Burgos 2012

La setmana Santa de l’any 2012 sortírem camí de Burgos. Vam dinar al restaurant de l’àrea de Servei que hi ha a l’alçada de Gallur, a la N-232. Un restaurant de camioners, menú senzill però bé. Bon preu. Havent fet una parada a Santo Domingo de la Calzada, per veure la seva magnífica catedral i recórrer els carrers empedrats del poble, ens vam asseure una estona a veure una obra de teatre a la plaça. Vam arribar a Burgos a la tarda nit. Ens hospedàrem a l’Hotel Rice Palacio de los Blasones, que llavors es deia Palacio de los Velada. Molt bé. A la nit volta per la ciutat. Porta i Catedral il·luminades.

Catedral de Burgos

L’endemà començarem a visitar el territori. Anàrem cap a la ciutat de Lerma, capital del ducat del mateix nom, on es conserva el palau dels ducs i l’església colegiata. Precioses obres d’art renaixentista.

Palau dels Ducs de Lerma

Col·legiata de Lerma

Seguirem cap a Covarrubias, un bellíssim poble medieval, bressol de Castella, amb monuments impresionants, on vam dinar al restaurant Casa Galín, molt bé.

De Covarrubias és molt fàcil arribar-se a les ruïnes del monestir de San Pedro de Arlanza. Nosaltres ho vam fer mentre esperàvem que fos hora d’anar a dinar a Covarrubias.

Portalada de San Pedro de Arlanza

Ruines del claustre

Torre i nau de l’església

Torre de defensa

Des de San Pedro de Arlanza anàrem cap a Santo Domingo de Silos, a visitar el seu magnífic monestir.

I no gens lluny de Silos una maravella natural, la garganta de la Yecla, increiblement bonica.

Abans de tornar a Burgos ens parem un moment a admirar la senzillessa romànica de l’ermita de Santa Cecilia a Santibáñez del Val.

A la tornada a Burgos ens esperava una bonica processó de Setmana Santa i un bon restaurant on sopar: La Mafia se sienta a la mesa, el lloc on havíem sopat ja la nit anterior. L’endemà varem sortir cap al sur, en direcció a Palència. Primer ens varem aturar a Venta de Baños per veure l’església visigòtica de San Juan de Baños, molt maca.

Seguidament anàrem ja a Palència per visitar la ciutat i la seva esplèndida i desconeguda catedral.

A Palència vam dinar al restaurant La Traserilla, molt maco, molt bo, al centre de la ciutat, ocupant tot una casa.

Sortírem de Palència en direcció nord, cap a Fromista, amb una parada per veure el castell dels Sarmiento al poble de Fuentes de Valdepero, guapíssim.

Frómista sempre impresiona per la puressa del seu romànic perfecte.

No hi ha res semblant!. Seguim cap a Villalcázar de Sirga amb la seva col·legiata gòtica fastuosa, plena de sarcòfags gòtics molt bonics.

Acabem el dia a Carrión de los Condes, ciutat medieval plena de esglésies romàniques i amb un monestir renaixentista convertit en hotel als afores. Tornem a Burgos, processons, sopar al restaurant Casa Pancho, fantàstic.

El dia següent el passem a Burgos capital, per visitar el museu d’Atapuerca, la catedral, el monestir de las Huelgas i la Cartoixa de Miraflores. Dinem de tapes al centre de Burgos.

L’endemà sortim cap a una fita de primer ordre, si bé molt desconeguda del gran públic. La col·legiata de Santa Maria de Campos, plena d’art.

Seguim cap a Castrojeriz, villa carrer medieval, on dinem, molt bé, al restaurant Mesón de Castrojeriz.

Església de San Juan de Castrojeriz.

Continuem cap al nord, fins a Sasamon, amb la seva col·legiata fabulosa, poble on varem comprar un formatge molt bo, i cap a Olmillos de Sasamon, amb un castell una mica teatral. Tornada a Burgos, sopar a Casa Pancho i dormir.

