Europa, estiu de 2006

A mitjans de juliol vam sortir de Barcelona, camí de Narbona on vam dinar a la Cafeteria Casino del supermercat Geant de l’entrada sud, un lloc habitual nostre. Un self service barat i bo. Apanyat i bé de preu. Self-service. Vam seguir per dormir a Avignon, a l’hotel B&B a Le Pontet.

També molt bé. L’endemà vam continuar fins el poblet d’Arbois, on vam sopar al restaurant Le Bistronome, al costat del riu i dormir al càmping.

El dia 18 de juliol vam seguir endavant amb la ruta fins a Mulhouse, bonica ciutat alsaciana, on vam dinar en un Casino Cafeteria als afores. A la tarda vam visitar Colmar i vam arribar-nos a Strasbourg, que també vam visitar i on vam dormir en un altre hotel B&B.

El 19 de juliol passarem a Alemanya travessant la Selva Negra. Paràrem a Überlingen, preciosa població a la riba del llac Bodensee. Allà vàrem dinar en un NordSee, cadena de restaurants de peix. Barat i bo. A la tarda vam anar fins a Lindau, meravellosa vila medieval del mateix llac.

Vam dormir a Isny, a l’hotel Gasthof Hirsch. Tot i que molt senzill no vam estar malament. El dia 20 vam anar a Fussen, als Alps, per veure els castells del rei Lluís de Baviera. El de Neuschwanstein estava ple i vam visitar el de Hohenschwangau, que no és el més turístic.

A l’hora de dinar vam anar a l’església de Wies, barroc d’alta qualitat.

Vam menjar al restaurant de l’aparcament, el Moser. A la tarda vam anar a navegar pel llac Eibsee, on Hitler havia tingut el seu refugi, al peu del Zuggspite als Alps de Baviera. Per dormir vam anar a l’Hotel Guggemos, a la vora del llac Tegernsee, meravellós, avui dissortadament tancat. L’endemà vam anar cap al llac Koningsee, on vam agafar una barca fins la Kirche St. Bartholomä, bonica capella al mig del llac i al peu de les muntanyes. Allà vam dinar al restaurant de la mateixa capella.

Vam anar a dormir a Salzburg, a l’hotel Junior. Vam baixar en trolebús a sopar. Ho vam fer en un altre NordSee, i vam assistir a un fantàstic concert de música barroca en una església del centre de Salzburg. Bé de preu, senzill però molt agradable.

Un cop visitada la bella ciutat natal de Mozart marxàrem cap a Innsbruck, parant a dinar a Sankt Johann in Tirol, al cor dels Alps austríacs, al restaurant de l’Hotel Post, un lloc de luxe, a la plaça major del poble. Després d’admirar l’església, barroca i bonica, baixàrem cap a Innsbruck, on sopàrem i fèrem nit a l’Hotel Kranebitterhof, als afores, molt bé.

El dia següent sortim d’Innsbruck cap a Suíssa, parant a la magnífica abadia de Stams, on dinem en el restaurant del costat.

Seguim cap a Feldkirch, bonic poble medieval austríac, on visitem la plaça major. Passem la frontera i visitem l’abadia barroca de Sankt Gallen, i anem a dormir a Alemanya, a la ciutat d’Allensbach am Bodensee, a l’Hotel garni Amsee, bé, senzill.

L’endemà anem a veure les impressionants cataractes del Rhin, espectaculars, i seguim cap al llac Titisee, al cor de la Selva Negra.

Baixem Friburg i travessem la frontera francesa, en direcció Besançon, per acabar dormint al poblet de Maîche, al costat de la frontera Suíssa de nou, en un càmping anomenat Le Saint Michel, molt maco. Va ser la darrera vegada que hem anat en tenda de campanya pel món. El dia següent passem a Suissa i anem a Lausanne, on visitem la catedral. Continuem cap a Martigny per entrar de nou a França camí de Chamonix. Dormim a l’Hotel les Lanchers, molt bé. A Chamonix vam estar-hi dues nits. Vam aprofitar el dia de descans per agafar el tren i arribar-nos Vallorcine on vam dinar al restaurant de l’estació, dit L’Arrêt Bougnette, molt bo i recomanable.

