Terra Alta i Matarranya per Carnestoltes

Pel febrer, el pont de Carnestoltes, vam fer una sortida per la Terra Alta i el Matarranya, acompanyats per una amiga de la família. Sortírem de Barcelona i anàrem cap a Tarragona, Reus, Falset i Mora la Nova. D’allà baixàrem cap a Rasquera fins a trobar el pas de barca davant Miravet. Pujàrem el cotxe al damunt de la barca, gran aventura per a la canalla, i arribàrem a Miravet. Visita al castell i dinar en un restaurant una mica als afores, anomenat Pizzo, pas mal, i l’únic que tenia lloc per a nosaltres en aquell moment. Seguírem cap a Horta de Sant Joan per Prat del Compte, però la carretera estava tallada i vam haver de donar una volta per una carretera super estreta fins a Bot, molt desaconsellable, vam passar por!. De Bot cap a Horta i cap a Arnes, on vam fer nit al Vilar Rural, molt maco, al mig dels camps. Tarda de disfresses, una mica de piscina, volta pel poble d’Arnes, renaixentista, molt bonic, sopar i dormir.

Ajuntament d’Arnes, renaixentista.

L’endemà, ben d’hora, vam entrar als Ports, pujant el riu de la Canaleta, indret natural, fantàstic.

Riu de la Canaleta

Seguírem després cap a Beseit, poble de muntanya molt típic, on hi ha una altra àrea natural, anomenada el Parrissal, un lloc molt maco també. I retrocedírem cap a la capital de la comarca del Matarranya, la vila medieval de Vallderoures, a Terol. Un poble molt ben conservat, amb pont sobre el riu, fortificat, ajuntament renaixentista, castell formidable i església molt guapa. Dinàrem al restaurant de l’Hotel El Salt, bon hotel, per menjar hi ha llocs millors.

Beseit

Vallderoures

Pont sobre el riu Matarranya, a Vallderoures

Seguírem després cap a Peñarroya de Tastavins, on visitàrem l’ermita de la Virgen de la Vega, a tocar del riu, amb riquíssim artesonat de fusta, claustre i convent. Guapo, guapo!.

Vista l’ermita de la Virgen de la Vega, de tornada a l’hotel a Arnes, passàrem per la Fresneda, una altra gran vila renaixentista d’aquesta comarca, desconeguda del gran públic, però preciosa.

L’endemà anàrem ja de tornada a Barcelona però paràrem una estona a contemplar la vila de Corbera d’Ebre, bombardejada, amb la seva església. Dinàrem a Mora d’Ebre, a l’Hostal la Creu, fantàstic. I cap a casa!

Corbera d’Ebre

Setmana Santa a Granada

La Setmana Santa del 2010 la vam passar a Granada. Sortírem de Barcelona cap a València, amb aturada a dinar a l’Ametlla de Mar, al restaurant Plaça Nova, bé. Continuem fins València, on ens allotgem a l’Hotel Barceló, molt bé. Per sopar anem a una mega pizzeria recomanada per l’hotel, Molt bé, bona teca i molt abundant: Pizzeria Casa de Roma. L’endemà continuem camí cap a Andalucia, parant a dinar a l’Hotel Executive, un hotel proper a l’autopista a l’alçada de Totana. No passarà a la història, ni per bé, ni per mal. A mitja tarda arribem a Guadix, on parem a veure el poble, amb la seva catedral.

Continuem cap a Granada, on ens allotgem a l’Hotel AC Granada, una mica als afores, que avui és un hotel de la cadena ABBA. Molt bé. Vam sopar en un restaurant de la Carrera del Darro, vam veure caure la nit damunt l’Alhambra i vam tornar caminant a l’hotel per l’Albaicín i el carrer Elvira.

L’endemà visita a Granada. Primer la catedral i, en acabat, pujada fins l’Alhambra per veure aquest palau àrab i els jardins del Generalife.

Vam dinar a una cadena de restaurants vegetarians que ja no existeix a la Gran Via. A la nit un parell de processons ben boniques.

El dia següent ens va venir de gust fer una escapada per veure la Mezquita de Córdoba, preciosa, i l’Alcázar de los Reyes Cristianos, que no és l’Alhambra ni el Generalife, però està força bé. Vam dinar al Caballo Rojo, restaurant de luxe, que en aquells anys tenia, a baix, a l’entrar, un local de tapes i racions.

De tornada a Granada vam veure un parell de processons sortir de la seva església, la més important i imponent la del Cristo de los Gitanos que surt de la catedral.

Tornada a l’hotel i, l’endemà, una excursió a les Alpujarras, una zona sota Sierra Nevada plena de pobles blancs, tan bonics com Pampaneira o Capileira. Després de dinar vam anar a Sierra Nevada, l’estació d’esquí, on vam tenir un altercat al caure-li un pèl de processionària a l’ull a un membre de l’expedició.

Tornada a Granada, per veure sortir les processons a la carrera del Darro, i gaudir-les tot passant pels estrets carrers del barri de l’Albaicín, camí del Sacromonte.

El darrer dia vam despedir-nos de Granada i vam tornar cap a València. Vam parar a Villena, per veure la magnífica fortalesa dels Pacheco, i també a Xàtiva, per admirar la col·legiata i el bressol de la família Borja (Borgia), amb la plaça, la façana renaixentista amb la torre, i la font medieval. Allà vam dinar just a la mateixa plaça, al costat de l’església, al restaurant Borja, avui lamentablement tancat. Força bé.

En arribar a on de nou tocava dormir al Barceló, com a l’anada, i l’endemà tornar a casa. Vam visitar València, mentre queia la nit. Miquelet, basílica dels Desamparats, Catedral, llotja… Fi de la ruta de Setmana Santa 2010.