Jaca per les festes de maig

Per les festes de maig vam anar un cap de setmana fins a Jaca per gaudir del Pirineu Aragonès. Vam sortir de Barcelona, amb parada a Vilabella, en un ambient que amenaçava tempesta i molts pronòstics meteorològics perquè es fes real. Però no va ploure. Acabats de dinar vam seguir cap a Lleida, Osca, Sabiñánigo i Jaca, ciutat a la que vam arribar força tard, a quarts de nou. Per sort teníem hotel reservat, el magnífic imodern Eurostars Reina Felicia, als afores de Jaca, molt bé, i també restaurant reservat, el bar L’Acherito al casc antic. Fantàstic! L’endemà vam sortir cap a San Juan de la Peña, volíem tornar a visitar aquest magnífic cenobi romànic, amb cel clar i molt de fred. Vam veure primer Santa Cruz de la Serós amb les seves esglésies de Santa Maria, gran i bonica, i San Carpasio, una petita joia. Després el monestir vell, increïble, i el nou, amb la seva magnífica pradera al voltant.

Tot seguit vam tornar a Jaca on vam dinar al restaurant de l’Hotel Jaqués, pas mal. Tornada a l’hotel, una migdiada i anada de nou a Jaca per visitar el museu diocesà, fabulós, ple d’art per tot arreu, pintura romànica de primer ordre. A la tarda, a l’esplanada de la Ciutadella de Jaca, esperem una recreació històrica que es va endarrerir massa. A la nit, de nou, l’Archerito y el hotel Reina Felicia. Molt bé!

El diumenge tocava tornar a casa. Parada a Vilabella, encara amb sol, refent la ruta del divendres, i anada cap a Barcelona, amb ganes de més!

Recreació històrica de les guerres napoleòniques a la Ciutadella de Jaca. Maig 2023

Euskadi, estiu 2017

L’estiu de 2017 vam anar amb una amiga de la família i la seva filla a Bilbao, i a fer una volta pel país basc. Vam anar de Barcelona fins a Tudela, forta calor, on vam parar a dinar al restaurant Iruña, on fan un bon menú, bé de preu si el relacionem amb la qualitat. Arribem a Bilbao, a l’hotel Gran Bilbao, a la tarda. L’hotel molt bé. Modern i elegant, situat una mica als afores, bones vistes sobre la ciutat. Temps just de descarregar i baixem a viure la primera tarda de l’Aste Nagusia, la Setmana Gran de Bilbao, amb xaranges, música, folklore i les típiques barraques. Ens movem pel casc antic, la Encarnación, l’església de San Antón, la ria, el mercat de la Ribera, las siete calles… tot ple de gent, molta gent.

A la nit sopar al mateix hotel, carta curta però suficient, menjar que no està pas malament. L’endemà una volta per la costa basca. Lekeitio, que estava que no s’hi cabia!. Impossible aparcar ni anar a la platja. Seguim la costa cap a Ondarroa, bonica població pesquera, on aparquem al port i ens banyem a la seva platja. Molt bé.

Vam dinar al centre d’Ondàrroa, al restaurant Sutargi, cuina vasca casolana, productes de qualitat.

Tornada a Bilbao. Les festes de la Setmana Gran continuen. Sopar a l’hotel.

L’endemà, que amenaçava un dia de pluja vam decidir quedar-nos i fer una visita a Bilbao. Al final no va ploure. Feia una calor formidable. Vam agafar el tramvia i vam anar a veure el Gugenheim, per fora. I també el museu de belles arts, per dins. Vam dinar a una trattoria propera al museu, anomenada La Fontana. Pas mal.

A la tarda vam anar a Plentzia, un poblet pesquer, amb una platja xula. S’hi arriba amb el metro. Ens vam banyar.

El dia següent tocava ruta. Vam anar a Bakio… on ens vam banyar a la seva bonica platja.

Seguidament vam seguir cap a Sant Juan de Gaztelugatxe, amb la seva ermita en una península dins el mar. Estava ple de gent. Impossible aparcar. Fer la foto i seguir.

Parada a Gernika, per veure el roure, la casa de juntas i dinar. Tot com ho esperàvem. Dinem a Casa Boliña el viejo. Menú del dia, barat, honest i ben cuinat. Pocs calers i bon servei.

A la tarda anem fins una platja quasi verge en un paratge natural protegit molt maco. Es tracta de la platja de Laga. Penya-segats impressionants. Bon aparcament.

A la tarda, de nou, volta per Bilbao i sopar a l’hotel.

L’endemà sortim cap a Santander. Cerquem una platja que no trobem, però acabem, de nou, en una zona molt verge, amb una ria plena de corrents marines, molt divertida. Es diu Oriñón.

A dinar vam anar a Castro Urdiales. Va costar molt trobar lloc. Al final ho vam fer al restaurant Colón, al carrer Juan de la Cosa. Una mica car, però bo. A la tarda visita del poble, amb el penyal on hi ha el castell i l’església, molt xula. El port és bonic també. Després banyada a la platja de Brazomar.

A la tarda visita a Bilbao, la darrera, i sopar a l’hotel. L’endemà tornada a casa, amb parada a Saragossa, on vam dinar, per cert molt bé, al Meli del Tubo, un bar de tapes creatives, modern a rabiar, al carrer de la Libertad, al barri de les tapes, al Tubo.

Osca per Carnaval

Per Carnestoltes de l’any 2012 vam anar a Osca. Ens allotjarem a l’hotel Sancho Abarca, al centre de la ciutat, bé sense més. Arribàrem ja de nit, el divendres, i vam anar a fer un volt al casc antic, i vam veure el carnaval. Sopàrem, molt bé, de tapes, al bar Comomelocomo, que llavors no tenia aquest nom.

Catedral d’Osca

L’endemà vam fer una volta per la zona. Visitarem primer la colegiata de Bolea, fantàstica església renaixentista, situada en un petit poblet a la sortida d’Osca. Seguirem després cap el castell de Loarre, admirable fortalessa romànica.

Colegiata de Bolea (Osca)

Castell de Loarre.

Anàrem després a veure els esplèndits mallos de Riglos, fenòmen natural increible.

I acabàrem a la vila de Murillo de Gállego, on es pot visitar la seva imponent església romànica.

A Murillo de Gállego vam dinar al restaurant de la Real Posada de Liena, pas mal.

Per acabar el dia vàrem parar a Ayerbe, un poble gran sense gaires atractius, però amb un palau, un casc antic i un parell d’esglésies que no estan del tot malament, abans de continuar viatge a Osca, on vam sopar de nou al Comomelocomo.

Abans de tornar a casa, el diumenge, visita a San Pedro el Viejo, joia del romànic, amb el seu claustre fastuós.