Tag Archives: tapeo

Espanya i Portugal, estiu 2021

Mapa resum del viatge

L’estiu de 2021, encara amb algunes restriccions Covid19, vam decidir anar de viatge a Portugal, travessant el Cantàbric a l’anada i Castella a la tornada. Vam sortir de Barcelona i vam fer nit a l’Hotel Villa Virgínia a Sabiñánigo, un clàssic amb Spa, on sempre hem estat de fàbula. No tenien obert el seu deliciós restaurant i per això vam sopar, fantàstic, al restaurant del davant, propietat dels pares de la Virgínia, a l’Hotel Mi Casa.

L’endemà vam continuar la ruta cap a Vitòria, on vam dinar, molt bé, al restaurant Erdizka taberna bar&grill, al carrer Cuchilleria 11, al centre de la ciutat. Un lloc on menjar bé, qualitat i quantitat, per un preu ridícul.

Carrer Cuchilleros a Vitoria

En acabat vam fer un tomb per la vila. Plaça de la Virgen Blanca, catedral… Bonica sense ser esplèndida.

Plaça de la Virgen Blanca

Continuarem viatge fins a Santander, on ens allotjarem al Gran Hotel del Sardinero, a la platja del mateix nom, un bon hotel amb una situació magnífica, al mateix costat del mar. Una experiència decadent i vintage.

Platja del Sardinero amb el Gran Hotel al fons.

Anàrem a sopar a casa d’en Vittorio, de Salerno, no lluny de l’hotel. El senzill establiment amaga una de les millors pizzeries de Santander. Fabulosa!.

El dia següent sortim de Santander en direcció Oviedo. Parem a banyar-nos els peus, feia una mica de fred i estava núvol, a la platja del Merón, fabulosa, a San Vicente de la Barquera, un bonic poble amb una ria molt maca. Bon aparcament pagant.

Platja del Merón

Després de la banyada anem a dinar al restaurant La Tertúlia, al poble de Celorio, als peus de la bonica platja de la Palombina. Un lloc on el peix i marisc fresc son la norma, molt recomanable.

Playa de la Colombina a Celorio, Cantábria

Seguim viatge a Oviedo, capital d’Astúries, on ens allotgem al Gran Hotel La Reconquista, un establiment tipus parador nacional, situat en un bonic palau del XVIII. Pas mal. A la tarda visitem la ciutat, el seu barri vell, la catedral, la cámara santa… i sopem al restaurant el Fondín, un lloc d’alta qualitat, fantástic, molt recomanable.

Catedral de Oviedo
Barri de tapes a Oviedo

Seguim la nostra ruta, al matí següent, anant a Galicia, a Ribadeo, a la seva espectacular platja de “As Catedrais”. Bona organització, párquing gratuït, paratge increible, no es pot deixar de veure.

Platja de les Catedrals, a Ribadeo

Continuant camí de Lugo parem a dinar a Mondoñedo, un pobe antic, de pedra picada, on hi ha una catedral molt bonica. Dinem a un bar del poble, menú del dia, generós: Bodegón A Catedral. A la tarda visitem la catedral, que ens va agradar molt.

Catedral de Mondoñedo

Per dormir hem triat Lugo, ciutat romana que conserva les muralles, amb una bonica catedral y un barri antic molt interessant. L’Hotel Eurostars Lugo está al afores, però no molt allunyat del centre. És convenient.

Catedral de Lugo

Per sopar vam anar de tapes, al restaurant Las Cinco Vigas al centre de Lugo. Molt bo.

El dia segënt vam anar camí de Santiago erò fent la costa nord de Galicia. Feia molta calor i vam anar a la platja de Razo, espectacular!. Aigua fresca i molta calor: dia d’estiu!

Platja de Razo

Allà vam dinar al restaurant “O Cordobés”, un bar de platja típic i tòpic, però amb racions de qualitat. Molt bé.

