Tag Archives: napoli

Alps, estiu 2019

L’estiu de 2019 vam fer un petit viatge als Alps francesos. Vam sortir de Barcelona per anar a dinar a Perpimyà, a la pizzeria Le Napoli, un italià molt cèntric, amb aparcament públic a la mateixa plaça de Catalunya de la bonica ciutat de la Catalunya Nord. Havent dinat vam fer un volt per la vila medieval, admirant la llotja, el castellet i el casc antic. Seguidament vam fer cap a Avignon, on vam dormir a l’hotel Ibis Styles Avignon Sud, que ja coneixiem. Sopàrem al restaurant “La Boucherie”, un establiment de cadena, però força bo i recomanable, al costat mateix de l’hotel. L’endemà seguim camí dels Alps, travessant el bonic massís de la Cartoixa, la Chartreuse, i dinant a Saint Laurent du Port, un bell poblet al cor del massís. Plovia a bots i barrals però ens en vam sortir. Vam menjar al restaurant Le Montagnard, molt recomanable.

Continuem camí cap a Chambery per arribar a Aix les Bains, bonica estació termal a la vora del llac du Bourget. Ens allotgem a l’hotel Ibis Styles dins el domini de Marlioz, un fantàstic parc amb piscina climatitzada i spa. Molt bé.

Anem a fer un volt pel centre del poble, admirant els banys, el temple de Diana i l’arc romà. Per sopar anem al Pizza Adria, no lluny de l’hotel. Un local petit, de només pizzes, però molt bones. El dia següent decidim anar a Chamonix per veure el Mont Blanc. Dia cobert de núvols, boira i sense gaire visibilitat, cap esperança de veure el pic més alt d’Europa. Però en pujar a Chamonix, superem la capa de núvols baixos i es mostra el sol i tota la carena en la seva màxima esplendor. El Mont Blanc, la mer de glace, les grandes jurasses, les aguilles vertes i les rouges… Aparquem el cotxe, amb molta sort perquè estava molt ple, i anem a agafar el telefèric del Brevent. Des de dalt vistes aèries damunt Chamonix i el Mont Blanc. Preciós!.

Tornem a Chamonix per anar a dinar a la pizzeria des Moulins, a tocar del centre històric i al costat del riu Arve. Una passada de bona. Molt recomanable.

Tornada cap a Aix, amb passejada de tarda pel centre històric d’Aix i el seu llac. Per sopar vam anar a una pizzeria i restaurant del centre, molt bona, molt interessant. Es diu L’Arbre a Palabres i es menja molt bé.

El dia següent vam decidir anar a Ginebra, a Suïssa. Vam passar mig matí recorrent el llac, les seves vores, veient els vaixells, el jet d’eau i el rellotge de flors.

Com que la vida a Ginebra és molt cara, i el menjar més, vam anar cap al poble medieval francés d’Yvoire, a pocs kms. de Suïssa, a la vora del llac Leman. Amb el seu petit port, el castell, l’església i les cases de pedra amb balcons de fusta florits, aquest poblet és un espectacle preciós. Llàstima que estava molt ple de gent. Va costar trobar lloc per dinar. Ho vam fer en un Bistrot petitó i familiar, portat per una parella de gent gran. Es diu La Terrasse i no va estar pas malament.

A la tarda tornada a Aix les Bains, passeig pel llac i sopar al mateix Arbre a Palabres. Molt bé. El darrer dia als Alps vam decidir veure Annecy, preciosa ciutat medieval, plena de canals, situada al llac del mateix nom, rodejada de muntanyes. La petita Venezia dels Alps, li diuen. Hi havia uns dibuixos fets en paper a les parets de certes cases. Molt curiós. Allà vam dinar a la pizzeria Le Sapaudia, on ja havíem estat una altra vegada a l’hivern. Fantàstica.

A la tarda vam pujar la Semnoz, fins arribar a la Cret de Chatillon, una muntanya des d’on hi ha una vista magnífica de la vall d’Aix i d’Annecy, de l’Alta Savoia en general, i fins del Mont-Blanc. Un lloc pastoral, d’alta muntanya, molt maco.

Tornada a Aix, amb una parada per sorprendre’ns davant el pont de l’Abime, unes gorges espectaculars.

