Tag Archives: rey

Pirineu d’Aragó. Segona pasqua 2018

Pel pont de la segona pasqua, el maig de 2018, vam anar a fer una altra volta pel Pirineu aragonès. Vam sortir de Barcelona i vam parar a dinar a Binéfar. Sempre que podem mengem a la Lonja, bon lloc i bé de preu. Aquesta vegada també ho vam fer. Llàstima que tanquen per obres un any o més. O bé al Di Marco. A la tarda vam continuar fins Sabiñánigo, fins l’Hotel Villa Virgínia, fantàstic, com sempre, amb el seu spa, amb piscina olímpica d’aigua calenta i jacuzzi. Molt recomanable. Sopar al mateix hotel, qualitat extra. Boníssim. Una volta pel poble que no te gaire cosa a veure, el riu Gállego, i a dormir.

L’endemà sortim camí de Jaca i del Pirineu, cap a l’estació d’esquí d’Astún, tancada però encara amb força neu.

Seguim, tot passant el port de Somport, entrant a França. Un espectacle formidable. Boscos tendres i muntanyes plenes de neu.

Seguim fins el poblet d’Urdos, graciós però sense res destacable.

Continuem per veure el magnífic circ de Lescun, amfiteatre de muntanyes. Seguim el camí dels prats de L’Hers, un lloc bucòlic i pastoral.

Tornem per anar a dinar en territori espanyol i acabem a Jaca, al bar de tapes Casa Fau. Vam dinar molt bé. Molt recomanable.

En sortir de dinar vam anar a la catedral, aprofitant que era el dia Europeu dels museus i estava tot obert.

A més del temple vam poder tornar a admirar les meravelloses pintures romàniques del museu diocesà.

I retornem a Sabiñánigo, a l’hotel, on fem tarda a l’spa, nedant. Sopar i dormir. L’endemà toca tornada. Sortim cap a Fiscal, camí del parc natural d’Ordesa, que estava preciós aquesta època de l’any.

Per dinar parem a El Grado, a l’hotel Las Acacias. Menú del dia de patacada, però bo, bé de preu. Finalment tornem cap a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2018, aragó, Espanya

Pirineu d’Aragó. Segona pasqua 2017

Pel pont de la segona pasqua, el juny de 2017, vam anar a fer una volta pel Pirineu aragonès i navarrès. Vam sortir de Barcelona i vam parar a dinar a Binéfar. Sempre que podem mengem a la Lonja, bon lloc i bé de preu. O bé al Di Marco. El dissabte tots dos eren plens i vam acabar al bar Bocados, al mateix carrer. No les teníem totes, semblava molt bàsic, però vam acabar menjant molt bé. Senzill però molt bo. Vam continuar fins Sabiñánigo, fins l’Hotel Villa Virgínia, fantàstic, amb el seu spa, amb piscina olímpica d’aigua calenta i jacuzzi. Molt recomanable. Sopar al mateix hotel, qualitat extra. Boníssim. Una volta pel poble que no te gaire cosa a veure, el riu Gállego, les maquetes atrotinades del Pirenàrium, i a dormir.

L’endemà sortim camí del monestir de Leyre, al Pirineu de Navarra, on arribem en plena celebració de la missa conventual. Quin goig escoltar cantar els monjos!. Visitem la cripta, l’església romànica, preciosa, amb la seva portada… la pluja no para però no molesta.

Anem tot seguit cap a Sangüesa, amb la seva església de Santa Maria la Real, romànica, però el poble està ple de gom a gom. Impossible aparcar, tornarem a la tarda!. Ens encaminem cap a Sos del Rey Católico, vila medieval preciosa, murallada, amb torres, palaus i una església, altra vegada romànica molt xula. Plou a bots i barrals. Dinem al restaurant El Leñador, bona brasa!. Migas i carn de xai, bona, un pèl carot!.

  

En acabar, a la tarda, tornem cap a Sangüesa. Ara està tot buit, ningú pel carrer. Admirem l’església de Santa Maria la Real, la portada amb les seves figures estilitzades, el seu judici final. Passegem pel carrer major, el palau de Viana, passem el pont per veure el riu Aragón, que baixa plàcid.

I continuem cap a Sabiñánigo, a l’hotel, tarda a l’spa, nedant. Sopar i dormir. L’endemà toca tornada. Sortim cap a Fiscal, camí d’Ainsa, la vila vella de la bonica capital del Sobrarbre. Poble medieval enlairat damunt el Cinca i l’Ara. Plaça porticada, església romànica, pura fortalesa, claustre troglodític… carrers de pedra, cases de pedra. Tot una mica massa turístic, potser, però maco. Un poblet encantador.

