Setmana Santa 1986: Burgos

La Setmana Santa del 1986 vam anar a Burgos amb la colla de Girona. Vam fer tota la ruta de Barcelona fins a la capital castellana d’una tirada, amb parada a dinar a Logroño. Seguirem fins a Santo Domingo de la Calzada, on vam visitar la magnífica catedral i la vila medieval.

Continuàrem fins el càmping Fuentes Blancas, un bon terreny d’acampada, municipal, situat una mica als afores de la ciutat de Burgos, en mig d’un parc molt bonic i ben condicionat.

L’endemà visitem la catedral de Burgos, preciosa, i la ciutat tota ella, meravellosa. A la tarda anem cap al monestir de las Huelgas Reales, magnífic exemplar de monestir gòtic castellà, gran, extraordinari. En tornar veiem passar algunes processons, a la tarda i a la nit.

El dia següent també el vam dedicar a veure Burgos. Aquesta vegada va ser el torn de la fantàstica cartoixa de Miraflores i del monestir de San Pedro de Cardeña. Dues obres mestres.

El darrer dia d’estada a Burgos vam voler conèixer una mica la província. Sortírem de la capital en direcció a Sòria per aturar-nos a la esplèndida vila medieval de Covarrubias, amb la seva col·legiata romànica, on va néixer Castella.

Al costat de Covarrubias no us podeu perdre les ruïnes del monestir de San Pedro de Arlanza, molt evocadores i romàntiques.

En acabar varem anar fins Santo Domingo de Silos, on vam visitar el bonic claustre d’aquesta abadia, d’un romànic pur.

El dia de tornada encara vam tenir temps d’aturar-nos una mica a la bella ciutat de Haro, capital de la Rioja Alavesa, on vam fer un tast i compra de bon vi d’aquella terra. Carretera i cap a Barcelona.

Estiu 1993: Cíclades

L’estiu de 1993 vam empendre el nostre segon viatge a les illes gregues, a les Cíclades. Vam sortir de Barcelona en un vol xarter de la companyia Politours fins a Atenes. Allà ens vam allotjar a l’Hotel Le Mirage, on ja havíem estat en el nostre viatge de noces, en ple centre, a la plaça Omonia. Ens acompanyava una amiga de la família. Vam anar a sopar al restaurant Neon, un self-service molt bo. Un parell de dies a la capital grega ens van permetre visitar el Museu Arqueològic Nacional, ple d’obres d’art antigues, l’acròpolis i el cap de Sunion, amb el temple de Poseidó.

El següent dia vam anar en tren fins el port del Pireo per agafar el vaixell cap a l’illa de Mikonos, on pensàvem passar tres dies. Vam anar en bus i caique fins el càmping de Paraga Beach, on vam llogar un bugalow.

El darrer dia vàrem baixar a Mikonos port per pujar al vaixell, però per culpa de la mala mar s’havia anul·lat. Per això vam pujar les maletes al bus del càmping Paradise, on vam llogar un bungalow per una nit extra.

L’endemà tot estava arreglat i vam poder passar a la illa veïna de Paros, on vam dormir al càmping de Paros, als afores de la ciutat. Vam estar aquí tres dies més, visitant Paros, Naoussa i la platja de Krios, molt freda.

De Paros vam marxar en vaixell cap a la gran illa del costat, Naxos. Allà vam dormir al càmping Naxos, també situat als afores, fàcilment accessible en bus. Vam visitar diferents cales i platges de l’illa, la ciutat veneciana de Naxos, amb la seva ciutadella, o la porta megalítica del port.

De Naxos de nou en vaixell per anar fins a Santorini, una illa d’una bellesa espectacular. Vam pujar fins la capital Thira des del càmping de Perisa, poble famós per la seva platja de sorra negra. També vam anar fins a la fotogènica Oia.

Des de Santorini vam tornar a Atenes per poder agafar l’avió de tornada a casa.

 

Maig 2006: La Vall d’Aran

Pel maig de 2006 aprofitant un pont de 4 dies, vam decidir fer una sortida a la Vall d’Aran. Vam pujar per Balaguer i Benavarri fins a Sopeira, on vam dinar en un restaurant d’aquest espectacular poble situat sota una gran penya. Vam veure volar els voltors. Vam visitar, a la tarda, el monestir de Santa Maria d’Alaó, amb el seu bonic romànic.

Seguim cap a Boí, on fem nit a l’Hostal Pey, un bon lloc on dormir i menjar molt bé de preu i amb bona qualitat. Sopem allà també. L’endemà passem el dia a Taüll, visitant el vall, les esglésies romàniques de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, la de Boí, amb el seu museu, i la d’Erill la Vall. Pugem a les pistes d’esquí, ara desertes.

A la tarda seguim cap a l’Aran, fent una petita parada nostàlgica a l’Hospital de Vielha, on de petit havia passat molts estius amb la família. Ara és un refugi per excursionistes.

 

Arribem a Vielha, on dormim a l’Hotel Fontfreda. Allà no fan sopars i per això anem al restaurant Molí de Cano, amb vistes al Riu Nere. Molt bé.

El dia següent pugem pel Riu de Varradós fins la bonica cascada del Saut deth Pish, un lloc idíl·lic, amb salts d’aigua, prats i llacs. Carretera estreta però asfaltada. Dormir al Fontfreda i sopar al restaurant All i Oli, un clàssic on anàvem sovint.

L’endemà anem a la vall de Valarties, que remuntem fins que s’acava la pista transitable. Allà de nou trobem aigua arreu, cascades, cavalls, prats i boscos. Aprofitem per remuntar la carretera de Baquerira fins el Port de la Bonaigua, on encara hi ha clapes de neu. Dormir al Fontfreda i sopar al Molí de Cano, una altra vegada.

