Zaragoza, Daroca i Molina, Carnaval 2023

Per Carnestoltes teníem un dilluns lliure. Ho vam aprofitar per anar fins Zaragoza, al nostre hotel de sempre, l’Exe WTC, fantàstic. Vam parar a dinar a Vilabella, maca com sempre, ametllers florits i margarides per primavera, i a la capital aragonesa vam sopar a la Garnacha, el nostre restaurant de sempre, magnífic, com sempre. A Zaragoza hi havia un carnaval senzill, com de poble gran, però divertit.

L’endemà vam anar en direcció Daroca, una meravellosa vila medieval, plena de palaus i esglésies, la majoria romàniques, i amb una juderia i una moreria. Però ens interessava molt veure per dins la basílica de los Santos Corporales. I la vam veure i no ens va decebre pas. Plena d’obres d’art, tot i que molt oblidada, com la resta de Daroca, que no sembla una ciutat del segle XXI.

Vista Daroca vam continuar cap a la llacuna de Gallocanta, on hi havia molts ànecs però cap altre volàtil. Ni flamencs, ni grues ni res més. Això sí, el dia era esplèndid! Continuem camí i fem una parada al petit poble d’Embid, que posseeix un castell, restaurat el 2021, molt bonic. L’exemple típic de castell medieval que tots esperem. Una nevera i una petita església, quatre cases velles, completen el quadre. Val la pena aturar-s’hi.

Finalment arribem a la imponent Molina d’Aragón, una altra vila medieval poderosa, coronada pel seu altiu castell. Dinem, molt bé, a la Taverna Catacaldos. Molt bon menjar. Una volta pel poble, quan ja cau la tarda i amenaça tempesta i retorn a Zaragoza. Allà dormim a l’Exe, però sopem a la pizzeria Sorrentoz, perquè la Garnacha està tancada els diumenges. Gran descoberta. Molt bé.

L’endemà toca tornar a casa, parant de nou a Vilabella. Una petita escapada però molt aprofitada.

Cap de setmana a Lleida

Un cap de setmana de novembre decidim fer una sortida, d’una nit, a Lleida.

Sortim el matí de dissabte i anem cap a Vilabella del Camp, preciós poblet de Tarragona, on dinem. En acabat continuem cap a Lleida, on arribem a la tarda.

Església parroquial de Sant Pere de Vilabella amb l’Abadia al costat

A Lleida ens allotgem a l’hotel Real, un petit hotel de tres estrelles, senzill i còmode, al centre de Lleida. Aprofitem la resta de la tarda per anar a veure el Caixafòrum de la ciutat, on hi ha una exposició, prou interessant sobre Pixar i els seus treballs, i les pel·lícules que ha fet, amb molt material.

Edifici del Caixafòrum de Lleida a la Rambla de Ferran

Tot seguit continuem la nostra ruta visitant el casc antic i el carrer Major, típic carrer comercial de la ciutat, molt animat. Arribem ben aviat al magnífic palau gòtic on te la seva seu l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

Bonic pati gòtic de la seu del Estudis Ilerdencs

Dins hi fan exposicions temporals com ara la del pintor lleidatà de Tàrrega, Jaume Minguell, amb obres molt boniques.

Jaume Minguell. Poble prop de Tàrrega.

Sortint pugem les escales de la seu nova, un edifici neoclàssic sense massa glamour ni interès.

Nau central de la Seu Nova de Lleida.

En sortir-ne agafem el carrer Cavallers amunt, parant abans a l’antic convent del Roser de Lleida, actualment parador de turisme. Podeu entrar a veure com ha quedat de bé!

Pati central de l’antic convent del Roser, actualment Parador Nacional

Tot seguit remuntem les escalinates que ens portaran al turó on s’aixeca la impressionant Seu Vella de Lleida, joia del gòtic català. També, a tocar, el castell de la Suda, recentment restaurat. Les vistes sobre la ciutat i els voltants son magnífiques.

EL campanar i un dels grandiosos finestrals del claustre de la Seu Vella de Lleida

Baixem ara cap a l’hotel passant per la plaça de Sant Joan. Per sopar decidim anar al restaurant el Celler del Roser, una gran elecció. Fantàstic!. L’endemà ja marxàvem però encara ens quedà temps de fer una visita al bonic Museu de Lleida, amb la seva esplèndida col·lecció medieval, però també ibera o romana.

