Tag Archives: todi

Estiu 2009 a Alemanya

L’estiu de 2009 vam anar d’excursió a Alemanya travessant França i Suíssa. Vam sortir de Barcelona, camí de Narbona on vam dinar a la Cafeteria Casino del supermercat Geant de l’entrada sud, un lloc habitual nostre. Un self service barat i bo. Vam continuar cap a Beziers i després cap a La Covertoirade, un bonic poblet medieval murallat, on ens vam aturar per fer una passejada pels carrers. Una parada que recomanem si aneu camí de París. Seguim cap a Millau, a les Gorges del Tarn, on vam dormir i sopar a l’hotel Le Cevenol, força bé, amb piscina!.

La Couvertoirade.

Millau

L’endemà continuem cap a Mende, on vam parar a veure la seva catedral, i a dinar al restaurant La Caille, proper a la catedral, al boulevard que envolta la ciutat. Seguim cap a Pradelles, bonic poblet medieval, dels més bonics de França.

Arribem a mitja tarda a Le Puy en Velay, fantàstica ciutat medieval, volcànica, amb uns pitons increïbles de lava negra on s’aixeca una estàtua i la catedral. Inoblidable. Allà vam sopar a Le Nom de la Rose, a la Rue Raphael, avui lamentablement tancat. Vam dormir a l’Hotel Cristel, a Vals Prés le Puy, un poblet a tocar.

Catedral de Le Puy en Velay

L’endemà partim cap a Bourg en Bresse, travessant Lyon. Parem a dinar a un poble medieval molt maco, anomenat Perouges. Ho fem en el restaurant de l’Hostellerie de Perouges, que estava bé.

Poble Medieval de Perouges.

Arribem a mitja tarda a Bourg en Bresse, i cerquem hotel. El trobem davant del monestir de Brou, una joia del renaixement, molt maco. Es diu Le Logis de Brou, i no està pas malament. Aquella nit sopem molt bé, al bar restaurant de l’Abbaye, davant mateix de l’abadia de Brou, no lluny de l’hotel.

El dia següent visitem el cenobi, preciós.

Monestir de Brou.

Interior de la basílica i claustre

Imatges del claustre

Continuem viatge cap a Friburg im Brisgau, ja a Alemanya, parant a dinar, amb molta calor, al Casino Cafeteria del centre comercial Geant a Mulhouse.

La Casa Vermella de Friburg

Mercat davant la catedral

Porta de la muralla a Friburg.

Aquella nit sopem a Friburg, a la Universitat Vella, al mig de la ciutat medieval, al restaurant Erzherzog Albrecht, un alemany de patacada. Vam dormir al Novotel Kurthaus al mig de la ciutat, molt bé, piscina interior.

L’endemà continuem la nostra ruta, ara cap a la Selva Negra, on vam parar al llac de Titisee i a la bonica població de Rotweil, d’on son els gossos d’aquesta raça.

Carrer Major de Rotweil

Al bonic poblet medieval de Haigerloch, foto sobre aquestes línies, vam dinar al restaurant Krone, que també és un bonic hotel. Molt bé. Fantàstic!.

Vam continuar camí visitant ara la bellíssima ciutat medieval i universitària de Tubingen.

Tubingen, el riu.

Tubingen, vista del riu i de la plaça major.

Tubingen, Stiftkirche.

Finalment vam anar a dormir al poblet medieval de Bad Winfen. Allà vam trobar un hotel amb encant a la mateixa porta de la muralla d’accés a la població que ens va llogar una habitació familiar. Es diu Hotel Zur Traube.

Per sopar vam estar en un lloc meravellós de veritat, i bé de preu!. Es diu Restaurant Friedrich Feyerabend, i està molt bé. Vam poder passejar per aquest petit i deliciós poblet i admirar els seus carrers empedrats i l’alta torre.

Torre a Bad Winfen.

L’endemà vam continuar cap al nord del país. Vam parar a Schwabisch Hall, una molt maca població medieval, carregada de monuments, com l’ajuntament, esglésies i palaus, i un monestir als afores.