Vam anar a sopar a l’Arbre a Palabres, al centre d’Aix, per tercera vegada. Vam fer una volta de nit, i cap a dormir al nostre hotel Ibis Styles. De tornada vam baixar cap a la Provença, amb ganes de continuar veient muntanyes alpines. Vam travessar el port de muntanya de la Croix Haute, vam trobar molta cua i vam acabar per dinar a Sisteron, en un lloc bo, una mica car, que es diu El Pizzaiolo. No sabem si tornaríem a parar aquí.

Vam continuar fins l’hotel Ibis Styles Avignon Sud, que ja coneixiem de l’anada i d’altres ocasions. Sopàrem al restaurant “La Boucherie”, aquell establiment de cadena, bo i recomanable, al costat mateix de l’hotel, que ja us hem citat a l’anada també. El darrer dia de ruta tocava tornar a casa. Vam parar a dinar a Figueres, a Can Duran, tot un clàssic.

Deixa un comentari

Filed under 2019, Europa, França, restaurant, ruta, rutes

Londres, Cap d’any 2019

El Nadal 2018, i Cap d’any 2019, vam fer una ruta fins a Londres. Vam sortir de Barcelona en direcció Narbonne, on vam dinar al Bella Napoli, pizzeria cèntrica que no està gens malament. Bona pasta, bona pizza a bons preus. Seguírem cap a Clermont Ferrand, on vam dormir i dinar a l’hotel Ibis Styles Republique, molt bé, bé de preu, no cèntric però amb el tramvia a tocar. Vam sopar, fantàstic, allà mateix. Aquella tarda visitàrem el seu mercat de Nadal, petit i bonic, al peu de la catedral de lava negra, gòtica, molt maca. També vam passejar per la ciutat medieval i la moderna, gaudint de les llums de Nadal i les atraccions ibstal·lades a la place Jaude.

L’endemà vam seguir cap a París, amb parada a Orleans per dinar. Vam fer-ho en un petit restaurant del casc antic, prop de la bonica catedral gòtica. Es diu “Les pieds dans le plat”, i és molt recomanable. Havent dinat, una passejada.

A la tarda vam arribar a París. Vam hostatjar-nos a l’hotel Ibis Styles Marcel Semblat, dins la ciutat mateix, a peu de metro. Molt bé. Vam anar a veure dos mercats de Nadal. El que estava parat a La Defense, immens, i el més coquetó que estava als peus de la torre Eiffel. Molt bonic. Boira i fred, però no pluja. Vam sopar al restaurant Le Belvedere, a tocar de l’hotel. Bona pasta i pizza. Recomanable.

El dia següent tocava anar a Anglaterra. Vam sortir de París en direcció Calais per agafar el tren, el tren sota el canal de la Manega. Cosa de ciència ficció. Com 2001!. El cotxe dins d’una mena de nau espacial.

En arribar a Folkestone, territori anglès ja, vam baixar al port per dinar en el millor restaurant del poble: “The Harbour Inn”. Fabulós!. I el poblet una monada. Bonic de veritat.

Havent dinat seuim cap a Londres. Ens allotgem a Plumstead, un barri dels afores, tranquil. En una casa que hem llogat al carrer Alabama, molt bé. Un autobús, el 53, ens porta en una hora a Westminster o Whitehall, tot un luxe. Sopem a la mateixa casa. Res de restaurants aquesta vegada!.

Matí a Londres. Visita turistica estàndard, amb guàrdia a cavall, Trafalgar Square, Westminster i la National Gallery, plena de pintures increibles.

img_5913_resultado

Sortint del museu veiem els preparatius i l’animació prèvia a la gran desfilada de cap d’any. Xulo. Dinem en un pub molt divertit i conegut: el Silver Cross, a Whitehall. A la tarda travessem Londres en bus pels carrers més ben il·luminats: Oxford Street, Regent’s Street, i pugem a Hyde Park on hi ha el gran mercat de Nadal de Winter Wonderland, una passada, amb atraccions, parades i pista de gel.

L’endemà, una altra vegada cap a Londres amb el bus 53. Ara toca el British Museum, amb les seves col·leccions increïbles d’art antic.

