Londres, Cap d’any 2019

El Nadal 2018, i Cap d’any 2019, vam fer una ruta fins a Londres. Vam sortir de Barcelona en direcció Narbonne, on vam dinar al Bella Napoli, pizzeria cèntrica que no està gens malament. Bona pasta, bona pizza a bons preus. Seguírem cap a Clermont Ferrand, on vam dormir i dinar a l’hotel Ibis Styles Republique, molt bé, bé de preu, no cèntric però amb el tramvia a tocar. Vam sopar, fantàstic, allà mateix. Aquella tarda visitàrem el seu mercat de Nadal, petit i bonic, al peu de la catedral de lava negra, gòtica, molt maca. També vam passejar per la ciutat medieval i la moderna, gaudint de les llums de Nadal i les atraccions ibstal·lades a la place Jaude.

L’endemà vam seguir cap a París, amb parada a Orleans per dinar. Vam fer-ho en un petit restaurant del casc antic, prop de la bonica catedral gòtica. Es diu “Les pieds dans le plat”, i és molt recomanable. Havent dinat, una passejada.

A la tarda vam arribar a París. Vam hostatjar-nos a l’hotel Ibis Styles Marcel Semblat, dins la ciutat mateix, a peu de metro. Molt bé. Vam anar a veure dos mercats de Nadal. El que estava parat a La Defense, immens, i el més coquetó que estava als peus de la torre Eiffel. Molt bonic. Boira i fred, però no pluja. Vam sopar al restaurant Le Belvedere, a tocar de l’hotel. Bona pasta i pizza. Recomanable.

El dia següent tocava anar a Anglaterra. Vam sortir de París en direcció Calais per agafar el tren, el tren sota el canal de la Manega. Cosa de ciència ficció. Com 2001!. El cotxe dins d’una mena de nau espacial.

En arribar a Folkestone, territori anglès ja, vam baixar al port per dinar en el millor restaurant del poble: “The Harbour Inn”. Fabulós!. I el poblet una monada. Bonic de veritat.

Havent dinat seuim cap a Londres. Ens allotgem a Plumstead, un barri dels afores, tranquil. En una casa que hem llogat al carrer Alabama, molt bé. Un autobús, el 53, ens porta en una hora a Westminster o Whitehall, tot un luxe. Sopem a la mateixa casa. Res de restaurants aquesta vegada!.

Matí a Londres. Visita turistica estàndard, amb guàrdia a cavall, Trafalgar Square, Westminster i la National Gallery, plena de pintures increibles.

Sortint del museu veiem els preparatius i l’animació prèvia a la gran desfilada de cap d’any. Xulo. Dinem en un pub molt divertit i conegut: el Silver Cross, a Whitehall. A la tarda travessem Londres en bus pels carrers més ben il·luminats: Oxford Street, Regent’s Street, i pugem a Hyde Park on hi ha el gran mercat de Nadal de Winter Wonderland, una passada, amb atraccions, parades i pista de gel.

L’endemà, una altra vegada cap a Londres amb el bus 53. Ara toca el British Museum, amb les seves col·leccions increïbles d’art antic.

Anem a dinar a un restaurant turc, molt bo, de gran categoria, anomenat TAS. En sortir una passejada pels animats carrers del Soho, plens de teatres, amb una parada especial al petit i encantador mercat de Nadal de Leicester Square. Després agafem metro i bus per anar a Mayfair, Bon Street i Oxford Street, a veure magatzems de grans marques i comprar alguna cosa. Tornada a la nostra casa del carrer Alabama havent passat pel tradicional i pintoresc Xinatown, el barri xinès de Londres.

Començava el primer dia de l’any a Plumstead. Carrers deserts. Parcs sense públic. El darrer dia a Londres vam anar a veure la parada de Cap d’Any. Vam baixar abans del bus 53. Tot estava tallat!. Caminat vam arribar al London Eye, la gran roda, i vam visitar el petit mercat de Nadal de Southbank. En sortir travessàrem el pont Victòria fins a Trafalgar Square. Tot estava ple de gent. Massa públic per a nosaltres. Vam decidir anar a veure el Covent Garden amb el seu mercat, molt bonic. I seguírem fins Somerset House on hi havia una esplèndida pista de gel.