A la tarda anem camí de Santiago de Compostela, preciosa ciutat barroca, on dormim a l’hotel La herradura, molt bé. Sopem de tapes al restaurant “Tapas Petiscos Do Cardeal”. Tapes i racions de nivell. Molt bo!.

Plaza del Obradoiro

L’endemà, abans de marxar de Santiago, vam poder visitar finalment la catedral, plena a vessar els dies anteriors. I enfilàrem cap a Vigo, no sense abans fer una visita a la illa d’Arousa, preciosa, amb poc sol i gens de ganes de bany.

Illa d’Arousa

Seguírem per dinar a Pontevedra. Ho vam fer al restaurant Nonna Clara Trattoria, un italià molt xulo. En acabat vàrem fer un recorregut per la ciutat, molt interessant tota ella, en especial la escenogràfica esglèsia de La Peregrina.

La Peregrina a Pontevedra

Continuàrem la ruta cap a Vigo, on ens vam hostatjar a l’hotel Occidental d’aquesta ciutat. Molt bé. Per sopar baixàrem al centre, prop de la catedral, on hi havia ambient de tapes. Vam sopar al restaurant El Capitan. Pas mal du tout!

Ambient de nit a la zona de tapes de Vigo

El dia següent tocava vaixell a les illes Cies, des de Vigo. Día núvol, amb fred. Viatge molt agradable i en arribar a l’illa paisatge espectacular. Platges de somni, però ni pensament de banyar-se, ni en broma. Vam dinar al restaurant de càmping, al self-service, molt bé. A la tarda tornada a Vigo, i sopar en un restaurant encantador i fantàstic: Tapas Areal. No només tapes, un veritable restaurant!

Pltja de Rodes a les Illes Cies

El dia seguüent anàrem fins la bonica vila marinera de Sanxenxo per agafar el vaixell cap a la Illa d’Ons. Plovia lleugerament quan hi vam arribar, però es va anar obrint, lentament. Platges i paisatges de maravella pero no vam poder gaudir-los. Feia fred. Vam dinar al poblet de l’illa, quatre cases, al únic restaurant disponible, Casa Acuña, molt normalet. De tornada a Vigo vam repetir amb les Tapas Areal, fenomenal i tornàrem al nostre hotel de la ciutat: l’Occidental Vigo.

Platja a l’illa d’Ons

Tocava ja marxar de Vigo, d’Espanya i de Galicia, camí de Portugal. Vam agafar l’autopista i vam arribar a Braga, encantadora ciutat medieval portuguesa, amb una catedral fantàstica, plena “d’azulejos”, carrers amb cases de pedra, convents i esglésies a dojo.

Catedral de Braga

També vam visitar, en una escapada, la impresionant i escenogràfica església del Bom Jesús do Monte, barroca, als afores de la ciutat. Una passada.

Bom Jesús do Monte

Tornats a Braga, dinàrem al restaurant La Piola, una pizzeria i ristorante que estava molt bé. A la tarda vam anar cap a Guimaraes, una bonica ciutat més al sur de Braga, on diuen que va nèixer Portugal. Com la seva veïna està plena d’esglésies, convents i palaus, plens dels típics azulejos.

Plaça principal de Guimaraes

Seguirem cap a Porto quan la tarda avançava. Ens allotjarem a l’hotel Eurostars Porto Douro, una cucada, davant del riu Douro, amb vistes impagables sobre el pont Lluís I. Encantador.

Vista nocturna del Douro i el Pont lluís I des de l’hotel Porto Douro

Per sopar anarem a la propera Ribera del Douro, molt animada y turística, on trobarem el fantàstic restaurant Postigo do Carvão, un local luxós i vintage, gastronomia portuguesa pura. Molt bo!

Vista de Porto des de Vilanova de Gaia

L’endemà tocava fer la ciutat de Porto, la seva catedral, el palau episcopal, els Clerigos, les esglésies, els convents… Tots fabulosos, plens d’art, en una ciutat decadent, romàntica. Vam passar el pont sobre el Douro i vam dinar a Vilanova de Gaia. Vam dinar a la Taberninha Do Manel. Molt ben puntauada, a nosaltres no ens va acabar de fer el pes.

