Pirineu d’Aragó. Segona pasqua 2018

Pel pont de la segona pasqua, el maig de 2018, vam anar a fer una altra volta pel Pirineu aragonès. Vam sortir de Barcelona i vam parar a dinar a Binéfar. Sempre que podem mengem a la Lonja, bon lloc i bé de preu. Aquesta vegada també ho vam fer. Llàstima que tanquen per obres un any o més. O bé al Di Marco. A la tarda vam continuar fins Sabiñánigo, fins l’Hotel Villa Virgínia, fantàstic, com sempre, amb el seu spa, amb piscina olímpica d’aigua calenta i jacuzzi. Molt recomanable. Sopar al mateix hotel, qualitat extra. Boníssim. Una volta pel poble que no te gaire cosa a veure, el riu Gállego, i a dormir.

L’endemà sortim camí de Jaca i del Pirineu, cap a l’estació d’esquí d’Astún, tancada però encara amb força neu.

Seguim, tot passant el port de Somport, entrant a França. Un espectacle formidable. Boscos tendres i muntanyes plenes de neu.

Seguim fins el poblet d’Urdos, graciós però sense res destacable.

Continuem per veure el magnífic circ de Lescun, amfiteatre de muntanyes. Seguim el camí dels prats de L’Hers, un lloc bucòlic i pastoral.

Tornem per anar a dinar en territori espanyol i acabem a Jaca, al bar de tapes Casa Fau. Vam dinar molt bé. Molt recomanable.

En sortir de dinar vam anar a la catedral, aprofitant que era el dia Europeu dels museus i estava tot obert.

A més del temple vam poder tornar a admirar les meravelloses pintures romàniques del museu diocesà.

I retornem a Sabiñánigo, a l’hotel, on fem tarda a l’spa, nedant. Sopar i dormir. L’endemà toca tornada. Sortim cap a Fiscal, camí del parc natural d’Ordesa, que estava preciós aquesta època de l’any.

Per dinar parem a El Grado, a l’hotel Las Acacias. Menú del dia de patacada, però bo, bé de preu. Finalment tornem cap a Barcelona.

Serrablo. Maig 2014

Pel pont de maig de 2014 tornàrem al nostre hotel preferit del Pirineu d’Osca: el Villa Virgínia de Sabiñánigo. Un senyor hotel, 4 estrelles, amb un spa increible, fantàstic, i un restaurant a l’alçada dels millors. Per dinar en ruta paràrem a Binéfar, a la Lonja Agropecuària, on fan un menú especialment bo i barat. Per sopar, com ja hem dit, el Villa Virgínia mateix. L’endemà vàrem sortir per fer les bellíssimes esglésies del Serrablo, romànic puríssim i senzill. Vàrem visitar diverses esglésies, entre les quals Satué, San Pedro de Lárrede, fantàstica, i San Juan de Busa, una cucada.

Continuàrem amunt camí de França, per rondar una mica el Pirineu francès. Vàrem pujar el port de Portalet, més enllà de Formigal, i baixar cap a Bielle, on van prendre la carretera cap a Escot pel bellíssim col de Marie Blanque, on vam veure un cérvol.

Parada al poble de Sarrance per admirar l’església.

I al de Bedós amb un conjunt de cases fortes.

Passar el túnel de Somport per anar a dinar a l’Anglassé, a Canfranc. Fabulós restaurant amb un menú de campanetes per quatre duros. Tornada a Sabiñánigo, via Jaca, per sopar i dormir, després de fer una mica de relax a l’spa. L’endemà tornem a travessar el túnel per descobrir una mica més del Pirineu francès i aragonès. Ara pugem des de Bedús cap a l’estació d’esquí de la Pierre Saint Martin, i creuem el fantàstic coll de Larrau. Vistes de fàbula. Baixem cap a Isaba entre caos de roques i els boscos increibles de Belagua. Dinar a Isaba, a Casa Lola. Hotelet rural amb encant i restaurant que no està malament.

Per anar a raure al poble navarrés de Burgui, al vall del Roncal, on feien la festa dels “Almandieros”, el raiers. Folklore en estat pur.

Tornada a Sabiñánigo via Jaca. I l’endemà cap a casa, per la nova carretera que uneix aquesta localitat amb la de Fiscal i Boltaña. Seguim cap a Ainsa i cap a Barbastro, on visitem la catedral, molt xula. En acabat, cap a Barcelona.