La Toscana. Nadal 2017

Aquest any 2017, per Nadal i Cap d’any hem anat a la Toscana, a la part més desconeguda. Vam començar per arribar-nos a Arles, a la Provença, ciutat romana, amb el seu teatre, l’amfiteatre i les restes escampades pel casc antic. La catedral de Sainte Trophine, romànica, és preciosa.

Vam dormir a l’Hotel Ibis Styles, un xic als afores, habitacions familiars, parquing i piscina. Molt bé. I vam sopar al restaurant Le comptoir d’Italia, una petita pizzeria, molt bona. L’endemà continuem camí cap a Génova, parant a dinar a Niça, a la costa blava. El restaurant escollit, de nou, va ser L’Aqua e Farina, una trattoria i pizzeria genial.

Vam continuar viatge fins a Génova, on estavem allotjats al Novotel, antic però bé, una mica lluny del centre però ideal per a famílies. Vam fer una volta de nit per la ciutat, tot i que vam acabar sopant a l’hotel mateix, no gaire bé. El port, decorat per Nadal, el casc antic amb els patis dels palaus il·luminats, tot preciós.

El dia següent vam tornar a veure Gènova, ara de dia. L’esglesia de l’Annunciata, barroca, el casc antic ple de palaus, la catedral, il Gesu, el palau ducal amb un petit mercat de Nadal…

Continuàrem cap a la Toscana, amb parada a Sarzana, un poble amb un centre medieval xulo. Vam dinar al restaurant Osteria dei Sani, perfecte, molt recomanable. La vila te un castell i carrers bonics.

Finalment arribàrem a Siena, la capital de la Toscana del Sur, on ens allotjarem a l’Hotel Italia, fantàstic, i sopàrem, cada dia, a la Trattoria Fonte Giusta, molt bé. Aprofitàrem la nit per recòrrer, per primera vegada, els carrers guarnits de Nadal de la bella ciutat.

L’endemà teniem hora reservada als Uffizi de Florència, esplèndid museu. Vam veure obres d’art increïbles.

I, en sortir, dinar al popular restaurant La Fettunta, menjar ràpid de qualitat. I una volta per la fabulosa ciutat del renaixement. Obres d’art a cada cantonada.

L’endemà anada a San Gimignano, la ciutat de les torres, medieval a plaer. El primer que vam anar a veure va ser l’església de Sant Agustí, amb els frescos de la vida del bisbe d’Hipona, fets pel Benozzo Gozzoli… una passada.

Després volta pel casc antic. Increible.

Seguim cap a Volterra per dinar al restaurant Osteria dei Poeti, luxós, meravellós. Visitem la vila, plena de sabor de l’edat mitjana.

Encara queda una estona per parar un moment a Colle de Val d’Elsa, petoit poble medieval sense pedigree, però bonic.

De nit, una nova volta per Siena, abans de sopar, de Cap d’Any, un magnífic menjar preparat que vam comprar a Te Ke Voi, menjar ràpid de qualitat. El recomanem. L’endemà ruta llarga per la Vall d’Orcia, paisatge toscà de manual, plena de monestirs, cases de camp amb xipresos, pobles murallats i turons. Una delícia. Primer parem a Monte Olivetto Maggiore, per veure els frescos del claustre, sobre Sant Bernat i Sant Benet, i la biblioteca. Xulo sense més.

Seguim cap a l’Abadia de Sant’Antimo, romànic puríssim, una passada, situada als afores de Castellnuovo del Abbate, poblet de postal.

Tornem a Montalcino, poble medieval gros, amb un castell, una plaça i meravelloses vistes, per dinar a l’Ostetia Alle Logge di Piazza. Molt bé. Bons vins en aquestes terres. Brunello, vino nobile…

Sortint de Montalcino anem cap a Pienza, vila renaixentista. Està tan ple que no podem aparcar i segui ruta cap a Montepulciano. Allà visitem la meravellosa església de San Biagio, renaixement puríssim, del Sangallo, i la vila murada. I, oh!, sorpresa!, hi ha un bellíssim mercat de Nadal a la piazza del Popolo. Guapíssim!.

Tornem a Siena, a rondar per la vila de nit i a sopar, avui sí, a la Trattoria Fonte Giusta. L’endemà toca Siena. De dia!. La bella piazza de Il Campo, el palau comunal, els palaus…

I la catedral, superba, amb el terra de marbre, com un poema en pedra, ple de Sibíl·les…

 

I la meravella de la Biblioteca Piccolomini, amb els frescos sobre la vida del papa Silvio Eneas Piccolomini, Sixte II, pintats magistralment pel Pinturriccio.

I les de l’Hospital de l’Scala, també molt boniques, si bé no valen el que costa l’entrada.

Per dinar ens escapem al bonic poblet murallat de Monteriggioni, a tocar de Siena. Ho fem al restaurant Il Feudo. No el recomanem, n’hi ha de millors a la plaça.

Tornem a Siena per fer una darrera volta abans de marxar cap a casa, a Barcelona.

