Segona Pasqua al Pirineu d’Aragó

El juny de 2019 coincidint amb la segona pasqua varem fer una sortida al Pirineu Aragonès. De Barcelona vam anar a la platja de la Mora, fantàstica com sempre, perquè feia molta calor. Dinar a Vilabella i continuar cap a Sabiñánigo, on vam allotjar-nos, com sempre, a l’hotel Villa Virginia, amb el seu spa, piscina climatitzada i el seu servei amable. Sopar al restaurant la Estiva, al mateix hotel, cuina de qualitat.

L’endemà anàrem cap al parc nacional d’Ordesa travessant per la nova carretera que baixa a Fiscal. Des de Sabiñánigo son només 48 kms. Ordesa estava preciós, amb la pradera verda i plena de flors, i el bosc acabat de vestir de verd. Vam estar-hi un parell d’hores, passejant pel camí de Soaso i tornant per l’altre costat.

Per dinar vam anar a Bujaruelo, la vall veïna, menys coneguda que Ordesa, més agreste, menys amable, bellíssima. Allà vam passar el pont per remuntar el riu. Vam poder degustar la cuina sincera i bona del refugi, un lloc molt xulo, amb bones habitacions familiars.

A la tarda tornada travessant el túnel del Cotefablo i baixant cap a l’Alto Gállego fins Biescas. Després anàrem cap a Laderre per veure de nou les fabuloses esglésies romàniques del Serrablo. Una meravella.

Sopar al restaurant Mi Casa, a Sabiñánigo, un lloc que no està gens malament, cuina directa, sense artificis, a molt bon preu. La Estiva, diumenge a la nit, està tancat. Dormir al Villa Virginia. L’endemà, a primera hora, tornada a la platja de la Mora, a banyar-nos en les aigües calmes i càlides d’aquesta cala tarragonina. Dinar a Vilabella i cap a casa.

 

Pirineu d’Aragó i Navarra, tots sants.

Pel pont de Tots Sants del 2018 vam anar a l’hotel Villa Virginia de Sabiñánigo, a Huesca. Una aposta segura, amb les seves habitacions còmodes, l’spa increïble i el seu restaurant la Estiva, fabulós. Vam sortir de Barcelona i vam parar a dinar a Binéfar. Tot estava ple i vam haver d’anar al bar Bocados, que no està malament, prou correcte. En arribar, ocupar l’habitació i tarda a l’spa, relaxant. L’endemà remuntem la Vall d’Hecho fins la Selva de Oza, una meravella, una simfonia de colors de tardor.

Seguim cap a la Vall d’Anso, remuntant el riu Veral fins el circ glaciar de Zuriza, on pastaven els cavalls sota una fina pluja, bucòlic a més no poder.

Dinar a Isaba, al restaurant Tapia, fantàstic com sempre, i tornada a l’hotel per passar la tarda a l’spa, i sopar a l’Estiva, restaurant de l’hotel, molt bé.

L’endemà sortim en direcció Pamplona per girar cap a Lumbier, Aoiz i acabar a Ochagavia. La Selva d’Irati, que era el nostre destí, tenia el pàrquing tancat degut a la gran afluència de públic. Vam visitar el poble.

En acabat vam continuar cap a Isaba, perquè no hi havia cap restaurant amb taules lliures. En vam trobar al restaurant Azpiroz, molt bé, a pesar de no ser el més recomanat del poble. Havent dinat vam fer un volt pel poble.

Con que ens havia agradat molt vam refer la ruta del dia anterior, ara ja sense pluja, pujant fins el circ natural de Zuriza, amb sol i sense cavalls, i baixant el riu Veral cap a Ansó. Tarda a l’spa de l’hotel Villa Virginia i sopar al seu restaurant.

El dia de tornada no volíem tornar gaire tard. Vam desestimar Ordesa, que havíem vist feia poc, i vam baixar ràpid cap a Lleida, per visitar el bonic poble medieval de Guimerà, que feia uns anys que no veiem. Vam visitar-lo.

Per dinar anem cap a Ciutadilla, un altre bonic poble medieval de la zona, on mengem a Ca l’Avi Ciscu, magnífic restaurant, amb cuina casolana molt cuidada. Molt recomanable. Tornem a Barcelona passant cap a Montblanc per agafar l’autopista, sense contratemps.

Pirineu d’Aragó. Segona pasqua 2018

Pel pont de la segona pasqua, el maig de 2018, vam anar a fer una altra volta pel Pirineu aragonès. Vam sortir de Barcelona i vam parar a dinar a Binéfar. Sempre que podem mengem a la Lonja, bon lloc i bé de preu. Aquesta vegada també ho vam fer. Llàstima que tanquen per obres un any o més. O bé al Di Marco. A la tarda vam continuar fins Sabiñánigo, fins l’Hotel Villa Virgínia, fantàstic, com sempre, amb el seu spa, amb piscina olímpica d’aigua calenta i jacuzzi. Molt recomanable. Sopar al mateix hotel, qualitat extra. Boníssim. Una volta pel poble que no te gaire cosa a veure, el riu Gállego, i a dormir.