Per dinar vam anar a un pub molt maco i acollidor, el Welligton, a tocar de la Somerset House. A la tarda vam voler anar a veure la casa del detectiu Sherlok Holmes. A la porta hi havia un policia amb males puces, que ordenava la gent. Interessant. De tornada una passejada de nit per Westminster i Sant James Park fins a Buckingham palace i tornada a Trafalgar Square per agafar el bus 53 fins a Plumstead.

L’endemà era el dia de dir adeu a Londres i agafar el tren cap a Calais.  En aquest poble francès vam haver de dinar en un bar d’un polígon comercial, anomenat “Au Calais”. Bé dins la senzillesa. Retorn a Paris, al nostre hotel Ibis Styles Marcel Sembat. Sopar a “Le Belvedere”, bona pasta i bona pizza. A la tarda vam anar a veure el mercat de Nadal a les Tulleries, gran, molt gran, a l’alçada de la capital de França.

El dia següent anem ja de tornada cap a Barcelona. Parem a dinar a Nevers, bella vila ducal, amb el palau dels Gonzaga, la catedral i un barri antic molt xulo. Dinem a la pizzeria Sant Remo, molt bé.

De Nevers anem cap a Moulins, una altra vila històrica amb una catedral i un barri gòtic impressionant. Destaquen els vitralls renaixentistes de la seu, i el “Jaquemart” de la plaça.

Continuem cap a Souvigny, una abadia cistercenca on estan enterrats diversos membres de la família Bourbon. El mal gust ha fet pintar de groc i blanc una nau preciosa del císter més pur. Increïble.

Acabem el dia a Clermont Ferrand de nou. No hi ha mercat de Nadal i la seva esplèndida catedral de lava negra està tancada, però el barri antic i la plaça Jaude, amb els llums nadalencs continua al seu lloc. Dormim i sopem, molt bé, a l’Ibis Styles Republique de Clermont.

L’endemà, darrer dia de la nostra ruta per França i Anglaterra, baixem cap al Mediterràni en mig de bonic boscos nevats i gebrats, travessant l’Auvèrnia. Parem a dinar a Lodève, una vila medieval amb una catedral bonica, gòtica meridional. Ho fem al restaurant “Le Minuscule”, molt bo i acollidor, tota una troballa.

Anglaterra: estiu 2012

L’estiu de 2012 fèrem el nostre primer viatge a Anglaterra, en cotxe, tot travessant França. Sortírem de Barcelona en direcció Tolosa de Llenguadoc passant els Pririneus per Puigcerdà i Foix. Paràrem a dinar a Alp, a l’Hotel Cal Eudald, com sempre, on fan un menú arreglat i bo. Una petita parada per banyar-se els peus a la bassa dels lladres d’Aix i dormir, sopar també, al Novotel Blagnac de Toulouse. Força convenient. L’endemà sortírem en direcció Llemotges, amb parada a Souillac, on quan erem joves havíem dormit, per veure l’abadia.

Continuem la ruta per dinar al restaurant Le Charmant, a l’entrada del bellíssim poble medieval d’Uzerche, que vàrem visitar havent dinat. Diuen que ara està tancat. Una llàstima.

Continuàrem camí de Llemotges, però abans d’arribar paràrem a visitar la bella església monàstica romànica de Solignac, a tocar de la ciutat.

A Llemotges ens hostatjarem al Novotel le Lac, als afores de la ciutat, en un entorn natural agradable. Sopàrem a l’hotel mateix, una vegada visitada Llemotges i la seva catedral, que no son res de l’altre món.

El dia següent sortírem cap a Le Mans, passant per la bonica població de Loches, a la vall del Loira, amb el seu castell. Allà vàrem dinar a La Gerbe d’Or, un bonic restaurant a Loches mateix.

A la tarda arribarem a Le Mans. Ens vam instal·lar al Novotel, als afores, on també vam sopar. Abans però vam fer un volt per la magnífica ciutat medieval dels Plantagenet, amb la seva catedral i les cases amb tramat de fusta. Una passada!.

L’endemà al matí anàrem a visitar l’abadia de l’espasa, al costat de l’hotel, bonica. Uns soldats francesos hi feien maniobres.