Vilanova de Gaia vista des de Porto

A la tarde, després de dinar, ens va venir molt de gust agafar un tramvia antic fins la desembocadura del Douro, un passeig molt divertit en una baluerna que semblava preparada per sortir de la via en qualsevol moment.

Tramvia de la línia 1 de Porto

De tornada a la ciutat, havent visitat el meravellós convent de Sant Francesc, ple de mosaics “azulejos”, vam anar a sopar al lloc més entranyable de tota l’excursió. Un local de tapes magnífic: A Bolina!

Catedral d’Oporto. Claustre.

El dia seguënt vam fer una petita excursió pels voltants d’Oporto. De primer Amarante, una encantadora vila amb un pont bonic i una església tancada per obres, mala sort.

Vista d’Amarante sobre el riu Támega

Després baixada a la Vall del Douro, amb les seves vinyes, cases senyorials, pagos i poblets. Paisatge humà grandiós en la seva senzilla utilitat. I, més endavant, cap a Viseu, ciutat episcopal, amb esglésies molt maques, on vam dinar al restaurant Porta 64. Molt bé!

La Misericordia de Viseu

De Viseu varem anar fins Aveiro, petita població marinera situada en una depressió que fou famosa per les seves salines. Els vaixells “Moliceiros” li donen un aire de petita Venecia.

Moliceiros navegant pels canals de Aveiro

A Aveiro vam poder gaudir de la maravella artística del convent de Jesús, un cenobi barroc magnífic.

Refetor del convent de Jesús

De tornada a Porto, anem a l’hotel i tornem a sopar a O Bolina, com sempre fantàstic.

L’endemà és dia de marxa i deixem Portugal. Tenim com a destí León. Passem per Chaves i Verín per acabar dinant a Benavente. Deixem les brumes i boires atlàntiques per passar a l’aire sec i calent de la meseta castellana. Però tenim sort, no fa gaire calor. Benavente te un casc antic medieval bonic i un parell d’esglésies que val la pena veure, d’un romànic pur. En aquesta vila històrica de Castella dinem al restaurant La Taberna de Bode, molt bé, casolà.

Església de Santa Maria del Mercado

Sortim de Benavente i en una hora som a León, on ens allotgem a l’hotel Alfonso V, un clàssic reconvertit, prou bé. Visitarem la capella sixtina romànica de San Isidor, una passada i, per descomptat la seva fabulosa catedral gòtica, amb els vitralls. Els millors d’Espanya, equiparables a Reims o Chartres. Per sopar anàrem al Four Lions Brewery, una cerveseria molt guapa, moderna i informal.

Catedral de Lleó a la nit

El dia següent teníem una cita amb l’art. Vam fer la ruta programada per “Las Edades del Hombre” que aquest any estava dedicada al 800 anys de la primera pedra de la catedral gòtica de Burgos l’any 1221. L’exposició, la XXVena edició, s’anomenava “Lux” i tenia seus a Sahagún, Carrión i Burgos. Així que vam anar fins Sahagún on vam visitar “Lux” a les esglésies de San Tirso i la Peregrina. Xulo de veritat.

Església de San Joan a Sahagún

Seguidament fèrem via cap a La Olmeda, una esplèndida vila romana, perfectament museitzada, als afores de Saldaña, a Palència. Una passada!

Mosaics del segle IV a la villa romana de l’Olmeda

Continuàrem el camí cap a Carrión de los Condes, visitant les esglésies de Santiago i Santa Maria, també seus de “Lux”. Allà dinàrem a l’Hostal Restaurant La Corte, molt bé però molta gent.

