La Gascunya, juny del 2010

Per Sant Joan del 2010 vam anar a recórrer la Lomagne i la Gascunya, a Occitània. Un paisatge molt bonic i uns pobles preciosos. Vam sortir de Barcelona en direcció a Narbona, on vam dinar al Casino Cafeteria, i vam seguir cap a Carcassona per visitar la sempre bonica ciutat murallada medieval.

Des de Carcassona vam seguir cap a Toulouse, on vam sopar i dormir al Novotel de Blagnac, que te piscina. L’endemà vam sortir a fer la primera ruta per la Gascunya. Anàrem en direcció Auch, bonica ciutat, capital del Gers, on vam veure la catedral amb les seves cadires tallades del cor. En acabat passarem per Lavaderns, poble entre els més bonics de França, amb el seu imponent castell-palau.

Tot seguit continuàrem cap a l’abadia de Flaran, bellíssim exemple de l’art del Císter a Occitània.

L’abadia de Flaran està situada prop de Valence sur Baïse, una bastida típica de la zona, on vam dinar al restaurant “Le Massalet”. Senzill, molt senzill però bé. A la tarda vam anar fins el bonic poble murallat de Larresingle, preciós.

Les visites a pobles i viles guapíssims no es van acabar aquí. De Larresingle anàrem fins Condom, bonica vila amb una catedral gòtica xula.

I tot seguit a La Romieu, una colegiata gòtica molt interessant.

Per continuar amb l’imponent catedral de Lectoure, amb la esvelta torre, el palau episcopal i els jardins.

Per acabar, passada ràpida per Florence, i unes quantes bastides més fins arribar al Novotel de Blagnac, sopar i dormir.

El dia següent una nova aventura per la Gascunya, ara cap un desconegut monestir benedictí, l’abadia de Belleperche, atrotinat, fet molt malbé, a la riba mateix del Garona, a mig camí entre Toulouse i Moissac, convertit en eun  curiós museu francés del parar la taula, al·lucinant. Ens va agradar!.

D’allà cap al fantàstic claustre i església del desaparegut monestir romànic de Moissac, una meravella de l’art mundial.

En acabar de delectar-nos amb els capitells del claustre de Moissac vam seguir cap a Auvillar, una bonica bastida propera a Agen, on vam veure un curiós mercat rodó i la torre de la muralla, ara rellotge. Intentàrem dinar, era molt tard, però cap restaurant estava obert.

Vam anar a la desesperada, eren les dues tocades, cercant un lloc on dinar. Ens va salvar la vida, al petit poblet de Bardigues, on hi ha un hotel i restaurant fabulós: L’Auberge de Bardigues, molt recomanable. Havent dinat continuàrem la nostra ruta cap al petit i eixerit castell de Gramont, que vam visitar. Molt bonic.

Sortint del castell de Gramont encara va quedar temps d’anar a passejar pel poblet de Sarrant, un altre dels més bonics poblets de França.

Ja era molt tard, tornada al Novotel de Blagnac, sopar i dormir. L’endemà, dia de tornada, encara ens va quedar temps per fer una ruta novedosa. Vàrem pujar cap a Rieux-Volvestre, un poble amb una bonica catedral de totxana vermella.

Encara vam parar un moment a Monbrun Bocage, un llogarret on feien una fira de productes naturals, i que te una bonica església amb pintures murals medievals.

Seguírem cap a la cova de Mas d’Azil, un lloc màgic on la carretera i un riu son engolits per una cova descomunal!.

I acabàrem dinant al restaurant Segle XIX, un bon lloc que ens recomanà el nostre hotel i restaurant preferits Foix: El Lons, que estava tancat perquè era diumenge!. A la tarda tornada a casa travessant la Cerdanya fins Barcelona.

 

Les Corberes, pont de desembre 2010

Pel pont de la Puríssima del desembre de 2010 vam anar fins la Catalunya Nord, a fer un recorregut per les Corberes. Sortírem de Barcelona en direcció a Puigcerdà. Vam dinar a Alp, com sempre a Cal Eudald, el restaurant de l’Aero Hotel La Cerdanya, que ens agrada.  Acabat el dinar seguírem a Puigcerdà i, un cop allà, entràrem en territori francès per baixar per la vall del riu Tet fins a Vilafranca de Conflent, preciós poble murallat. Encara ens quedà temps després per visitar el preciós monestir de Cuixà, joia del romànic català i universal, llastimosament mutilat.

Quan el sol ja queia trobàrem temps per fer un volt pel poblet d’Eus, un dels més bonics de França, amb els seus carrers estrets i cases de pedra. Bucòlic.

