ionian Beach. El lloc és molt bonic, un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I no gens car!.

Vam sopar al restaurant del càmping veí, regentat per grecs però ple d’alemanys. Senzill però bé de preu i suculent. L’endemà vam anar a l’illa de Zakynthos, Zante i vam cercar la platja del naufragi, sense trobar la manera d’arribar-hi. Els esforços vam ser recompensats amb la troballa de la cala de Porto Vromi, petita, esplèndida, en un entorn verge. I era des d’aquesta cala des d’on surten els vaixells al naufragi, però no va fer cap falta anar-hi. Era el paradís!

Allà no hi havia ni restaurant i, per això vam pujar fins al poblet de Anafonitria, per dinar al restaurant Ταβέρνα “Ο Γιώργος”. Molt bé. Molta gent, turística, però bona teca i servei. Al costat hi havia un monestir de gran devoció a l’illa, que vam visitar, així com la catedral de Zante.

De tornada encara ens va donar temps de fer una remullada a la platja llarga de Loutra Killinis, espai natural verge, on la sorra és tan fina que vaig poder fer un “mómio”.

Dormir al resort Ionion Beach i sopar a la taberna del càmping veï. L’endemà tocava un dels plats forts de la sortida: la visita a Olimpia. No ens va decebre. Son ruïnes però cal veure-les, sobretot l’estadi, molt ben conservat.

I el museu, una passada. Sobretot l’Hermes de Plaxítelles.

Per dinar vam buscar lloc al pintoresc port de Katakolo, on atraquen els creuers per anar a Olímpia, però estava sobresaturat de gent, i era molt turístic. Vam allunyar-nos d’allà i, finalment, trobarem un restaurant anomenat Axilleion, en una platja paradisíaca, Kourouta. Menjar a peu d’aigua. Plats típics, molt bons. Vam banyar-nos abans i després de dinar.

I de tornada, abans de sopar i dormir, una nova banyada a la platja del Ionian Beach mentre el sol anava a la posta, pura fantasia!.

Tornava a ser temps de canviar de lloc, per poder veure l’altra costat del Peloponès, el que dona al mar Egeu. Vam creuar-lo per anar a Loutra Elenis, prop de Corint. Però abans vam desviar-nos una mica per visitar la increible ciutadella de Micenes, amb les tombes, els cercles, l’acròpolis i la famosa porta dels lleons. Feia molta calor, 39 graus, però es va suportar i ens va meravellar.

Vam arribar a destí a l’hora de dinar. Ho ferem a la platja del poble, al restaurant Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna grega espectacular, tan arran d’aigua, tan a tocar de mar, que les potes de les cadires eren dins l’Egeu. Menjar molt bo.

A la tarda vam anar als Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns apartaments amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius.

Banyada a la petita cala, sopar al mateix restaurant del dinar, amb l’encant de la nit i el mar tocant els peus i dormir. El dia següent marxàvem cap a Epidaure, amb el seu impressionant teatre i cap a l’illa de Poros. El teatre valia la pena. Cal veure’l. També hi ha un petit museu, molt antiquat en les formes!.

L’illa de Poros, 40 kms més enllà, és una cucada. Poros vila desplega les cases blanques, quasi ciclàdiques, turó avall fins el canal que la separa de Gàlatas. Vam banyar-nos en una platgeta petitona i vam agafar el caique, una barqueta, per anar a dinar a Poros. Ho vam fer al restaurant taberna Rota, molt bé, fantàstic. Acabat el dinar vam fer una passejada pels carrers blancs de Poros abans d’agafar la barca per retornar a Loutra Elenis.

Arribats a l’hotel encara va donar temps d’una nova capbusada en les aigües cristal·lines.

Sopar al mateix restaurant de sempre, dormir al Mirella Studios i pensar que, l’endemà, havíem d’anar a Atenes!. I vam anar en tren, molt cómode, des de l’estació de Kineta, un poble de la costa. Vam intentar pujar a l’Acròpolis però hi havia molta cua per treure els tiquets i vam renunciar. Vam veure l’església de la Metamòrfosi. En passar per l’antiga àgora, al museu, vam veure un bitllet combinat i el vam comprar. Així ens vam estalviar la cua!. L’Acròpolis, com sempre, impressionant.

Per dinar vam baixar a Plaka. Vam agafar taula al restaurant Efcharis, un dels millors d’Atenes. Fantàstic, bé de preu, poc turístic, al mig de Plaka, a tocar de Monastiraki!. A la tarda visita al Theseion, bonic temple grec ben conservat i a Plaka: mercat, mesquita, esglésies i catedral. Tornada en tren.

Ens banyarem de nou a la nostra cala, baixarem al poble a sopar arran de mar, i ens acomiadàrem de Loutra Elenis. Marxàvem cap a Igoumenitsa de nou, a cercar el vaixell d’Itàlia.

El dia següent creuàrem de nou Grècia, travessàrem el canal de Corint i el pont de Rio per anar a Ioanina, bella ciutat, en mig de muntanyes, a tocar d’un llac, capital de l’Èpir. Dinàrem al restaurant Anthrax, un grill molt xulo. Carn a la brasa. Havent dinat visita a la ciutadella turca, amb la mesquita d’Aslan Patxà.

Abans d’anar a Igoumenitsa va donar temps de parar a Dodoni, un jaciment arqueològic molt guapo on hi ha un teatre més mal conservat que el d’Epidaure, però molt xulo.

I també vam poder tornar a la platja de Drepanos a banyar-nos a la posta de sol, abans d’anar a sopar al restaurant Amvrosia, a Igoumenitsa, a tocar del port. Embarcarem cap a Bríndisi, en el vaixell de nit, i vam arribar l’endemà al matí, ben d’hora a la ciutat italiana.

Acabats de desembarcar ens dirigim cap a Lecce, meravellosa ciutat barroca de la Puglia. Ens van encantar els seus carrers, esglésies, palaus, catedral i monuments romans.

Anem ara cap al mar, a banyar-nos una mica i a dinar. Ho fem a la platja del Canne, bellíssima, a Gallípoli. Anem a menjar a l’Ulivo Bianco, bonic restaurant. A la tarda repetim remullada abans de marxar cap a la vila de Matera, a la Basilicata, el nostre destí.

A Matera ens esperaven ja els propietaris del Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Aquesta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers, esglésies, cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Havent sopat al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula, vam tornar a recòrrer els carrers de la vila.

Vam deixar Matera per anar-nos apropant de nou a Frascati, a Roma i al vaixell de tornada a casa. Vam parar a dinar a Salerno, ciutat maca, vella coneguda nostra, on hem estat altres vegades. Ho vam fer a l’Angolo Massuccio, restaurant de cuidada cuina. A Frascati vam dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna, i vam sopar al mateix restaurant: la trattoria Piave.

L’endemà vam deixar Frascati per exhaurir el nostre darrer dia a Itàlia, i a les vacances. Pujàrem cap a Viterbo, bella ciutat medieval del Lazio, amb el palau dels papes, carrers medievals, esglésies, places i palaus.

Dinàrem a Viterbo mateix, a la Taberna Etrusca, bon restaurant. A la tarda encara tinguèrem temps d’anar a la platja, a Tarquínia, a veure si fèiem una darrera banyada al mar Tirrè, però l’aigua estava molt bruta i revoltada, havia plogut a la nit i feia molt vent. Així que decidírem voltar per la Tarquínia medieval, bonica.

A la nit vam agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.