Anem a dinar a un restaurant turc, molt bo, de gran categoria, anomenat TAS. En sortir una passejada pels animats carrers del Soho, plens de teatres, amb una parada especial al petit i encantador mercat de Nadal de Leicester Square. Després agafem metro i bus per anar a Mayfair, Bon Street i Oxford Street, a veure magatzems de grans marques i comprar alguna cosa. Tornada a la nostra casa del carrer Alabama havent passat pel tradicional i pintoresc Xinatown, el barri xinès de Londres.

Començava el primer dia de l’any a Plumstead. Carrers deserts. Parcs sense públic. El darrer dia a Londres vam anar a veure la parada de Cap d’Any. Vam baixar abans del bus 53. Tot estava tallat!. Caminat vam arribar al London Eye, la gran roda, i vam visitar el petit mercat de Nadal de Southbank. En sortir travessàrem el pont Victòria fins a Trafalgar Square. Tot estava ple de gent. Massa públic per a nosaltres. Vam decidir anar a veure el Covent Garden amb el seu mercat, molt bonic. I seguírem fins Somerset House on hi havia una esplèndida pista de gel.

Per dinar vam anar a un pub molt maco i acollidor, el Welligton, a tocar de la Somerset House. A la tarda vam voler anar a veure la casa del detectiu Sherlok Holmes. A la porta hi havia un policia amb males puces, que ordenava la gent. Interessant. De tornada una passejada de nit per Westminster i Sant James Park fins a Buckingham palace i tornada a Trafalgar Square per agafar el bus 53 fins a Plumstead.

L’endemà era el dia de dir adeu a Londres i agafar el tren cap a Calais.  En aquest poble francès vam haver de dinar en un bar d’un polígon comercial, anomenat “Au Calais”. Bé dins la senzillesa. Retorn a Paris, al nostre hotel Ibis Styles Marcel Sembat. Sopar a “Le Belvedere”, bona pasta i bona pizza. A la tarda vam anar a veure el mercat de Nadal a les Tulleries, gran, molt gran, a l’alçada de la capital de França.

El dia següent anem ja de tornada cap a Barcelona. Parem a dinar a Nevers, bella vila ducal, amb el palau dels Gonzaga, la catedral i un barri antic molt xulo. Dinem a la pizzeria Sant Remo, molt bé.

De Nevers anem cap a Moulins, una altra vila històrica amb una catedral i un barri gòtic impressionant. Destaquen els vitralls renaixentistes de la seu, i el “Jaquemart” de la plaça.

Continuem cap a Souvigny, una abadia cistercenca on estan enterrats diversos membres de la família Bourbon. El mal gust ha fet pintar de groc i blanc una nau preciosa del císter més pur. Increïble.

Acabem el dia a Clermont Ferrand de nou. No hi ha mercat de Nadal i la seva esplèndida catedral de lava negra està tancada, però el barri antic i la plaça Jaude, amb els llums nadalencs continua al seu lloc. Dormim i sopem, molt bé, a l’Ibis Styles Republique de Clermont.

L’endemà, darrer dia de la nostra ruta per França i Anglaterra, baixem cap al Mediterràni en mig de bonic boscos nevats i gebrats, travessant l’Auvèrnia. Parem a dinar a Lodève, una vila medieval amb una catedral bonica, gòtica meridional. Ho fem al restaurant “Le Minuscule”, molt bo i acollidor, tota una troballa.

Deixa un comentari

Filed under 2019, Anglaterra, Europa, França

Avignon, desembre 2018

Pel pont de la Puríssima del 2018 vam decidir anar a Avignon amb una família amiga. La primera parada fou a Narbonne, a dinar. Feia calor i bon dia. Hi havia una fira de Nadal petita, amb quatre casetes vora el canal de Midi. La torre dels Vescomtes estava decorada amb un gran llaç vermell de gust francès. Vam dinar a la Bella Itàlia, una pizzeria força bona. Pasta ben feta també. Preus moderats.

Vam continuar cap a Avignon, on vam arribar a darrera hora de la tarda. L’hotel escollit era el Novotel del centre, molt bé. Una volta per la ciutat engalanada de Nadal i sopar al restaurant l’Osteria, pizza i pasta molt bones. Molt recomanable.

El dia següent, malgrat els piquets de les Gilets Jaunes, que protestaven per diverses bones raons, i tallaven autopistes i carreteres, vam arribar sense problemes a la Fontaine de Vaucluse, magnífic fenòmen natural. L’aigua de la Sorgue surt del fons del seu canyó de forma molt espectacular. Bonic poblet provençal, ara molt calmat, a l’estiu impossible de turistes, bars i botigues de records.