Tornem a casa. Parem a dinar al restaurant del Càmping La Noguera, al costat del pantà de Sant Llorenç de Montgai, un lloc amb un menú baratet i bo. I d’allà, cap a Barcelona.

Camí a Grècia, estiu 2018

Aquest estiu vam decidir anar a Grècia, en cotxe, travessant el mar. Vam sortir de Barcelona, en el vaixell Cruise Barcelona, i vam arribar a Civittaveccia, port de Roma, l’endemà a la tarda. Aquesta vegada la piscina era oberta i el viatge es va fer més divertit!

No vam reservar hotel a la ciutat eterna. Vam anar a Frascati, una gran elecció… Està prop de Roma, a 10 km. y molt ben comunicat. A més es troba en una zona muntanyosa, dominant la ciutat papal. Allà fa molta menys calor, es molt més soportable. En el centre d’aquesta vila medieval i renaixentista hi ha l’Hotel Colonna, on vam dormir, just al costat de la catedral. L’estació del tren a Roma está propera i en surt un tren cada hora. Vam sopar a la Trattoria Piave, local senzill, però amb molt bona cuina, que te una terrassa exterior en una plaça. Ideal!. A Frascati no hi ha grans cosesa a veure, però el casc antic te gràcia, amb la catedral, els palaus i els jardins de Vila Torlonia.

L’endemà vam agafar el tren per fer una volta per Roma. Calorosa però gratificant. Vam dinar, una altra vegada, en el restaurant Miscellania, molt bé, i bé de preu. Santa Maria Maggiore, San Pietro in Víncoli, amb el Moises de Miquel Àngel, Coliseu, Arc de Constantí, Columna Trajana, la Roma Barroca també: Piazza Navona…

Tornada a Frascati, sopar a la Trattoria Piave i dormir a l’Hotel Colonna. L’endemà sortirem de Frascati cap a la Puglia. Paràrem a dinar a Candela, un poblet molt petit, a tocar d’autopista. Vam menjar al restaurant La Rosa dei Venti, pujant al poble. Senzill però bé i barat. Tenen habitacions també. Seguirem fins a la ciutat medieval de Conversano, on ens hostatjarem a l’Hotel Corte Altavilla, gran luxe, el millor que hem estat mai, tot i que a bon preu. La ciutat és molt bonica, com tota la regió. Amb una catedral normanda, un castell aragonès i carrers amb molt d’encant.

A la tarda encara tinguerem temps de baixar fins a Polignano al Mare, un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i cales rocoses. Feia vent i mala mar, llàstima.

Sopàrem a Conversano, al mateix restaurant de l’hotel, a la terrassa, amb vistes. L’endemà sortírem cap a Alberobello, poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos.

Seguirem cap a la platja, feia molta calor i acabàrem a San Petro in Bevagna, al restaurant Miramare, a tocar de l’aigua. Gens malament, molt recomanable.

Seguidament tornàrem a Conversano, a sopar i dormir al nostre hotel. L’endemà era dia de marxa cap al port de Bríndisi per agafar el vaixell “Corfú” de Grimaldi Lines, cap a Igoumenitsa, a Grècia. Sortírem a la una del migdia del port d’aquesta ciutat de la Puglia. A les nou de la nit arribàrem a la ciutat grega després d’haver vorejat llarga estona la costa d’Albània i la illa de Corfú.

Aquella nit, ja molt tard, el senyor Pablo dels apartaments Paradosi ens va preparar un senzill i suculent sopar grec, quan passaven de les onze. L’allotjament era molt familiar, sense luxes, però net i ens vam sentir com a casa. L’endemà vam decidir explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, prop de poble de Sivota, on ens vam banyar. El matí va acabar a Parga, bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. Vam nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia.

Aquí vam dinar al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte. Tornada a la tarda, després d’un altre bany, als apartaments Paradosi, sopar allà mateix. El dia següent marxem cap a Corfú. Agafem el vaixell, sense el cotxe. Arribem al port de l’illa al migdia. Prenem un bus i ens perdem pels carrers de la capital, bellíssima, amb cases de colors pastel. No dona temps de veure més. A la tarda, havent dinat en un restaurant boníssim i molt recomanable que es diu Aegli. De luxe i bé de preu. Fantàstic!.

De tornada a Igoumenitsa vam anar a acabar el dia, i a veure’s pondre el sol, a la magnífica platja de Drepanos. Sopar a l’hotel i dormir.

El dia que seguia era el del comiat del senyor Pablo i els seus fills. L’hora de dir adéu a Igoumenitsa per anar al Peloponès, a Loutra Killinis. Vam travessar la Grècia continental, amb parada a l’illa de Lefkada, i vam dinar a Messolonggiu, al restaurant Arkontico. Fantàstic, dels millors on hem estat. A la tarda travessàrem el pont de Antirio i vam arribar al resort Ionian Beach. El lloc és molt bonic, un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I no gens car!.

Vam sopar al restaurant del càmping veí, regentat per grecs però ple d’alemanys. Senzill però bé de preu i suculent. L’endemà vam anar a l’illa de Zakynthos, Zante i vam cercar la platja del naufragi, sense trobar la manera d’arribar-hi. Els esforços vam ser recompensats amb la troballa de la cala de Porto Vromi, petita, esplèndida, en un entorn verge. I era des d’aquesta cala des d’on surten els vaixells al naufragi, però no va fer cap falta anar-hi. Era el paradís!

