Tag Archives: tardor

Pont de tardor per Catalunya

Aquest cap de setmana llarg del pont de tardor de l’octubre vam decidir recórrer Catalunya. El dissabte vam sortir de Barcelona, en un dia ben rúfol i vam anar fins el Brull, magnífica plana del Montseny, amb una església romànica molt bonica, tancada, i una oficina de turisme.

També hi ha un bar a peu de carretera, un molt bon restaurant, al costat de les restes del castell, ambdós ben oberts. Camp per còrrer, boscos i un poblat ibèric interessant i desconegut, ara mateix tancat per la Covid.

Des de El Brull vam anar cap al poble veí de Seva, una petita població que passa desapercebuda i que mereix una visita pel seu casc antic medieval i coquetó, i pel campanar romànic de l’església parroquial.

I de Seva a Viladrau, per una de les carreteres més boniques que travessen el Montseny. A Viladrau vam anar a la font de l’Oreneta, a tocar de la vila, molt bucòlica, mentre feiem temps per dinar.

Menjàrem a Can Bofill, un hostal dels de sempre, en un edifici modernista preciós. Cuina casolana, ambient familiar, lloc molt recomanable, bé de preu, plats senzills.

Havent dinat marxàrem camí de Sant Marçal del Montseny, un dels indrets més bells del massís, amb la seva església, l’hostal amb bon restaurant i hotel amb encant, centre de bones excursions, com ara la pujada al cim del Mata-galls pel Coll Pregó. El dia, que havia estat prou assolellat fins llavors, s’ompli d’una misteriosa boira.

Sota l’ermita, baixant per una pista, a escassos cent metres trobareu la Font Bona, un indret màgic, on neix el riu Tordera, rodejat per una fageda de somni.

Seguirem endavant cap a la Vall de Santa Fe, parant abans a l’indret anomenat Passavets, des d’on baixa de les Agudes un torrent saltiró i on trobareu una font regalada. Aquí de nou la fageda senyoreja acompanyada, aquí i allà, per avetosa. En un racó, entre la fullaraca, una salamandra treia el cap.

Acabàrem el dia a Santa Fe, fent l’itinerari fins a Can Lleonart, amb el centre de visitants i el seu magnífic audiovisual tancat, l’hotel caient a trossos i la natura regnant arreu. Hora de tornar a casa!

L’endemà tocava la Garrotxa, els seus poblets, els volcans i el paisatge encisador d’aquesta comarca del nord. Vam anar-hi per Anglès i Amer, arribant fins a la Vall d’en Bas. Tots els restaurants coneguts eren ben plens, però vam tenir la sort de poder dinar al bar l’Estrada, a tocar del pavelló municipal i camp de futbol de Sant Esteve d’en Bas. Quin gran encert! Cuina de cinc estrelles en un local senzill, un bar de piscina. Chapeau!

Acabat de dinar, i un cop esvaïda la congestió de tràfic, anàrem a veure la fageda d’en Jordà i els volcans. Missió impossible. No vam poder aparcar enlloc, tot ple, tot ocupat, munts de gent arreu! Seguírem cap a Castellfollit de la Roca per admirar la columnata basàltica on s’assenta el poble. Molt millor.

I endavant cap a Besalú, la bellíssima vila medieval, amb les seves esglésies i monestirs romànics, els carrers plens d’art, els palaus, la cúria, els banys jueus i el seu mític pont. Vam poder aparcar i passejar sense angunies, tot i que hi havia molta gent.

I per finir el dia i la ruta visitarem Porqueres, al costat del llac de Banyoles, amb la seva església d’un romànic puríssim.

Una passejada per la riba de l’estany, amb les seves famoses pesqueres, mentre el sol anava a la posta, va cloure una jornada meravellosa.

El darrer dia del pont vam anar a la Costa Brava. Abans de res vam parar a Peratallada, poble bellíssim de l’Empodanet, que estava ple de gent, però no sobresaturat. Admiràrem els seus carrers i cases de pedra, el palau dels Cruïlles, l’església i muralles.

En acabat anàrem a Tamariu, dolça cala de Palafrugell. Costà trobar aparcament però ho aconseguírem. Férem cap al nostre restaurant preferit, El Clot dels Mussols, davant del mar. Pertany a l’hotel Tamariu, un bon establiment. No ens vàrem banyar perquè vam ser poc agosarats, perquè el dia era esplèndid i l’aigua no estava freda, tot i ser plena tardor.

A la tarda visita al far de Sant Sebastià, amb les seves magnífiques vistes damunt el mar, l’Empordà, Llafranc i Calella de Palafrugell. Allà acomiadàrem el pont i el dia. Un cap de setmana llarg i fabulós!

Deixa un comentari

Filed under 2020, Catalunya, familia, rutes, Uncategorized

Navarra, pont de novembre 2005

Pel pont de novembre vam anar a Navarra. Vam sortir de Barcelona per anar fins a Binéfar, on vam dinar al restaurant Ordesa, perquè la Lonja, on sempre anem, estava tancada. Vam seguir, havent dinat, fins al monestir de Leyre, on vam visitar la seva església romànica, preciosa, i la seva cripta.

Continuem fins la propera Lumbier on anem fins la Foz, un congost del riu, molt maco.

Anem cap a Roncesvalles tot remuntant la vall d’Artzi, o Arce, plena d’arbres tardorals, en tons grocs, vermells i marrons, i un riu saltant entre les pedres. Molt bucòlic!

Al final arribem a Roncesvalles, on ens allotgem a l’Hostal La Posada de Roncesvalles, bé, típica. Visitem la colegiata i el poble, xulo. Sopem al mateix hotel, tapes i plats navarresos, molt bé.