Detall d’una taula medieval

De tornada, dinar a Vilabella i cap a Barcelona.

Pont de la Puríssima 2022: Saragossa

Mapa de la ruta

Aquest any vàrem fer el pont de la Puríssima escollint-lo més aviat que el de la Constitució, i això ens va portar a un temps meteorològic advers. Plovent vam sortir de casa i plovent vam arribar a Vilabella del Camp, on vam dinar. Seguidament, vam continuar fins a Saragossa, on no plovia. Ens vam allotjar a l’hotel EXE WTC, situat als afores, però en una zona ben comunicada, al costat del centre comercial “Gran Casa”.

Vam anar caminant al centre de Saragossa, a la plaça del Pilar, on hi havia un bonic mercat de Nadal, amb una pista de gel i moltes activitats per a tothom. De tornada vam agafar el tramvia. Per sopar anàrem al restaurant la Garnacha, prop de l’hotel, un asador típic, molt bo. Hi vam acabar sopant totes tres nits.

L’endemà vam sortir en direcció al bonic monestir de Veruela, a la zona del parc natural del Moncayo. Parem sovint en aquest cenobi amb una església cistercenca preciosa.

En acabar la visita vàrem enfilar cap al parc del Moncayo, i vam fer una passejada pels boscos de roure i pi, encara tardorals. No plovia encara.

Seguidament, baixarem a dinar a Tarazona, una bella ciutat medieval amb cases penjades, un nucli històric bonic, una plaça de braus del segle XVIII i una catedral mudèjar molt maca. Aquí vam dinar al restaurant La Merced de la Concordia, situat a l’hotel del mateix nom. Força bé. Menú del dia.

A la tarda, plovent, vam anar a veure la bonica catedral de Santa Maria de la Huerta de Tarazona, meravella del gòtic mudèjar. Una passada de maca. Tornada a Saragossa, plovent, i una volta pel centre de la ciutat, Basílica del Pilar, Museu Goya Ibercaja, la Lonja amb una exposició de Zuloaga… Sopar a La Garnacha, dormir a l’hotel Exe.

El següent dia vam anar pel camí de Tudela, a Navarra, per veure les Barcenas Reales. Increïble espai natural. Feia un sol esplèndid, però totes les Bardenas regalimaven aigua dels dies anteriors. Fang arreu.

Després una visita a Tudela i a dinar al restaurant Pichorradicas, molt bé! Tornada a Saragossa, no plovia, perquè la catedral de Tudela estava tancada els dissabtes a la tarda. Aprofitem per visitar la Seo de Saragossa, espectacular i el museu de la ciutat, amb bones obres d’art. Ambient de Nadal a la plaça, i tramvies que no van perquè Marroc s’ha classificat i han tallat el trànsit. Sopar al mateix lloc de sempre i al nostre hotel Exe.

L’endemà, ja de tornada, parem de nou a Vilabella a dinar i… viatge acabat!

Estiu de 2020 a Eivissa

L’estiu de 2020, a pesar del coronavirus, van fer un viatge a Eivissa. Vam sortir des de Vilabella, en direcció a València, amb unes amigues de la família.

Església parroquial de Sant Pere de Vilabella 

Vam banyar-nos a la cala l’Alguer, perquè la de Pixavaques estava molt bruta. S’Alguer no estava gaire millor però vam poder remullar-nos. En acabat vam dinar a l’Ametlla de Mar. Tots els restaurants eren ben plens i per això vam anar a l’Ancla, un bar on, en principi, mai no haguéssim anat. Però no va estar gens malament. Des d’allà vam anar a València, on ens vam allotjar a l’hotel Hotel Malcom and Barret, un bon hotel, una mica als afores. Per sopar vam decidir anar fins el proper barri de Ruzafa, una caminadeta de mitja hora, i probar una pizzeria argentina anomenada Malamia Ruzafa. Fantàstica. Carns i pizzes, fabuloses. Del millor de València.