Allà no hi havia ni restaurant i, per això vam pujar fins al poblet de Anafonitria, per dinar al restaurant Ταβέρνα “Ο Γιώργος”. Molt bé. Molta gent, turística, però bona teca i servei. Al costat hi havia un monestir de gran devoció a l’illa, que vam visitar, així com la catedral de Zante.

De tornada encara ens va donar temps de fer una remullada a la platja llarga de Loutra Killinis, espai natural verge, on la sorra és tan fina que vaig poder fer un “mómio”.

Dormir al resort Ionion Beach i sopar a la taberna del càmping veï. L’endemà tocava un dels plats forts de la sortida: la visita a Olimpia. No ens va decebre. Son ruïnes però cal veure-les, sobretot l’estadi, molt ben conservat.

I el museu, una passada. Sobretot l’Hermes de Plaxítelles.

Per dinar vam buscar lloc al pintoresc port de Katakolo, on atraquen els creuers per anar a Olímpia, però estava sobresaturat de gent, i era molt turístic. Vam allunyar-nos d’allà i, finalment, trobarem un restaurant anomenat Axilleion, en una platja paradisíaca, Kourouta. Menjar a peu d’aigua. Plats típics, molt bons. Vam banyar-nos abans i després de dinar.

I de tornada, abans de sopar i dormir, una nova banyada a la platja del Ionian Beach mentre el sol anava a la posta, pura fantasia!.

Tornava a ser temps de canviar de lloc, per poder veure l’altra costat del Peloponès, el que dona al mar Egeu. Vam creuar-lo per anar a Loutra Elenis, prop de Corint. Però abans vam desviar-nos una mica per visitar la increible ciutadella de Micenes, amb les tombes, els cercles, l’acròpolis i la famosa porta dels lleons. Feia molta calor, 39 graus, però es va suportar i ens va meravellar.

Vam arribar a destí a l’hora de dinar. Ho ferem a la platja del poble, al restaurant Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna grega espectacular, tan arran d’aigua, tan a tocar de mar, que les potes de les cadires eren dins l’Egeu. Menjar molt bo.

A la tarda vam anar als Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns apartaments amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius.

Banyada a la petita cala, sopar al mateix restaurant del dinar, amb l’encant de la nit i el mar tocant els peus i dormir. El dia següent marxàvem cap a Epidaure, amb el seu impressionant teatre i cap a l’illa de Poros. El teatre valia la pena. Cal veure’l. També hi ha un petit museu, molt antiquat en les formes!.

L’illa de Poros, 40 kms més enllà, és una cucada. Poros vila desplega les cases blanques, quasi ciclàdiques, turó avall fins el canal que la separa de Gàlatas. Vam banyar-nos en una platgeta petitona i vam agafar el caique, una barqueta, per anar a dinar a Poros. Ho vam fer al restaurant taberna Rota, molt bé, fantàstic. Acabat el dinar vam fer una passejada pels carrers blancs de Poros abans d’agafar la barca per retornar a Loutra Elenis.

Arribats a l’hotel encara va donar temps d’una nova capbusada en les aigües cristal·lines.

Sopar al mateix restaurant de sempre, dormir al Mirella Studios i pensar que, l’endemà, havíem d’anar a Atenes!. I vam anar en tren, molt cómode, des de l’estació de Kineta, un poble de la costa. Vam intentar pujar a l’Acròpolis però hi havia molta cua per treure els tiquets i vam renunciar. Vam veure l’església de la Metamòrfosi. En passar per l’antiga àgora, al museu, vam veure un bitllet combinat i el vam comprar. Així ens vam estalviar la cua!. L’Acròpolis, com sempre, impressionant.

Per dinar vam baixar a Plaka. Vam agafar taula al restaurant Efcharis, un dels millors d’Atenes. Fantàstic, bé de preu, poc turístic, al mig de Plaka, a tocar de Monastiraki!. A la tarda visita al Theseion, bonic temple grec ben conservat i a Plaka: mercat, mesquita, esglésies i catedral. Tornada en tren.

Ens banyarem de nou a la nostra cala, baixarem al poble a sopar arran de mar, i ens acomiadàrem de Loutra Elenis. Marxàvem cap a Igoumenitsa de nou, a cercar el vaixell d’Itàlia.

El dia següent creuàrem de nou Grècia, travessàrem el canal de Corint i el pont de Rio per anar a Ioanina, bella ciutat, en mig de muntanyes, a tocar d’un llac, capital de l’Èpir. Dinàrem al restaurant Anthrax, un grill molt xulo. Carn a la brasa. Havent dinat visita a la ciutadella turca, amb la mesquita d’Aslan Patxà.

Abans d’anar a Igoumenitsa va donar temps de parar a Dodoni, un jaciment arqueològic molt guapo on hi ha un teatre més mal conservat que el d’Epidaure, però molt xulo.

I també vam poder tornar a la platja de Drepanos a banyar-nos a la posta de sol, abans d’anar a sopar al restaurant Amvrosia, a Igoumenitsa, a tocar del port. Embarcarem cap a Bríndisi, en el vaixell de nit, i vam arribar l’endemà al matí, ben d’hora a la ciutat italiana.

Acabats de desembarcar ens dirigim cap a Lecce, meravellosa ciutat barroca de la Puglia. Ens van encantar els seus carrers, esglésies, palaus, catedral i monuments romans.

Anem ara cap al mar, a banyar-nos una mica i a dinar. Ho fem a la platja del Canne, bellíssima, a Gallípoli. Anem a menjar a l’Ulivo Bianco, bonic restaurant. A la tarda repetim remullada abans de marxar cap a la vila de Matera, a la Basilicata, el nostre destí.