El darrer dia vam fer la ruta Chamonix a Barcelona tot dret de tornada.

França, estiu de 2007

Aquell estiu vam anar a França. La primera parada va ser la ciutat de Narbonne, on no vam arribar a entrar ni a visitar res. Només hi vam dinar, com sempre ho feiem en un Casinó Caféteria a la sortida Sud de l’autopista A9. Vam continuar fins la Vall del Tarn, on el riu fa les seves famoses gorges, un indret espectacular. Vam gaudir de l’espectacle de les canoes baixant pel riu, i vam sopar i dormir a l’Auberge du Moulin, un bonic hotel al poble medieval, encantador, de Sainte Enimie.

L’endemà vam seguir camí per Clermont-Ferrand cap el bell monestir de Noirlac, un cenobi cistercenc de bellíssimes i pures línies gòtiques primitives. Allà vam sopar i dormir en un hotel al costat mateix del cenobi: Le Noirlac.

Seguim cap a Bourges, on visitem la seva magnífica catedral.

La Catedral de Bourges

Passem per Sully sur Loire, amb un bonic castell, per seguir i dinar a Bellegarde du Loiret, a l’Hotel Restaurant de l’Agriculture. Un lloc molt bo, i molt recomanable.

Seguim la ruta i passem per Fontainebleau, on anem a visitar, per fora, el palau. Passegem pel jardins.

Fontainebleau, jardins i palau.

Arribem finalment a París on ens hostatgem a l’Hotel de la porte Dorée, prou maco. L’endemà visitem París: Notre Dame, Toue Eiffel… Dinem a la Brasserie aux deux Palais, al centre de París. El dia següent el dediquem a anar a Disneyland, on dinem.

Continuem la ruta, deixant París, cap al Mont Saint Michel. Fem nit a la Chambre d’Hotes “Vent des Greves”. Molt bé, un parell de nits. Sopem a l’Auberge de la Baie, bon restaurant i bon hotel. Aprofitem el dia per veure l’Abadia de Saint Michel i fer una volta pel cap Frehel, amb el far i les vistes magnífiques, i per veure el castell de la Lattre, tan cinematogràfic. Dinem al restaurant Le Biniou, a la platja, 0n després vam collir petxines. N’hi havia a milers a Saint-Cast-le-Guildo. 

L’endemà sortim cap a Vitré, ciutat murallada, que visitem. Continuem Vall del Loira amunt fins el castell i palau de Villandry, on  veiem els bonics jardins. Continuem a Fontevraud l’Abbaye, on dinem. Arribem a Chinon, bella vila medieval. Dormim a l’Hotel Le Plantagenet, molt bé. Sopem a la Bonne France, ara ja tancat. Molt bé també.

Sortim l’endemà en ruta de tornada a casa, a Barcelona. Parem a la petita vila de Richelieu. Arribem a Futuroscope, on dormim a l’hotel Ibis Butget, en unes lliteres. Sopem al restaurant de l’Hotel Mercure, just al davant. Visitem Futuroscope i dinem allà. L’endemà seguim camí passant pel poble de Chauvigny, per Saint Savin, amb la seva abadia plena de pintures murals i la Gartempe, el riu encisador llepant-ne les parets. Aquell dia dormim a Perigeux en un B&B dels afores. Anem a sopar al cafe de la place a Perigueux centre. L’edemà seguim ruta, travessant el Vall de la Dordogne, amb magnífiques viles medievals com ara Sarlat la Caneda, passem per Rocamadour i Figeac per acabar dormint a Vilefranche de Rouergue, a l’Hotel de l’Univers, però en un apartament a peu de carrer, un xic lluny del propi hotel. El dia següent anem a Cordes, bellíssima vila medieval elevada tocant el cel. Dinem al Hotel de France a Villefranche de Lauragais, ara ja tancat. D’allà directes cap a casa.