Continuem per veure el típic poblet provençal de cases baixes pintades de colors d’ocre i terrosos amb finestres de color pastel. A l’estiu impossible ni tan sols pensar en aparcar. Al sol de l’hivern, buit i desert, Preciós. Vam fer un volt admirant cada racó.

Per dinar anem fins a Gordes, un altre bonic poble provençal, enlairat dalt son penyal, amb el castell presidint les cases de pedra i els carrers costeruts. Una delícia. Dinem al restaurant La Bastide des Pierres. Un italià fabulós. Un lloc molt recomanable. Cuina d’alta qualitat.

Tornada a Avignon on passem la tarda descobrint els racons més amagats d’aquesta ciutat patrimoni de la humanitat. Per desgràcia el palau dels papes estava ja tancat, però els carrers i l’ambient de Nadal no tanquen. Sopar a l’Osteria, molt bé, i dormir al Novotel.

L’endemà tocava visitar Avignon de dia. Museus, esglésies i el palau dels papes. Ara si!.

El palau dels papes mereix una referència a banda. Quin edifici més fantàstic!

Dinar al restaurant La Maison Nani, carns i plats francesos. Pas mal du tout!. I, a la tarda, una volta per l’Avignon més recòndit, sense tenir por de les manifestacions dels Gilets Jaunes, uns cavallers, ni de la policia francesa, totalment democràtica.

Sopar a l’Osteria i dormir a l’hotel. El dia següent tornada cap a casa, amb parada a dinar de nou a Narbonne, a la Bella Nàpoli.

Deixa un comentari

Filed under 2018, Europa, França

Toscana, estiu 2018

L’agost de 2018, amb una amiga de la família i la seva filla, vam fer la Toscana. Vam sortir de Barcelona i la primera parada va ser a Narbonne, una bonica ciutat del sud de França que no està malament. El palau dels Vescomtes, la catedral inacabada, el canal del Midi son petites fites que fan de bon veure.

A Narbonne vam dinar, a prop del mercat i a tocar del canal de Midi en un Bistrot de gust típicament francès, una mica car però amb qualitat. Vam continuar cap a Avignon, la ciutat dels papes, on havíem de dormir al Ibis Styles, una mica allunyat del centre. L’hotel estava en obres, i el tramvia que hi ha de portar també. Malgrat això, quan acabin, serà una bona opció familiar per allotjar-se a la ciutat. Vam sopar al restaurant La Boucherie, que està al costat de l’hotel. Força bé. A la tarda visita a Avignon, ciutat antiga, palau dels papes, pont… Tot bonic.

L’endemà sortim cap a Torino, a Itàlia, tot travessant els Alps. La primera parada, per dinar, un cop passat Grenoble, serà al petit poble de Domene, al restaurant pizzeria De Napoli. Fantàstic!.

A la tarda continuem viatge i passem el Coll del Mont-Cenis, Alps en estat pur, camí de Torino. En aquesta ciutat ens allotgem a l’hotel Crytal Palace, a tocar de l’estació de Porta Nova. Molt bé, magnífic!. Fem un volt per la ciutat, que sense ser bonica és prou graciosa, amb les seves places escenogràfiques, com ara la de San Carlo, els palaus, com el reial, el duomo o les seves avingudes rectilínies. Anem a sopar al restaurant La Locanda del Sorriso, proper a l’hotel, molt bé també, recomanable.

El dia següent agafem l’autopista cap a Bolonya i Florència, per arribar a Siena, al cor de la Toscana. Pel camí parem a Parma, bella ciutat padana, amb un duomo magnífic, el baptisteri ple d’art, esglésies i palaus. Dinem allà, al restaurant Al Corsaro, boníssim!.

Continuem la ruta a la tarda, cap a Siena, on arribem a la tarda. Ens hostatgem a l’Hotel Itàlia, no lluny del centre, molt bé. Ja hi havíem estat el passat Nadal i Cap d’any. Fem una visita ràpida a la ciutat, ja de nit, i anem a sopar al restaurant Fonte Giusta, molt recomanable.