Anàvem ara camí de Rouen, amb parada a la petita població de Sées, que te una petita catedral blanca, model del gòtic més pur.

Continuàrem camí parant a dinar a Gacé, on hi havia el castell de la dama de les Camèlies, Marie Duplessis.

Allà varem dinar, força bé, en un senzill café, la brasserie du centre, a la plaça del poble. Seguírem camí cap a Le Bec Hellouin, per visitar les ruïnes de la seva formosa abadia.

Finalment fèrem cap a Rouen, on ens allotjarem en el Ibys Styles del centre de la ciutat, “pas mal du tout”. Visitàrem la seva Catedral, l’església de Saint Ouen, tan bonica com ella, i els carrers medievals, amb el gran rellotge, així com la plaça on va morir cremada Joana d’Arc. Per sopar escollirem, molt bé, i molt recomanable, pels voltants de l’església de Saint Maclaud, una petita pizzeria anomenada La Bocelli, a la Rue Martainville. Pizzes increibles!.

L’endemà sortírem en direcció Calais, per agafar un vaixell cap a Dover. Tot el tràmit va anar molt bé i, a les dues del migdia ja dinàvem al mateix vaixell. Al cap d’una hora llarga entràvem al port de Dover i començava l’aventura anglesa. La primera ciutat on paràrem fou Canterbury, ciutat medieval fantàstica amb la seva imponent catedral, que no poguérem visitar perquè era la festa de graduació dels universitaris i estava tota la vila plena de famílies celebrant-ho i de togues.

Continuàrem cap a Stevenage on teniem l’hotel. Un Novotel  campestre, a uns 30 kms. al nord de Londres, agradable, ben comunicat per autopista, però al mig del camp, bucòlic, ple de conills. Allà sopàrem molt bé, tots els dies. L’endemà priner dia a Londres. Baixar amb cotxe fins a l’estació de metro de Cockfosters, inici de la línia de Piccadilly, amb un gran parquing per pocs diners. Sortírem al centre, davant del Big Ben, i visitàrem l’Abadia de Westminster. Cara però imprescindible. Agafarem un tiket de bus diari i pijarem a tots els busos de dos pisos, vermells, que trobàrem fins afartar-nos. Dinàrem a Trafalgar Square, en un Garfunkel’s, un restaurant de cadena i patacada, però bo.

A la tarda visitàrem la National Gallery, impactant, un dels millors museus del món. Tornada a Stevenage, sopar i dormir.

L’endemà tornada a Londres, per visitar el British Museum, al matí, i la torre de Londres, per fora, a la tarda. Nova passejada amb bus per la ciutat, ara pel Soho. Dinar a Prezzo, una cadena de pizzeries barates, molt interessants. Tornada a Stevenhage, sopar i dormir.

El següent dia canvi d’escena. Visitem Cambrigde, amb els seus fabulosos colleges, Ely, amb la seva fantàstica catedral, i Petersborough, amb una altra catedral, que estava tancada. Però el poblet medieval era preciòs. Vam dinar a Ely, en un pub amb habitacions, al centre del poble, molt recomanable: The Lamb Inn!. Recordeu aquesta adreça.

L’endemà tornada a Londres per visitar el Saint James Palace, el canvi de guàrdia, la National Gallery, la Tate antiga i la moderna, navegar entre les dues en una barca pel Tàmesi i comprar records. Dinar en un Prezzo. Tarda dedicada a la catedral de Saint Paul, tancada, i el Temple, tancat. Passejada en bus de dos pisos. Dormir i sopar a Stevenage.

El dia següent tocava sortida pel sud d’anglaterra. I vàrem anar de Londres fins Winchester, amb una magnífica catedral, i fins Salisbury, una deliciosa ciutat medieval amb una altra catedral preciosa. Allà vàrem dinar a The King’s Head Inn, un hotel amb pub, bon menjar, a costat del pont sobre l’Avon, antic, bucòlic. A la tarda Stonehenge, des de fora, molt car, plovent. Però es veia perfecte. Guai!. Tornada a Stevenage, sopar i dormir.

Dia de tornada. Parem a Canterbury per veure la catedral tancada el primer dia. Preciosa. Passem amb el vaixell de Dover a Calais, sense problemes, dinar al mateix vaixell. I fem camí cap a Arras, a la Picardia, França, al Novotel. Bé.