Detall del pantocràtor a l’església de Santiago a Carrión de los Condes

Seguim ruta a Burgos on arribem a l’hotel Silken Gran Teatro, perfectament ubicat prop del centre històric. Visitem la darrera etapa de “Lux”, però no la catedral, que està tancada. Tenim hora per l’endemà, dilluns, perquè avui, diumenge, dia de Sant Jaume, estava tancada per un concert. Anem a sopar, de tapes, a un restaurant clàssic: Casa Pancho. Molt bo!

Catedral de Burgos

A Burgos vam passar dos días perquè el diumenge estava tot tancat, menys la catedral, que ho estava el diumenge. I aquell dilluns només quedava oberta la extraordinària Cartuja de Miraflores, i el recòndit i amagat monestir trapenc de San Pedro de Cardeña. Allà vam anar.

Retaure i tomba de Joan II a la Cartoixa de Miraflores

Visita lliure de la Cartuja, impressionant! I visita guiada per un monjo molt xamós del que es pot visitar de San Pedro. Guai!

Ascètica nau cistercenca de San Pedro de Cardeña

Per dinar anàrem fins la bellíssima vila medieval de Covarrubias, kilòmetre zero de la naixença de Castella, a una distància raonable de Burgos. Paisatges fantàstics! Allà dinàrem, de nou, a Casa Galín, a la plaça Major. Un restaurant dels de tota la vida!

Restaurant Casa Galín a la Plaça Major de Covarrubias, Burgos.

Seguim, de tornada a Burgos, el rio Arlanza, que s’engorja en un paisatge típic de Castella. Apareixen les ruïnes del monestir de San Pedro de Arlanza, avui tancades, al ser dilluns. Continuem fins la carretera general i ens desviem per veure la joia visigòtica de l’església de Quintanilla de las Viñas, sola, isolada, amb la seva extraordinària decoració en pedra.

Detall de la decoració de Quintanilla de las Viñas

Continuem fins Burgos per anar a la visita programada de la catedral, fantàstic edifici gòtic, ple d’art. En acabat tornem a Casa Pancho i al nostre hotel.

Cimborri gòtic del creuer de Burgos, una maravella en pedra.

L’endemà toca ruta. La iniciem anant a Lerma, prodigiosa mostra d’urbanisme del segle XVII a España per gentilessa del Duc de Lerma, valido de Felip III. Visitem el palau ducal però la colegiata estava tancada, tot i ser dimarts a les 11 del matí.

Plaça Major i palau ducal de Lerma

Seguim cap a Santo Domingo de Silos per admirar el fastuós claustre romànic i els seus capitells, filigrana del romànic europeu.

Claustre de Santo Domingo de Silos amb el xiprer que cantà Gerardo Diego.

En acabat anem a Ucero, poble medieval a la boca del fabulós canyó del Rio Lobos, on mai ens cansem de tornar. Tot ple per dinar. Vam acabar en hostal que no coneixíem: El Balcón del Cañón. Pas mal! El millor: les vistes del riu.

Vistes del riu Ucero des del Balcón de Ucero, hostal i restaurant.

La tarda la vam ocupar visitant el canyó del Rio Lobos, un enclau privilegiat que encara estava en plena primavera, ple de flors i papallones, tot i ser ja estiu.

Ermita de San Bartolomé dins el Cañon del Rio Lobos, a Soria.

Caient ja la tarda visitàrem la bonica ciutat del Burgo de Osma, amb la seva magnífica catedral. Estava buida de gent, tot tancat. Feia una mica de pena.

Plaça de la Catedral a El Burgo de Osma, Soria.

Finalitzarem la ruta d’aquell dia a la capital, Soria, una ciutat entranyable on ens agrada sempre tornar. Aquesta vegada dormírem a l’hotel Alfonso VIII, un clàssic de la vila, que ens agradà. Per sopar fèrem cap a Casa Augusto, a la plaça Major, que ha viscut temps millors. S’imposava un passeig per les vores del Duero, que sempre enganxa.