L’endemà anada a Florencia per visitar la ciutat i el museu dels Uffizi. Dinar al restaurant La Fettunta, a la Via dei Neri, prop de la signoria. Perfecte.

Tornada a Siena. Visita de tarda, carrers medievals des d’una altra perspectiva, nova, diferent. Trobem una cercavila del barri de Lupa. Han guanyat el palio aquest any. Acabat el passeig, sopar al nostre restaurant de sempre i dormir a l’hotel Italia.

El dia següent toca San Giminianno, la bella vila medieval toscana. Admirem de nou els frescos de Benozzo Gozzoli al convent dels Agustins, les torres, la plaça… impressionant. Tornem a dinar a Siena, al Fonte Giusta.

Després de dinar toca una visita a la catedral de Siena, amb el seu terra de marbre espectacular i la magnífica biblioteca Piccolomini. Fastuós. Nova passejada fins que arriba l’hora de sopar, al Fonte Giusta, i de dormir a l’Hotel Itàlia.

L’endemà abandonem Siena. És dia de tornada. Anem a dinar a Mòdena, bella ciutat padana que no coneixíem i que ens va agradar molt. Vam dinar en un restaurant estrany, diferent. Es diu la Sosta Emiliana i fan unes menes de petits entrepans. En acabar vam veure la catedral, romànica, preciosa. I ens va ploure, molt!.

La jornada va acabar a Torino, altre cop a l’hotel Crytal Palace, a tocar de l’estació, magnífic!. Vam tornar a sopar al restaurant La Locanda del Sorriso, molt proper a l’hotel, molt recomanable. Al matí vam visitar el museu egipci, preciós, molt modern.

Sortim de Torino a les 12 del migdia, i parem a Susa, ciutat alpina, per dinar. Ho fem, molt bé, al restaurant Cantine Meana. Ens va agradar. Travessem de nou el pas de muntanya del Mont Cenis, per arribar a Grenoble, on tenim reservat el Novotel dels afores, a Voreppe. Bé. Anem a sopar al restaurant Le Grillon, a Moirans, un poblet als afores de la ciutat. Molt bé.

L’endemà seguim la ruta cap a casa, a Barcelona, via Montpellier, on ens aturem a dinar. Ho fem al restaurant Casa di Giorgio. Estava molt ple. El menjar va ser bo.

IMG_4513_resultadoIMG_4514_resultadoIMG_4515_resultadoIMG_4517_resultadoIMG_4519_resultado

Deixa un comentari

Filed under 2018, França, Itàlia

Les Corberes, pont de desembre 2010

Pel pont de la Puríssima del desembre de 2010 vam anar fins la Catalunya Nord, a fer un recorregut per les Corberes. Sortírem de Barcelona en direcció a Puigcerdà. Vam dinar a Alp, com sempre a Cal Eudald, el restaurant de l’Aero Hotel La Cerdanya, que ens agrada.  Acabat el dinar seguírem a Puigcerdà i, un cop allà, entràrem en territori francès per baixar per la vall del riu Tet fins a Vilafranca de Conflent, preciós poble murallat. Encara ens quedà temps després per visitar el preciós monestir de Cuixà, joia del romànic català i universal, llastimosament mutilat.

Quan el sol ja queia trobàrem temps per fer un volt pel poblet d’Eus, un dels més bonics de França, amb els seus carrers estrets i cases de pedra. Bucòlic.

Seguírem, ja de nit, fins a Perpinyà on ens hostatjarem a l’Hotel Suites Novotel, que estava molt bé, però amb un desdejuni molt justet, per no dir pràcticament inexistent. Per sopar anàrem a la pizzeria Le Nàpoli, molt bona, tot i ser cuina francesa. En tornar a l’hotel una volta pels carrers il·luminats de Nadal de Perpinyà.

L’endemà deixàrem Perpinyà per anar cap al castell de Queribús, un dels castells càtars més bonics de la regió, i endinsar-nos en les Corberes, territori molt poc conegut però molt bonic.

Baixàrem cap a Lagrasse per visitar el poblet medieval, amb la seva abadia. El paratge és idíl·lic, amb el riu, el pont i les cases i la torre del cenobi aixecant-se entre la boira.

A Lagrasse vam dinar en un bon restaurant de cuina regional que també ofereix boniques habitacions. Es tracta de l’Hostellerie des Corbières. Molt bé. De tornada vam parar al castell de Vilaroja de Termens, molt bonic, com tot el poble.