El diumenge sortim aviat de Roncesvalles per anar a veure la Selva d’Irati, que esperem plena de color. Anem primer per Orbaitzeta, fins la fàbrica i el pantà. Una passada.

Continuem remuntant colls i valls d’alta muntanya, travessant pobles de Navarra, fins Otsagavia, un bonic poble on dinem a l’asador sidreria Kixkia, una passada. Carns a la brasa, fabulós i recomanable.

Tornada a Roncesvalles, sopar a la Posada i dormir. El dilluns anem al Puerto de Ibañeta, a Valcarlos i a Sant Jean Pied de Port, a França. Bonic poble pirinenc i del camí de Sant Jaume. De tornada parem a dinar a Valcarlos, a la Benta Azkena a peu de carretera. De tornada a Roncesvalles el nostre fill es va trencar el braç, fet que ens obligà a anar fins Pamplona, ja de nit, i tornar a la matinada. Però a la Posada, molt amables, ens van fer sopar i van restar oberts fins que vam tornar.

L’endemà, darrer dia que estàvem per Navarra, vam tornar a refer la carretera fins Pamplona per visitar la ciutat. Plaça del Castillo, carrer Estafeta, catedral… i l’ajuntament. Volta complerta!.

El dimarts 1 de novembre era dia de tornada. Vam refer el camí fins a casa, però baixant pel vall de Salazar i dinant a la Lonja, que ara ja estava oberta.

 

Deixa un comentari

Filed under 2005, Anglaterra, Europa

El cor de Catalunya

Si Catalunya te un cor, geogràfic, físic i sentimental, aquest es situa a Pinòs, un poblet diminut del Solsonès, no lluny de Cardona, Manresa, Tora o Solsona. Nosaltres, la tardor del 2010 vam fer-hi una volta, només un dia, per conèixer-lo. Varem sortir de Barcelona, cap a Manresa, i d’allà per la carretera de Cardona i Súria, que vam deixar per internar-nos en la serra de Verntallat, camí del poble de Saló, i després de Vallmanya, per arribar finalment a Pinòs. Res no hi ha a Pinòs, excepte una església, un hostal i una taula d’orientació que indica que sou al centre geogràfic de Catalunya.

De Pinòs cap a Ardèvol, petit poble medieval on vam admirar la seva torre del castell, impresionant.

Però el més impressionant encara havia de venir i nosaltres no ho sabíem… D’Ardèvol vam anar a Torà i d’aquest poble tan simpàtic, vam fer camí fins l’antic despoblat de Vallferosa que conserva la única torre medieval catalana que encara manté la doble capa defensiva. S’hi pot accedir, es pot visitar, i pujar fins dalt per una escala que va encaixonada entre els dos murs, l’exterior i l’interior. No tenim paraules per descriure aquesta meravella.

De Vallferosa cap a dinar. Naturalment a l’Hostal Nou de Llobera, anomenat també, Ca L’avi forner, orgull gastronòmic d’aquestes terres. Molt recomanable!. I, a la tarda, havent dinat, anem a visitar el Santuari del Miracle, magnífic monestir amb una església barroca que conté un dels millors retaules barrocs de Catalunya.

Des del Miracle, cap a Cardona, amb petita parada al poblet de Su i, tot seguit, avall a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2010, Catalunya

Castells de Lleida

castells

Sortim de Barcelona, un diumenge de tardor de 2012, disposats a descobrir els magnífics castells de Lleida, no tots, és clar. Per l’A-2 anem fins Cervera, per pujar cap a Guissona, camí del fantàstic poblet medieval de Florejacs. Petit, molt petit, però amb un parell de castells, un dins el poble, i l’altre als afores. Visitem el de Florejacs, però no trobem obert el de l’agregat de les Sitges. No era dia ni hora de visita.

IMG_0981IMG_0985

Dinem molt bé al restaurant La Redolta, al mateix Florejacs. Us el recomanem!. A la tarda seguim la ruta, ara per veure el poble de Concabella, amb un castell i una bonica església romànica, que estava tancada. Prenguérem una beguda al restaurant del poble, i seguírem cap al castell de les Pallargues, un poblet veí. Tampoc el vam veure per dins, només per fora, perquè estava tancat. Seguírem cap a Tàrrega i, tot seguit Verdú, un altre bonic poble medieval.

IMG_0988IMG_0989

Anàrem a dormir a Vilabella i, l’endemà continuàrem la ruta. De Vilabella pujàrem cap a Ciutadilla, a la Vall del riu Corb, on poguérem veure el seu imponent castell, llastimosament en runes, però ara en procés de restauració.

IMG_0997

Continuàrem Vall del Corb amunt, visitant les evocadores ruïnes del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallsanta, situades just abans d’entrar al poble de Guimerà, al costat dret de la carretera, a tocar del riu. Evocadores!.

IMG_1000

Seguim cap a Guimerà, un dels pobles més bonics de Catalunya, una joia medieval. Recorrem els seus carrers, plens de cases de pedra, arcs i ponts, i anem pujant fins l’església i, finalment, fins el castell, on pugem a la torre de l’homenatge, mig esberlada. Dinem al restaurant Sant Jordi, prop del riu, a l’altra costat del pont a la part baixa del poble. Pas mal…

IMG_1012IMG_1021

A la tarda refem el camí, vall del Corb avall, per anar a visitar el fantàstic monestir cistercenc de Vallbona de les Monges. Aquest meravellós cenobi gòtic és una peça fonamental de la ruta del Císter catalana. La seva església, amb les tombes de les abadesses, el claustre, la sala capitular… tot tan bonic!. No us el perdeu. Acabada la visita tornàrem a Barcelona.

IMG_1030IMG_1027IMG_1025

Deixa un comentari

Filed under 2012, Catalunya