El darrer dia tornada cap a casa, anant per Soria, magnífics paisatges, amb parada per dinar a Tarazona. Al restaurant Saboya 21, un luxe increible menjar aquí. Aprofitàrem per visitar aquesta fantàstica ciutat mudejar, amb els seus increibles monuments.

Per dormir varem anar a Tudela, al AC Tudela. Aquella nit també vam veure una processó i vam sopar a Casa Remigio, verdures de l’horta, boníssimes. El darrer dia tornada a casa.

La Rioja 2012

L’estiu de 2012, a l’agost, vàrem decidir fer un viatge a La Rioja. Sortírem de Barcelona en direcció Saragossa, per pujar després cap a Tudela, bellíssima ciutat, on vam dinar a l’Hostal Remigio. Car però molt bo. Verdures de l’horta sempre a taula. Cuina d’alta qualitat, i com hostal també està força bé. Vàrem visitar el barri medieval, el call jueu de Tudela i la seva catedral, romànic esplèndid, amb un claustre i un museu xulos també. Continuàrem viatge cap a Logronyo, on vàrem dormir a l’hotel AC La Rioja, de Marriot, molt bé. Bon hotel. El recomanem. Per sopar anàrem de tapes a la calle del Laurel, i voltants. Allà acabàrem a la Trattoria, una pizzeria molt moderna, amb bona cuina. També la recomanem!. L’endemà vam fer una sortida cap a Oña, un poble de Burgos, joia medieval, amb un monestir fantàstic, que acollia una edició de “Las Edades del Hombre”.

Continuàrem la ruta per Castella anant fins la vila de Frias, amb el seu pont romànic damunt l’Ebre, les cases penjades i el seu castell. Dinàrem al Bar Ortiz, al centre del poble, molt bé.

A la tarda pujàrem a l’ermita de Nuestra Señora de la Hoz, excavada en una bauma, al costat del riu Molinar, curiòs de veure.

De tornada a Logroño paràrem un moment a Laguardia, bella vila de la Rioja Alavesa, murallada i amb una església gòtica fastuosa, lamentablement tancada a aquella hora, però que ja havíem vist, i que us recomanem. A Logroño, sopar al mateix lloc de cada dia i dormir a l’hotel. L’endemà sortírem en direcció a Enciso, a veure les icnites, petjades de dinosaures fòssils, que en aquesta zona compten amb reproduccions a escala real en fibra de vidre dels bitxos. Visitàrem el Museu, que acabava d’obrir aquell any.

Tot seguit continuàrem la carretera cap a terres de Sòria, veien àligues i voltors, preciós. Dinàrem a La Posada de Numància, una casa rural xula. Bé. Fèrem una volta per Sòria capital, anàrem fins l’ermita de San Juan de Duero, romànic excel·lent, i a la de San Saturio, pel camí vora el riu Duero, un clàssic que fem sempre que anem a la ciutat.

Tornàrem per la comarca de Cameros, molt bonica, alta muntanya. Dormir i sopar a Logroño, on sempre. El dia següent agafàrem en direcció Nájera, on vam veure el seu magnífic monestir de Santa Maria la Real, amb les tombes dels reis i el claustre meravellosos.

Continuàrem cap a San Millán de la Cogolla, on vam fer una visita als monestirs de Yuso i Suso.

Llavors vam pensar en pujar a visitar la Sierra de Cameros, que tant ens havia agradat el dia anterior. Paràrem a dinar en un restaurant en plena pujada a la Sierra, a La Venta de Goyo.

Ens banyarem al riu havent dinat i, en disposar-nos a seguir la ruta… roda punxada!. Trucar al RACC, canviar la roda, reparar-la a Baños del Rio Tobias, on vam comprar uns embotits excel·lents… tornada a Logroño, sopar i dormir a l’hotel i al lloc de sempre. L’endemà, roda de nou punxada. Reparació i tornada cap a Barcelona, amb parada per dinar a Bujaraloz, a l’Hostal Las Sabinas, com sempre. Senzill i casolà, perfecte.