Vista lateral de l’ajuntament

Schwabisch des del riu

Rathaus de Schwabisch Hall

Vam continuar cap a la magnífica i increible Rothenburg ob der Tauber, la millor, més gran i més ben conservada ciutat medieval alemanya, que guarda encara les muralles, cases i palaus, torres… un somni de fades. Aquí vam dinar al restaurant de l’Hotel Eisenhut, just al costat de l’ajuntament gòtic de la vila. Molt bé. Guapíssim.

Cases a Rothenburg

Porta d’entrada a la ciutat medieval

Torre i carrer de Rotheburg.

Acabada la visita a Rothenburg vam anar cap a Wurzburg la esplèndida ciutat barroca amb el seu pont sobre el riu Main, el palau conegut com la Residenz i el castell damunt el turó, a banda de les moltes esglésies de la vila.

Pont barroc damunt el Main i, a sota palau Residenz.

A Wurzburg vam dormir a l’Hotel Novotel, ben situat al centre de la ciutat nova. I vam sopar al soterrani de l’ajuntament, al restaurant Ratskeller, un lloc realment encantador. L’endemà vam visitar la Residenz, preciosa.

Des de Wurzburg vam anar cap a l’Est, camí de Bamberg. Però abans vam parar a dinar al poble de Ebrach per poder visitar la seva famosa abadia cistercenca, transformada durant el barroc. Bonica. El restaurant escollit va ser l’antiga estació de trens de Ebrach, i el lloc un vagó de tren. Sumament divertit!.

Exterior del restaurant i vagó amb el menjador

Exterior i interior de l’Abadia d’Ebrach

Vam continuar cap a Bàmberg on vam arribar a la tarda. Aquesta bonica ciutat medieval te una catedral romànica molt xula, on el bisbe va beneir una concentració de motards que anàven a Sant Jaume de Galícia, jardins xulos i un ajuntament penjat de manera molt curiosa damunt del riu que passa per allà.

Porta d’entrada a Bàmberg i jardins de la residència

Ajuntament de Bàmberg.

Vam continuar el nostre viatge ara cap a Nüremberg, fastuosa ciutat medieval gòtica. Allà vam dormir i sopar al Novotel Messe, als afores.

El dia següent el vam dedicar a visitar Nüremberg, la seva catedral on hi havia una missa interconfessional catolica i protestant que va acabar amb un dinar de germanor amb molta botifarra i molta cervesa, el castell i l’ajuntament amb el seu rellotge astronòmic i la bellíssima font gòtica.

Vam dinar al restaurant italià de cadena, Vapiano, al centre de la ciutat, a prop de la plaça major.

Canal i ajuntament a Nüremberg

Des de Nüremberg vam continuar cap al sud parant a la bonica ciutat de Ratisbona, per on el Danubi creua sota un bonic pont fortificat i on hi ha una catedral molt bonica.

Pont damunt el Danubi

Torre del pont i façana de la catedral de Ratisbona

De Ratisbona vam seguir cap a Munich, on vam dormir el dia 12 de juliol de 2009. Allà vam veure la catedral, l’ajuntament i el casc antic d’aquesta bella ciutat. Anàrem a sopar a un restaurant vegà, molt bo, el Prinz Mishkin. Vam dormir a l’Hotel Carat

Catedral de Munich i Ajuntament.

L’endemà vam fer una excursió per veure el camp de concentració nazi de Dachau, que va costar de trobar, i que estava tancat. Imagineu Dachau sense el camp, el que hauria pogut ser el bonic poble residencial de Dachau, sense la bogeria i la mort. Per dinar a Dachau vam anar a la Gasthaus “Drei Rosen”. Un lloc molt típic, molt senzill, amb un servei amable. També tenen habitacions familiars.

A la tarda tornada a Munich, sopar i dormir.