El dia següent continuem camí cap a Dènia, des d’on surten els vaixells cap a Eivissa. Ens banyem i dinem al mateix port, en un restaurant amb bones vistes, anomenat Pa Picar Algo, menjar correcte, sense més. A la tarda agafem el vaixell i en arribar a l’illa, anem ràpidament cap el nostre hotel, Els Pins Resort & Spa, molt maco, ben situat, a la badia de Sant Antoni de Portmany, amb esplèndides instal·lacions. Aquella nit va ser la primera, però no la darrera, que vam sopar al restaurant Pyrenees, tot un encert.

L’endemà vam anar a banyar-nos a Cala Comta, no lluny de l’hotel, una de les millors platges d’Eivissa, i potser del món. Bon aparcament, aigües turquesa, transparents i roques de formes capricioses.

Per dinar vàrem pujar fins Sant Josep de sa Talaia, un bell poble de l’interior de l’illa. Allà menjàrem al restaurant Es Galliner, al costat de l’ajuntament. Molt bé, molt car. 

A la tarda baixarem a fer un bany a la cala Molins, molt maca, un pel salvatge. Aquella nit anàrem a sopar al restaurant Es Virot, a la mateixa platja, a tocar de l’hotel. Força bé.

El dia següent vam anar a Cala Bassa, feia una mica de núvol i quedava un xic deslluïda. Però va anar millorant. Bon aparcament de pagament que inclou una cervesa de regal. Al migdia tornem a dinar de nou a Sant Josep, aquesta vegada en una pizzeria realment italiana anomenada Pizzico di Pepe. Molt bé!

A la tarda tornada a la platja, de nou a gaudir de Cala Comta. Una posta de sol inoblidable.

L’endemà fou el dia de visitar una de les platges més maques del món, una platja que enllaça Eivissa i Formentera, Ses Salines. Aigua de primera, gran pàrquing, bons restaurants.

Per dinar vam anar a Eivissa ciutat amb ganes de visitar el Dalt la Vila. Feia molta calor i tot estava tancat. Vam acabar al bar Mariano, que nos us recomanem sota cap concepte. Preus altíssims per un menjar horrible i una atenció nefasta.

A la tarda, havent dinat, vam fer una volta pel Dalt la Vila d’Eivissa, amb pujada fins la catedral i el mirador. Molta calor però valia la pena. I, tot seguit vam tornar a Ses Salines, a remullar-nos de nou una estona. Tornada a Sant Antoni, sopar al Pyrenees i dormir a l’hotel. 

El dia següent anàrem, tot creuant els magnífics camps del nord de l’illa, plens de petits poblets de noms ben evocadors, fins la mítica cala de Benirràs, que al matí estava totalment deserta. Aparcament gran i buit.

Per dinar escollirem el poble de Sant Joan de Lebritja, quatre cases blanques i una bonica església fortalesa. Dinàrem al restaurant Vista Alegre, recomanable, senzill i bo.

A la tarda baixàrem a banyar-nos a la cala petita de Portinax, bonica tot i que molt humanitzada i urbanitzada. Bon aparcament. 

Retorn a l’hotel, sopra al Pyrenees i a preparar-se per la tornada a casa.

L’endemà anàrem al port d’Eivissa on vam agafar el vaixell cap a Dènia. Arribada al migdia, a temps per dinar al restaurant Deniarròs del Port. Fantàstic, bé de preu, servei impecable. Molt recomanable. En acabat de dinar fèrem un bany a la platja de Dènia, que estava molt calenta. En acabat sortírem cap a Castelló de la Plana on teniem reservat l’hotel NH Turcosa, al port, una mica envellit, però encara correcte. Vam fer una volta pel port i vam sopar al restaurant Il Solito Posto, al passeig marítim mateix. Molt bones pizzes. 

Port de Castelló

El dia següent era dia de tornada. Vam anar de Castelló fins Penyíscola, una vila on sempre ens agrada tornar, i ens vam banyar en la seva platja llarga i càlida, amb vistes al penyal dins el mar. 

Penyíscola

Platja de Penyíscola

Per dinar vam anar al restaurant Tio Pepe, com sempre, qualitat sense parangó. Molt recomanable. I d’allà, a casa!

Abril del 2000 al Camp de Tarragona

Quan el nostre fill era petit anàvem sovint a passar caps de setmana en una casa rural del poble de Vilabella del Camp, a la comarca de l’Alt Camp. Un poble petit sense gaire atractius turístics, però tranquil i calmat. Entre el febrer i l’abril els ametllers i cirerers estan que esclaten de flors. Fa goig de veure.

