Aquest any 2017, per Nadal i Cap d’any hem anat a la Toscana, a la part més desconeguda. Vam començar per arribar-nos a Arles, a la Provença, ciutat romana, amb el seu teatre, l’amfiteatre i les restes escampades pel casc antic. La catedral de Sainte Trophine, romànica, és preciosa.
Vam dormir a l’Hotel Ibis Styles, un xic als afores, habitacions familiars, parquing i piscina. Molt bé. I vam sopar al restaurant Le comptoir d’Italia, una petita pizzeria, molt bona. L’endemà continuem camí cap a Génova, parant a dinar a Niça, a la costa blava. El restaurant escollit, de nou, va ser L’Aqua e Farina, una trattoria i pizzeria genial.
Vam continuar viatge fins a Génova, on estavem allotjats al Novotel, antic però bé, una mica lluny del centre però ideal per a famílies. Vam fer una volta de nit per la ciutat, tot i que vam acabar sopant a l’hotel mateix, no gaire bé. El port, decorat per Nadal, el casc antic amb els patis dels palaus il·luminats, tot preciós.
El dia següent vam tornar a veure Gènova, ara de dia. L’esglesia de l’Annunciata, barroca, el casc antic ple de palaus, la catedral, il Gesu, el palau ducal amb un petit mercat de Nadal…
Continuàrem cap a la Toscana, amb parada a Sarzana, un poble amb un centre medieval xulo. Vam dinar al restaurant Osteria dei Sani, perfecte, molt recomanable. La vila te un castell i carrers bonics.
Finalment arribàrem a Siena, la capital de la Toscana del Sur, on ens allotjarem a l’Hotel Italia, fantàstic, i sopàrem, cada dia, a la Trattoria Fonte Giusta, molt bé. Aprofitàrem la nit per recòrrer, per primera vegada, els carrers guarnits de Nadal de la bella ciutat.
L’endemà teniem hora reservada als Uffizi de Florència, esplèndid museu. Vam veure obres d’art increïbles.
I, en sortir, dinar al popular restaurant La Fettunta, menjar ràpid de qualitat. I una volta per la fabulosa ciutat del renaixement. Obres d’art a cada cantonada.
L’endemà anada a San Gimignano, la ciutat de les torres, medieval a plaer. El primer que vam anar a veure va ser l’església de Sant Agustí, amb els frescos de la vida del bisbe d’Hipona, fets pel Benozzo Gozzoli… una passada.
Després volta pel casc antic. Increible.
Seguim cap a Volterra per dinar al restaurant Osteria dei Poeti, luxós, meravellós. Visitem la vila, plena de sabor de l’edat mitjana.
Encara queda una estona per parar un moment a Colle de Val d’Elsa, petoit poble medieval sense pedigree, però bonic.
De nit, una nova volta per Siena, abans de sopar, de Cap d’Any, un magnífic menjar preparat que vam comprar a Te Ke Voi, menjar ràpid de qualitat. El recomanem. L’endemà ruta llarga per la Vall d’Orcia, paisatge toscà de manual, plena de monestirs, cases de camp amb xipresos, pobles murallats i turons. Una delícia. Primer parem a Monte Olivetto Maggiore, per veure els frescos del claustre, sobre Sant Bernat i Sant Benet, i la biblioteca. Xulo sense més.
Seguim cap a l’Abadia de Sant’Antimo, romànic puríssim, una passada, situada als afores de Castellnuovo del Abbate, poblet de postal.
Tornem a Montalcino, poble medieval gros, amb un castell, una plaça i meravelloses vistes, per dinar a l’Ostetia Alle Logge di Piazza. Molt bé. Bons vins en aquestes terres. Brunello, vino nobile…
Sortint de Montalcino anem cap a Pienza, vila renaixentista. Està tan ple que no podem aparcar i segui ruta cap a Montepulciano. Allà visitem la meravellosa església de San Biagio, renaixement puríssim, del Sangallo, i la vila murada. I, oh!, sorpresa!, hi ha un bellíssim mercat de Nadal a la piazza del Popolo. Guapíssim!.
Tornem a Siena, a rondar per la vila de nit i a sopar, avui sí, a la Trattoria Fonte Giusta. L’endemà toca Siena. De dia!. La bella piazza de Il Campo, el palau comunal, els palaus…
I la catedral, superba, amb el terra de marbre, com un poema en pedra, ple de Sibíl·les…
I la meravella de la Biblioteca Piccolomini, amb els frescos sobre la vida del papa Silvio Eneas Piccolomini, Sixte II, pintats magistralment pel Pinturriccio.
I les de l’Hospital de l’Scala, també molt boniques, si bé no valen el que costa l’entrada.
Per dinar ens escapem al bonic poblet murallat de Monteriggioni, a tocar de Siena. Ho fem al restaurant Il Feudo. No el recomanem, n’hi ha de millors a la plaça.
Tornem a Siena per fer una darrera volta abans de marxar cap a casa, a Barcelona.
Sortim cap a Niça, on hem de dormir, no sense abans parar de nou a l’Osteria dei Seni, a Sarzana.
Arribem a Niça a la tarda, i dormim al Novotel Suites Arenas, molt bé. Sopem en un restaurant de patacada, al costat de l’hotel mateix, que es diu Horizon i no va estar malament.
L’endemà sortim cap a Montpellier. Pel camí parem al monestir del Thoronet, a la Provença, una joia de l’art cistercenc, línies imperturbables, pedra sola, nua.
Parem a dinar a Aix en Provence, una vila gran, bonica, provençal. Places, carrers i una catedral amb un triptic que no està gens malament. Dinem al restaurant pizzeria La Famiglia. Molt bé.
A Montpellier ens allotgem a l’Hotel Ibis Styles Comedie, a la plaça del mateix nom, en ple centre. Anem a sopar a Ma Première Cantine. Car però bo. Passegem pel la ciutat il·luminada de Nadal.
Acabem el viatge, de retorn a Catalunya, dinant a la nostra estimada Girona, a Ca la Marieta, el nostre restaurant preferit a la capital del Ter. I el dia acompanya per unes fotos de l’Onyar.
Grans rutes i viatges 