L’endemà vam sortir de Munich per anar cap a Augsburg, on vam visitar les seves esglésies, la catedral, i el Fuggerei. Augsburg és una ciutat molt bonica!. Vam dinar al davant del Fuggerei a un restaurant que es diu Il Gallo Nero, molt bo. A la tarda vam continuar a Ulm, una altra molt bella ciutat medieval alemanya amb una catedral fabulosa.

Augsburg, església, a dalt, i plaça, a baix.

Ulm, catedral.

Ulm, ajuntament.

A Ulm vam dormir a l’Hotel Anker, al costat de la catedral. Aquest és un establiment portat per un matrimoni català. Vam sopar a La Stradina, una pizzeria en un carrer animat prop de la catedral també.

L’endemà van sortir cap a Ottobeuren, una fantàstica abadia barroca al sude de Ulm, que vam visitar.

Abadia d’Ottobeuren

En acabar de visitar l’abadia vam continuar, sempre cap al sud, i vam parar a dinar a Wangen im Allgäu, bonic poble amb un ajuntament molt xulo. Just al costat de l’ajuntament i de l’església, a la plaça, vam dinar al Hinderofen Café, molt divertit. 

Ajuntament de Wangen.

Vam continuar, ja dins Suïssa, la nostra ruta remuntant el riu Rhin, camí del Furkapass. Però la nit ja arribava i vam parar a dormir, i a sopar, a l’Hotel Todi, al poblet de Turn, un típic poble suís. Per cert, habitacions molt acollidores i bona teca. Estàvem sols. Vam passejar pel poble que parla una llengua semblant al català.

Hotel Tödi

El poble de Turn o Trun

L’endemà vam continuar la ruta, ara travessant i parant-nos al monestir de Disentis Muster, que era bonic però no alucinant.

Una nova parada per gaudir del poble d’Andermatt, als Alps suissos.

I enfilem el Furkapass, separació entre el Rhin, que hi neix, i el Rhone, que també neix allà. A dalt, en ple juliol, hi havia neu. Paisatge molt maco.

El Furkapass

En baixar el Furkapass era hora de dinar i ho vam fer al restaurant de l’Hotel de la Croix d’Or i de la Poste, del bonic poblet de Munster, ple de cases de fusta i balcons amb flors.

Munster: cases de fusta i església

En acabar de dinar vam entrar al Valais i des d’allà vam pujar cap a Chamonix, on ens vam allotjar a l’Hotel Eden, a les Praz de Chamonix, cara al Montblanc. Allà vam dormir i sopar dos dies.

No lluny de l’Hotel hi ha una zona de jocs infantil al mig del bosc amb un petit riu i tirolines. Una passada!. També vam aprofitar per agafar el Montblanc Express i anar fins Vallorcine, on vam fer una passejada fins una glacera espectacular i vam dinar al restaurant de l’estació, que es diu l’Arret Bougnette.

El dia següent havíem de marxar i vam parar a Annecy, per veure aquesta meravellosa ciutat vora el llac. Allà vam dinar.

I vam continuar viatge anant ara cap a la vila de Saint Etienne, als afores de Lyon, on vam dormir i sopar al Novotel, bé de preu, i vam fer una banyada a la piscina.

Seguírem l’endemà cap a La Chaise Dieu, una abadia situada a l’Auvèrnia.

Claustre gòtic de La Chaise Dieu

I continuàrem cap a Briude, on hi ha una magnífica església abacial romànica, increïblement bonica. En aquest poble vam dinar molt bé en una pizzeria a tocar de l’església: Le Saint Julien!. Pizzes al forn de llenya, fabuloses!.

Exterior i interior de la basílica romànica de Briude

I la ruta continua cap a la Vall del riu Lot, on van visitar els pobles d’Estaign i de Espalion, molt macos.

A dalt Espalion. Les dues de sota Estaign.

Aquí sota un altre poble: Entreagygues sur Truyeres

Finalment, ja quasi de nit, arribem al nostre destí: l’abadia romànica de Conques, bellíssima. Ens quedem a dormir just davant del monestir, a l’Auberge de Saint Jacques, i assistírem als oficis de tarda. Per sopar vam anar al Au Parvis, un saló de té i restaurant molt acollidor. 