El riu Duero al seu pas per Soria

I una visita al enigmàtic cenobi de San Juan de Duero amb les seves estranyes columnes romàniques.

Columnes romàniques d’influència bizantina a San Juan de Duero, Soria

El dia següent volíem recòrrer una mica la fantàstica serra de Soria. Vam anar primer a Vinuesa i vam pujar fins la Laguna Negra. Paisatge bellíssim, tot i que la laguna, ara, és verda!

La Laguna Negra, Soria

Baixarem a Vinuesa de nou i fèrem ruta a Duruelo de la Sierra, per pujar a Castroviejo, un lloc encantat, amb grans pins i pedres gegantines, una mena de ciutat encantada a Soria.

Castroviejo, Duruelo de la Sierra, Soria

Sense gasolina buscàvem un lloc on repostar i acabàrem a Quintanar de la Sierra, camí de Burgos altra cop. Allà dinàrem al restaurant El Cenador, un lloc bo, estrany… A la tarda pujàrem en cotxe a la llacuna de Niela, encara més estranya… i al naixement del riu Arlanza, un lloc encantador per fer un bon pícnic

Nacimiento del Rio Arlánza, Quintanar de la Sierra, Burgos

De tornada a Soria, un passeig fins San Saturio s’imposava. Sempre reanima i recomforta aquesta ruta machadiana i gerardiana fins l’ermita. En acabat, sopar al bar Herradores, un bar de tapes de tota la vida. I dormir a l’hotel Alfonso VIII, cap problema.

La petita ermita de San Saturio, a Soria, penjada damunt del Duero

El dia de tornada, el darrer dia, al final del viatge, agafarem la carretera de Saragossa, parant al petit i bonic monestir de Veruela, una parada que fem sempre. Podíem haver anat a Tarazona, bonica ciutat, però vam preferir aquest cenobi cistercenc. Per dinar nova parada a Fraga, al bar Borau, un restaurant que no serà la darrera vegada que tindrem en compte per menjar.

Sala capitular del monestir de Veruela

Deixa un comentari

Filed under 2021, aragó, castella, Espanya, Europa, familia, hotel, Portugal, ruta, rutes, Uncategorized

Osca per Carnaval

osca

Per Carnestoltes de l’any 2012 vam anar a Osca. Ens allotjarem a l’hotel Sancho Abarca, al centre de la ciutat, bé sense més. Arribàrem ja de nit, el divendres, i vam anar a fer un volt al casc antic, i vam veure el carnaval. Sopàrem, molt bé, de tapes, al bar Comomelocomo, que llavors no tenia aquest nom.

osca003

Catedral d’Osca

osca002

L’endemà vam fer una volta per la zona. Visitarem primer la colegiata de Bolea, fantàstica església renaixentista, situada en un petit poblet a la sortida d’Osca. Seguirem després cap el castell de Loarre, admirable fortalessa romànica.

osca004

Colegiata de Bolea (Osca)

osca005 osca006

Castell de Loarre.

Anàrem després a veure els esplèndits mallos de Riglos, fenòmen natural increible.

osca009

I acabàrem a la vila de Murillo de Gállego, on es pot visitar la seva imponent església romànica.

osca008

A Murillo de Gállego vam dinar al restaurant de la Real Posada de Liena, pas mal.

Per acabar el dia vàrem parar a Ayerbe, un poble gran sense gaires atractius, però amb un palau, un casc antic i un parell d’esglésies que no estan del tot malament, abans de continuar viatge a Osca, on vam sopar de nou al Comomelocomo.

osca010osca011

Abans de tornar a casa, el diumenge, visita a San Pedro el Viejo, joia del romànic, amb el seu claustre fastuós.

osca001

Deixa un comentari

Filed under 2012, aragó, Espanya

La Manxa 2016

manxa

La Setmana Santa 2016 vam anar a La Manxa, amb una escapada de processons a Córdoba.  Sortírem de Barcelona cap a Castelló, parant a dinar al bar Toni, del poble de Cabanes. Bon lloc, menú bé de preu, amb bona teca. A la tarda continuem cap a Albacete, passant per la bonica ciutat d’Almansa amb el seu castell. A Albacete dormim a l’hotel Los Llanos, un quatre estrelles clàssic, un hotel de tota la vida, no cèntric però tampoc lluny del centre. Net, adequat. Bé. Per sopar vam anar a la pizzeria Dolomiti. Molt bé. Bones pizzes a un preu econòmic. Begudes molt fredes. Passejada per la ciutat, que no te res especialment turístic, i veiem una processó.

