Tag Archives: sidreria

Navarra, pont de novembre 2005

Pel pont de novembre vam anar a Navarra. Vam sortir de Barcelona per anar fins a Binéfar, on vam dinar al restaurant Ordesa, perquè la Lonja, on sempre anem, estava tancada. Vam seguir, havent dinat, fins al monestir de Leyre, on vam visitar la seva església romànica, preciosa, i la seva cripta.

Continuem fins la propera Lumbier on anem fins la Foz, un congost del riu, molt maco.

Anem cap a Roncesvalles tot remuntant la vall d’Artzi, o Arce, plena d’arbres tardorals, en tons grocs, vermells i marrons, i un riu saltant entre les pedres. Molt bucòlic!

Al final arribem a Roncesvalles, on ens allotgem a l’Hostal La Posada de Roncesvalles, bé, típica. Visitem la colegiata i el poble, xulo. Sopem al mateix hotel, tapes i plats navarresos, molt bé.

El diumenge sortim aviat de Roncesvalles per anar a veure la Selva d’Irati, que esperem plena de color. Anem primer per Orbaitzeta, fins la fàbrica i el pantà. Una passada.

Continuem remuntant colls i valls d’alta muntanya, travessant pobles de Navarra, fins Otsagavia, un bonic poble on dinem a l’asador sidreria Kixkia, una passada. Carns a la brasa, fabulós i recomanable.

Tornada a Roncesvalles, sopar a la Posada i dormir. El dilluns anem al Puerto de Ibañeta, a Valcarlos i a Sant Jean Pied de Port, a França. Bonic poble pirinenc i del camí de Sant Jaume. De tornada parem a dinar a Valcarlos, a la Benta Azkena a peu de carretera. De tornada a Roncesvalles el nostre fill es va trencar el braç, fet que ens obligà a anar fins Pamplona, ja de nit, i tornar a la matinada. Però a la Posada, molt amables, ens van fer sopar i van restar oberts fins que vam tornar.

L’endemà, darrer dia que estàvem per Navarra, vam tornar a refer la carretera fins Pamplona per visitar la ciutat. Plaça del Castillo, carrer Estafeta, catedral… i l’ajuntament. Volta complerta!.

El dimarts 1 de novembre era dia de tornada. Vam refer el camí fins a casa, però baixant pel vall de Salazar i dinant a la Lonja, que ara ja estava oberta.

 

Deixa un comentari

Filed under 2005, Anglaterra, Europa

Final d’estiu al Pirineu de Navarra

Al final de l’estiu de 2010 vam anar de ruta pel Pirineu de Navarra amb una amiga i al seva filla. Vam sortir de Barcelona i vam enfilar cap a Lleida i Osca, per dinar, com sempre, a l’Hotel Mi Casa de Sabiñánigo. Bona teca i habitacions que estan prou bé. A la tarda una banyadeta a la Selva de Oza, tan bonica com de costum, visita a l’església romànica de Siresa i arribada a Isaba, on vam allotjar-nos en uns apartaments de l’Hostal Lola, molt recomanable, tant per dinar com per dormir. Vam sopar a Casa Tapia, un restaurant molt casolà, amb molt d’encant.

L’endemà vam sortir camí d’Otxagàbia, on vam dinar a l’asador i sidreria Kixkia, un restaurant típic navarrés de brasa i xuletó. Increible. A la tarda vam continuar cap a la Selva de Irati, preciós bosc de faig.

Tornada a Isaba, dormir a l’apartament, sopar a Casa Tàpia.

El dia següent gran ruta travessant els principals valls del Pirineu de Navarra fins arribar a Roncesvalles on vam dinar a Casa Sabina, un hostal amb restaurant. Gens malament. Visita a la Colegiata i baixada fins Sant Jean Pie de Port, bonic poblet de la banda francesa. Remuntem la carretera cap al naixement de riu Irati, pel cantó francés, en uns paratges increibles, un entorn idíl·lic.

Finalment retornem cap a Isaba remuntant el port de muntanya de Larrau, vistes impressionants.

A la tarda, abans de sopar, una visita a Isaba, el poble on dormim, amb un casc antic de caràcter.

L’endemà sortim cap a França pujant el port de Larra, per bonic vall de Belagua, preciós.

Entrats de nou a França baixem cap a Sainte Engrace, a les Gorges del riu Kakuetta, impressionants, increibles, bellíssimes. Retornem cap a Espanya per dinar en territori espanyol. Ho fem al restaurant situat al mateix Port de Larra, al centre d’esquí Roncalia.

A la tarda tot baixant cap a Isaba, fem una escapada cap a la bonica vall glaciar de Zuriza, al Vall d’Ansó. Un lloc paradisíac, fabulós.

Seguidament baixem de nou a Isaba per dormir i sopar com sempre a Casa Lola i Casa Tapia, i tornar a Barcelona, amb parada a Binèfar per dinar al restaurant de la Lonja de Binèfar, bon lloc, recomanable, barat i de qualitat.

Deixa un comentari

Filed under 2010, aragó, Espanya, Europa, França