L’abacial de Conques, romànic pur!

L’endemà sortim de Conques i parem a Rodez, una bonica ciutat amb una bonica catedral.

Continuem cap a Lavaur i, després, cap a Vilefranche de Lauragais, on dinem a l’Hotel i restaurant de France. Molt bé. Ara ja han tancat portes. Llàstima. Anem a Narbonne per autopista i, ja de tarda arribem a Perpinyà, on anem a buscar la costa. Entrem fent la costa vermella, per Banyuls i Cervera, per acabar sopant a Platja de Garbet, mentre a la platja cau la nit, al restaurant Garbet, tot un luxe, a preu de luxe!. I d’allà, ben fosc, cap a Barcelona!.

Deixa un comentari

Filed under 2009

Estiu 2010 a Itàlia

Unes vacances clàssiques a Itàlia, l’estiu del 2010. Sortim de Barcelona, camí de França, cap a Marsella. Dinar al Casino del supermercat Geant a Narbonne, com sempre. Seguim cap al Novotel Marsella Est, als afores de la ciutat. Sopar al mateix hotel. L’endemà sortim cap a Génova, amb parada a Sant maximin la Santa Bauma, i la fantàstica abadia cistercenca del Thoronet, d’una delicadesa corprenedora.

Dinar en una altra cafeteria Casino, a l’entrada de Cannes, i continuar cap a Génova. Allà vam dormir al Novotel, que va costar de trobar, on també vam sopar. A la tarda piscina, i una visita al port de la ciutat i al carrer dels palaus renaixentistes, una passada de maco.

El dia següent baixem per la costa camí de Lucca, Pisa i Florència. Visitem Lucca, bella ciutat medieval italiana, amb les seves esglésies romàniques i el seu amfiteatre transformat en plaça. Allà vam cercar i vam dinar al càmping Torre Pendente, a Pisa, cercant la pizzeria i la pizza al tonno d’en Michele, que ja no era el mateix.

A Pisa era obligada una visita al campi dei miracoli, amb el seu duomo, el baptisteri i la torre pendente.

Seguim camí de Florència, on ens hostatgem al Novotel als afores de la ciutat, on també vam sopar. Molt bé. L’endemà visita obligada a Florencia.

Duomo, signoria, ponte veccio… dinar a Gli Angeli, un bonic restaurant que ja no existeix. Tornada a l’hotel, piscina, sopar i dormir. El dia següent excursió per la Toscana: anem a Siena.

Encantadora ciutat amb la seva plaça del palio, l’ajuntament, el duomo, tota ella preciosa. De tornada a Florència ens aturem a dinar a Monteriggioni, bonic poblet murallat. Ho fem al ristorante Il Feudo, pas mal.

Visitat Montereggioni, continuem per la meravellosa Toscana cap a Sant Gimignano, esplèndit poblet medieval amb muralles, cases i carrers de pedra, palaus i unes curioses torres feudals defensives, altíssimes.

Tornada a Florència, sopar i dormir al Novotel. L’endemà una volta per la ciutat, admirant nous monuments. La Santa Croce, amb la capella dels Pazzi, per exemple.

El dia següent continuem la nostra ruta per Itàlia, camí de Roma, travessant la Toscana. Anem fins Pienza, la ciutat renaixentista de Pius II, amb el palau Piccolomini o la catedral.

Montepulciano, amb la fabulosa església de Sant Biagio, obra mestra del Sangallo, és una altra parada obligada. Toscana vinícola, desconeguda de les grans masses turístiques.

Continuem cap a Orvieto, cap a Montefiascone, on vam dinar, a la trattoria Borgo Antico, prop de la bella església d’aquesta vila, amb la seva característica cúpula blava.

