Tag Archives: vilafranca

Les Corberes, pont de desembre 2010

Pel pont de la Puríssima del desembre de 2010 vam anar fins la Catalunya Nord, a fer un recorregut per les Corberes. Sortírem de Barcelona en direcció a Puigcerdà. Vam dinar a Alp, com sempre a Cal Eudald, el restaurant de l’Aero Hotel La Cerdanya, que ens agrada.  Acabat el dinar seguírem a Puigcerdà i, un cop allà, entràrem en territori francès per baixar per la vall del riu Tet fins a Vilafranca de Conflent, preciós poble murallat. Encara ens quedà temps després per visitar el preciós monestir de Cuixà, joia del romànic català i universal, llastimosament mutilat.

Quan el sol ja queia trobàrem temps per fer un volt pel poblet d’Eus, un dels més bonics de França, amb els seus carrers estrets i cases de pedra. Bucòlic.

Seguírem, ja de nit, fins a Perpinyà on ens hostatjarem a l’Hotel Suites Novotel, que estava molt bé, però amb un desdejuni molt justet, per no dir pràcticament inexistent. Per sopar anàrem a la pizzeria Le Nàpoli, molt bona, tot i ser cuina francesa. En tornar a l’hotel una volta pels carrers il·luminats de Nadal de Perpinyà.

L’endemà deixàrem Perpinyà per anar cap al castell de Queribús, un dels castells càtars més bonics de la regió, i endinsar-nos en les Corberes, territori molt poc conegut però molt bonic.

Baixàrem cap a Lagrasse per visitar el poblet medieval, amb la seva abadia. El paratge és idíl·lic, amb el riu, el pont i les cases i la torre del cenobi aixecant-se entre la boira.

A Lagrasse vam dinar en un bon restaurant de cuina regional que també ofereix boniques habitacions. Es tracta de l’Hostellerie des Corbières. Molt bé. De tornada vam parar al castell de Vilaroja de Termens, molt bonic, com tot el poble.

En caure la nit, tornada a Perpinyà, sopar a Le Nàpoli, dormir al Suites Novotel. L’endemà tornada cap a casa parant, això sí, a la magnífica catedral romànica d’Elna, meravellosa.

D’Elna, i el seu romànic, anàrem a una altra joia romànica: l’església de Sant Andreu de Sureda, i a la seva veïna, Sant Genís les Fonts.

Art en el seu esplendor màxim. Passada la frontera acabàrem el viatge amb un bon dinar a l’Hotel Duran, a Figueres, tot un clàssic, on vam aprofitar per veure el Museu Dalí. A la tarda, retorn a casa, a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2010, Catalunya, Europa, França