A Matera ens esperaven ja els propietaris del Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Aquesta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers, esglésies, cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Havent sopat al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula, vam tornar a recòrrer els carrers de la vila.

Vam deixar Matera per anar-nos apropant de nou a Frascati, a Roma i al vaixell de tornada a casa. Vam parar a dinar a Salerno, ciutat maca, vella coneguda nostra, on hem estat altres vegades. Ho vam fer a l’Angolo Massuccio, restaurant de cuidada cuina. A Frascati vam dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna, i vam sopar al mateix restaurant: la trattoria Piave.

L’endemà vam deixar Frascati per exhaurir el nostre darrer dia a Itàlia, i a les vacances. Pujàrem cap a Viterbo, bella ciutat medieval del Lazio, amb el palau dels papes, carrers medievals, esglésies, places i palaus.

Dinàrem a Viterbo mateix, a la Taberna Etrusca, bon restaurant. A la tarda encara tinguèrem temps d’anar a la platja, a Tarquínia, a veure si fèiem una darrera banyada al mar Tirrè, però l’aigua estava molt bruta i revoltada, havia plogut a la nit i feia molt vent. Així que decidírem voltar per la Tarquínia medieval, bonica.

A la nit vam agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Volta als Pirineus, estiu 2008

Per l’estiu de 2008 vam fer una volta als Pirineus, amb anada per Espanya i tornada per França. Sortirem de Barcelona cap a Lleida i després cap a Monzón i Barbastro, fins arribar a Torreciudad, el gran santuari aragonés de l’Opus Dei, on vam dinar al restaurant Las Acacias, bon lloc per menjar, recomanable, després de visitar la gran església de Torreciudad i tot el complexe.

A la tarda visita al bonic casc antic medieval del poble d’Ainsa, preciós.

Després continuem la ruta pujant el vall del riu Ara camí de Broto i de Torla, poble que és porta d’entrada al Vall d’Ordesa, on vam dormir i sopar a l’hotel Bujaruelo, fantàstic, en una habitació familiar.

Església del poble de Torla

L’endemà vam anar, en un autobús municipal obligatori a l’estiu, fins el parc d’Ordesa, que estava magnífic.

Tornada a Torla a dinar. Tarda al riu, sopar i dormir.

El dia següent continuem la ruta cap a Jaca, on visitem el monestir de San Juan de la Peña. El romànic de baix i el barroc de dalt.

Dinem a l’Hosteria del mateix monestir nou de San Juan de la Peña. Baixant visitem també l’esplèndida església romànica de Santa Cruz de la Serós.

A la tarda pugem la vall d’Hecho, cap a Hecho i Siresa. Visitem l’església de San Pedro de Siresa i remuntem el riu fins la meravellosa Selva de Oza, on passem la tarda banyant-nos al riu. A la nit sopem i dormim a l’Hotel Castillo de Acher, que podia estar millor.

L’endemà al matí continuem ruta cap a Navarra, passant pel vall d’Ansó, cap a Zuriza, magnífic amfiteatre natural, i baixant després cap al Roncal. Parada a dinar a Ochagavia, a l’asador Kixkia. Molt bé. Seguim ruta per pujar a Roncesvalles, on vàrem visitar el santuari, i vam pujar fins el port de muntanya.

Dormim i sopem a tocar de Roncesvalles, al poble veï de Auritz o Burguete, a l’Hotel Loizu, molt bé.

Seguim ruta cap a Estella, bonica ciutat, on visitem el casc antic. Dinem a La Cepa, bonic restaurant, molt recomanable, i continuem ruta per arribar a San Millán de Yuso, passant per Logroño i Nájera, tot i que sense aturar-nos-hi aquesta vegada.

A Yuso, a banda de visitar el monestir, sopem i dormim en una casa rural molt maca, la Posada de San Millán, deliciosa.

El dia següent sortim cap a Cañas, un encantador petit monestir de monges, un bombonet. Molt bonic.

Continuem cap a Burgos, parant a Santo Domingo de la Calzada, amb la seva imponent catedral, i travessant els Montes de Oca.

A Burgos ens instal·lem a l’Hotel Rice, millor oblidar-lo, en una habitació antiga que donava a un pati de llums amb sortida de fum de la cuina. Horrible. Visitem molt bé la ciutat. Barri antic medieval, catedral, monestir de les Huelgas, Cartuja de Miraflores, San Pedro de Cardeña…

Sortírem de Burgos en direcció als Picos de Europa. Pujàrem cap a Aguilar de Campoo, per anar després cap a Cervera de Pisuerga i baixar cap al vall de Lièbana, on vam visitar Santo Toribio de Lièbana.

Seguírem cap a Potes. En un poblet proper paràrem a dinar en un hotel molt xulo, anomenat Hotel del Oso, i vam anar a dormir a l’hotel Cosgaya, a Camaleño. A la tarda vam visitar Fuente Dé, i vam pujar en telefèric fins Àliva, alta muntanya. També vam visitar Potes, magnífic poblet medieval i Santa Maria de Lebeña, romànic meravellós.

El dia següent vam anar cap al mar, cap a Cantàbria, per veure el bonic poble medieval de Santillana del Mar, amb la seva famosa colegiata romànica. La vila estava invadida de gent, plena de turistes. Vam dinar, molt malament, en un restaurant de patacada.

