Sant Joan a Penyíscola

Penyíscola sembla sortir del mar dalt de la seva roca

Aquesta vegada no cal mapa de ruta. A Penyíscola només vam fer platja. Relax total. Vam marxar un cap de setmana llarg, per Sant Joan, fins la nostra anyorada ciutat del mar. Naturalment previa parada a la bella platja de La Mora, a fer un bany, i a Vilabella per dinar. Tot estava força ple, malgrat la Covid19 i vam haver de reservar un hotel no gaire conegut per nosaltres, i no gaire ben puntuat, un xic allunyat, però que va fer el fet: l’Hotel RH Casablanca & Suites, un típic i tòpic complex de platja, pas mal du tout!

• 

La resta… poca història. Platja al matí i visita a la fabulosa vila bella a la tarda. Descans assegurat. Per dinar vam anar un parell de vegades a la Pizzeria Serredal, que estava propera a l’hotel. Gran encert. Molt bon lloc. Els sopars els vam fer al Buffet lliure del mateix hotel, que era com tots els buffets dels hotels de platja del món sencer.

• 

• 

• 

• 

• 

El darrer dia tornada a casa, amb nova parada a La Mora i, aquesta vegada, dinar al nostre restaurant fetitxe: El racó de la Mora, un clàssic.

La Toscana. Nadal 2017

Aquest any 2017, per Nadal i Cap d’any hem anat a la Toscana, a la part més desconeguda. Vam començar per arribar-nos a Arles, a la Provença, ciutat romana, amb el seu teatre, l’amfiteatre i les restes escampades pel casc antic. La catedral de Sainte Trophine, romànica, és preciosa.

Vam dormir a l’Hotel Ibis Styles, un xic als afores, habitacions familiars, parquing i piscina. Molt bé. I vam sopar al restaurant Le comptoir d’Italia, una petita pizzeria, molt bona. L’endemà continuem camí cap a Génova, parant a dinar a Niça, a la costa blava. El restaurant escollit, de nou, va ser L’Aqua e Farina, una trattoria i pizzeria genial.

Vam continuar viatge fins a Génova, on estavem allotjats al Novotel, antic però bé, una mica lluny del centre però ideal per a famílies. Vam fer una volta de nit per la ciutat, tot i que vam acabar sopant a l’hotel mateix, no gaire bé. El port, decorat per Nadal, el casc antic amb els patis dels palaus il·luminats, tot preciós.

El dia següent vam tornar a veure Gènova, ara de dia. L’esglesia de l’Annunciata, barroca, el casc antic ple de palaus, la catedral, il Gesu, el palau ducal amb un petit mercat de Nadal…

Continuàrem cap a la Toscana, amb parada a Sarzana, un poble amb un centre medieval xulo. Vam dinar al restaurant Osteria dei Sani, perfecte, molt recomanable. La vila te un castell i carrers bonics.

Finalment arribàrem a Siena, la capital de la Toscana del Sur, on ens allotjarem a l’Hotel Italia, fantàstic, i sopàrem, cada dia, a la Trattoria Fonte Giusta, molt bé. Aprofitàrem la nit per recòrrer, per primera vegada, els carrers guarnits de Nadal de la bella ciutat.

L’endemà teniem hora reservada als Uffizi de Florència, esplèndid museu. Vam veure obres d’art increïbles.

I, en sortir, dinar al popular restaurant La Fettunta, menjar ràpid de qualitat. I una volta per la fabulosa ciutat del renaixement. Obres d’art a cada cantonada.

L’endemà anada a San Gimignano, la ciutat de les torres, medieval a plaer. El primer que vam anar a veure va ser l’església de Sant Agustí, amb els frescos de la vida del bisbe d’Hipona, fets pel Benozzo Gozzoli… una passada.

Després volta pel casc antic. Increible.

Seguim cap a Volterra per dinar al restaurant Osteria dei Poeti, luxós, meravellós. Visitem la vila, plena de sabor de l’edat mitjana.

Encara queda una estona per parar un moment a Colle de Val d’Elsa, petoit poble medieval sense pedigree, però bonic.