Camí a Grècia, estiu 2018

Aquest estiu vam decidir anar a Grècia, en cotxe, travessant el mar. Vam sortir de Barcelona, en el vaixell Cruise Barcelona, i vam arribar a Civittaveccia, port de Roma, l’endemà a la tarda. Aquesta vegada la piscina era oberta i el viatge es va fer més divertit!

No vam reservar hotel a la ciutat eterna. Vam anar a Frascati, una gran elecció… Està prop de Roma, a 10 km. y molt ben comunicat. A més es troba en una zona muntanyosa, dominant la ciutat papal. Allà fa molta menys calor, es molt més soportable. En el centre d’aquesta vila medieval i renaixentista hi ha l’Hotel Colonna, on vam dormir, just al costat de la catedral. L’estació del tren a Roma está propera i en surt un tren cada hora. Vam sopar a la Trattoria Piave, local senzill, però amb molt bona cuina, que te una terrassa exterior en una plaça. Ideal!. A Frascati no hi ha grans cosesa a veure, però el casc antic te gràcia, amb la catedral, els palaus i els jardins de Vila Torlonia.

L’endemà vam agafar el tren per fer una volta per Roma. Calorosa però gratificant. Vam dinar, una altra vegada, en el restaurant Miscellania, molt bé, i bé de preu. Santa Maria Maggiore, San Pietro in Víncoli, amb el Moises de Miquel Àngel, Coliseu, Arc de Constantí, Columna Trajana, la Roma Barroca també: Piazza Navona…

Tornada a Frascati, sopar a la Trattoria Piave i dormir a l’Hotel Colonna. L’endemà sortirem de Frascati cap a la Puglia. Paràrem a dinar a Candela, un poblet molt petit, a tocar d’autopista. Vam menjar al restaurant La Rosa dei Venti, pujant al poble. Senzill però bé i barat. Tenen habitacions també. Seguirem fins a la ciutat medieval de Conversano, on ens hostatjarem a l’Hotel Corte Altavilla, gran luxe, el millor que hem estat mai, tot i que a bon preu. La ciutat és molt bonica, com tota la regió. Amb una catedral normanda, un castell aragonès i carrers amb molt d’encant.

A la tarda encara tinguerem temps de baixar fins a Polignano al Mare, un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i cales rocoses. Feia vent i mala mar, llàstima.

Sopàrem a Conversano, al mateix restaurant de l’hotel, a la terrassa, amb vistes. L’endemà sortírem cap a Alberobello, poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos.

Seguirem cap a la platja, feia molta calor i acabàrem a San Petro in Bevagna, al restaurant Miramare, a tocar de l’aigua. Gens malament, molt recomanable.

Seguidament tornàrem a Conversano, a sopar i dormir al nostre hotel. L’endemà era dia de marxa cap al port de Bríndisi per agafar el vaixell “Corfú” de Grimaldi Lines, cap a Igoumenitsa, a Grècia. Sortírem a la una del migdia del port d’aquesta ciutat de la Puglia. A les nou de la nit arribàrem a la ciutat grega després d’haver vorejat llarga estona la costa d’Albània i la illa de Corfú.

Aquella nit, ja molt tard, el senyor Pablo dels apartaments Paradosi ens va preparar un senzill i suculent sopar grec, quan passaven de les onze. L’allotjament era molt familiar, sense luxes, però net i ens vam sentir com a casa. L’endemà vam decidir explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, prop de poble de Sivota, on ens vam banyar. El matí va acabar a Parga, bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. Vam nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia.

