L’estiu del 2023, el 30 de juny per culpa de l’avançament electoral a Espanya, vam marxar del port de Barcelona, amb Grimaldi Lines, camí de Civitaveccia, en la primera etapa del viatge d’estiu amb destí Creta. Vam dormir a l’Ibis Styles Roma Eur, molt bé, bon hotel prop del GRA. I vam sopar a una pizzeria de cadena propera, força bé també: L’ Antica Pizzeria da Michele Eur. L’endemà tocava un trajecte llarg. Vam sortir de Roma en direcció Bríndisi travessant els Apenins via Sulmona i Pescara. Vam parar a banyar-nos i a dinar a Marina di Vasto, un bonic poble turístic de la costa adriàtica. Vam menjar, molt bé, a la Trattoria Toscana, teca d’alta qualitat a bon preu, prop del mar. Fantàstica. Vam seguir fins a Bríndisi on vam arribar a la tarda. Vam fer nit a l’hotel Ibis Styles, bé de preu, una mica tronat. Per sopar vam baixar al casc històric, a la Trattoria la Brasciola, molt bon lloc. Menjar típic de la Puglia. Vam fer un volt nocturn pel barri vell, amb el seu Duomo, palaus i casals.
L’endemà, després d’un intent frustrat de veure Bríndisi de dia, és molt difícil aparcar en aquesta ciutat, vam anar al port per agafar el vaixell cap a Igoumenitsa, a Grècia. Vam arribar-hi cap el tard i, com sempre, vam anar als apartaments Paradosi, on ja ens esperava en Vasili, fill del Sr. Pablos. Ell ens va indicar un nou restaurant italià al passeig marítim: Capriccio Pizzeria Restaurant. Molt bé. Carta una mica curta. L’endemà vam marxar, travessant les muntanyes gregues del nord, fins els Meteors, on vam visitar tres dels monestirs d’aquella increïble zona. No ens estranya gens que estiguin anomenats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Foren Sant Nicolau, Rosanou, o Santa Bárbara i Agios Stephanos. Tots ells plens d’art.
Tot seguit vam anar a dinar al restaurant Boufidis Greek Tavern, al peu dels Meteors, un lloc de carn a la brasa molt autèntic i turístic, pas mal. Per dormir vam escollir un bon hotel clàssic, molt bé de preu, a Kalambaka, l’hotel Kaikis, molt bé. A la tarda vam aprofitar per visitar una petita joia desconeguda. Es tracta de la Holy Church of the Dormition of the Virgin Mary. Una passada, art en majúscules. Frescos bizantins de primera.
L’endemà tocava baixar cap a Rafina, port proper a Atenes des d’on sortia el nostre vaixell a Naxos. Pel camí vam parar a dinar a Kamena Vourla, una bonica població marinera, on ens vam poder banyar. Vam dinar al restaurant A Bona, a tocar del mar, carta curta, però força bé. Vam continuar fins Nea Makri, on ens vam allotjar a l’Hotel Cabo Verde, a tocar del mar, molt bé. Vam sopar a la Taverna Gorgona, molt familiar, menjar grec de primera. En llevar-nos vam arribar-nos al port de Rafina, que té una platja esventada, però neta, i vam fer una banyada tot esperant l’embarcament. Vam desembarcar a Naxos a la tarda, i vam anar de dret a la casa que havíem llogat: l’Evdion Naxos Town, un bonic apartament regentat per una família molt acollidora. Fantàstica estada, com a casa. Amb el menjar que ens van preparar no va caldre sortir a sopar, i encara en vam tenir prou per esmorzar l’endemà i per dinar al vaixell el dia que marxàvem. A Naxos vam estar-hi tres dies, dues nits, i vam poder gaudir de platges paradisíaques, com ara la de Pyrgaki, deserta amb una aigua cristal·lina, on vam dinar a la deliciosa taverna grega anomenada Ταβερνα Το Τραπεζακι – Κοττάκη. Cuina familiar.
A la tarda vam voler conèixer una altra platja famosa, no tant verge com Pyrgaki, però també molt bonica: Mikri Vigla. A la nit vam anar a sopar a Naxos i vam poder passejar per la ciutadella medieval. Encantadora. Carrers i carrerons blancs. Vam poder menjar al restaurant Metaxi mas – Mezedopoleio. Sort perquè estava tot ben petat de gent. Pas mal.
