Setmana Santa al Maestrat

Aquell any vam decidir passar la Setmana Santa al Maestrat de Castelló i Terol, una zona molt bonica i força desconeguda. Vam marxar de Barcelona cap a Vilabella, on vam dinar, i seguir cap a Gandesa i des d’allà fins a Vallderoures. Vam sopar i dormir a l’hotel El Salt, molt bé. L’endemà vam visitar Vallderoures mateix, amb el seu castell esplèndid dominant el poble, la seva església gòtica, molt maca, el pont sobre el riu Matarranya, els carrers estrets plens de cases medievals. Dinar a Vallderoures, a la Fonda la Plaza, bona teca i habitacions ben parades.

Armadura al castell de Vallderores

Castell de Vallderoures

Castell

Església de Vallderoures

Pont fortificat damunt el riu Matarranya

L’endemà vam anar a Alcanyís, una vila fortificada de Terol, capital d’un ampli territori. Vam visitar el castell, parador nacional, amb una part gòtica amb unes pintures excepcionals. També la plaça de l’Ajuntament, molt escenogràfica, i la seva immensa col·legiata. De tornada una parada al poble de La Fresneda, pintoresc, amb palaus gòtics, carrers amb arcades i ermites. Sopar i dormir a l’hotel El Salt.

Plaça Espanya d’Alcanyís

La Fresneda

Ajuntament de La Fresneda

El dia següent anem cap a Peñaroja de Tastavins, on visitem l’ermita de la Virgen de la Fuente, als afores del poble, amb la font i l’artesonat mudèjar del sostre, una preciositat. Continuem cap a Herbers i Morella, magnífica ciutat murallada, capital del Maestrat de Castelló. Admirem la seva església parroquial gòtica, amb la trona decorada, la portada i la plaça. També el seu castell i els carrers porxats, que ens transporten a una altra època.

Font

Artesonat Mudèjar

Entrada gòtica

Ermita de la Virgen de la Fuente a Peñarroya de Tastavins

Morella portada de l’església

Trona

Portada gòtica

Carrers de Morella

De tornada parem a Penyíscola, la ciutat del Papa Lluna, amb el seu penyal damunt del mar, les muralles, la platja i els carrers blancs, mediterranis. Seguim per arribar a dinar a Vilabella i ens quedem allà a passar la resta de les vacances.

Carrers de Penyíscola

Vista des del Castell

Far

Vista de Penyíscola

Maig 2006: La Vall d’Aran

Pel maig de 2006 aprofitant un pont de 4 dies, vam decidir fer una sortida a la Vall d’Aran. Vam pujar per Balaguer i Benavarri fins a Sopeira, on vam dinar en un restaurant d’aquest espectacular poble situat sota una gran penya. Vam veure volar els voltors. Vam visitar, a la tarda, el monestir de Santa Maria d’Alaó, amb el seu bonic romànic.

Seguim cap a Boí, on fem nit a l’Hostal Pey, un bon lloc on dormir i menjar molt bé de preu i amb bona qualitat. Sopem allà també. L’endemà passem el dia a Taüll, visitant el vall, les esglésies romàniques de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, la de Boí, amb el seu museu, i la d’Erill la Vall. Pugem a les pistes d’esquí, ara desertes.

A la tarda seguim cap a l’Aran, fent una petita parada nostàlgica a l’Hospital de Vielha, on de petit havia passat molts estius amb la família. Ara és un refugi per excursionistes.

 

Arribem a Vielha, on dormim a l’Hotel Fontfreda. Allà no fan sopars i per això anem al restaurant Molí de Cano, amb vistes al Riu Nere. Molt bé.

El dia següent pugem pel Riu de Varradós fins la bonica cascada del Saut deth Pish, un lloc idíl·lic, amb salts d’aigua, prats i llacs. Carretera estreta però asfaltada. Dormir al Fontfreda i sopar al restaurant All i Oli, un clàssic on anàvem sovint.

L’endemà anem a la vall de Valarties, que remuntem fins que s’acava la pista transitable. Allà de nou trobem aigua arreu, cascades, cavalls, prats i boscos. Aprofitem per remuntar la carretera de Baquerira fins el Port de la Bonaigua, on encara hi ha clapes de neu. Dormir al Fontfreda i sopar al Molí de Cano, una altra vegada.