Sortim cap a Niça, on hem de dormir, no sense abans parar de nou a l’Osteria dei Seni, a Sarzana.

Arribem a Niça a la tarda, i dormim al Novotel Suites Arenas, molt bé. Sopem en un restaurant de patacada, al costat de l’hotel mateix, que es diu Horizon i no va estar malament.

L’endemà sortim cap a Montpellier. Pel camí parem al monestir del Thoronet, a la Provença, una joia de l’art cistercenc, línies imperturbables, pedra sola, nua.

Parem a dinar a Aix en Provence, una vila gran, bonica, provençal. Places, carrers i una catedral amb un triptic que no està gens malament. Dinem al restaurant pizzeria La Famiglia. Molt bé.

A Montpellier ens allotgem a l’Hotel Ibis Styles Comedie, a la plaça del mateix nom, en ple centre. Anem a sopar a Ma Première Cantine. Car però bo. Passegem pel la ciutat il·luminada de Nadal.

Acabem el viatge, de retorn a Catalunya, dinant a la nostra estimada Girona, a Ca la Marieta, el nostre restaurant preferit a la capital del Ter. I el dia acompanya per unes fotos de l’Onyar.

 

 

Sicilia, estiu 2016

L’estiu de 2016 agafàrem el vaixell de la línia Grimaldi que va a Civittaveccia, prop de Roma, per fer una ruta per Nàpols, Calàbria i Sicília. Sortírem amb molt de retard, i arribàrem a Roma, a l’hotel Novotel la Rústica, encara més tard.

Havíen tancat la cuina i ens vam haver de comformar amb uns entrepans, cars. L’endemà sortírem cap a la bella ciutat normanda de Salerno, on ja havíem estat. Paràrem a dinar a Caserta, just davant del palau reial, a l’antic Jolly Hotel on ja vam dinar el 2009, ara reconvertit en el Hotel Royal Caserta. El cambrer, però, era el mateix, un home amable i el menjar estava molt bé.

El Novotel de Salerno també està molt bé, però una mica als afores. Visitàrem Salerno a la nit i sopàrem a la pizzeria La Smorfia, molt bé, molt recomanable.

El dia següent anàrem a fer un volt per la costa sud de Salerno, cap a les millors ruïnes gregues del món, amb temples més ben conservats que els de la pròpia Grècia: Paestum!.

I en acabar vàrem anar a banyar-nos a Castellabate, vila bellíssima de la comarca del Cilento, on dinàrem al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar, guapíssim, inoblidable. Mireu quin paisatge, mireu quines aigües!.

A la tarda tornada a banyar i de nit retorn a l’hotel Novotel de Salerno. Per sopar, aquesta vegada, un típic ristorante de la Campània, especialitats regionals, fabulòs: l’Angolo Massuccio. I, l’endemà continuem camí, cap a la Calabria. Dinem a Falerna Marítima, al ristorante alla Stazione, bons plats regionals, sobretot peix i marisc, preparat amb cura per la senyora de la casa, una veritable mamma!. Continuem ruta per fer nit a Scilla, un poble dalt d’un penyal, a l’estret de Messina. Aigües blau turquesa, carrers estrets, una delicia intocada pel turisme. L’Hotel Scilla, sense estar malament, no va complir les nostres espectatives. El poble sí!.

El dia següent travessàrem l’estret amb les naus de la companyía Caronte, ràpid i fàcil, i passant per Messina feiem cap a la incomparable Taormina, amb les seves vistes sobre l’Etna i les platges de l’est de Sicília.

A Taormina dinàrem en una trattoria i pizzeria molt moderna, a tocar de la Catedral, molt bé de preu, el Da Cristina, Via Strabone 2. A la tarda arribàrem per fi a la nostra destinació: Acireale, un poble gran a tocar de Catània, (uns 10 kms), però no exempt d’encant. L’hotel era l’Ibis Styles, modern, molt bé, cómode i recomanable. A la tarda a la platja, a Capo Moulini, sorra negra, platja popular, un xic bruta la sorra. A la nit anàrem a sopar a una pizzeria davant del teatre d’Acireale: Veccio Teatro. Gran pizzes al forn de llena, grans plats de pasta, una mica a l’engròs, però a preus ridículs.

L’endemà visitàrem Catània. Els aparcacotxes de la màfia fan bé la seva feina. Hores per un parell d’euros en un lloc cèntric, cotxe vigilat. Vam fer la catedral barroca, places i carrers preciosos, el mercat pintoresc del peix i el delicat monestir de Sant Benedetto amb l’escala degli angeli. Migdia visitant l’Etna i els Crateri Silvestri, i dinar al restaurant del mateix nom, per oblidar. Tornada a Acireale i sopar al Veccio Teatro. Per cert, Acirelae estava de festa, amb els carrers il·luminats.

L’endemà sortírem cap a Siracusa, la bella ciutat grega, rodejada de mar i muralles. Visitàrem la catedral, dinàrem, molt bé a la pizzeria Schiticchio, al cor de la ciutat. Havent dinat anàrem a banyar-nos al peu de les muralles.