De nit, una nova volta per Siena, abans de sopar, de Cap d’Any, un magnífic menjar preparat que vam comprar a Te Ke Voi, menjar ràpid de qualitat. El recomanem. L’endemà ruta llarga per la Vall d’Orcia, paisatge toscà de manual, plena de monestirs, cases de camp amb xipresos, pobles murallats i turons. Una delícia. Primer parem a Monte Olivetto Maggiore, per veure els frescos del claustre, sobre Sant Bernat i Sant Benet, i la biblioteca. Xulo sense més.

Seguim cap a l’Abadia de Sant’Antimo, romànic puríssim, una passada, situada als afores de Castellnuovo del Abbate, poblet de postal.

Tornem a Montalcino, poble medieval gros, amb un castell, una plaça i meravelloses vistes, per dinar a l’Ostetia Alle Logge di Piazza. Molt bé. Bons vins en aquestes terres. Brunello, vino nobile…

Sortint de Montalcino anem cap a Pienza, vila renaixentista. Està tan ple que no podem aparcar i segui ruta cap a Montepulciano. Allà visitem la meravellosa església de San Biagio, renaixement puríssim, del Sangallo, i la vila murada. I, oh!, sorpresa!, hi ha un bellíssim mercat de Nadal a la piazza del Popolo. Guapíssim!.

Tornem a Siena, a rondar per la vila de nit i a sopar, avui sí, a la Trattoria Fonte Giusta. L’endemà toca Siena. De dia!. La bella piazza de Il Campo, el palau comunal, els palaus…

I la catedral, superba, amb el terra de marbre, com un poema en pedra, ple de Sibíl·les…

 

I la meravella de la Biblioteca Piccolomini, amb els frescos sobre la vida del papa Silvio Eneas Piccolomini, Sixte II, pintats magistralment pel Pinturriccio.

I les de l’Hospital de l’Scala, també molt boniques, si bé no valen el que costa l’entrada.

Per dinar ens escapem al bonic poblet murallat de Monteriggioni, a tocar de Siena. Ho fem al restaurant Il Feudo. No el recomanem, n’hi ha de millors a la plaça.

Tornem a Siena per fer una darrera volta abans de marxar cap a casa, a Barcelona.

Sortim cap a Niça, on hem de dormir, no sense abans parar de nou a l’Osteria dei Seni, a Sarzana.

Arribem a Niça a la tarda, i dormim al Novotel Suites Arenas, molt bé. Sopem en un restaurant de patacada, al costat de l’hotel mateix, que es diu Horizon i no va estar malament.

L’endemà sortim cap a Montpellier. Pel camí parem al monestir del Thoronet, a la Provença, una joia de l’art cistercenc, línies imperturbables, pedra sola, nua.

Parem a dinar a Aix en Provence, una vila gran, bonica, provençal. Places, carrers i una catedral amb un triptic que no està gens malament. Dinem al restaurant pizzeria La Famiglia. Molt bé.

A Montpellier ens allotgem a l’Hotel Ibis Styles Comedie, a la plaça del mateix nom, en ple centre. Anem a sopar a Ma Première Cantine. Car però bo. Passegem pel la ciutat il·luminada de Nadal.

Acabem el viatge, de retorn a Catalunya, dinant a la nostra estimada Girona, a Ca la Marieta, el nostre restaurant preferit a la capital del Ter. I el dia acompanya per unes fotos de l’Onyar.

 

 

Les Corberes, pont de desembre 2010

Pel pont de la Puríssima del desembre de 2010 vam anar fins la Catalunya Nord, a fer un recorregut per les Corberes. Sortírem de Barcelona en direcció a Puigcerdà. Vam dinar a Alp, com sempre a Cal Eudald, el restaurant de l’Aero Hotel La Cerdanya, que ens agrada.  Acabat el dinar seguírem a Puigcerdà i, un cop allà, entràrem en territori francès per baixar per la vall del riu Tet fins a Vilafranca de Conflent, preciós poble murallat. Encara ens quedà temps després per visitar el preciós monestir de Cuixà, joia del romànic català i universal, llastimosament mutilat.

Quan el sol ja queia trobàrem temps per fer un volt pel poblet d’Eus, un dels més bonics de França, amb els seus carrers estrets i cases de pedra. Bucòlic.

Seguírem, ja de nit, fins a Perpinyà on ens hostatjarem a l’Hotel Suites Novotel, que estava molt bé, però amb un desdejuni molt justet, per no dir pràcticament inexistent. Per sopar anàrem a la pizzeria Le Nàpoli, molt bona, tot i ser cuina francesa. En tornar a l’hotel una volta pels carrers il·luminats de Nadal de Perpinyà.

