Terra Alta i Matarranya per Carnestoltes

Pel febrer, el pont de Carnestoltes, vam fer una sortida per la Terra Alta i el Matarranya, acompanyats per una amiga de la família. Sortírem de Barcelona i anàrem cap a Tarragona, Reus, Falset i Mora la Nova. D’allà baixàrem cap a Rasquera fins a trobar el pas de barca davant Miravet. Pujàrem el cotxe al damunt de la barca, gran aventura per a la canalla, i arribàrem a Miravet. Visita al castell i dinar en un restaurant una mica als afores, anomenat Pizzo, pas mal, i l’únic que tenia lloc per a nosaltres en aquell moment. Seguírem cap a Horta de Sant Joan per Prat del Compte, però la carretera estava tallada i vam haver de donar una volta per una carretera super estreta fins a Bot, molt desaconsellable, vam passar por!. De Bot cap a Horta i cap a Arnes, on vam fer nit al Vilar Rural, molt maco, al mig dels camps. Tarda de disfresses, una mica de piscina, volta pel poble d’Arnes, renaixentista, molt bonic, sopar i dormir.

Ajuntament d’Arnes, renaixentista.

L’endemà, ben d’hora, vam entrar als Ports, pujant el riu de la Canaleta, indret natural, fantàstic.

Riu de la Canaleta

Seguírem després cap a Beseit, poble de muntanya molt típic, on hi ha una altra àrea natural, anomenada el Parrissal, un lloc molt maco també. I retrocedírem cap a la capital de la comarca del Matarranya, la vila medieval de Vallderoures, a Terol. Un poble molt ben conservat, amb pont sobre el riu, fortificat, ajuntament renaixentista, castell formidable i església molt guapa. Dinàrem al restaurant de l’Hotel El Salt, bon hotel, per menjar hi ha llocs millors.

Beseit

Vallderoures

Pont sobre el riu Matarranya, a Vallderoures

Seguírem després cap a Peñarroya de Tastavins, on visitàrem l’ermita de la Virgen de la Vega, a tocar del riu, amb riquíssim artesonat de fusta, claustre i convent. Guapo, guapo!.

Vista l’ermita de la Virgen de la Vega, de tornada a l’hotel a Arnes, passàrem per la Fresneda, una altra gran vila renaixentista d’aquesta comarca, desconeguda del gran públic, però preciosa.

L’endemà anàrem ja de tornada a Barcelona però paràrem una estona a contemplar la vila de Corbera d’Ebre, bombardejada, amb la seva església. Dinàrem a Mora d’Ebre, a l’Hostal la Creu, fantàstic. I cap a casa!

Corbera d’Ebre

Cap de Creus 2013

Per l’octubre del 2013 vàrem anar a Cap de Creus. Sortírem de Barcelona amb l’Hotel Mediterràneo Park de Roses ja reservat per sopar i dormir. Un hotel excel·lent, que us recomanem. L’endemà anàrem cap al magnífic monestir romànic de Sant Pere de Rodes, edifici imponent que domina el Cap de Creus des de les altures, amb vistes fabuloses damunt Port de la Selva.

Tot seguit baixàrem a Port i, després d’un passeig anàrem fins a Cadaqués a dinar i passar la tarda. Per menjar escollirem la pizzeria la Gritta, amb unes vistes impagables sobre Cadaqués i la badia. Petit però acollidor, un restaurant amb preus ajustats. El final del dia a Port-Lligat, fantàstic. Sopar i dormir a Roses, al Mediterraneo Park.

L’endemà era dia de tornada però encara ens va donar temps de parar a Castelló d’Empúries, antiga capital del comtat medieval del mateix nom, amb una catedral gòtica meravellosa, palaus i una llotja renaixentista. Si no la coneixeu val la pena que la visiteu.

El nostre següent punt de referència fou la canònica de Santa Maria de Vilabertran, ja a tocar de Figueres, romànic corprenedor, amb una església senzilla i coqueta, un claustre petit i bufó, i unes sales d’exposició que sovint acullen mostres d’art i de música de primera línia.

Per acabar un bon dinar a Figueres, a Can Duran, naturalment. Un establiment hoteler de luxe, amb un restaurant de tota la vida on us tractaran com a reis per un menú no gaire car però amb tots els “ets i uts”. No faltà la visita al teatre museu d’en Dalí, abans de marxar definitivament a Barcelona.

 

 

Roses i l’Empordà 2014

La primavera del 2014 varem anar, com moltes altres vegades, a la ciutat de Roses, prop del mar, on hi ha un dels nostres hotels familiars preferits, el Mediterraneo Park, amb unes piscines de somni, climatitzada l’interior, habitacions perfectes, un gran parc amb tota mena de pistes esportives i una cuina, buffet lliure, però cuidada.

L’endemà férem una bonica ruta per llocs amagats i desconeguts de l’Empordà, com ara el monestir de Sant Quirze de Colera, romànic pur en un entorn quasi bé alpí, de muntanya, a tocar de la plana empordanesa.

L’excursió continuà cap al castell de Requesens, sobre la Jonquera. Un castell més aviat ruïnós, reformat, malmès, fins i tot una mica lleig, envoltat de nou per un paisatge increïble de boscos d’alzina primigenis. Dinàrem al poble de sota el castell, a Cantallops, al restaurant Tomàs. Bé, però prou.

De tornada a Roses encara ens va donar temps de visitar la ciutadella d’aquesta vila, on dormíem. Una sorpresa agradable. És gran i bonica, ben museïtzada, un conjunt monumental molt interessant.

Restes romanes i gregues, una església romànica… bonic. El dia següent era de tornada. El pont s’havia acabat!.