L’endemà encara vam poder anar a banyar-nos a una altra bonica platja: Agios Anna. A la tarda teníem el nostre vaixell. Vam dinar truita de patata de la senyora de l’Evdion House. I vam desembarcar a Heraklio, capital de Creta. Havíem escollit un hotel clàssic, molt cèntric i bé de preu: l’hotel Kronos. Va ser un encert. Vam visitar Heraklio, que és gran però jo molt bonica, i vam sopar en una taverna grega molt bona: Katsinas. Havent dormit vam anar directes a visitar Rethimno, una bonica vila medieval amb una mesquita, un casc antic deliciòs i un port venecià divertit. El mar estava enrabiat i hi havia bandera vermella arreu de les platges del nord. Per això acabada la volta per Rethimno vam decidir travessar l’illa i anar a les platges del sur. Vam dinar i ens vam banyar a Agia Gallini, a la taverna Potamida. No del tot interessant. Una mica una emboscada. A la tarda tornada a Heraklio, volta per la ciutat. Sopar en un restaurant sofisticat: Ladakolla. Molt guapo. L’endemà ferem via cap el jaciment de Knossos, que cal veure, tot i que s’ha convertit en un parc temàtic. Bonic però massa turístic. Molta gent. En sortir agafem la carretera, tot travessant l’illa, cap a les platges del sur. Anem fins a la platja de Matala, reducte hippie dels anys 60′. Molt maca. Dinem a la taverna grega d’Alexis Zorbas, molt bé.
A la tarda tornada a Heraklio i visita a un dels millors museus del món, l’arqueològic de Creta, amb totes les restes, frescos i objectes de la cultura minoica. Excepcional. Sopar de nou a Ladakolla i dormir al Kronos.
El dia següent és hora de deixar Creta camí de Santorini, illa on ja hem estat tres vegades, però que encara reservava secrets amagats per a nosaltres. Vam agafar un apartament a la bonica platja de Perissa, un indret turístic però suportable, allunyat de la congestionada capital i d’Oia. Erem a dues passes del mar i del centre del poble, als Adelphi apartaments. Vam dinar a Fratzeskos, una taverna grega de peix vora el mar. A la tarda vam recòrrec el poble medieval proper d’Emporio, una passada de bonic, amb carrers embolicats i esglésies a cada pas, i sense ni un sol turista. A Santorini ens vam fer el sopar, tots els dies que hi vam ser, al nostre apartament. L’endemà, a primera hora, visita a Oia. Petat de gent. Els creuers els desembarquen i els autocars els pugen a ramats. Impracticable. Tot i que bonica com sempre! Marxem a la platja. Escollim la de Vlichada, una platja llarga, blanca, de pedra pómez. Per dinar anem a la taverna del port, anomenada Το Στέκι του Ψαρά. Super bona idea. Un lloc autèntic i ideal. L’endemà repetim. Anem a veure un altre poble medieval de l’illa, més espectacular que l’anterior: Pyrgos. Tornem a la platja de Vlichada i a la tavera Το Στέκι του Ψαρά. fantàstic!
Canviem d’illa, anem a la desconeguda Sifnos, on tenim reservada una caseta al centre de la capital Apol·lònia. Arribada una mica caòtica, no sabem on aparcar. Tot és peatonal i no hi ha ni un forat. Acabem deixant el cotxe lluny, a l’aparcament municipal i carretejant les maletes. Sifnos és molt bonica, però molt estranya. És una illa d’alt estànding, amb botigues de luxe. Ens vam allotjar a l’Apollonion house, una petita cucada. El primer dia vam sopar al restaurant Ωκύαλος, al carrer principal de la ciutat. Complicat i de disseny, no ens va acabar de fer el pes. Car com tot a l’illa. Les següents nits vam sopar a la casa. L’endemà vam anar a visitar la ciutat medieval de Kastro, preciosa, i l’església dels set màrtirs, al mig del mar. Seguidament anàrem fins el monestir de Chrysopigi, molt bonic, també en una península envoltada pel mar. I dinàrem a la platja propera, anomenada Apokofto beach, al restaurant Chrysopigi, una altra bonica taverna grega. Molt bé.