En caure la nit, tornada a Perpinyà, sopar a Le Nàpoli, dormir al Suites Novotel. L’endemà tornada cap a casa parant, això sí, a la magnífica catedral romànica d’Elna, meravellosa.

D’Elna, i el seu romànic, anàrem a una altra joia romànica: l’església de Sant Andreu de Sureda, i a la seva veïna, Sant Genís les Fonts.

Art en el seu esplendor màxim. Passada la frontera acabàrem el viatge amb un bon dinar a l’Hotel Duran, a Figueres, tot un clàssic, on vam aprofitar per veure el Museu Dalí. A la tarda, retorn a casa, a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2010, Catalunya, Europa, França

Salerno 2011

El curs escolar 2010-2011 el govern va decretar una setmana de festa durant el mes de febrer de 2011. Era la Setmana Blanca. La única que hi ha hagut a Catalunya. Els nens tenien festa i vam marxar a la Campània, a Itàlia, per veure Nàpols i Pompeia. Vam agafar el vaixell de la linia Grimaldi fins a Roma. En arribar vam dormir a l’hotel Novotel Roma La Rústica, a les afores de la ciutat eterna, un bon hotel per a les famílies. L’endemà vam sortir camí de Nàpols. Pel camí vam parar a l’abadia de Casamari, bell exemple de monestir cistercenc. I també a Caserta, on vam dinar i vam visitar el magnífic palau reial borbònic, amb les seves estances i els grans jardins i parcs. Vam dinar al Jolly Hotel, que avui dia és l’Hotel Royal Caserta. S’hi menja bé, amb un menú molt arreglat, preu per qualitat.

De seguida vam arribar a Salerno, una ciutat diferent, moguda, divertida, una mica canalla, que ens encanta. Ens vam allotjar a l’Hotel Novotel Salerno, als afores de la ciutat, modern, bé de preu, habitacions familiars. Vam sopar al mateix hotel. Era fosc i tard. El dia següent el vam dedicar a visitar la meravellosa costiera amalfitana, que és realment tan bonica com diuen. Ciutats com Ravello, amb la catedral normanda i el palau, deliciós per les vistes. O Amalfi, ciutat marinera medieval, amb la seva catedral, el claustre del paradís, romànic exòtic, i el seu casc antic.

Catedral de Ravello. Normanda.

Palau de Ravello. Vistes damunt la Costiera Amalfitana.

Amalfi: catedral, claustre del paradís i vista de la ciutat. A Amalfi vam dinar en una divertida pizzeria i trattoria del poble antic, en un dels carrers blancs de calç, amb voltes i túnels. Es diu Al Teatro. Ens va agradar.

El dia següent vam anar a Pompeia i Herculano, dues ciutats romanes precioses, molt ben conservades, som més que unes simples ruines, com si acabessin de ser destruides pel Vesubi. Vam dinar a Herculano, en una trattoria propera a les excavacions, anomenada Tubba Cattuba, molt bona!.

A la tarda vam anar a Nàpols, una ciutat que enganxa, encara que és plena de brutícia, amb un ambient sòrdit, fins i tot perillòs. Però, a canvi, si sou valents, coneixereu una ciutat molt festiva, mediterrània, diferent, molt original, plena de grans monuments, palaus, esglésies…

Un cop vist Nàpols retornem a l’hotel, al Novotel de Salerno, on vam sopar.

L’endemà marxem camí de Sorrento, on agafem una barca cap a la illa de Capri. Una illa molt maca, amb paisatges d’ensomni. Vam dinar a la mateixa plaça del poble principal, prop de la parada del bus, al restaurant Casa Isidoro, a Capri centre, a tocar de la plaça, a Via Roma, 17.  Per tornar al port vam baixar a peu, entre els patis de tarongers i llimoners, pel camí estret i humit que fa drecera. Una delicia!.

De tornada fem, de nou, la costiera amalfitana, des de Sorrento a Salerno, parant una estona al bell poble de Positano, amb unes platges molt boniques. Sopar i dormir al Novotel de Salerno.

Arribem al darrer dia. Abans d’abandonar Salerno fem una darrera visita a la ciutat, a la seva catedral, i veiem també unes excavacions arqueològiques molt guapes.