Aquí vam dinar al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte. Tornada a la tarda, després d’un altre bany, als apartaments Paradosi, sopar allà mateix. El dia següent marxem cap a Corfú. Agafem el vaixell, sense el cotxe. Arribem al port de l’illa al migdia. Prenem un bus i ens perdem pels carrers de la capital, bellíssima, amb cases de colors pastel. No dona temps de veure més. A la tarda, havent dinat en un restaurant boníssim i molt recomanable que es diu Aegli. De luxe i bé de preu. Fantàstic!.

De tornada a Igoumenitsa vam anar a acabar el dia, i a veure’s pondre el sol, a la magnífica platja de Drepanos. Sopar a l’hotel i dormir.

El dia que seguia era el del comiat del senyor Pablo i els seus fills. L’hora de dir adéu a Igoumenitsa per anar al Peloponès, a Loutra Killinis. Vam travessar la Grècia continental, amb parada a l’illa de Lefkada, i vam dinar a Messolonggiu, al restaurant Arkontico. Fantàstic, dels millors on hem estat. A la tarda travessàrem el pont de Antirio i vam arribar al resort Ionian Beach. El lloc és molt bonic, un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I no gens car!.

Vam sopar al restaurant del càmping veí, regentat per grecs però ple d’alemanys. Senzill però bé de preu i suculent. L’endemà vam anar a l’illa de Zakynthos, Zante i vam cercar la platja del naufragi, sense trobar la manera d’arribar-hi. Els esforços vam ser recompensats amb la troballa de la cala de Porto Vromi, petita, esplèndida, en un entorn verge. I era des d’aquesta cala des d’on surten els vaixells al naufragi, però no va fer cap falta anar-hi. Era el paradís!

Allà no hi havia ni restaurant i, per això vam pujar fins al poblet de Anafonitria, per dinar al restaurant Ταβέρνα “Ο Γιώργος”. Molt bé. Molta gent, turística, però bona teca i servei. Al costat hi havia un monestir de gran devoció a l’illa, que vam visitar, així com la catedral de Zante.

De tornada encara ens va donar temps de fer una remullada a la platja llarga de Loutra Killinis, espai natural verge, on la sorra és tan fina que vaig poder fer un “mómio”.

Dormir al resort Ionion Beach i sopar a la taberna del càmping veï. L’endemà tocava un dels plats forts de la sortida: la visita a Olimpia. No ens va decebre. Son ruïnes però cal veure-les, sobretot l’estadi, molt ben conservat.

I el museu, una passada. Sobretot l’Hermes de Plaxítelles.

Per dinar vam buscar lloc al pintoresc port de Katakolo, on atraquen els creuers per anar a Olímpia, però estava sobresaturat de gent, i era molt turístic. Vam allunyar-nos d’allà i, finalment, trobarem un restaurant anomenat Axilleion, en una platja paradisíaca, Kourouta. Menjar a peu d’aigua. Plats típics, molt bons. Vam banyar-nos abans i després de dinar.

I de tornada, abans de sopar i dormir, una nova banyada a la platja del Ionian Beach mentre el sol anava a la posta, pura fantasia!.

Tornava a ser temps de canviar de lloc, per poder veure l’altra costat del Peloponès, el que dona al mar Egeu. Vam creuar-lo per anar a Loutra Elenis, prop de Corint. Però abans vam desviar-nos una mica per visitar la increible ciutadella de Micenes, amb les tombes, els cercles, l’acròpolis i la famosa porta dels lleons. Feia molta calor, 39 graus, però es va suportar i ens va meravellar.

Vam arribar a destí a l’hora de dinar. Ho ferem a la platja del poble, al restaurant Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna grega espectacular, tan arran d’aigua, tan a tocar de mar, que les potes de les cadires eren dins l’Egeu. Menjar molt bo.

A la tarda vam anar als Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns apartaments amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius.