A la tarda continuem el viatge per arribar a Roma, on ens hostatjarem al Novotel La Rústica, als afores, en ple camp, molt bé. L’endemà visita a Roma. Primer el David de Miquel Àngel, que encara no havíem vist mai, el Coliseum, la Roma barroca amb Piazza Navona, el Vaticà, Castell de Sant’Angelo…

O bé el Pantheon, magnífica cúpula romana, la pompositat de la Fontana di Trevi, o la delicadesa de l’Éxtasi de Santa Teresa de Bernini.

En acabar la visita a Roma iniciem la tornada passant per l’Umbria, la nostra regió predilecta d’Itàlia. Parem a Todi per reveure la increible església renaixentista de la Consolazione, el seu palau comunale, o el Duomo.

Seguim cap a Perugia, la capital umbra, on ens admiren el palau comunale, i la fontana de la plaça. Dinar al cafe di Perugia. Ens allotgem a l’Hotel Brufani, gran luxe ara, llavors no tant. Sopar en un restaurant del carrer Bonazzi, carreró amb voltes sota l’hotel.

El dia següent continuem la nostra ruta per l’Umbria i la Toscana, ara parant a Cortona, on visitem la ciutat i l’església de Santa Maria del Calcinaio, on fem d’interprets de l’anglès pel seu capellà.

Continuem viatge cap a Bolònia, on vam reservar el Novotel de la ciutat.

L’endemà anem cap a Ferrara, després d’haver visitat al matí Bolonya, amb les seves places i edificis civils de color vermell, les torres feudals altíssimes, impossibles, l’església del Sant Sepulcre. A Ferrara dinem al Leon d’Oro, davant de la catedral i, a la tarda passegem pels carrers medievals, admirant el castell i els palaus del Este, com ara la casa dels diamants.

De Ferrara cap a Padova, una altra bonica ciutat medieval.

I, finalment, Venecia, la perla de l’Adriàtic. Vam allotjar-nos i sopar al Novotel de Mestre, i l’endemà vam recórrer la bella ciutat dels canals.

A Venecia vam dinar a la trattoria Agli Artisti da Piero, a la Rugga Giuffa 4836, “pas mal du tout”. Dormir i sopar a l’hotel.

El dia següent vam sortir cap a Cremona, una vila que ens encanta. Hi tornaríem mil vegades. Estem enamorats de la llum d’aquesta ciutat pagesa, plana, al marge del riu Po, en el bell mig de l’extensa depressió de la Padania. Cremona no te paisatge, però el crea ella mateixa. El crea la seva increible catedral, romànica, imponent, bellíssima. El creen els tallers dels luthiers, artesans de la música, que produeixen des de fa segles, tota mena d’instruments musicals. Però sobretot violins. Stradivàrius, Guarneri… mestres de l’art de fer els millors instruments de corda. Un art que perdura, ben viu, avui. Trobareu artesans, artistes luthiers treballant als seus tallers, de cara al públic. Els veureu a través dels seus aparadors, des del carrer, o mitjançant les portes de les botigues, generosament obertes. Us ensenyaran el què fan sense recança. És màgic. Per dinar anàrem a Latte Lie’r, un bar desenfadat.

A la tarda visita a la Cartoixa de Pavia, tota una troballa, magnífica.

Ja de tornada passem la nit a Torino, al Novotel Julio Cesare, als afores. La ciutat del Po és tan bella com sempre, ordenada, neta… Piazza Sant Carlo… Piazza Vittorio Emmanuelle… Aprofitem l’endemà per visitar el museu Egipci, una passada, el millor d’Europa!.

El dia següent passem els Alps per Briançon, però abans dinem a Lo Zodíaco, a Oulx, una pizzeria que mai no falla. Després baixem la vall de la Durance cap a la Provença francesa. Dormim a Montpellier, al Novotel, on també sopem. L’endemà continuem cap a casa, visitant la bella Sète, la vila costera amb un gran canal al mig. Dinem a Figueres, a Can Duran, un clàssic, bona teca i molt bon servei.

 

Deixa un comentari

Filed under 2010, Europa, França, Itàlia