  

Des d’Ainsa tornada a Barcelona, amb parada per dinar a Mollerussa, a la Tagliatella, pasta i pizza, al costat de l’estació. Pas mal… ja sabeu el que pot donar de sí una franquícia de la Tagliatella.

 

 

 

 

Deixa un comentari

Filed under 2017, aragó, Espanya

Maestrat, juny de 2011

Pel pont de la Pasqua Granada del juny de 2011 vam fer una volta pel Maestrat de Castelló i de Terol, veient pobles molt bonics, medievals, poc visitats, d’una arquitectura ferrenya, en un paisatge grandiós, monumental per ell mateix, com les viles que amaga.

La nostra ruta pel Maestrat comença a la part de Castelló d’aquesta bellíssima regió natural i cultural, en concret a la vila murada de Morella, on vam dinar a Casa Roque, un lloc a recomanar. Continuem la ruta, havent dinat, cap al preciòs poblet de Mirambel, que sembla extret de l’edat mitjana. Guapíssim, autèntic. Admireu els seus balcons, el seu ajuntament, carrers i cases de pedra.

 

Continuem cap a Cantavieja, caient ja la nit, on tenim reservada habitació al magnífic Hotel Balfagón, on dormireu i menjareu molt bé i per no gaires diners, en relació a la quantitat i la qualitat del que us oferiran. Hotel molt recomanable!. Aquella tarda una volta al poble, cases de pedra, ajuntament, plaça porxada, església… i a dormir.

L’endemà fem camí cap a Villarluengo de las Truchas, poble desconegut, penjat dalt del seu penyal, i baixem cap a Pitarque, poble encara més desconegut, a la vall del seu nom, passat un espectacular congost. Remuntem a peu, des del poble, el riu d’aquesta vall oblidada per veure’n el naixement, del que ens diuen meravelles. Però el camí és llarg, els nens son petits i abandonem a mig camí. La vall i el riu, però, ens deparen paisatges fabulosos, verges, intocats pel turisme.

Villarluengo, amb la seva església de dos campanars!.

Riu Pitarque.

Pitarque poble.

Seguim carretera endevant cap a Ejulve, el poble dels pernils. L’aire fa olor ja abans d’arribar-hi. Per la ruta trobem els famosos órganos de Montoro. Carreteres sense pobles, paisatges grandiosos però molt despoblats.

Órganos de Montoro

Ejulve, carrer i església.

Continuem cap a Molinos, on arribem a l’hora de dinar. Ho fem al Bar el Fontanal, a la mateixa plaça major del poble. Molt bé. Dinar senzill, bo i barat. Fantàstic. A la tarda anem a veure les famoses coves de Molinos, les “Cuevas de Cristal”. Una passada. Guapíssimes.

Tornem a Cantavieja per una ruta molt bonica, paisatges bonics: Castellote, Bordón, Olocau del Rey…  Abans d’anar a sopar i dormir a l’Hotel Balfagon, fem una nova volta per Cantavieja: ajuntament, carrers, església…

Al matí del dilluns de Pasqüa Granada tornem cap a casa. La tornada la fem per la Iglesuela del Cid, un poble molt bonic del Maestrat de Castelló, amb palaus, església, muralles, cases de pedra i carrers medievals, com quasi tots els d’aquesta zona que hem visitat.

Una parada també a Ares del Maestre, espectacular poble medieval penjat d’un turó de vertígen, just quan la carretera abandona el Maestrat per caure sobre el litoral de Castelló. Darrera parada abans de tornar a casa al restaurant Diego, a Santa Bárbara, poble de l’Ebre, un lloc molt recomanable, gastronomia de qualitat. També tenen habitacions.

I s’ha acabat!