 

Havent dinat anem cap al país Basc, parant a Castro-Urdiales i Bilbao. A la tarda cerquem lloc on dormir a tocar de la capital Basca. Ho fem a Bakio, al Gaztelu Begi, una pensió de carretera a tocar de San Juan de Gaztelugatxe. Una mica tètric, però ben situada per visitar aquest atractiu enclavament de la costa basca. Sopem a Bakio, al port, en un restaurant de peix, l’Itsasargi, molt bé.

L’endemà seguim la costa cap a Bermeo, Ondàrroa, Lekeitio cap a Sant Sebastià. Vam parar a dinar a Guetaria, al restaurant Itxas-Etxe.

Continuem la ruta entrant a França, anem cap al bonic poblet d’Ainhoa, per tornar a passar la frontera de nou i dormir a Elizondo, la capital del Valle del Baztan. Sopem i dormim a l’Hotel Elizondo, molt bé.

Al despertar-nos reprenem la ruta entrant a França per visitar la banda nord del Pirineu. Baixem cap a Sant Jean Pie de Port, molt bonic, per seguir cap a Sauvaterra de Bearn, poblet també molt xulo, i dinem a la bastida de Navarrex,

Havent dinat a Navarrex, (foto de dalt) continuem la visita cap a l’Hospital de Saint Blaise, bonica capella romànica, la catedral romànica d’Oloron Sainte Marie i el poblet de Betharram a tocar de Lourdes. No parem a Lourdes sinó que continuem cap a Argeles Gazost, on sopem i dormim a l’Hotel Printania.

L’endemà, amb base al mateix hotel, explorem els Prineus Francesos d’aquest sector, molt bonics, pujant fins cap a Cauterets, bonic poble de muntanya, el Pont d’Espagne i, amb un telefèric, el llac de Gaube. Preciós.

També vam voltar per Gavarnie, amb el seu espectacular circ.

A la tarda pugem cap a Aucun, un poblet proper amb una bonica esglèsia romànica, a sentir un concert. En sortir sopem a Les Mille et une Epices, un restaurant asiàtic, molt bo. Tornada a l’hotel Printania i dormir.

El dia següent continuem la ruta cap a Sant Bertrand de Comi¡enges, bellíssim poble medieval amb una bonica catedral. Als seus peus visitem també Sant Just de Vallcabrera, preciosa ermita romànica, molt maca..

Seguim cap a la Vall d’Aran, on dormim a Viella, a l’hotel Fontfreda, llavors molt maco, i sopem al restaurant El Molí. Visitem Vielha.

L’endemà baixem a la Vall de Boí, on visitem les magnífiques esglésies romàniques. Dinem, sopem i dormim a l’Hostal Pey, al poble mateix de Boí. Molt bé.

L’excursió s’acaba al càmping La Noguera, a Sant Llorenç de Montgai, on dinem a tocar de l’embassament, al restaurant del mateix càmping. Menú molt econòmic, gens dolent.

Estiu 2009 a Alemanya

L’estiu de 2009 vam anar d’excursió a Alemanya travessant França i Suíssa. Vam sortir de Barcelona, camí de Narbona on vam dinar a la Cafeteria Casino del supermercat Geant de l’entrada sud, un lloc habitual nostre. Un self service barat i bo. Vam continuar cap a Beziers i després cap a La Covertoirade, un bonic poblet medieval murallat, on ens vam aturar per fer una passejada pels carrers. Una parada que recomanem si aneu camí de París. Seguim cap a Millau, a les Gorges del Tarn, on vam dormir i sopar a l’hotel Le Cevenol, força bé, amb piscina!.

La Couvertoirade.

Millau

L’endemà continuem cap a Mende, on vam parar a veure la seva catedral, i a dinar al restaurant La Caille, proper a la catedral, al boulevard que envolta la ciutat. Seguim cap a Pradelles, bonic poblet medieval, dels més bonics de França.

Arribem a mitja tarda a Le Puy en Velay, fantàstica ciutat medieval, volcànica, amb uns pitons increïbles de lava negra on s’aixeca una estàtua i la catedral. Inoblidable. Allà vam sopar a Le Nom de la Rose, a la Rue Raphael, avui lamentablement tancat. Vam dormir a l’Hotel Cristel, a Vals Prés le Puy, un poblet a tocar.

Catedral de Le Puy en Velay

L’endemà partim cap a Bourg en Bresse, travessant Lyon. Parem a dinar a un poble medieval molt maco, anomenat Perouges. Ho fem en el restaurant de l’Hostellerie de Perouges, que estava bé.

Poble Medieval de Perouges.

Arribem a mitja tarda a Bourg en Bresse, i cerquem hotel. El trobem davant del monestir de Brou, una joia del renaixement, molt maco. Es diu Le Logis de Brou, i no està pas malament. Aquella nit sopem molt bé, al bar restaurant de l’Abbaye, davant mateix de l’abadia de Brou, no lluny de l’hotel.

El dia següent visitem el cenobi, preciós.

Monestir de Brou.

Interior de la basílica i claustre

Imatges del claustre

Continuem viatge cap a Friburg im Brisgau, ja a Alemanya, parant a dinar, amb molta calor, al Casino Cafeteria del centre comercial Geant a Mulhouse.

La Casa Vermella de Friburg

Mercat davant la catedral

Porta de la muralla a Friburg.

Aquella nit sopem a Friburg, a la Universitat Vella, al mig de la ciutat medieval, al restaurant Erzherzog Albrecht, un alemany de patacada. Vam dormir al Novotel Kurthaus al mig de la ciutat, molt bé, piscina interior.

L’endemà continuem la nostra ruta, ara cap a la Selva Negra, on vam parar al llac de Titisee i a la bonica població de Rotweil, d’on son els gossos d’aquesta raça.