L’endemà visita a Arras, amb la seva plaça del mercat i l’ajuntament, molt bonic. Baixem cap a París parant a Amiens a dinar. Visita de la catedral, molt bonica, però després d’haver vist les angleses, se’ns fa petita. Dinem a la pizzeria Montesilvano, que estava al 3 de la rue des Sergents, avui tancada.

A la tarda seguim cap a París, amb aturada a Beauvais per veure la catedral gòtica més alta d’Europa, que paga el seu desafiament amb l’esfondrament. Nit al Novotel de Saclay, un poblet a tocar de París, un hotel molt recomanable. Sopar i dormir a l’hotel.

L’endemà visita a París. Torre Eiffel, Louvre, Notre Dame… Toujours París!.

Dinar prop de Notre Dame, en un bar que no us recomanarem perquè hi ha llocs millors, menys turístics, memys cars, prop de Notre Dame: Les Deux Palais. Correcte. Dormir de nou, i sopar, al Novotel Saclay. L’endemà cap a casa, no sense abans parar a Chartres, per admirar la seva catedral, i a Chateaudun, per veure el seu castell i dinar a la pizzeria Le Vesuve, fastuosa, bon menjar i bona acollida. al 12 bis de la Rue Lambert Licors. No us perdeu!.

Seguim camí de Tours, on dormim al Novotel Tours Sud, ara un Ibys Styles. Sopar al mateix Novotel. L’endemà anem cap al Sud, fins Angulema, una ciutat de la que esperàvem més. Molta calor, una catedral romànica un xic descafeinada, i un lloc on dinar: La Pause café, davant la Catedral de Saint Pierre. Molt bé.

A la tarda carretera i manta fins Bourdeaux, Burdeus, on dormírem i sopàrem al Novotel del Llac, als afores, molt bé. I si aneu a Burdeus no deixeu de veure la place de la Bourse i jugar amb l’aigua de la làmina davant el Garona. L’endemà tornada a casa, per Toulouse, amb parada a Cintegabelle, Senta Gabèla, en occità, a La Tourmandise. Correcte, i prou.

A la tarda, a casa, a Barcelona.

 

Estiu de 2013: Alemania

El viatge a Alemanya de l’estiu de 2013 va començar a Barcelona. Vam pujar cap a Perpinyà i vam dinar a Narbona, al Casino Cafeteria, barat i de patacada. Seguírem fins arribar al Novotel de Valence, als afores de la ciutat francesa. Molt bé. Habitació familiar gran, restaurant agradable en un entorn natural increïble, amb un petit riu al costat, dins el bosc, i gran piscina. Feia molta calor a la vall del Rhône.

L’endemà seguírem cap al nord. Dinàrem a Dôle, antiga capital del Franc Comtat, vila medieval bonica, amb una col·legiata que cal veure.

Continuàrem cap a Friburg im Brisgau, on arribàrem al caure la tarda. Ens allotjàvem al Novotel de la ciutat, cèntric, amb piscina interior coberta. Sopàrem al carrer, perquè era una festa tradicional alemanya, d’aquelles en que una orquestra toca i tothom canta. El menjar te’l busques tu, en les paradetes que hi ha a la plaça. La cervesa va a dojo!. L’endemà visitàrem de bon mati la ciutat. La catedral, el mercat de les flors… molt maco.

Seguírem el nostre camí, ara cap a la ciutat medieval i barroca de Heildelberg, preciosa. Impensable perdre-se-la en un tour per Alemanya, amb el castell, la porta fortificada, les esglésies, el mercat, carrers i places. Dinàrem a l’Osteria Alfredo, en ple centre, una pizzeria prou bona.

Continuàrem cap a Magúncia, Mainz, on estàvem allotjats a l’Hotel Novotel, esplèndid. Per sopar anàrem a la vora de la catedral, en un bar de la mateixa plaça, el Hintz & Kuntz, una estranya cafeteria què, no obstant, estava bé, però no com per tornar-hi. Havent sopat, una vista al magnífic Rhin!.