Seguírem, ja de nit, fins a Perpinyà on ens hostatjarem a l’Hotel Suites Novotel, que estava molt bé, però amb un desdejuni molt justet, per no dir pràcticament inexistent. Per sopar anàrem a la pizzeria Le Nàpoli, molt bona, tot i ser cuina francesa. En tornar a l’hotel una volta pels carrers il·luminats de Nadal de Perpinyà.

L’endemà deixàrem Perpinyà per anar cap al castell de Queribús, un dels castells càtars més bonics de la regió, i endinsar-nos en les Corberes, territori molt poc conegut però molt bonic.

Baixàrem cap a Lagrasse per visitar el poblet medieval, amb la seva abadia. El paratge és idíl·lic, amb el riu, el pont i les cases i la torre del cenobi aixecant-se entre la boira.

A Lagrasse vam dinar en un bon restaurant de cuina regional que també ofereix boniques habitacions. Es tracta de l’Hostellerie des Corbières. Molt bé. De tornada vam parar al castell de Vilaroja de Termens, molt bonic, com tot el poble.

En caure la nit, tornada a Perpinyà, sopar a Le Nàpoli, dormir al Suites Novotel. L’endemà tornada cap a casa parant, això sí, a la magnífica catedral romànica d’Elna, meravellosa.

D’Elna, i el seu romànic, anàrem a una altra joia romànica: l’església de Sant Andreu de Sureda, i a la seva veïna, Sant Genís les Fonts.

Art en el seu esplendor màxim. Passada la frontera acabàrem el viatge amb un bon dinar a l’Hotel Duran, a Figueres, tot un clàssic, on vam aprofitar per veure el Museu Dalí. A la tarda, retorn a casa, a Barcelona.

Pont de la Puríssima: Toulouse

L’any 2012, pel pont de la Puríssima, anàrem a Tolosa de Llenguadoc a veure el seu famós mercat de Nadal. Era el primer cop que el vèiem, aquest mercat tan anomenat. Pujàrem per Berga, cap al túnel del Cadí, i la Cerdanya, i dinàrem, com molts cops ho hem fet, al restaurant de l’Hostal Rusó, a Llívia. Senzill i casolà. Menú bé de preu. Continuàrem cap a Tolosa, on ens vam allotjar, molt bé, molt cèntric, al Novotel de la Plaça Wilson. Tot seguit anàrem cap a la gran plaça del capitoli, on hi ha l’ajuntament, per veure el mercat de Nadal, preciós, increïble. Sopàrem al Pizza Pino, molt bé, delicioses pizzes, just al costat de l’hotel, a la mateixa place Wilson.

L’endemà, petita excursió per veure la ciutat d’Albí, amb la seva catedral gòtica fabulosa. Plovia força i vam aparcar el cotxe al mercat. Dinàrem en una mena de braseria just als soterranis del propi mercat. Un lloc una mica estrany.

A la tarda continuàrem la ruta cap a Lautrec, un petit poblet medieval, dels anomenats “Plus Beaux Villages de France”.

Seguirem cap a la bonica vila de Castres, una ciutat travessada pel riu Agout, en que les cases dels tintorers s’emmirallen en les aigües quietes com en la nostra estimada Girona. Era ja cap al tard i la semblança fou colpidora i molt real. Aquí també fan un mercat de nadal força lluit.

Sopàrem de nou al pizza Pino, i a dormir!. L’endemà visita a Toulouse, llocs que no havíem pogut visitar en altres estades, com ara la magnífica basílica romànica de Sant Serni, joia del romànic europeu.

Al migdia férem cap a la vila de Montauban, amb la seva plaça de la República i els seus carrers tallats en angle. Te una catedral, força lletja, i un museu Ingres que no vam veure. Dinàrem, molt bé per cert, en un petit bistró proper a la plaça, anomenat Le Contre Filet, al 4 de la Rue de la Princesse. Ocupàrem una taula al galliner.

A

Retornats a Tolosa, encara vam tenir temps de fer una volta pel museu dels Agustins, un convent, amb la seva església, claustre gòtic i dependències monacals, ple d’obres d’art, tot molt decimonònic, però amb bones pintures i escultures.

En acabat, el dia següent, tornàrem cap a casa, aquesta vegada via Carcasonne i Narbonne, parant a dinar a l’excel·lent restaurant de Can Duran, a Figueres, una aposta segura de qualitat. Menú a preu molt raonable. En sortir, carretera i cap a casa!.