Carrer Major de Rotweil

Al bonic poblet medieval de Haigerloch, foto sobre aquestes línies, vam dinar al restaurant Krone, que també és un bonic hotel. Molt bé. Fantàstic!.

Vam continuar camí visitant ara la bellíssima ciutat medieval i universitària de Tubingen.

Tubingen, el riu.

Tubingen, vista del riu i de la plaça major.

Tubingen, Stiftkirche.

Finalment vam anar a dormir al poblet medieval de Bad Winfen. Allà vam trobar un hotel amb encant a la mateixa porta de la muralla d’accés a la població que ens va llogar una habitació familiar. Es diu Hotel Zur Traube.

Per sopar vam estar en un lloc meravellós de veritat, i bé de preu!. Es diu Restaurant Friedrich Feyerabend, i està molt bé. Vam poder passejar per aquest petit i deliciós poblet i admirar els seus carrers empedrats i l’alta torre.

Torre a Bad Winfen.

L’endemà vam continuar cap al nord del país. Vam parar a Schwabisch Hall, una molt maca població medieval, carregada de monuments, com l’ajuntament, esglésies i palaus, i un monestir als afores.

Vista lateral de l’ajuntament

Schwabisch des del riu

Rathaus de Schwabisch Hall

Vam continuar cap a la magnífica i increible Rothenburg ob der Tauber, la millor, més gran i més ben conservada ciutat medieval alemanya, que guarda encara les muralles, cases i palaus, torres… un somni de fades. Aquí vam dinar al restaurant de l’Hotel Eisenhut, just al costat de l’ajuntament gòtic de la vila. Molt bé. Guapíssim.

Cases a Rothenburg

Porta d’entrada a la ciutat medieval

Torre i carrer de Rotheburg.

Acabada la visita a Rothenburg vam anar cap a Wurzburg la esplèndida ciutat barroca amb el seu pont sobre el riu Main, el palau conegut com la Residenz i el castell damunt el turó, a banda de les moltes esglésies de la vila.

Pont barroc damunt el Main i, a sota palau Residenz.

A Wurzburg vam dormir a l’Hotel Novotel, ben situat al centre de la ciutat nova. I vam sopar al soterrani de l’ajuntament, al restaurant Ratskeller, un lloc realment encantador. L’endemà vam visitar la Residenz, preciosa.

Des de Wurzburg vam anar cap a l’Est, camí de Bamberg. Però abans vam parar a dinar al poble de Ebrach per poder visitar la seva famosa abadia cistercenca, transformada durant el barroc. Bonica. El restaurant escollit va ser l’antiga estació de trens de Ebrach, i el lloc un vagó de tren. Sumament divertit!.

Exterior del restaurant i vagó amb el menjador

Exterior i interior de l’Abadia d’Ebrach

Vam continuar cap a Bàmberg on vam arribar a la tarda. Aquesta bonica ciutat medieval te una catedral romànica molt xula, on el bisbe va beneir una concentració de motards que anàven a Sant Jaume de Galícia, jardins xulos i un ajuntament penjat de manera molt curiosa damunt del riu que passa per allà.

Porta d’entrada a Bàmberg i jardins de la residència

Ajuntament de Bàmberg.

Vam continuar el nostre viatge ara cap a Nüremberg, fastuosa ciutat medieval gòtica. Allà vam dormir i sopar al Novotel Messe, als afores.

El dia següent el vam dedicar a visitar Nüremberg, la seva catedral on hi havia una missa interconfessional catolica i protestant que va acabar amb un dinar de germanor amb molta botifarra i molta cervesa, el castell i l’ajuntament amb el seu rellotge astronòmic i la bellíssima font gòtica.

Vam dinar al restaurant italià de cadena, Vapiano, al centre de la ciutat, a prop de la plaça major.

Canal i ajuntament a Nüremberg

Des de Nüremberg vam continuar cap al sud parant a la bonica ciutat de Ratisbona, per on el Danubi creua sota un bonic pont fortificat i on hi ha una catedral molt bonica.

Pont damunt el Danubi

Torre del pont i façana de la catedral de Ratisbona

De Ratisbona vam seguir cap a Munich, on vam dormir el dia 12 de juliol de 2009. Allà vam veure la catedral, l’ajuntament i el casc antic d’aquesta bella ciutat. Anàrem a sopar a un restaurant vegà, molt bo, el Prinz Mishkin. Vam dormir a l’Hotel Carat. 

Catedral de Munich i Ajuntament.

L’endemà vam fer una excursió per veure el camp de concentració nazi de Dachau, que va costar de trobar, i que estava tancat. Imagineu Dachau sense el camp, el que hauria pogut ser el bonic poble residencial de Dachau, sense la bogeria i la mort. Per dinar a Dachau vam anar a la Gasthaus “Drei Rosen”. Un lloc molt típic, molt senzill, amb un servei amable. També tenen habitacions familiars.

A la tarda tornada a Munich, sopar i dormir.

L’endemà vam sortir de Munich per anar cap a Augsburg, on vam visitar les seves esglésies, la catedral, i el Fuggerei. Augsburg és una ciutat molt bonica!. Vam dinar al davant del Fuggerei a un restaurant que es diu Il Gallo Nero, molt bo. A la tarda vam continuar a Ulm, una altra molt bella ciutat medieval alemanya amb una catedral fabulosa.

Augsburg, església, a dalt, i plaça, a baix.

Ulm, catedral.

Ulm, ajuntament.

A Ulm vam dormir a l’Hotel Anker, al costat de la catedral. Aquest és un establiment portat per un matrimoni català. Vam sopar a La Stradina, una pizzeria en un carrer animat prop de la catedral també.