L’endemà continuem la ruta, ara seguint les petges de Luter i Bach, cap a Eisenach, vila on s’aixeca el castell de Wartbourg, on Luter va traduir la biblia a l’alemany mentre s’amagava de l’emperador, i la casa natal de Bach. Ho vam visitar tot.  Dinàrem a Eisenach mateix, al restaurant La Grappa, al centre de la vila. Bé.

Seguírem fins a la ciutat d’Erfurt, amb la seva plaça, el pont amb cases semblant al ponte veccio de Florència… bonica.

Finalment arribàrem a Gera, una ciutat industrial, bombardejada a la II guerra mundial, destrossada pel comunisme estalinista, on teníem el nostre Novotel. Sopàrem a la pizzeria Toscana. Força bé. Des de Gera férem una escapada a la meravellosa ciutat de Dresden, capital històrica del regne de Saxònia. Una ciutat que impressiona pels seus palaus barrocs increïbles, les seves esglésies fantàstiques, o els museus meravellosos. Però encara impressiona més pel seu ambient, per les seves pedres negres, cremades pels bombardeigs de la RAF a la segona guerra mundial, en revenja dels atacs a Londres, o de Coventry. Dresden era una ciutat bellíssima, i encara ho és, però impressiona la negror de les parets, l’ambient recollit, mut, silenciós. Li diuen la perla de l’Elba, perquè ofereix, com un aparador, totes les seves gràcies, exposades en una corba d’aquest riu. Admireu el seu palau renaixentista italià, el Zwinger, amb entrada gratuïta, i els seus jardins bucòlics, i l’edifici de cortesia. Gaudiu de la catedral nova, del palau dels Ducs de Saxonia, amb la maravellosa i increible boveda verda, que és la cambra del tresor, conservada des del segle XVIII, intacta, tal i com va ser dissenyada. I els museus encantadors i sorprenents, com l’armeria o el museu turc. Vibreu davant la imponent cúpula reconstruïda de la basílica de Nostra Senyora, que va cremar durant 5 dies i va caure. Va ser reconstruïda l’any 1998, com un puzzle gegantí de 51.000 pedres. Vàrem dinar al Gansedieb restaurant, molt bé, recomanable.

Després de visitar Dresden, tornada a Gera, pizzeria Toscana per sopar i Novotel per dormir. El dia següent vàrem anar ja cap a Berlín, però amb parada a Leipzig, la ciutat on Johan Sebastian Bach va compondre les seves obres. Vam veure l’església de Sant Tomàs, on hi ha la seva tomba.

De nou en camí cap a Berlín paràrem a dinar a Wörlitz, on aprofitàrem per passar la tarda al magnífic parc natural.

Seguírem cap a Berlín, on dormíem a l’hotel Novotel del centre. I anàrem a sopar a la trattoria Peretti, prop d’Alexander Platz. Els següents dies foren per Berlin, la capital d’Alemanya, la ciutat més dinàmica i vibrant d’Europa. Berlin te moltes coses: el bust de Nefertiti al Neues Museum, a l’illa dels Museus. La porta de Istar, de Babilonia, amb els seus rajols blaus i els lleons. L’altar de Pèrgam, al Pergamon Museum, al costat del Neues, a l’illa dels museus també. Els edificis de la Postdamer Platz, amb el Sony Center. La torre de la TV de l’Alexander Platz, la més alta d’Europa. O la cúpula del Reichtag de Norman Foster. I què dir de les restes del mur? I ens vam fer una foto amb els soldats falsos del Check Point Charlie. Berlin també son els seus parcs, com el Tiengarden, inmens, o el monument a l’holocaust, laberint de pedra, o la porta de Brandemburg. O Charlottenburg amb el castell Sanssouci, rococó, del reis prusians. I, en acabat de tot això sempre tornar al Novotel Berlin Mitte. Molt bé. Cèntric, a 500 mts d’Alexander Platz i dels museus. I per sopar la pizzeria, bona relació qualitat i preu: Peretti.

Acabada l’estada a Berlín tocava visitar les ciutats del Bàltic, les de la Hansa. Començarem per Schwerin, amb el seu llac i el castell, per anar a la ciutat hanseàtica de Lubeck, rodejada d’aigua, en una illa. Crida ben aviat l’atenció la meravellosa porta medieval, o la plaça del mercat, amb els edificis que la tanquen, renaixement bàltic en estat pur, un dels cascs antics millor conservats d’Europa, amb església de Santa Maria. Per dinar vam anar al tradicional i reconegut Schiffergesellschaft instal·lat en una antiga casa del gremi de mariners.