L’endemà deixàrem Perpinyà per anar cap al castell de Queribús, un dels castells càtars més bonics de la regió, i endinsar-nos en les Corberes, territori molt poc conegut però molt bonic.

Baixàrem cap a Lagrasse per visitar el poblet medieval, amb la seva abadia. El paratge és idíl·lic, amb el riu, el pont i les cases i la torre del cenobi aixecant-se entre la boira.

A Lagrasse vam dinar en un bon restaurant de cuina regional que també ofereix boniques habitacions. Es tracta de l’Hostellerie des Corbières. Molt bé. De tornada vam parar al castell de Vilaroja de Termens, molt bonic, com tot el poble.

En caure la nit, tornada a Perpinyà, sopar a Le Nàpoli, dormir al Suites Novotel. L’endemà tornada cap a casa parant, això sí, a la magnífica catedral romànica d’Elna, meravellosa.

D’Elna, i el seu romànic, anàrem a una altra joia romànica: l’església de Sant Andreu de Sureda, i a la seva veïna, Sant Genís les Fonts.

Art en el seu esplendor màxim. Passada la frontera acabàrem el viatge amb un bon dinar a l’Hotel Duran, a Figueres, tot un clàssic, on vam aprofitar per veure el Museu Dalí. A la tarda, retorn a casa, a Barcelona.

Europa de l’est, estiu 2011

L’estiu del 2011 vam agafar el vaixell de la companya Grimaldi per anar de Barcelona a Florencia. Vam sortir a les 12,30 hores passades de la nit, i vam arribar a al port de Livorno sobre les 20:30 hores de l’endemà. Aquella nit vam dormir al Novotel de Florencia, molt bé. Sortírem ben aviat al matí cap a Ravenna, on vam dinar al restaurant de l’Albergo Cappello, molt bé. A la tarda vam visitar els monuments bizantins de la ciutat, preciosos, amb els seus mosaics daurats.

Sortírem cap a Venecia, on dormírem a l’hotel Novotel de Mestre, molt bé. En aquesta ocasió no visitàrem la ciutat dels canals perquè hi havia pressa per entrar a Austria i voltar pel centre d’Europa. La primera ciutat austriaca que vam visitar va ser Villach, bonica sense estridències, i allà vam dinar al restaurant del Romantik Hotel Post, al centre de la ciutat. Varem seguir fins Graz, amb una finestra del cotxe espatllada. Graz és una ciutat molt bonica. Vam visitar l’arsenal, la tomba imperial, el nou kursaal, la ciutat antiga… Ens varem hostatjar a l’Hotel Gollner, molt bé, preciosos apartaments i molt bon desdejuni. Vam sopar al restaurant Glöcklbräu, una cervesia molt maca, en una plaça molt típica i acollidora.

L’endemà, després d’una matinal de visita a Graz, enprenem camí cap a Viena, parant al bonic poble de Hartberg a dinar. Ho vam fer al restaurant Die Sonne, molt bé. El poble, com tots els de Centreuropa te una columna de la pesta, dedicada a Maria i una bonica església barroca.

Aquell dia arribarem a Viena, ciutat on vam estar un parell de dies allotjats al Novotel Suites Viena City Donau, molt bé, prop del metro. Vam visitar tota la ciutat: catedral, palaus, museus… de dia i de nit.

Catedral de Sant Esteve

Palau Imperial

Església barroca de Sant Carles, de nit.

Dalt i baix, vistes del palau Schömbrunn a Viena

Després de visitar Viena entrarem a la República Txeca en direcció a Brno, però la policia ens va parar i multar per no portar la vinyeta… Però Brno era molt maca!.

A Brno vam dinar al mateix centre la ciutat al bar Itàlia, que en realitat és una pizzeria i restaurant italià barat i molt xulo. Vam menjar molt bé.

Seguírem cap a la frontera polaca i després cap a Cracovia, la bellíssima ciutat medieval del sur de Polònia, on vam dormir, tres nits, al Novotel Cracovia city west, molt bé. Cracovia és molt maca, amb la seva plaça Rinek, la catedral, el castell i els carrers medievals. Per dinar vam anar a l’antic barri jueu, evocador, on van rodar la “Llista de Schindler”. Allà hi ha un bar restaurant informal portat per gent jove, el Warsztat Avocado, amb molt bona taula. Al carrer Bozego Ciala 1, Kazimierz.