 

La Manxa 2016

La Setmana Santa 2016 vam anar a La Manxa, amb una escapada de processons a Córdoba.  Sortírem de Barcelona cap a Castelló, parant a dinar al bar Toni, del poble de Cabanes. Bon lloc, menú bé de preu, amb bona teca. A la tarda continuem cap a Albacete, passant per la bonica ciutat d’Almansa amb el seu castell. A Albacete dormim a l’hotel Los Llanos, un quatre estrelles clàssic, un hotel de tota la vida, no cèntric però tampoc lluny del centre. Net, adequat. Bé. Per sopar vam anar a la pizzeria Dolomiti. Molt bé. Bones pizzes a un preu econòmic. Begudes molt fredes. Passejada per la ciutat, que no te res especialment turístic, i veiem una processó.

L’endemà sortim camí de les llacunes de Ruidera, formós paratge natural. Dissortadament els llacs superiors estaven força baixos i l’aigua no saltava. No hi havia “Ruidera”. Però el lloc és tan bonic com sempre.

Per dinar ens aturàrem a Valdepeñas, a La Venta del Comendador. Tan maco com diuen. Un restaurant amb molt d’encant, en una antiga venta, al mig de la vila. Decoració i servei cuidats. Plats de luxe a preus molt raonables. Menú interessant. La ciutat te una plaça major porxada, pintada de blau, i l’església de l’Asunción.

Seguírem la ruta cap a Córdoba, on arribarem a la tarda. Ens hostatjarem a l’Hotel Center. Un quatre estrelles un xic allunyat del centre, un xic car. Ni bé, ni malament. Vàrem sopar a la Mafia Se Sienta a la Mesa, propera a l’hotel. A la tarda nit passejada per la ciutat, plena de racons molt poètcs, fins el riu.

L’endemà comencem amb Medina Azahara, el famós palau dels califes. El saló del tron estava tancat i no havien dit res. La resta… una mica un mar de runes.

De tornada a Córdoba dinem a Casa Salinas, a la juderia, fantástica taberna de tapes. Molt bé. Recomanable. A la tarda processons i passejada per Córdoba.

L’endemà dia dedicat a la Mesquita. Mil i una vegades vista, mil vegades hi tornaríem. Ens enlluerna tanta bellesa.

A dinar, ja de sortida de la ciutat en direcció a Alcázar de San Juan, dinem al restaurant Navas de Tolosa, a peu d’autopista A4. No per ser un local de carretera és dolent, ben al contrari, una senyora cuina, fins i tot cara. Arribem a Alcázar a la tarda. L’hotel, als afores del poble, és l’Intur. Molt bé. Piscina climatitzada. Net i polit, amb pàrquing gratuït i bon restaurant, on vam sopar. Molt recomanable. Passejada per Alcázar, torre del prior i estació del tren, i banyada a la piscina.

L’endemà sortim cap a Consuegra, per veure el turó dels molins i del castell, un clàssic, que mai no decep.

Tot seguit fem via cap a Almagro, passant per les Tablas de Daimiel, que havíem visitat l’any passat per la mateixa època. La bella ciutat manxega ens rep amb els “Armaos” que desfilen a l’extraordinària plaça major. Visitem esglésies, convents i palaus. Dinem al Callejón de Germán a la Plaza Mayor.

A la tarda, havent dinat, tornada a Alcázar… però no sense abans fer una parada al turó ple de molins de vent de Campo de Criptana. Sol ponent i llum daurada de la tarda… imagineu!.

Abans d’anar a sopar a Alcázar encara dona temps d’arribar-nos a les llacunes que estan fora el poble. Quina sorpresa!. Eren plenes de flamencs, centenars de flamencs!. Més dels que mai hem vist enlloc!. A la nit processó i sopar a la pizzeria Las Cancelas. Increïblement bones pizzes i menjar italià. Un local que és un museu, amb un servei molt amable. El darrer dia no quedava més que tornar cap a casa. Però encara el destí ens tenia preparada una altra sorpresa agradable. En forma de restaurant. es diu el Molí, està a Puçol, al nord de València i fan uns arrossos, unes verdures, i uns postres de somni. Ara bé, no és barat!. Finalment arribàrem a casa, a Barcelona.