Banyada a la petita cala, sopar al mateix restaurant del dinar, amb l’encant de la nit i el mar tocant els peus i dormir. El dia següent marxàvem cap a Epidaure, amb el seu impressionant teatre i cap a l’illa de Poros. El teatre valia la pena. Cal veure’l. També hi ha un petit museu, molt antiquat en les formes!.

L’illa de Poros, 40 kms més enllà, és una cucada. Poros vila desplega les cases blanques, quasi ciclàdiques, turó avall fins el canal que la separa de Gàlatas. Vam banyar-nos en una platgeta petitona i vam agafar el caique, una barqueta, per anar a dinar a Poros. Ho vam fer al restaurant taberna Rota, molt bé, fantàstic. Acabat el dinar vam fer una passejada pels carrers blancs de Poros abans d’agafar la barca per retornar a Loutra Elenis.

Arribats a l’hotel encara va donar temps d’una nova capbusada en les aigües cristal·lines.

Sopar al mateix restaurant de sempre, dormir al Mirella Studios i pensar que, l’endemà, havíem d’anar a Atenes!. I vam anar en tren, molt cómode, des de l’estació de Kineta, un poble de la costa. Vam intentar pujar a l’Acròpolis però hi havia molta cua per treure els tiquets i vam renunciar. Vam veure l’església de la Metamòrfosi. En passar per l’antiga àgora, al museu, vam veure un bitllet combinat i el vam comprar. Així ens vam estalviar la cua!. L’Acròpolis, com sempre, impressionant.

Per dinar vam baixar a Plaka. Vam agafar taula al restaurant Efcharis, un dels millors d’Atenes. Fantàstic, bé de preu, poc turístic, al mig de Plaka, a tocar de Monastiraki!. A la tarda visita al Theseion, bonic temple grec ben conservat i a Plaka: mercat, mesquita, esglésies i catedral. Tornada en tren.

Ens banyarem de nou a la nostra cala, baixarem al poble a sopar arran de mar, i ens acomiadàrem de Loutra Elenis. Marxàvem cap a Igoumenitsa de nou, a cercar el vaixell d’Itàlia.

El dia següent creuàrem de nou Grècia, travessàrem el canal de Corint i el pont de Rio per anar a Ioanina, bella ciutat, en mig de muntanyes, a tocar d’un llac, capital de l’Èpir. Dinàrem al restaurant Anthrax, un grill molt xulo. Carn a la brasa. Havent dinat visita a la ciutadella turca, amb la mesquita d’Aslan Patxà.

Abans d’anar a Igoumenitsa va donar temps de parar a Dodoni, un jaciment arqueològic molt guapo on hi ha un teatre més mal conservat que el d’Epidaure, però molt xulo.

I també vam poder tornar a la platja de Drepanos a banyar-nos a la posta de sol, abans d’anar a sopar al restaurant Amvrosia, a Igoumenitsa, a tocar del port. Embarcarem cap a Bríndisi, en el vaixell de nit, i vam arribar l’endemà al matí, ben d’hora a la ciutat italiana.

Acabats de desembarcar ens dirigim cap a Lecce, meravellosa ciutat barroca de la Puglia. Ens van encantar els seus carrers, esglésies, palaus, catedral i monuments romans.

Anem ara cap al mar, a banyar-nos una mica i a dinar. Ho fem a la platja del Canne, bellíssima, a Gallípoli. Anem a menjar a l’Ulivo Bianco, bonic restaurant. A la tarda repetim remullada abans de marxar cap a la vila de Matera, a la Basilicata, el nostre destí.

A Matera ens esperaven ja els propietaris del Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Aquesta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers, esglésies, cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Havent sopat al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula, vam tornar a recòrrer els carrers de la vila.

Vam deixar Matera per anar-nos apropant de nou a Frascati, a Roma i al vaixell de tornada a casa. Vam parar a dinar a Salerno, ciutat maca, vella coneguda nostra, on hem estat altres vegades. Ho vam fer a l’Angolo Massuccio, restaurant de cuidada cuina. A Frascati vam dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna, i vam sopar al mateix restaurant: la trattoria Piave.