Tornem a casa. Parem a dinar al restaurant del Càmping La Noguera, al costat del pantà de Sant Llorenç de Montgai, un lloc amb un menú baratet i bo. I d’allà, cap a Barcelona.

Terra Alta i Matarranya per Carnestoltes

Pel febrer, el pont de Carnestoltes, vam fer una sortida per la Terra Alta i el Matarranya, acompanyats per una amiga de la família. Sortírem de Barcelona i anàrem cap a Tarragona, Reus, Falset i Mora la Nova. D’allà baixàrem cap a Rasquera fins a trobar el pas de barca davant Miravet. Pujàrem el cotxe al damunt de la barca, gran aventura per a la canalla, i arribàrem a Miravet. Visita al castell i dinar en un restaurant una mica als afores, anomenat Pizzo, pas mal, i l’únic que tenia lloc per a nosaltres en aquell moment. Seguírem cap a Horta de Sant Joan per Prat del Compte, però la carretera estava tallada i vam haver de donar una volta per una carretera super estreta fins a Bot, molt desaconsellable, vam passar por!. De Bot cap a Horta i cap a Arnes, on vam fer nit al Vilar Rural, molt maco, al mig dels camps. Tarda de disfresses, una mica de piscina, volta pel poble d’Arnes, renaixentista, molt bonic, sopar i dormir.

Ajuntament d’Arnes, renaixentista.

L’endemà, ben d’hora, vam entrar als Ports, pujant el riu de la Canaleta, indret natural, fantàstic.

Riu de la Canaleta

Seguírem després cap a Beseit, poble de muntanya molt típic, on hi ha una altra àrea natural, anomenada el Parrissal, un lloc molt maco també. I retrocedírem cap a la capital de la comarca del Matarranya, la vila medieval de Vallderoures, a Terol. Un poble molt ben conservat, amb pont sobre el riu, fortificat, ajuntament renaixentista, castell formidable i església molt guapa. Dinàrem al restaurant de l’Hotel El Salt, bon hotel, per menjar hi ha llocs millors.

Beseit

Vallderoures

Pont sobre el riu Matarranya, a Vallderoures

Seguírem després cap a Peñarroya de Tastavins, on visitàrem l’ermita de la Virgen de la Vega, a tocar del riu, amb riquíssim artesonat de fusta, claustre i convent. Guapo, guapo!.

Vista l’ermita de la Virgen de la Vega, de tornada a l’hotel a Arnes, passàrem per la Fresneda, una altra gran vila renaixentista d’aquesta comarca, desconeguda del gran públic, però preciosa.

L’endemà anàrem ja de tornada a Barcelona però paràrem una estona a contemplar la vila de Corbera d’Ebre, bombardejada, amb la seva església. Dinàrem a Mora d’Ebre, a l’Hostal la Creu, fantàstic. I cap a casa!

Corbera d’Ebre

Estiu 2009: Ports del Tour

L’agost de 2009 vam fer una ruta per resseguir els ports de muntanya més importants que puja el Tour de França als Pirineus. Vam sortir de Barcelona, en direcció Osca i Sabiñánigo, on vam parar a dinar a l’Hotel Mi Casa, un local on fan un menú molt bo i arreglat per molts pocs diners. Molt recomanable. I les habitacions no estan gens malament, senzilles però maques i molt netes i econòmiques. Seguidament vam pujar el coll del Portalet, per Formigal i vam entrar a França. Pujàrem el Coll d’Aubisque, molt xulo. La carretera segueix fins el Col de Soulor, excavada a la roca amb unes parets de vertígen!.

Col de l’Aubisque, a dalt, i del Soulor a sota.

Descendírem els ports, camí de Lourdes, cercant un hotel on dormir, que fou el Campanile de Bastillac, entre Tarbes i Lourdes. Allà vam sopar també. Pas mal. L’endemà continuàrem la ruta, ara per pujar el coll del Tourmalet.

Bixem ràpidament el Tourmalet i pugem el coll d’Aspin, entre bonics paisatges de llacs, muntanyes i prats. Arribem a la bella vila d’Arreau, on dormim i sopem a l’Hotel d’Anglaterre, la nt del 20 d’agost de 2009. Fantàstic.

Arreau, l’ajuntament, i el riu.

El dia següent prenem la carretera cap als llacs de Néouvielle, guapíssims. Ja de tornada dinem al poble de Aragnounet, al Relais de Neouvielle. 

Llacs de Néouvielle

Sopar i dormir a l’Hotel d’Anglaterre, bon menú i bona carta.