El poble te una d’aquelles grans esglésies neoclàssiques que el comerç del vi va sufragar. Llavors eren temps de vaques grasses per la zona.

Vilabella, com tots aquests pobles d’interior te una bona piscina on, a l’estiu, poder-se remullar.

Penyíscola, març de 2019

Un altre cap de setmana inventat en ple hivern. Ara descobrim en dos dies les delícies del sud: La Mora i Penyíscola. Sortim de Barcelona en direcció La Mora, una bella cala on l’aigua és sempre transparent.

Dinem a Vilabella del Camp, un graciós poble proper a Tarragona.

Seguim cap a Penyíscola, on arribem a l’hora de la posta. Passejada per aquesta ciutat murallada enfilada en la seva penya damunt del mar.

Sopar, molt bé, al Tio Pepe. Dormir en aquest mateix hotel. Passejada a la nit.

L’endemà, amb la llum del dia, Penyíscola ensenya una altra cara, més mediterrània encara. Carrers blancs, racons llevantins, mar, sol esbatanant.

De tornada, al migdia, parem una altra vegada a la cala de la Mora, prop de Tarragona. Allà, aquesta vegada, si que ens banyem en les aigües cristal·lines. I, en acabar la banyada, anem cap al restaurant Moramar, a la mateixa platja, on dinem bona teca. Peix fresc, arròs i fideuà boníssims. Recomanable.

I de la Mora a Barcelona, contents d’un altre cap de setmana preciós.

 

 

 

Setmana Santa a La Rioja

La Setmana Santa del 2009 la vam passar a Tudela i fent voltes per Navarra i La Rioja. Vam sortir de Barcelona, amb parada per dinar a Saragossa, a una pizzeria del centre, prop del Pilar, que ara ja està tancada i que pertanyia a la cadena Gino’s. Globus pels nens i nenes, molt bé. Bé de preu. Petita passejada pel centre de Saragossa i seguírem cap a Tudela.

El Pilar a Saragossa

Arribats a Tudela ens hostatjarem a l’Hotel AC Ciudad de Tudela, fantàstic, en un antic palau.  Encara hi hagué temps de fer una volta pel casc antic i veure la fabulosa portada de la catedral. Anàrem a sopar al restaurant de l’Hostal Remigio, tot un clàssic. Boníssm. Verdures de l’horta!.

Portada de la catedral de Tudela

L’endemà una primera volta per la zona. D’inici al monestir de Tulebras, que ja no guarda quasi bé res del seu art i la seva glòria passades. Una petita decepció!.

A dalt i a baix imatges del monestir de Tulebras

Seguim camí del monestir de Veruela, passant per Tarazona, bella ciutat que ja coneixíem. Prop del monestir dinem al restaurant El Molino de Berola, que podia estar millor. 

Monestir de Veruela.

Continuem la ruta cap al monestir de Fítero, tancat i barrat, i cap a la bella vila de Corella, amb els seus palaus i església.

Imatges del monestir romànic de Fítero

Corella: església, interior i exterior

Corella

Palau a Corella.

Tornada cap a Tudela, dormir al AC i sopar a Casa Remigio. El dia següent sortim cap al nord, camí de Navarra. Primera parada el monestir cistercenc de la Oliva, preciós, amb vida monacal encara.

Façana, a dalt, i claustre, a sota.

Dinem en un restaurant, un bar de fet, molt senzill, al poblet de Mélida: es deia Melide Asador, i ara ja han tancat. A la tarda visitem el poble medieval abandonat de Rada, una gran vila de l’edat mitjana que va quedar deserta, com fòssil, fa 500 anys. Increible. Estava tancada i sense visita però amb la tanca oberta vam poder passejar-hi. Xula.

Vila medieval de Rada

A la tornada aprofitem per una parada a las Bardenas Reales, per admirar un dels famosos “cabezos”.

Cabezo a las Bardenas Reales

En arribar a Tudela vam fer una volta nocturna per la ciutat, vam veure passar una processó i vam anar a sopar a un restaurant nou: El Treinta y Tres, molt a prop de l’església on sortia la processó.