L’endemà vam deixar Frascati per exhaurir el nostre darrer dia a Itàlia, i a les vacances. Pujàrem cap a Viterbo, bella ciutat medieval del Lazio, amb el palau dels papes, carrers medievals, esglésies, places i palaus.

Dinàrem a Viterbo mateix, a la Taberna Etrusca, bon restaurant. A la tarda encara tinguèrem temps d’anar a la platja, a Tarquínia, a veure si fèiem una darrera banyada al mar Tirrè, però l’aigua estava molt bruta i revoltada, havia plogut a la nit i feia molt vent. Així que decidírem voltar per la Tarquínia medieval, bonica.

A la nit vam agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Viatge a Irlanda a l’estiu 2015

L’estiu del 2015 varem sortir de Barcelona camí de la República d’Irlanda. La primera nit fou a Clermont Ferrand, al Novotel de la ciutat, prèvia parada a dinar al Novotel de Narbonne. L’endemà vàrem seguir camí amb parada a dinar a Blois, a la terrassa del restaurant Le Clipper.L’estada a Blois, bella vila a tocar del Loire, ens va permetre fer una visita al castell de Francesc I, renaixement pur, molt interessant.

Continuàrem viatge fins Le Mans, on tornàrem a dormir en un Novotel. D’allà férem cap a Bayeux, bellíssima ciutat de la costa de Normandia, on vàrem poder visitar el museu on es conserva el famós tapís medieval, el casc antic, molt coquetó i la seva catedral.

A la tarda fou el torn de les famoses platges del desembarcament aliat del dia “D”, Omaha beach i les altres, paisatge molt bonic, i de la visita al gran cementiri nord-americà, on estan enterrades les víctimes d’aquella carnisseria.

Arribà l’hora d’anar cap a Cherbourg on agafar el vaixell de la companyia Stena Lines que ens havia de portar a Rosslare Harbour, a Irlanda. Ben puntuals sortirem de port i l’endemà el dia, i la mar, es despertà radiant.

Cap a les tres de la tarda avistàrem la costa i poc després entràvem al port de Rosslare.

Desembarcats sense problemes prenguérem la direcció de la ciutat de Cork, per acabar dormint a la casa Westwood, una preciosa casa rural, B&B, al bonic poble de Blarney.

Els mateixos amos ens indicaren un pub proper, el Blair’s Inn, acollidor, on escoltàrem música celta en directe, menjàrem divinament i gaudírem de la bona cervesa irlandesa.

Des de Blarney, on passàrem tres nits, vàrem visitar el llac de Gougane Barra, amb el seu antiquíssim cenobi troglodita.

Dinàrem a Kenmare, al ristorante Bella Vita, molt recomanable. A la tarda varem creuar el parc nacional Killarney, amb els seus boscos, llacs i saltants d’aigua. Natura increïble.

El dia següent era l’hora de descobrir la Dingle península, un racó apartat i ferèstec d’Irlanda, seguint la Wild Ocean Route, la mítica carretera de la costa, no apta per a pusil·lànims o cardíacs. Dinàrem a The Goat, un cafè ara lamentablement tancat. I visitàrem tota la península, inclòs l’oratori de Gallarus, a la foto.

El quart dia a l’illa tocava canvi de residència i partírem nord enllà, camí de Limerick, ciutat cuca, amb el riu, el castell i la catedral. Bonica.

Més al nord encara trobem la inquieta Galway, la ciutat de la música, el ball i l’art, plena d’actuacions de carrer, de teatre, de vida. La ciutat que mai descansa, amb el seus carrers animats, el port boreal ple de gavines. Aquí dinàrem en un pub immens, The Front Door, una veritable cova d’Ali Babà.

