Tag Archives: tapia

Pirineu d’Aragó i Navarra, tots sants.

Pel pont de Tots Sants del 2018 vam anar a l’hotel Villa Virginia de Sabiñánigo, a Huesca. Una aposta segura, amb les seves habitacions còmodes, l’spa increïble i el seu restaurant la Estiva, fabulós. Vam sortir de Barcelona i vam parar a dinar a Binéfar. Tot estava ple i vam haver d’anar al bar Bocados, que no està malament, prou correcte. En arribar, ocupar l’habitació i tarda a l’spa, relaxant. L’endemà remuntem la Vall d’Hecho fins la Selva de Oza, una meravella, una simfonia de colors de tardor.

Seguim cap a la Vall d’Anso, remuntant el riu Veral fins el circ glaciar de Zuriza, on pastaven els cavalls sota una fina pluja, bucòlic a més no poder.

Dinar a Isaba, al restaurant Tapia, fantàstic com sempre, i tornada a l’hotel per passar la tarda a l’spa, i sopar a l’Estiva, restaurant de l’hotel, molt bé.

L’endemà sortim en direcció Pamplona per girar cap a Lumbier, Aoiz i acabar a Ochagavia. La Selva d’Irati, que era el nostre destí, tenia el pàrquing tancat degut a la gran afluència de públic. Vam visitar el poble.

En acabat vam continuar cap a Isaba, perquè no hi havia cap restaurant amb taules lliures. En vam trobar al restaurant Azpiroz, molt bé, a pesar de no ser el més recomanat del poble. Havent dinat vam fer un volt pel poble.

Con que ens havia agradat molt vam refer la ruta del dia anterior, ara ja sense pluja, pujant fins el circ natural de Zuriza, amb sol i sense cavalls, i baixant el riu Veral cap a Ansó. Tarda a l’spa de l’hotel Villa Virginia i sopar al seu restaurant.

El dia de tornada no volíem tornar gaire tard. Vam desestimar Ordesa, que havíem vist feia poc, i vam baixar ràpid cap a Lleida, per visitar el bonic poble medieval de Guimerà, que feia uns anys que no veiem. Vam visitar-lo.

Per dinar anem cap a Ciutadilla, un altre bonic poble medieval de la zona, on mengem a Ca l’Avi Ciscu, magnífic restaurant, amb cuina casolana molt cuidada. Molt recomanable. Tornem a Barcelona passant cap a Montblanc per agafar l’autopista, sense contratemps.

Deixa un comentari

Filed under 2018, aragó, Catalunya, Espanya, Europa, navarra

Final d’estiu al Pirineu de Navarra

Al final de l’estiu de 2010 vam anar de ruta pel Pirineu de Navarra amb una amiga i al seva filla. Vam sortir de Barcelona i vam enfilar cap a Lleida i Osca, per dinar, com sempre, a l’Hotel Mi Casa de Sabiñánigo. Bona teca i habitacions que estan prou bé. A la tarda una banyadeta a la Selva de Oza, tan bonica com de costum, visita a l’església romànica de Siresa i arribada a Isaba, on vam allotjar-nos en uns apartaments de l’Hostal Lola, molt recomanable, tant per dinar com per dormir. Vam sopar a Casa Tapia, un restaurant molt casolà, amb molt d’encant.

L’endemà vam sortir camí d’Otxagàbia, on vam dinar a l’asador i sidreria Kixkia, un restaurant típic navarrés de brasa i xuletó. Increible. A la tarda vam continuar cap a la Selva de Irati, preciós bosc de faig.

Tornada a Isaba, dormir a l’apartament, sopar a Casa Tàpia.

El dia següent gran ruta travessant els principals valls del Pirineu de Navarra fins arribar a Roncesvalles on vam dinar a Casa Sabina, un hostal amb restaurant. Gens malament. Visita a la Colegiata i baixada fins Sant Jean Pie de Port, bonic poblet de la banda francesa. Remuntem la carretera cap al naixement de riu Irati, pel cantó francés, en uns paratges increibles, un entorn idíl·lic.

Finalment retornem cap a Isaba remuntant el port de muntanya de Larrau, vistes impressionants.

A la tarda, abans de sopar, una visita a Isaba, el poble on dormim, amb un casc antic de caràcter.

L’endemà sortim cap a França pujant el port de Larra, per bonic vall de Belagua, preciós.

Entrats de nou a França baixem cap a Sainte Engrace, a les Gorges del riu Kakuetta, impressionants, increibles, bellíssimes. Retornem cap a Espanya per dinar en territori espanyol. Ho fem al restaurant situat al mateix Port de Larra, al centre d’esquí Roncalia.

A la tarda tot baixant cap a Isaba, fem una escapada cap a la bonica vall glaciar de Zuriza, al Vall d’Ansó. Un lloc paradisíac, fabulós.

Seguidament baixem de nou a Isaba per dormir i sopar com sempre a Casa Lola i Casa Tapia, i tornar a Barcelona, amb parada a Binèfar per dinar al restaurant de la Lonja de Binèfar, bon lloc, recomanable, barat i de qualitat.

Deixa un comentari

Filed under 2010, aragó, Espanya, Europa, França