L’endemà sortim camí de Jaca i del Pirineu, cap a l’estació d’esquí d’Astún, tancada però encara amb força neu.

Seguim, tot passant el port de Somport, entrant a França. Un espectacle formidable. Boscos tendres i muntanyes plenes de neu.

Seguim fins el poblet d’Urdos, graciós però sense res destacable.

Continuem per veure el magnífic circ de Lescun, amfiteatre de muntanyes. Seguim el camí dels prats de L’Hers, un lloc bucòlic i pastoral.

Tornem per anar a dinar en territori espanyol i acabem a Jaca, al bar de tapes Casa Fau. Vam dinar molt bé. Molt recomanable.

En sortir de dinar vam anar a la catedral, aprofitant que era el dia Europeu dels museus i estava tot obert.

A més del temple vam poder tornar a admirar les meravelloses pintures romàniques del museu diocesà.

I retornem a Sabiñánigo, a l’hotel, on fem tarda a l’spa, nedant. Sopar i dormir. L’endemà toca tornada. Sortim cap a Fiscal, camí del parc natural d’Ordesa, que estava preciós aquesta època de l’any.

Per dinar parem a El Grado, a l’hotel Las Acacias. Menú del dia de patacada, però bo, bé de preu. Finalment tornem cap a Barcelona.

Estiu 2009: Ports del Tour

L’agost de 2009 vam fer una ruta per resseguir els ports de muntanya més importants que puja el Tour de França als Pirineus. Vam sortir de Barcelona, en direcció Osca i Sabiñánigo, on vam parar a dinar a l’Hotel Mi Casa, un local on fan un menú molt bo i arreglat per molts pocs diners. Molt recomanable. I les habitacions no estan gens malament, senzilles però maques i molt netes i econòmiques. Seguidament vam pujar el coll del Portalet, per Formigal i vam entrar a França. Pujàrem el Coll d’Aubisque, molt xulo. La carretera segueix fins el Col de Soulor, excavada a la roca amb unes parets de vertígen!.

Col de l’Aubisque, a dalt, i del Soulor a sota.

Descendírem els ports, camí de Lourdes, cercant un hotel on dormir, que fou el Campanile de Bastillac, entre Tarbes i Lourdes. Allà vam sopar també. Pas mal. L’endemà continuàrem la ruta, ara per pujar el coll del Tourmalet.

Bixem ràpidament el Tourmalet i pugem el coll d’Aspin, entre bonics paisatges de llacs, muntanyes i prats. Arribem a la bella vila d’Arreau, on dormim i sopem a l’Hotel d’Anglaterre, la nt del 20 d’agost de 2009. Fantàstic.

Arreau, l’ajuntament, i el riu.

El dia següent prenem la carretera cap als llacs de Néouvielle, guapíssims. Ja de tornada dinem al poble de Aragnounet, al Relais de Neouvielle. 

Llacs de Néouvielle

Sopar i dormir a l’Hotel d’Anglaterre, bon menú i bona carta.

L’endemà continuem la ruta cap al darrer coll, el de Peyresourde. Parem una estona al llac de Genós i Loudenvielle i fem una ullada al Balnea, un balneari molt maco.

Balnea, a dalt, a tocar del llac de Genos i Loudenvielle, a sota.

Passem el col de Peyresourde i baixem a Bagneres de Luchon, on anem a visitar la cascada de l’Infern, una caiguda d’aigua molt maca, en un entorn molt agradable i sorprenent.

Cascada de l’infern

De Bagneres de Luchon anem cap a Vielha, capital de la Val d’Aran. Allà dormim a l’Hotel Fontfreda, en aquells anys un dels millors de la ciutat. Sopem al restaurant Eth Tidon, al carrer major, 10. Avui dia tancat. 

Des de Vielha tornada a casa, a Barcelona, amb parada per dinar al restaurant La Rosa, a Alguaire, a tocar de Lleida. Un restaurant de carretera, molt senzill.

Pirineu d’Aragó. Segona pasqua 2017

Pel pont de la segona pasqua, el juny de 2017, vam anar a fer una volta pel Pirineu aragonès i navarrès. Vam sortir de Barcelona i vam parar a dinar a Binéfar. Sempre que podem mengem a la Lonja, bon lloc i bé de preu. O bé al Di Marco. El dissabte tots dos eren plens i vam acabar al bar Bocados, al mateix carrer. No les teníem totes, semblava molt bàsic, però vam acabar menjant molt bé. Senzill però molt bo. Vam continuar fins Sabiñánigo, fins l’Hotel Villa Virgínia, fantàstic, amb el seu spa, amb piscina olímpica d’aigua calenta i jacuzzi. Molt recomanable. Sopar al mateix hotel, qualitat extra. Boníssim. Una volta pel poble que no te gaire cosa a veure, el riu Gállego, les maquetes atrotinades del Pirenàrium, i a dormir.