Des de Galway entràrem a la natura verge de Connemara, la part més extrema de l’illa, natura en estat pur. Llacs, penya-segats, boscos, rius, fiords, platges de roca negra, fins arribar a la bella vila pescadora de Cliffden on, als afores, a tocar de l’Oceà, teniem la nostra casa per tres nits més, l’acollidora Seafield House. A tocar hi havia la illa o península de Ard More, (Armòrica) amb la seva platja màgica i misteriosa: la platja negra de les pedres fetitxe.

Per sopar baixàrem a Clifden, al restaurant Derryclare. Molt bo. L’endemà agafarem el vaixell que anava a l’illa d’Aran More, darrer reducte de les essències irlandeses.

Anàrem a veure les foques, passàrem l’estona a les belles platges, i dinàrem al Tí Joe Watty’s Bar, bé. De tornada a Clifden, ja de nit, sopàrem al Mannions Seafood Bar & Restaurant. Molt bé. Música celta cada nit, ambient acollidor. La darrera nit hi tornàrem. L’endemà sortírem cap a una de les fites més ressenyades d’Irlanda, la Kylemore Abbey, que no va ser tan espectacular com esperàvem. Està bé, i prou. Abans d’arribar-hi, però, ens agradà tornar a seguir la Wild Atlantic Road cap a l’illa d’Omey, on de vegades pots passar, i a vegades no. No ens atrevírem a ficar el cotxe per la pista de poc abandonada per les aigües.

Dinàrem, molt bé, salmó salvatge fumat de primera, a Letterfrank, al Veldons Seafarer restaurant. Fantàstic. A primera hora de la tarda una caminadeta pel Connemara National Park, amb la muntanya de Diamant.

A la tarda, una volta de tornada a Clifden passant per les muntanyes Elefant i la costa. Una delícia.

Sopar al al Mannions Seafood Bar & Restaurant, amb un nou recital de música popular. Xulo. La posta de sol damunt la platja de les pedres fetitxe i Ard More, tancava una estada meravellosa a Connemara.

L’endemà marxàvem de Clifden camí del nord, cap a Westport, Castlebar, Ballina… fins arribar a Sligo, on vàrem visitar el monestir de Sligo, la Abbey, i la casa de William Butler Yeats. Vam dinar a O’Connor Bros, bé. A la tarda férem cap a una bellíssima platja de Mullaghmore. Finalment, al vespre arribàrem al nostre destí, a Ballibofey, a l’Hotel Villa Rose. fantàstic. Bones habitacions, bon desdejuni, bon restaurant. Ens hi vam quedar tres nits.

Des de Ballibofey varem anar cap a la illa d’Arran More, travessant la vall del riu Finn. Allà agafarem un petit vaixell vermell fins l’illa. Boniques platges, encara que el temps no acompanyava, i anada fins el far de la fi del mon, enfront la costa d’Estats Units. Penya segats de vertígen. Tornada a l’hotel a la tarda.

El dia següent un plat fort: Irlanda del Nord, l’Ulster, amb Derry (Londonderry), les romàntiques ruïnes del Dunluce Castle i la Calçada dels Gegants. Tot meravellós, valia el viatge!. Dinàrem, bé, en un restaurant de menjar ràpid a Coleraine, al Bentley’s Cafe. Tornada a Ballibofey travessant els barris catòlics de Derry.

L’endemà deixàvem l’Hotel Villa Rose, amb enyorança, travessàvem Irlanda de nou, ara cap a l’est, cap a Dublin. En el camí, però, dues fites que no podíem deixar passar de llarg. El conjunt monàstic de Monasterboice, amb la seva torre, l’església petitona, les seves grans creus celtes i les seves tombes. I, per descomptat, la meravella del túmul megalític de Newgrange, a Brú Na Bóinne. Patrimoni de la humanitat de la Unesco, com la Calçada dels Gegants, per cert… Dinàrem a l’autoservei del centre de visitants de Brú Na Bóinne, no gaire bé, car i dolent. A la nit arribàrem a Dublín, el nostre destí per tres nits més, l’Hotel Crowne Plaza Northwood, bon hotel.