Aquella nit, de nou a Acireale, vàrem canviar el lloc de sopar en trobar el millor restaurant de Sicilia: U Puttusu, genial, autèntic, increible trattoria siciliana. Super recomanable. Un grup folklòric de la terra vingué a les taules. Nit inoblidable.

L’endemà creuàrem l’illa camí de Ragusa Ibla, preciosa vila barroca i també visitàrem Noto, una altra joia del barroc mundial, amb la seva catedral. A la tarda platja a Marina di Noto, tornada a Acireale i nou sopar a U Putussu.

El dia següent deixàrem Acireale per travessar l’illa en direcció Palermo, no sense abans parar al centre per descobrir la ciutat de Piazza Armerina i les excavacions de la domus romana del Casale, patrimoni de la humanitat. No es pot explicar en paraules aquesta meravella de sales plenes de mosaics. Piazza Armerina és bonica també, una ciutat medieval agrupada en un trró al voltant de la seva catedral. Vàrem dinar a la Trattoria Al Goloso, a la Via Garao, fantàstic!.

A Palermo, una ciutat espectacular, varem dormir a tocar del port, a l’Ibis Styles. Molt bé. Durant aquella tarda, i l’endemà, tot un dia, ens vam dedicar a recòrrer la bellessa d’aquesta vila única: capella palatina, martorana, oratoris… increible. Art arreu!.

A la tarda varem anar fins Mondello, una platja fabulosa no lluny de Palermo. A nit sopàrem al restaurant de l’hotel. Bé, sense més. Les altres nits sopàrem prop de l’hotel, a la trattoria I Compari, pasta molt bona, peix fresc, plats de mercat, a preus molt baixos. Molt recomanable. L’antiga Foccaceria de San Francesco fou el lloc on vàrem dinar. Un self-service molt bo. Taules a fora, servides, per a turistes, i taules dins on t’has de buscar la vida per els locals.

Des de Palermo fèrem un parell de sortides interessants cap a Monreale, patrimoni de la humanitat per la seva catedral amb mosaics i el seu claustre, a Segesta, amb un bonic temple grec, Erice, vila medieval dalt d’un turó elevadíssim i, a la tarda a la platja de San Vito lo Capo, xula també. Dinàrem a Erice, al Monte San Giuliano, un restaurant típic sicilià, clàssic, muntat dins una antiga casa pairal, amb un pati amb molta ombra, i salons interiors de pedra vista. Bé.

L’endemà marxàvem de Palermo camí de Milazzo, però amb parada a Cefalú, per veure el seu casc antic medieval i la seva catedral. Difícil arribar-hi, molt de trànsit, i molta gent. Aparcar impossible. Seguírem camí cap a la meravellosa platja de Tíndari s’estén ben solitària a la costa nord de Sicília, entre Milazzo i Cefalú.  Vam dinar molt bé a la platja de Tindari, al restaurant anomenat Lido Belvedere, a la mateixa sorra, just davant d’on surten les barques que transborden la gent a la punta de la banya. Bon aparcament davant mateix del local. A la tarda, després de la banyada, arribàrem a Milazzo, a l’hotel Le Formiche.

Milazzo no és la ciutat més bonica de Sicilia, ni tan sol una de les més boniques. Però és el port natural d’embarcament cap a les illes Eòlies, i aquestes si que son fabuloses. Nosaltres vàrem anar a Vulcano. Per dinar a Vulcano varem anar a la Cantina Stevenson. No és el millor de l’illa, ni del port, segur, però van ser amables i les pizzes eren bones. Aquellues nit sopàrem bé, al Tritone, una pizzeria, un restaurant a tocar de la Tonnara, la bella platja de Milazzo. Le Formiche, és un híbrid entre casa rural, hotel amb encant i bed&breakfast.

Era l’hora de deixar Sicília i empendre el llarg camí de tornada cap a Roma i cap a casa. Passàrem de nou a la Calàbria, dinàrem a l’Hotel Regina, a peu d’autopista, dins el parc natural del Pollino. I, finalment de nou a Salerno, on dormirem, de nou, al Novotel. I sopàrem a l’Osteria de l’Angolo Massuccio, molt bé.

Una visita a Nàpols, cristo velato, Santa Chiara, Gesú Novo, Spaca Napoli… amb dinar a la fantàstica Pizzeria Donna Sofia, a la Via Tribunali. Tornada a Salerno, amb sopar a la Smorfia, una vegada més, molt bé. I continuem viatge a Roma, on vàrem passar un parell de dies allotjats al Novotel la Rustica, som reincidents!. Era diumenge i vam entrar en cotxe a la ciutat, i aparcàrem bé, sense problemes. Vam dinar a una pizzeria a tocar del Panteó, anomenada Miscellania, alegre i simpàtica.

L’endemà, amb metro, ens ferem la resta de Roma, dinant al Pastaio, una pizzeria i trattoria informal. Pas mal!.

De Roma a Civitaveccia, a agafar el vaixell cap a Barcelona.