IMG_0404

L’endemà sortim camí de les llacunes de Ruidera, formós paratge natural. Dissortadament els llacs superiors estaven força baixos i l’aigua no saltava. No hi havia “Ruidera”. Però el lloc és tan bonic com sempre.

IMG_0409

IMG_0426

Per dinar ens aturàrem a Valdepeñas, a La Venta del Comendador. Tan maco com diuen. Un restaurant amb molt d’encant, en una antiga venta, al mig de la vila. Decoració i servei cuidats. Plats de luxe a preus molt raonables. Menú interessant. La ciutat te una plaça major porxada, pintada de blau, i l’església de l’Asunción.

IMG_0440

IMG_0438

Seguírem la ruta cap a Córdoba, on arribarem a la tarda. Ens hostatjarem a l’Hotel Center. Un quatre estrelles un xic allunyat del centre, un xic car. Ni bé, ni malament. Vàrem sopar a la Mafia Se Sienta a la Mesa, propera a l’hotel. A la tarda nit passejada per la ciutat, plena de racons molt poètcs, fins el riu.

IMG_0444

IMG_0462

L’endemà comencem amb Medina Azahara, el famós palau dels califes. El saló del tron estava tancat i no havien dit res. La resta… una mica un mar de runes.

IMG_0467

De tornada a Córdoba dinem a Casa Salinas, a la juderia, fantástica taberna de tapes. Molt bé. Recomanable. A la tarda processons i passejada per Córdoba.

IMG_0592IMG_0659

L’endemà dia dedicat a la Mesquita. Mil i una vegades vista, mil vegades hi tornaríem. Ens enlluerna tanta bellesa.

IMG_0683

A dinar, ja de sortida de la ciutat en direcció a Alcázar de San Juan, dinem al restaurant Navas de Tolosa, a peu d’autopista A4. No per ser un local de carretera és dolent, ben al contrari, una senyora cuina, fins i tot cara. Arribem a Alcázar a la tarda. L’hotel, als afores del poble, és l’Intur. Molt bé. Piscina climatitzada. Net i polit, amb pàrquing gratuït i bon restaurant, on vam sopar. Molt recomanable. Passejada per Alcázar, torre del prior i estació del tren, i banyada a la piscina.

IMG_0690

IMG_0699

L’endemà sortim cap a Consuegra, per veure el turó dels molins i del castell, un clàssic, que mai no decep.

IMG_0727

Tot seguit fem via cap a Almagro, passant per les Tablas de Daimiel, que havíem visitat l’any passat per la mateixa època. La bella ciutat manxega ens rep amb els “Armaos” que desfilen a l’extraordinària plaça major. Visitem esglésies, convents i palaus. Dinem al Callejón de Germán a la Plaza Mayor.

IMG_0744IMG_0746IMG_0758IMG_0764

A la tarda, havent dinat, tornada a Alcázar… però no sense abans fer una parada al turó ple de molins de vent de Campo de Criptana. Sol ponent i llum daurada de la tarda… imagineu!.