L’endemà van sortir cap a Ottobeuren, una fantàstica abadia barroca al sude de Ulm, que vam visitar.

Abadia d’Ottobeuren

En acabar de visitar l’abadia vam continuar, sempre cap al sud, i vam parar a dinar a Wangen im Allgäu, bonic poble amb un ajuntament molt xulo. Just al costat de l’ajuntament i de l’església, a la plaça, vam dinar al Hinderofen Café, molt divertit. 

Ajuntament de Wangen.

Vam continuar, ja dins Suïssa, la nostra ruta remuntant el riu Rhin, camí del Furkapass. Però la nit ja arribava i vam parar a dormir, i a sopar, a l’Hotel Todi, al poblet de Turn, un típic poble suís. Per cert, habitacions molt acollidores i bona teca. Estàvem sols. Vam passejar pel poble que parla una llengua semblant al català.

Hotel Tödi

El poble de Turn o Trun

L’endemà vam continuar la ruta, ara travessant i parant-nos al monestir de Disentis Muster, que era bonic però no alucinant.

Una nova parada per gaudir del poble d’Andermatt, als Alps suissos.

I enfilem el Furkapass, separació entre el Rhin, que hi neix, i el Rhone, que també neix allà. A dalt, en ple juliol, hi havia neu. Paisatge molt maco.

El Furkapass

En baixar el Furkapass era hora de dinar i ho vam fer al restaurant de l’Hotel de la Croix d’Or i de la Poste, del bonic poblet de Munster, ple de cases de fusta i balcons amb flors.

Munster: cases de fusta i església

En acabar de dinar vam entrar al Valais i des d’allà vam pujar cap a Chamonix, on ens vam allotjar a l’Hotel Eden, a les Praz de Chamonix, cara al Montblanc. Allà vam dormir i sopar dos dies.

No lluny de l’Hotel hi ha una zona de jocs infantil al mig del bosc amb un petit riu i tirolines. Una passada!. També vam aprofitar per agafar el Montblanc Express i anar fins Vallorcine, on vam fer una passejada fins una glacera espectacular i vam dinar al restaurant de l’estació, que es diu l’Arret Bougnette.

El dia següent havíem de marxar i vam parar a Annecy, per veure aquesta meravellosa ciutat vora el llac. Allà vam dinar.

I vam continuar viatge anant ara cap a la vila de Saint Etienne, als afores de Lyon, on vam dormir i sopar al Novotel, bé de preu, i vam fer una banyada a la piscina.

Seguírem l’endemà cap a La Chaise Dieu, una abadia situada a l’Auvèrnia.

Claustre gòtic de La Chaise Dieu

I continuàrem cap a Briude, on hi ha una magnífica església abacial romànica, increïblement bonica. En aquest poble vam dinar molt bé en una pizzeria a tocar de l’església: Le Saint Julien!. Pizzes al forn de llenya, fabuloses!.

Exterior i interior de la basílica romànica de Briude

I la ruta continua cap a la Vall del riu Lot, on van visitar els pobles d’Estaign i de Espalion, molt macos.

A dalt Espalion. Les dues de sota Estaign.

Aquí sota un altre poble: Entreagygues sur Truyeres

Finalment, ja quasi de nit, arribem al nostre destí: l’abadia romànica de Conques, bellíssima. Ens quedem a dormir just davant del monestir, a l’Auberge de Saint Jacques, i assistírem als oficis de tarda. Per sopar vam anar al Au Parvis, un saló de té i restaurant molt acollidor. 

L’abacial de Conques, romànic pur!

L’endemà sortim de Conques i parem a Rodez, una bonica ciutat amb una bonica catedral.

Continuem cap a Lavaur i, després, cap a Vilefranche de Lauragais, on dinem a l’Hotel i restaurant de France. Molt bé. Ara ja han tancat portes. Llàstima. Anem a Narbonne per autopista i, ja de tarda arribem a Perpinyà, on anem a buscar la costa. Entrem fent la costa vermella, per Banyuls i Cervera, per acabar sopant a Platja de Garbet, mentre a la platja cau la nit, al restaurant Garbet, tot un luxe, a preu de luxe!. I d’allà, ben fosc, cap a Barcelona!.

Estiu 2010 a Itàlia

Unes vacances clàssiques a Itàlia, l’estiu del 2010. Sortim de Barcelona, camí de França, cap a Marsella. Dinar al Casino del supermercat Geant a Narbonne, com sempre. Seguim cap al Novotel Marsella Est, als afores de la ciutat. Sopar al mateix hotel. L’endemà sortim cap a Génova, amb parada a Sant maximin la Santa Bauma, i la fantàstica abadia cistercenca del Thoronet, d’una delicadesa corprenedora.

Dinar en una altra cafeteria Casino, a l’entrada de Cannes, i continuar cap a Génova. Allà vam dormir al Novotel, que va costar de trobar, on també vam sopar. A la tarda piscina, i una visita al port de la ciutat i al carrer dels palaus renaixentistes, una passada de maco.

El dia següent baixem per la costa camí de Lucca, Pisa i Florència. Visitem Lucca, bella ciutat medieval italiana, amb les seves esglésies romàniques i el seu amfiteatre transformat en plaça. Allà vam cercar i vam dinar al càmping Torre Pendente, a Pisa, cercant la pizzeria i la pizza al tonno d’en Michele, que ja no era el mateix.

A Pisa era obligada una visita al campi dei miracoli, amb el seu duomo, el baptisteri i la torre pendente.