El primer dia a Dublín visitàrem la ciutat: Trinity College, Museu Arqueològic, Museu d’Art, el castell, oficina de correus… i dinàrem al Cafe Italiano, al sorprenent barri del Temple. Molt recomanable, menjar italià autèntic. Tornarem!.

El segon dia a Dublín fou el torn de visitar els voltants, com per exemple el conjunt del parc natural de Glendalough, amb el monestir celta de Sant Kevin, les muntanyes, els boscos i el fantàstic llac. Natura verge, fabulosa. Dinàrem al poblet de Rathdrum, al Jacob’s Well restaurant, que també és un B&B molt bonic. Molt bé. Menú del dia per ressenyar.

De tornada, una parada a la platja de Brittas Bay, xulíssima!.I la darrera volta per Dublin, ara en un bus de dos pisos!.

El dia següent sortírem de Dublin, cap al sur, per visitar la ciutat medieval de Kilkenny, amb el seu castell, l’ajuntament, la seva catedral i les esglésies. Tot preciós.

Seguidament anàrem cap a les ruïnes suggeridores de la Jerpoint Abbey, a tocar del poble de Thomastown, al Sol Bistro, al centre, molt, molt recomanable.

Finalment, i abans d’anar al vaixell que ens portaria de nou a Cherbourg, França, des de Rosslare Harbour, i que ens allunyaria de la ja nostra estimada Irlanda, vàrem recòrrer la costa sud, des de Waterford fins Durgarvan i el petit poblet pesquer de Ringville, zona gaeltach.

Aquella nit prenguérem el vaixell de la companyia Stena Lines, i l’endemà ja trepitjàvem terra de Normandia. Per aprofitar la llarga tornada a casa recalàrem al sempre espectacular Mont Saint Michel, i dormírem, i sopàrem, esplèndidament, a l’Auberge de la Baie, que us recomanem de tot cor.

El següent dia va estar destinat a fer una completa visita a aquesta abadia del Mont Saint Michel, patrimoni de la humanitat de la Unesco, el seu claustre meravellós, la seva església, el paisatge que l’envolta.

Abans d’arribar a Nantes, destí final d’aquell dia, encara vam poder parar a dos viles medievals guapíssimes, Fougeres i Vitré, castells impressionants, murs poderosos, cases i carrers de pedra, època medieval transportada al segle XXI. Dinàrem al restaurant Le Bistrot, una molt bona pizzeria i trattoria, al centre de la vila antiga de Fougeres.

A Nantes dormírem al Novotel, als afores, i continuàrem el nostre camí cap al sud, parant al Gois, estret pas per carretera cap a l’illa de Noirmoutier, que de vegades està sec, de vegades amb la marea alta, anegat d’aigua de mar. Així el vam trobar i vam partir sense tornar a veure l’illa, cap al sud. Dinàrem a Luçon, d’on fou bisbe Richelieu, al restaurant Le Bourdeaux, de l’hotel del mateix nom. Molt bon menú!. A més, anàvem tard, plovia i ens acolliren. Reteniu el nom d’aquest hotel!. A latarda visitàrem la ciutat romana de Saintes, amb el seu arc de triomf, l’amfiteatre i la basílica de Saint Eutrope.

De Saintes, cap a Bourdeaux, a dormir al Novotel Le lac, molt bé. Agafàrem el tramvia per anar a visitar, una vegada més, el centre clàssic de la ciutat, amb la làmina d’aigua de la place de la Bourse, i el Garona arribant al mar. I el centre vila, ple de restaurants, molt animat. L’endemà, cap a Barcelona. Amb parada a Auterive, entre Toulouse i Foix, a l’Hotel Delta. Boníssim menú. I l’hotel gens malament!. S’havia acabat el viatge a Irlanda!.