L’endemà sortim camí del monestir de Leyre, al Pirineu de Navarra, on arribem en plena celebració de la missa conventual. Quin goig escoltar cantar els monjos!. Visitem la cripta, l’església romànica, preciosa, amb la seva portada… la pluja no para però no molesta.

Anem tot seguit cap a Sangüesa, amb la seva església de Santa Maria la Real, romànica, però el poble està ple de gom a gom. Impossible aparcar, tornarem a la tarda!. Ens encaminem cap a Sos del Rey Católico, vila medieval preciosa, murallada, amb torres, palaus i una església, altra vegada romànica molt xula. Plou a bots i barrals. Dinem al restaurant El Leñador, bona brasa!. Migas i carn de xai, bona, un pèl carot!.

  

En acabar, a la tarda, tornem cap a Sangüesa. Ara està tot buit, ningú pel carrer. Admirem l’església de Santa Maria la Real, la portada amb les seves figures estilitzades, el seu judici final. Passegem pel carrer major, el palau de Viana, passem el pont per veure el riu Aragón, que baixa plàcid.

I continuem cap a Sabiñánigo, a l’hotel, tarda a l’spa, nedant. Sopar i dormir. L’endemà toca tornada. Sortim cap a Fiscal, camí d’Ainsa, la vila vella de la bonica capital del Sobrarbre. Poble medieval enlairat damunt el Cinca i l’Ara. Plaça porticada, església romànica, pura fortalesa, claustre troglodític… carrers de pedra, cases de pedra. Tot una mica massa turístic, potser, però maco. Un poblet encantador.

  

Des d’Ainsa tornada a Barcelona, amb parada per dinar a Mollerussa, a la Tagliatella, pasta i pizza, al costat de l’estació. Pas mal… ja sabeu el que pot donar de sí una franquícia de la Tagliatella.

 

 

 

 

Final d’estiu al Pirineu de Navarra

Al final de l’estiu de 2010 vam anar de ruta pel Pirineu de Navarra amb una amiga i al seva filla. Vam sortir de Barcelona i vam enfilar cap a Lleida i Osca, per dinar, com sempre, a l’Hotel Mi Casa de Sabiñánigo. Bona teca i habitacions que estan prou bé. A la tarda una banyadeta a la Selva de Oza, tan bonica com de costum, visita a l’església romànica de Siresa i arribada a Isaba, on vam allotjar-nos en uns apartaments de l’Hostal Lola, molt recomanable, tant per dinar com per dormir. Vam sopar a Casa Tapia, un restaurant molt casolà, amb molt d’encant.

L’endemà vam sortir camí d’Otxagàbia, on vam dinar a l’asador i sidreria Kixkia, un restaurant típic navarrés de brasa i xuletó. Increible. A la tarda vam continuar cap a la Selva de Irati, preciós bosc de faig.

Tornada a Isaba, dormir a l’apartament, sopar a Casa Tàpia.

El dia següent gran ruta travessant els principals valls del Pirineu de Navarra fins arribar a Roncesvalles on vam dinar a Casa Sabina, un hostal amb restaurant. Gens malament. Visita a la Colegiata i baixada fins Sant Jean Pie de Port, bonic poblet de la banda francesa. Remuntem la carretera cap al naixement de riu Irati, pel cantó francés, en uns paratges increibles, un entorn idíl·lic.

Finalment retornem cap a Isaba remuntant el port de muntanya de Larrau, vistes impressionants.

A la tarda, abans de sopar, una visita a Isaba, el poble on dormim, amb un casc antic de caràcter.

L’endemà sortim cap a França pujant el port de Larra, per bonic vall de Belagua, preciós.

Entrats de nou a França baixem cap a Sainte Engrace, a les Gorges del riu Kakuetta, impressionants, increibles, bellíssimes. Retornem cap a Espanya per dinar en territori espanyol. Ho fem al restaurant situat al mateix Port de Larra, al centre d’esquí Roncalia.

A la tarda tot baixant cap a Isaba, fem una escapada cap a la bonica vall glaciar de Zuriza, al Vall d’Ansó. Un lloc paradisíac, fabulós.

Seguidament baixem de nou a Isaba per dormir i sopar com sempre a Casa Lola i Casa Tapia, i tornar a Barcelona, amb parada a Binèfar per dinar al restaurant de la Lonja de Binèfar, bon lloc, recomanable, barat i de qualitat.