Seguim camí de Florència, on ens hostatgem al Novotel als afores de la ciutat, on també vam sopar. Molt bé. L’endemà visita obligada a Florencia.

Duomo, signoria, ponte veccio… dinar a Gli Angeli, un bonic restaurant que ja no existeix. Tornada a l’hotel, piscina, sopar i dormir. El dia següent excursió per la Toscana: anem a Siena.

Encantadora ciutat amb la seva plaça del palio, l’ajuntament, el duomo, tota ella preciosa. De tornada a Florència ens aturem a dinar a Monteriggioni, bonic poblet murallat. Ho fem al ristorante Il Feudo, pas mal.

Visitat Montereggioni, continuem per la meravellosa Toscana cap a Sant Gimignano, esplèndit poblet medieval amb muralles, cases i carrers de pedra, palaus i unes curioses torres feudals defensives, altíssimes.

Tornada a Florència, sopar i dormir al Novotel. L’endemà una volta per la ciutat, admirant nous monuments. La Santa Croce, amb la capella dels Pazzi, per exemple.

El dia següent continuem la nostra ruta per Itàlia, camí de Roma, travessant la Toscana. Anem fins Pienza, la ciutat renaixentista de Pius II, amb el palau Piccolomini o la catedral.

Montepulciano, amb la fabulosa església de Sant Biagio, obra mestra del Sangallo, és una altra parada obligada. Toscana vinícola, desconeguda de les grans masses turístiques.

Continuem cap a Orvieto, cap a Montefiascone, on vam dinar, a la trattoria Borgo Antico, prop de la bella església d’aquesta vila, amb la seva característica cúpula blava.

A la tarda continuem el viatge per arribar a Roma, on ens hostatjarem al Novotel La Rústica, als afores, en ple camp, molt bé. L’endemà visita a Roma. Primer el David de Miquel Àngel, que encara no havíem vist mai, el Coliseum, la Roma barroca amb Piazza Navona, el Vaticà, Castell de Sant’Angelo…

O bé el Pantheon, magnífica cúpula romana, la pompositat de la Fontana di Trevi, o la delicadesa de l’Éxtasi de Santa Teresa de Bernini.

En acabar la visita a Roma iniciem la tornada passant per l’Umbria, la nostra regió predilecta d’Itàlia. Parem a Todi per reveure la increible església renaixentista de la Consolazione, el seu palau comunale, o el Duomo.

Seguim cap a Perugia, la capital umbra, on ens admiren el palau comunale, i la fontana de la plaça. Dinar al cafe di Perugia. Ens allotgem a l’Hotel Brufani, gran luxe ara, llavors no tant. Sopar en un restaurant del carrer Bonazzi, carreró amb voltes sota l’hotel.

El dia següent continuem la nostra ruta per l’Umbria i la Toscana, ara parant a Cortona, on visitem la ciutat i l’església de Santa Maria del Calcinaio, on fem d’interprets de l’anglès pel seu capellà.

Continuem viatge cap a Bolònia, on vam reservar el Novotel de la ciutat.

L’endemà anem cap a Ferrara, després d’haver visitat al matí Bolonya, amb les seves places i edificis civils de color vermell, les torres feudals altíssimes, impossibles, l’església del Sant Sepulcre. A Ferrara dinem al Leon d’Oro, davant de la catedral i, a la tarda passegem pels carrers medievals, admirant el castell i els palaus del Este, com ara la casa dels diamants.

De Ferrara cap a Padova, una altra bonica ciutat medieval.

I, finalment, Venecia, la perla de l’Adriàtic. Vam allotjar-nos i sopar al Novotel de Mestre, i l’endemà vam recórrer la bella ciutat dels canals.

A Venecia vam dinar a la trattoria Agli Artisti da Piero, a la Rugga Giuffa 4836, “pas mal du tout”. Dormir i sopar a l’hotel.

El dia següent vam sortir cap a Cremona, una vila que ens encanta. Hi tornaríem mil vegades. Estem enamorats de la llum d’aquesta ciutat pagesa, plana, al marge del riu Po, en el bell mig de l’extensa depressió de la Padania. Cremona no te paisatge, però el crea ella mateixa. El crea la seva increible catedral, romànica, imponent, bellíssima. El creen els tallers dels luthiers, artesans de la música, que produeixen des de fa segles, tota mena d’instruments musicals. Però sobretot violins. Stradivàrius, Guarneri… mestres de l’art de fer els millors instruments de corda. Un art que perdura, ben viu, avui. Trobareu artesans, artistes luthiers treballant als seus tallers, de cara al públic. Els veureu a través dels seus aparadors, des del carrer, o mitjançant les portes de les botigues, generosament obertes. Us ensenyaran el què fan sense recança. És màgic. Per dinar anàrem a Latte Lie’r, un bar desenfadat.

A la tarda visita a la Cartoixa de Pavia, tota una troballa, magnífica.

Ja de tornada passem la nit a Torino, al Novotel Julio Cesare, als afores. La ciutat del Po és tan bella com sempre, ordenada, neta… Piazza Sant Carlo… Piazza Vittorio Emmanuelle… Aprofitem l’endemà per visitar el museu Egipci, una passada, el millor d’Europa!.

El dia següent passem els Alps per Briançon, però abans dinem a Lo Zodíaco, a Oulx, una pizzeria que mai no falla. Després baixem la vall de la Durance cap a la Provença francesa. Dormim a Montpellier, al Novotel, on també sopem. L’endemà continuem cap a casa, visitant la bella Sète, la vila costera amb un gran canal al mig. Dinem a Figueres, a Can Duran, un clàssic, bona teca i molt bon servei.