IMG_0786IMG_0773

Abans d’anar a sopar a Alcázar encara dona temps d’arribar-nos a les llacunes que estan fora el poble. Quina sorpresa!. Eren plenes de flamencs, centenars de flamencs!. Més dels que mai hem vist enlloc!. A la nit processó i sopar a la pizzeria Las Cancelas. Increïblement bones pizzes i menjar italià. Un local que és un museu, amb un servei molt amable. El darrer dia no quedava més que tornar cap a casa. Però encara el destí ens tenia preparada una altra sorpresa agradable. En forma de restaurant. es diu el Molí, està a Puçol, al nord de València i fan uns arrossos, unes verdures, i uns postres de somni. Ara bé, no és barat!. Finalment arribàrem a casa, a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2016, Espanya

Pirineu de Jaca. Estiu 2013

jaca2013

A l’agost ve de gust una escapada al Pirineu d’Osca, a Jaca en concret, per gaudir del clima fresquet i del paisatge. Sortírem de Barcelona, camí de Jaca, parant a dinar a Sabiñánigo, a l’Hotel Mi Casa, menú abundant per quatre cèntims. Recomanable. Férem nit a l’Hotel Reina Felícia, que no està malament, tot i que està als afores i no és el millor hotel de la zona. Per sopar anàrem a Las Tres Ranas de Jaca mateix, de tapes, fantàstic. Però atenció: només tapes, només a la nit!. Si hi aneu a dinar tindreu un desengany. L’endemà sortírem cap a l’estació d’esquí d’Astun, per visitar el llac de las Truchas, gràcies als telecadires oberts a l’estiu. Impressionant panoràmica sobre els cims del Pirineu d’Osca i de França!.

IMG_0060IMG_0071

Baixada a dinar a Canfranc Estació. Naturalment a l’Anglassé, un restaurant que recomanem de tot cor. Quin menú!. Visitàrem l’estació internacional, com està manat.

IMG_0089

De baixada parada a Villanua per veure la cova de las Güixas, maca. No us la perdeu!.

IMG_0092

I com que la nit arriba tard a l’estiu, encara hi hagué temps per remuntar els 20 kms, 10 per carretera regular i 10 per pista força dolenta, tota la vall de la Garcipollera fins la meravella romànica de Santa Maria d’Iguacel, en ple Pirineu, aïllada del món, fantàstica en la seva soledat, amb unes pintures murals bellíssimes.

IMG_0112IMG_0102

Tornada a Jaca, sopar a las Tres Ranas i dormir a l’hotel Reina Felicia. El dia següent remuntàrem de nou la vall de Candanchú per girar a l’esquerra cap al poblet de Borau, per pujar, per pista fàcil i en bon estat, fins l’església romànica de San Adrián de Sásabe. Mig inundada i tot feia molta patxoca.

IMG_0128IMG_0123IMG_0117

Continuàrem la ruta cap a Aisa, Jasa i Aragües del Puerto, per pujar al refugi de Lizara, per bona carretera. Paisatges d’alta muntanya!.

IMG_0132IMG_0136

El poblet d’Aragüés del Puerto també mereix una detallada visita, amb les seves casones de pedra i l’església.

IMG_0143IMG_0146

Per dinar, ho teníem molt clar, cap a Casa Blasquico, a Hecho. Cuina de luxe en una caseta de nines. Ja no hi ha la mare, però les filles continuen el seu “savoir faire”.

IMG_0151

Passarem la tarda a La Selva de Oza, refrescant-nos, tot i que el riu feia un xic de pena, en ple estiatge, i encara vam tenir temps d’admirar el monestir de San Pedro de Siresa, fabulós tresor romànic d’aquesta vall d’Osca.

IMG_0154IMG_0161IMG_0164

Tornada a Jaca, sopar al mateix hotel. L’endemà tocà el torn de fer la mateixa Jaca, la seva esplèndida catedral romànica i el museu diocesà, que ha recollit en un únic espai les pintures murals de les esglésies de la comarca. Semblant al MNAC de Barcelona. Val la pena veureu-ho. Dinar i tarda a la piscina de l’hotel. L’endemà, tornada a Barcelona, amb dinar a Binéfar, a la Llotja Agropecuària.

IMG_0174

Deixa un comentari

Filed under 2013, Espanya