Deixa un comentari

Filed under 2011, aragó, Espanya, terol, valencia

Teruel 2011

terol

Pel pont de Tots Sants vàrem anar de viatge a Saragossa, Terol, Albarracín i Molina de Aragón. El primer dia anada fins Saragossa, on ens vam hostatjar a l’Hotel Rey Fernando, a la zona comercial Plaza, a la sortida de la ciutat. Sopar al mateix hotel. Força bé tot plegat. Tarda visitant Saragossa: el Pilar, la Catedral…

teruel030teruel031teruel032teruel033

El dia següent anada cap a Teruel, famosa per les seves esglésies “mudéjares”, amb campanars molt macos, per la seva catedral, per la plaça del “Torico”…

teruel029teruel024teruel025teruel026teruel027teruel028teruel019teruel020teruel021teruel022teruel023

Vàrem dinar al restaurant La Torre del Salvador, a costat de l’església del mateix nom, just sota la seva bonica torre. A la tarda vam recòrrer els pocs kms. que separen Teruel i Albarracín, una vila medieval de conte de fades, amb les seves muralles, carrers i una catedral molt espectacular. teruel016teruel013teruel014teruel015teruel017teruel012teruel011

Tornada i sopar a l’hotel. L’endemà fou el torn d’explorar una altra ciutat medieval guapíssima: Daroca, amb les muralles, les portes, les esglésies… fantàstic.

teruel009teruel010

Seguírem carretera endavant cap a una altra fabulosa vila murada, amb palaus preciosos i un nom ben sugerent… Molina de Aragón. Allà vam dinar, era dissabte i hi havia molta gent al carrer, al restaurant del Casino la Amistad, un lloc de patacada, però honest. Barat i sense compliments.

teruel007

teruel018

No lluny de Molina heu d’anar a recòrrer una mica el curs alt del rio Gallo, preciós.

teruel006

De tornada ens aturàrem al castell d’Embid, bonic.

teruel008

I a la llacuna de Gallocanta, on hi havia moles grulles.

teruel005

Tornada a l’hotel, sopar i l’endemà retorn a casa, aquesta vegada per Alcañiz i Calaceite, on ens vam aturar a dinar i a veure el poble, que ens agrada molt. El menjar el vam fer a la Fonda Alcalà, molt bé.

teruel003teruel004teruel001

Església de Calaceite

Deixa un comentari

Filed under 2011, Uncategorized

Estiu de 2013: Alemania

alemania1alemania2

El viatge a Alemanya de l’estiu de 2013 va començar a Barcelona. Vam pujar cap a Perpinyà i vam dinar a Narbona, al Casino Cafeteria, barat i de patacada. Seguírem fins arribar al Novotel de Valence, als afores de la ciutat francesa. Molt bé. Habitació familiar gran, restaurant agradable en un entorn natural increïble, amb un petit riu al costat, dins el bosc, i gran piscina. Feia molta calor a la vall del Rhône.

IMG_0041

L’endemà seguírem cap al nord. Dinàrem a Dôle, antiga capital del Franc Comtat, vila medieval bonica, amb una col·legiata que cal veure.

IMG_0045

Continuàrem cap a Friburg im Brisgau, on arribàrem al caure la tarda. Ens allotjàvem al Novotel de la ciutat, cèntric, amb piscina interior coberta. Sopàrem al carrer, perquè era una festa tradicional alemanya, d’aquelles en que una orquestra toca i tothom canta. El menjar te’l busques tu, en les paradetes que hi ha a la plaça. La cervesa va a dojo!. L’endemà visitàrem de bon mati la ciutat. La catedral, el mercat de les flors… molt maco.

IMG_0049

Seguírem el nostre camí, ara cap a la ciutat medieval i barroca de Heildelberg, preciosa. Impensable perdre-se-la en un tour per Alemanya, amb el castell, la porta fortificada, les esglésies, el mercat, carrers i places. Dinàrem a l’Osteria Alfredo, en ple centre, una pizzeria prou bona.

IMG_0070

Continuàrem cap a Magúncia, Mainz, on estàvem allotjats a l’Hotel Novotel, esplèndid. Per sopar anàrem a la vora de la catedral, en un bar de la mateixa plaça, el Hintz & Kuntz, una estranya cafeteria què, no obstant, estava bé, però no com per tornar-hi. Havent sopat, una vista al magnífic Rhin!.

IMG_0082IMG_0086

L’endemà continuem la ruta, ara seguint les petges de Luter i Bach, cap a Eisenach, vila on s’aixeca el castell de Wartbourg, on Luter va traduir la biblia a l’alemany mentre s’amagava de l’emperador, i la casa natal de Bach. Ho vam visitar tot.  Dinàrem a Eisenach mateix, al restaurant La Grappa, al centre de la vila. Bé.

IMG_0096

Seguírem fins a la ciutat d’Erfurt, amb la seva plaça, el pont amb cases semblant al ponte veccio de Florència… bonica.