De tornada a l’hotel, una bona volta mentre el sol es ponia pels bonics pobles dels voltants d’Apol·lònia, i per la mateixa ciutat, a peu, per senders bucòlics. Sopar i dormir a la nostra petita caseta grega. El dia següent vam anar a la platja a Kamares, i a prendre alguna cosa abans d’embarcar a la taverna Isalos, al petit poble mariner d’Agia Marina. Fantàstic! Tornem a navegar, ara en direcció Atenes, on vam arribar després de parar a les illes de Seriphos i Khitnos. Bellíssimes… hi hem d’anar! A la capital de Grècia ens vam allotjar a l’hotel Katerina, un lloc molt curiós on vam estar molt bé. Sopar a un altre lloc ben curiós també, molt típic, on vam menjar de gust, malgrat ser molt turístic, i vam escoltar música grega en viu, i vam veure ballar el sirtaki de Zorba el grec, en viu i en directe, per les cambreres del restaurant i una convidada d’un comiat de soltera. No vam visitar Atenes en aquesta ocasió, ja ho vam fer fa quatre anys, perquè calia anar al monestir d’Osios Lukas, patrimoni de la humanitat ben merescut. Mosaics i frescos bizantins fabulosos en unes esglésies fantàstiques. Impressionant de veritat.
Acabada aquesta visita prosseguim viatge cap a Delfos, el santuari sagrat d’Apol·lo. Ruïnes potents i un museu amb poques peces però molt importants. A Delfos poble dinem al restaurant Epikouros en ple centre de la ciutat nova. Molt bé, bona teca i bones vistes. Seguint la carretera cap a la costa en vam banyar en una platja una mica irreal, sota un bosc ple de cigales cantant en una aigua quieta al golf de Corint, no lluny de Galaxidi, una bonica ciutat corsària molt poc coneguda. Allà vam dormir en un petit hotel boutique, anomenat Galaxa Mansión, molt net i polit, bon esmorzar, habitacions de luxe. Per sopar vàrem baixar al port, preciòs, i sopàrem en un dels bonics restaurants de peix que hi havia, en concret al Galaxavra – Γαλαξαύρα.
Sortim de Galaxidi en direcció Igoumenitsa. Pel camí parem a la platja de Monolithi, molt bonica, propera a Preveza, on vam dinar en un xiringuito de platja, prou luxós. Continuem fins Igoumenitsa on fem nit, naturalment, als apartaments Paradosi del Sr. Pablos. Per sopar baixem al passeig marítim, on trobem una agradable taverna grega anomenada Lithos, molt bé. L’endemà agafem el vaixell que ens tornarà a paortar a Bríndisi, a Itàlia. Dormim allà al mateix hotel de l’anada, l’Ibis Styles, bé i molt bé de preu. I tornem a anar a sopar a la Trattoria la Brasciola, molt bon lloc. Menjar típic de la Puglia. I tornem a fer un volt nocturn pel barri vell, amb el seu Duomo, palaus i casals. Tot seguit fem cap a Chieti, on havíem reservat un molt bon hotel, el Best Western Hotel Parco Paglia. Fantàstic! Però abans calia fer una visita a Bari, bonica ciutat medieval, capital de la regió. Un casc antic impressionant. I un bany a les aigües turqueses de la Puglia. I ens vam parar a Bisceglie, a la Spiaggia del Pretore, una bonica platja familiar de còdols. I la meva dona va trobar un diamant desconegut per dinar, el restaurant Da Cosimino, fabulós, i molt bé de preu per la qualitat oferta. A la nit fem un volt per la part antiga de Chieti, amb una catedral magnífica, palaus i places… i anem a sopar a una trattoria molt familiar, anomenada Trattoria La Tavernetta Da Ianni. Molt bé. Bé de preu.
El dia següent és el darrer del viatge. Sortim de Chieti en direcció Sulmona. Fa molta calor tot i ser travessant els Apenins. Sulmona és una ciutat molt bonica amb una tradició de fer flors amb confins de bateig molt curiosa. Dinem a la Trattoria Don Ciccio. Familiar. Molt bé.
A la tarda anem a banyar-nos a tocar del castell de Santa Severa, una platja no gaire neta però que va fer el fet. A la nit embarquem al Grimaldi que ens durà a Barcelona. I viatge acabat!
Grans rutes i viatges 