Per arribar, finalment a la guapíssima Hamburg, ciutat mercantil, vital, amb l’ajuntament gòtic i el port amb els canals i magatzems, ara quiets, plens de vaixells i mercaderies 100 anys endarrere. Aquí dormírem i sopàrem al al Novotel.

I l’endemà, d’Hamburg, ja de tornada, sempre cap el sud, ens trobarem en el camí la formosa vila medieval de Bremen, la dels músics, una vila preciosa que us recomanem. Perquè Bremen és preciosa. Ens vàrem quedar bocabadats davant els monuments de Bremen. La plaça del mercat, amb el seu ajuntament renaixentista, les cases burgeses, o la catedral. No deixeu d’admirar la famosa estatua del cavaller Roland, defensor de les llibertats de la vila.

De Bremen cap a Munster, on dinàrem al restaurant Stuhlmacher, al centre de la ciutat, molt bo, i visitàrem la catedral.

Continuàrem camí cap a Köln, la ciutat on teníem encomanat el Novotel per dormir. Aquesta ciutat, a les vores del vell riu Rhin, ens encanta. Colònia és una fita que cal visitar, sobretot la la seva catedral. Un dels millors edificis gòtic d’Europa. A dins hi ha la tomba dels Reis Mags d’Orient. I en pont dels enamorats, tocar del Dom, sobre l’aigua marró del Rhin, amb milers de candaus penjats. Mai no hem vist tants candaus en un pont, enlloc del món. A la web de turisme  hi ha tota la informació. A Colònia vàrem dinar i sopar en una trattoria i pizzeria magnífica, que s’anomena Toscanini. Perfecte!.

L’endemà anàrem amb tramvia als afores, per visitar el palau Augustusburg  de Bruhl, un palau barroc, una delicia rococó dels princeps arquebisbes de la vila, amb salons maravellosos, i un jardí a la francesa, i un bosc a l’anglesa encantadors.

Al dia següent férem via fins Mainz, de nou la nostra Magúncia, ciutat fabulosa, però sense pujar per la riba del Rhin, bonica però massificada i que ja coneixíem, per parar un moment al monestir de Maria Laach, que no va ser tan bonic com esperàvem, i a Limburg, petita ciutat gòtica, amb una catedral ben divertida. Allà mateix vam dinar al Bella Citta Veccia, una pizzeria molt bona.

La nit la vam passar, per segon cop en aquest viatge a Magúncia, en el seu fantàstic Novotel. I aquesta vegada, que era dia 18, vam decidir sopar en un lloc ben diferent, que us recomanem de tot cor. És fabulós. Es diu Heiliggeist, és increible. És el número 1 del Tripadvisor de Mainz i s’ho mereix. I bé de preu. Bones pizzes!.

L’endemà continuem viatge, ara camí d’Strasbourg, parant a Worms i Speyer, ciutats imperials, amb catedrals divines, (us ensenyem la de Worms per fora, i la d’Speyer per dins). A Speyer (Espira) hi vam dinar, prop de la gran plaça on hi ha la torre medieval, al restaurant Zur Alten Münz, fantàstic, super recomanable!.

Continuem camí cap a Strasbourg, que ja coneixem. Visita de metge. Aparcar i tornar a veure la catedral, només la catedral i el seu entorn. Ja tornarem. Tenim l’hotel a Colmar, un novotel, no el millor. Ara passarà a ser un Ibys Styles. En canvi la petita Venezia de Colmar, la bellíssima ciutat medieval alsaciana, no defrauda mai. Sigui estiu o hivern, sempre guapa.

Sortim de Colmar de tornada ràpida cap a casa. Parada a Tournus, per admirar l’abadia romànica, i dormir i sopar a Lyon, al Novotel. No vam perdonar, però, una visita al centre de Lyon, en tramvia i tornada en bus. Per poc no arribem a l’hotel. Una aventura!.

De baixada parada a dinar a Montpellier, al Novotel. I finalment casa, Barcelona.