Des de Cracovia vam anar a veure les mines de sal de Wieliczka, impressionant!.

També vam arribar-nos fins el camp de concentració nazi de Birkenau, molt corprenedor, molt trist, molt alliçonador.

Sortint de Birkenau anàrem a visitar la ciutat de Pszczyna, amb un castell i un parc molt bonics, i diverses esglésies i edificis barrocs. Vam dinar a la gelateria Dolce Vita, moderna i agradable, plats preparats i menú. Bé.

Seguirem, en mig d’una formidable tempesta, fins la ciutat de Wroclaw, l’antiga Breslau alemana, una vila medieval encantadora i molt bonica, amb els carrers plens de nans, edificis de maó vist, gòtics, un convent i universitat jesuita, i una catedral situada en una illa al mig del riu Oder, anomenada l’illa de sorra.

De Wroclaw vam anar cap al sud, camí de la república Txeca, parant a veure la famosa església de fusta de Jawor, una obra mestra declarada patrimoni de la humanitat.

Per dinar paràrem al poble de Jalenia Gora, una bella vila barroca en mig de les muntanyes Tatra. Aquí nosaltres vàrem dinar al Metafora, una mena de pub on també serveixen menjar tradicional, amb una bonica terrassa que dona al Rinek.

D’allà travessarem la frontera i arribàrem a Praga, la capital txeca, on dormírem a l’Hotel Novotel. Esplèndit!. A la ciutat visitàrem tot el que cal: Mala Strana, Catedral, carreró d’or, Thin, rellotge, pont Carles…

De Praga vam seguir cap al sud, cap a Ceské Budejovice, la ciutat de la cervesa Budweiser, on vam admirar la seva plaça major barroca i vam dinar al restaurant Vendetta, a la plaça mateix. Segur que n’hi han de millors.

Sortint de Ceske Budejovice en pocs minuts s’arriba a la increible ciutat medieval de Cesky Krumlov, una passada. Envoltada per un riu, i per muralles, amb un castell fantàstic, carrers estrets… com un decorat de teatre.

Passàrem la frontera amb Austria per anar a dormir a Linz, al Ibys Styles, força bé. Visitàrem Linz, que és petita però bonica.

Des de Linz anàrem al monestir de Sankt Florian, obra barroca preciosa. Per dinar anàrem al poble de Mathausen a la vora del riu Danubi, al restaurant Zu Traube.

A la tarda visitàrem el camp de concentració de Mauthausen, un lloc de record, terrible.

Tornada a l’hotel, sopar a l’hotel i l’endemà seguírem cap a Sud per arribar a Innsbruck, capital del Tirol. De sempre ens hem allotjat a l’Hotel Kranebitterhof, als afores de la ciutat, que no és luxós però no està malament.

Innsbruck ens va rebre amb pluja, cosa habitual. Però vam poder sentir un concert a l’ajuntament, passejar pels carrers comercials, veure la casa de la teulada d’or, i la tomba de Maximilià I.

L’endemà sortim cap a Itàlia, passant el Brenner Pass, i parem a la bella Bolzano, Bolzen en alemany, a veure l’home de gel, l’Otzi, impactant, perfectament conservat. Dinem al restaurant  del cafe Sportler, a la Silvergasse, força bé. Continuem cap a Florència, on vam arribar a la nit. Dormim, com a l’anada, a l’hotel Novotel. Fantàstic. L’endemà volem anar a visitar la ciutat però no podem aparcar enlloc. Ple de gent tot!. Marxem a dinar a Colle di Val d’Elsa, una bonica ciutat toscana, al bar Santa Caterina, on fan unes pizzes delicioses al forn de llenya.

A la tarda fem la ruta cap a Volterra, bellíssima i desconeguda ciutat de la Toscana profunda, amb carrers medievals, muralles, esglésies, duomo, palau del poble… tot el que cal.

A la tarda nit, amb el sol ja caient, abans d’anar al port de Livorno a buscar el vaixell Grimaldi de tornada a Barcelona, fem una parada a Pisa per admirar a sol ponent la magnificència de la seva catedral, la torre campanar i el seu baptisteri.