L’endemà continuem la ruta cap al darrer coll, el de Peyresourde. Parem una estona al llac de Genós i Loudenvielle i fem una ullada al Balnea, un balneari molt maco.

Balnea, a dalt, a tocar del llac de Genos i Loudenvielle, a sota.

Passem el col de Peyresourde i baixem a Bagneres de Luchon, on anem a visitar la cascada de l’Infern, una caiguda d’aigua molt maca, en un entorn molt agradable i sorprenent.

Cascada de l’infern

De Bagneres de Luchon anem cap a Vielha, capital de la Val d’Aran. Allà dormim a l’Hotel Fontfreda, en aquells anys un dels millors de la ciutat. Sopem al restaurant Eth Tidon, al carrer major, 10. Avui dia tancat. 

Des de Vielha tornada a casa, a Barcelona, amb parada per dinar al restaurant La Rosa, a Alguaire, a tocar de Lleida. Un restaurant de carretera, molt senzill.

Matarranya 2011

Pel pont de la Purissima del 2011 vam anar d’excursió al Matarranya. Ens vam allotjar a l’hotel El Salt, a Vallderrobres, força bé. El dia de l’arribada vam tenir temps de visitar Cretes, una població medieval molt maca. Sopàrem al mateix hotel, a Valderrobres.

Església de Cretes

L’endemà visitàrem Vallderrobres mateix, amb el seu ajuntament, el castell imponent, molt ben conservat, els carrers i el pont fortificat.

Per dinar anàrem al restaurant Fonda La Plaza, un hostal amb bona cuina, a tocar del pont i de l’ajuntament.

A la tarda ens arribàrem fins el salt que dona nom a l’hotel, un paratge natural molt bonic amb una cascada molt xula.

A la nit sopar i dormir a l’hotel. L’endemà tornada cap a casa amb parada a la bonica vila de Calaceite.

Sabiñánigo 2016

Pel pont de la Pasqua de Pentecosta vàrem anar d’excursió al Pirineu Aragonès, una excusa perfecta per fer nit a l’Hotel Villa Virgínia, amb el seu spa al·lucinant, el seu restaurant cuidat i les seves habitacions acollidores. Arribarem a dinar i ho fèrem no a l’hotel, estava ple, sinó a l’hotel Mi Casa, just en front, menú econòmic però de qualitat. Relació amb el preu que en demanen insuperable. I tot seguit registrar-nos al Villa Virgínia per tirar-nos tot seguit a la piscina climatitzada, gaudir dels jacuzzi i relaxar-nos. Sopar de fàbula. L’endemà anàrem cap a Ordesa per la nova carretera de Fiscal. 45 Kms. fàcils de fer. La vall estava estupenda, un punt de neu a la muntanya, verd arreu, florit, ple d’aigua que davallava allà on miraves.

La pradera d’Ordesa esplèndida, el bosc gemat… Una meravella. Seguidament marxàrem cap a San Nicolás de Bujaruelo, en aquesta petita vall ferèstega, paral·lela a Ordesa, on no havíem estat mai. Ja el camí és una joia, amb les cascades, els penya-segats, els boscos. Pista forestal però molt arreglada, ampla, sense problemes. Arribàrem al refugi de Bujaruelo, bon lloc on dinar!, al costat de les ruïnes de l’ermita i del fastuós pont romànic, magnífic en la seva senzillesa. Des d’aquí es poden fer un munt d’excursions i rutes aptes per a tots els peus.

Seguidament baixàrem a dinar a Broto, a la pizzeria La Tea, un molt bon lloc. I havent dinat visitàrem la famosa cascada del Sorrosal, que mai no havíem vist tampoc. Estava molt crescuda i feia molt d’efecte. Impactant.

De tornada, parada en un petit poblet per veure una altra església romànica del Serrablo, la d’Allué, quatre cases malcontades, un temple petitó, sense més.

Tornada a Sabiñánigo, relax a l’spa, sopar i dormir a l’hotel. Fantàstic!. L’endemà tornada. Aprofitem la ruta per parar a visitar Alquezar, meravellós poble medieval, escenogràfic, espectacular, amb la seva colegiata romànica i gòtica, un veritable castell.

Dinem a Cervera, al Grand Café, no hi havia res més, era Pasqua. Bé, però lent, i menú car. Hi entràvem a quarts de tres, en sortien a quarts de cinc!.