Sabiñánigo 2016

Pel pont de la Pasqua de Pentecosta vàrem anar d’excursió al Pirineu Aragonès, una excusa perfecta per fer nit a l’Hotel Villa Virgínia, amb el seu spa al·lucinant, el seu restaurant cuidat i les seves habitacions acollidores. Arribarem a dinar i ho fèrem no a l’hotel, estava ple, sinó a l’hotel Mi Casa, just en front, menú econòmic però de qualitat. Relació amb el preu que en demanen insuperable. I tot seguit registrar-nos al Villa Virgínia per tirar-nos tot seguit a la piscina climatitzada, gaudir dels jacuzzi i relaxar-nos. Sopar de fàbula. L’endemà anàrem cap a Ordesa per la nova carretera de Fiscal. 45 Kms. fàcils de fer. La vall estava estupenda, un punt de neu a la muntanya, verd arreu, florit, ple d’aigua que davallava allà on miraves.

La pradera d’Ordesa esplèndida, el bosc gemat… Una meravella. Seguidament marxàrem cap a San Nicolás de Bujaruelo, en aquesta petita vall ferèstega, paral·lela a Ordesa, on no havíem estat mai. Ja el camí és una joia, amb les cascades, els penya-segats, els boscos. Pista forestal però molt arreglada, ampla, sense problemes. Arribàrem al refugi de Bujaruelo, bon lloc on dinar!, al costat de les ruïnes de l’ermita i del fastuós pont romànic, magnífic en la seva senzillesa. Des d’aquí es poden fer un munt d’excursions i rutes aptes per a tots els peus.

Seguidament baixàrem a dinar a Broto, a la pizzeria La Tea, un molt bon lloc. I havent dinat visitàrem la famosa cascada del Sorrosal, que mai no havíem vist tampoc. Estava molt crescuda i feia molt d’efecte. Impactant.

De tornada, parada en un petit poblet per veure una altra església romànica del Serrablo, la d’Allué, quatre cases malcontades, un temple petitó, sense més.

Tornada a Sabiñánigo, relax a l’spa, sopar i dormir a l’hotel. Fantàstic!. L’endemà tornada. Aprofitem la ruta per parar a visitar Alquezar, meravellós poble medieval, escenogràfic, espectacular, amb la seva colegiata romànica i gòtica, un veritable castell.

Dinem a Cervera, al Grand Café, no hi havia res més, era Pasqua. Bé, però lent, i menú car. Hi entràvem a quarts de tres, en sortien a quarts de cinc!.

 

Serrablo. Maig 2014

Pel pont de maig de 2014 tornàrem al nostre hotel preferit del Pirineu d’Osca: el Villa Virgínia de Sabiñánigo. Un senyor hotel, 4 estrelles, amb un spa increible, fantàstic, i un restaurant a l’alçada dels millors. Per dinar en ruta paràrem a Binéfar, a la Lonja Agropecuària, on fan un menú especialment bo i barat. Per sopar, com ja hem dit, el Villa Virgínia mateix. L’endemà vàrem sortir per fer les bellíssimes esglésies del Serrablo, romànic puríssim i senzill. Vàrem visitar diverses esglésies, entre les quals Satué, San Pedro de Lárrede, fantàstica, i San Juan de Busa, una cucada.

Continuàrem amunt camí de França, per rondar una mica el Pirineu francès. Vàrem pujar el port de Portalet, més enllà de Formigal, i baixar cap a Bielle, on van prendre la carretera cap a Escot pel bellíssim col de Marie Blanque, on vam veure un cérvol.

Parada al poble de Sarrance per admirar l’església.

I al de Bedós amb un conjunt de cases fortes.

Passar el túnel de Somport per anar a dinar a l’Anglassé, a Canfranc. Fabulós restaurant amb un menú de campanetes per quatre duros. Tornada a Sabiñánigo, via Jaca, per sopar i dormir, després de fer una mica de relax a l’spa. L’endemà tornem a travessar el túnel per descobrir una mica més del Pirineu francès i aragonès. Ara pugem des de Bedús cap a l’estació d’esquí de la Pierre Saint Martin, i creuem el fantàstic coll de Larrau. Vistes de fàbula. Baixem cap a Isaba entre caos de roques i els boscos increibles de Belagua. Dinar a Isaba, a Casa Lola. Hotelet rural amb encant i restaurant que no està malament.

Per anar a raure al poble navarrés de Burgui, al vall del Roncal, on feien la festa dels “Almandieros”, el raiers. Folklore en estat pur.

Tornada a Sabiñánigo via Jaca. I l’endemà cap a casa, per la nova carretera que uneix aquesta localitat amb la de Fiscal i Boltaña. Seguim cap a Ainsa i cap a Barbastro, on visitem la catedral, molt xula. En acabat, cap a Barcelona.