Plaça Major, o de los Fueros,

DIGITAL CAMERA

Processó amb tambors a Tudela

L’endemà, potser el dia més bonic de tota l’excursió, ens adentrem en La Rioja buscant rastres dels dinosaures que van dominar aquestes terres fa milions d’anys. Petjades i reproduccions en fibra de vidre d’aquells animals, tot plegat molt bonic. Vam anar primer cap a Calahorra, on vam parar a veure la catedral.

Catedral de Calahorra

Tot seguit anem cap a Arnedo, i fins a Enciso, on hi ha un bonic museu i moltes petjades de dinosaures pels voltants. Enciso te un casc antic bonic i una església fortificada.

Enciso, el riu.

Reproducció de dinosaure

El riu

Església d’Enciso

A aquest poble dinem al restaurant La Fábrica de Harinas, un vell moli fariner, vora el riu, que conserva tota la maquinària original. Era molt bo, ara sembla haver decaigut una mica.

De tornada a Tudela, aprofitem que hem arribat aviat per fer una visita a la catedral, guapíssima, el museu, increible i a la ciutat. Baixem al riu a veure passar l’Ebre. Sopar al Remigio.

Catedral, portada

Catedral, interior barroc.

Absis principal romànic

Portada.

El dia següent era dia de tornada. Parem al monasterio de Rueda, bellíssim exemple d’art del Císter a Aragó, no lluny de Saragossa. Dinem al restaurant del Club Naútic d’Escatrón, bé.

Monestir cistercenc de Rueda, façana, a dalt, i claustre, a sota.

Esplèndida església cistercenca de Rueda

La roda de molí fluvial que dona nom al cenobi de Rueda

Continuem cap a Tarragona. Ens allotgem en una casa de Vilabella del Camp, un poblet aixerit a tocar de Valls i de Tarragona ciutat. El camp està ple de margarides silvestres. L’endemà anem a veure la processó de Divendres Sant a la vila romana de Tàrraco. Molt maca. Sopar, dormir a la casa rural. Tornada a Barcelona. S’ha acabat la ruta!.

Camp d’ametllers amb margarides silvestres florides

Catedral de Tarragona

Processó de Divendres Sant

Processó a Tarragona

Processó.

 

Castells de Lleida

Sortim de Barcelona, un diumenge de tardor de 2012, disposats a descobrir els magnífics castells de Lleida, no tots, és clar. Per l’A-2 anem fins Cervera, per pujar cap a Guissona, camí del fantàstic poblet medieval de Florejacs. Petit, molt petit, però amb un parell de castells, un dins el poble, i l’altre als afores. Visitem el de Florejacs, però no trobem obert el de l’agregat de les Sitges. No era dia ni hora de visita.

Dinem molt bé al restaurant La Redolta, al mateix Florejacs. Us el recomanem!. A la tarda seguim la ruta, ara per veure el poble de Concabella, amb un castell i una bonica església romànica, que estava tancada. Prenguérem una beguda al restaurant del poble, i seguírem cap al castell de les Pallargues, un poblet veí. Tampoc el vam veure per dins, només per fora, perquè estava tancat. Seguírem cap a Tàrrega i, tot seguit Verdú, un altre bonic poble medieval.

Anàrem a dormir a Vilabella i, l’endemà continuàrem la ruta. De Vilabella pujàrem cap a Ciutadilla, a la Vall del riu Corb, on poguérem veure el seu imponent castell, llastimosament en runes, però ara en procés de restauració.

Continuàrem Vall del Corb amunt, visitant les evocadores ruïnes del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallsanta, situades just abans d’entrar al poble de Guimerà, al costat dret de la carretera, a tocar del riu. Evocadores!.

Seguim cap a Guimerà, un dels pobles més bonics de Catalunya, una joia medieval. Recorrem els seus carrers, plens de cases de pedra, arcs i ponts, i anem pujant fins l’església i, finalment, fins el castell, on pugem a la torre de l’homenatge, mig esberlada. Dinem al restaurant Sant Jordi, prop del riu, a l’altra costat del pont a la part baixa del poble. Pas mal…

A la tarda refem el camí, vall del Corb avall, per anar a visitar el fantàstic monestir cistercenc de Vallbona de les Monges. Aquest meravellós cenobi gòtic és una peça fonamental de la ruta del Císter catalana. La seva església, amb les tombes de les abadesses, el claustre, la sala capitular… tot tan bonic!. No us el perdeu. Acabada la visita tornàrem a Barcelona.