IMG_0112IMG_0106

Finalment arribàrem a Gera, una ciutat industrial, bombardejada a la II guerra mundial, destrossada pel comunisme estalinista, on teníem el nostre Novotel. Sopàrem a la pizzeria Toscana. Força bé. Des de Gera férem una escapada a la meravellosa ciutat de Dresden, capital històrica del regne de Saxònia. Una ciutat que impressiona pels seus palaus barrocs increïbles, les seves esglésies fantàstiques, o els museus meravellosos. Però encara impressiona més pel seu ambient, per les seves pedres negres, cremades pels bombardeigs de la RAF a la segona guerra mundial, en revenja dels atacs a Londres, o de Coventry. Dresden era una ciutat bellíssima, i encara ho és, però impressiona la negror de les parets, l’ambient recollit, mut, silenciós. Li diuen la perla de l’Elba, perquè ofereix, com un aparador, totes les seves gràcies, exposades en una corba d’aquest riu. Admireu el seu palau renaixentista italià, el Zwinger, amb entrada gratuïta, i els seus jardins bucòlics, i l’edifici de cortesia. Gaudiu de la catedral nova, del palau dels Ducs de Saxonia, amb la maravellosa i increible boveda verda, que és la cambra del tresor, conservada des del segle XVIII, intacta, tal i com va ser dissenyada. I els museus encantadors i sorprenents, com l’armeria o el museu turc. Vibreu davant la imponent cúpula reconstruïda de la basílica de Nostra Senyora, que va cremar durant 5 dies i va caure. Va ser reconstruïda l’any 1998, com un puzzle gegantí de 51.000 pedres. Vàrem dinar al Gansedieb restaurant, molt bé, recomanable.

IMG_0121IMG_0135IMG_0128IMG_0114IMG_0150

Després de visitar Dresden, tornada a Gera, pizzeria Toscana per sopar i Novotel per dormir. El dia següent vàrem anar ja cap a Berlín, però amb parada a Leipzig, la ciutat on Johan Sebastian Bach va compondre les seves obres. Vam veure l’església de Sant Tomàs, on hi ha la seva tomba.

IMG_0161IMG_0163 IMG_0165

De nou en camí cap a Berlín paràrem a dinar a Wörlitz, on aprofitàrem per passar la tarda al magnífic parc natural.

IMG_0169

Seguírem cap a Berlín, on dormíem a l’hotel Novotel del centre. I anàrem a sopar a la trattoria Peretti, prop d’Alexander Platz. Els següents dies foren per Berlin, la capital d’Alemanya, la ciutat més dinàmica i vibrant d’Europa. Berlin te moltes coses: el bust de Nefertiti al Neues Museum, a l’illa dels Museus. La porta de Istar, de Babilonia, amb els seus rajols blaus i els lleons. L’altar de Pèrgam, al Pergamon Museum, al costat del Neues, a l’illa dels museus també. Els edificis de la Postdamer Platz, amb el Sony Center. La torre de la TV de l’Alexander Platz, la més alta d’Europa. O la cúpula del Reichtag de Norman Foster. I què dir de les restes del mur? I ens vam fer una foto amb els soldats falsos del Check Point Charlie. Berlin també son els seus parcs, com el Tiengarden, inmens, o el monument a l’holocaust, laberint de pedra, o la porta de Brandemburg. O Charlottenburg amb el castell Sanssouci, rococó, del reis prusians. I, en acabat de tot això sempre tornar al Novotel Berlin Mitte. Molt bé. Cèntric, a 500 mts d’Alexander Platz i dels museus. I per sopar la pizzeria, bona relació qualitat i preu: Peretti.

IMG_0195IMG_0199IMG_0204IMG_0216IMG_0224IMG_0226IMG_0235IMG_0246IMG_0252IMG_0256IMG_0267

Acabada l’estada a Berlín tocava visitar les ciutats del Bàltic, les de la Hansa. Començarem per Schwerin, amb el seu llac i el castell, per anar a la ciutat hanseàtica de Lubeck, rodejada d’aigua, en una illa. Crida ben aviat l’atenció la meravellosa porta medieval, o la plaça del mercat, amb els edificis que la tanquen, renaixement bàltic en estat pur, un dels cascs antics millor conservats d’Europa, amb església de Santa Maria. Per dinar vam anar al tradicional i reconegut Schiffergesellschaft instal·lat en una antiga casa del gremi de mariners.

IMG_0315IMG_0362IMG_0360

Per arribar, finalment a la guapíssima Hamburg, ciutat mercantil, vital, amb l’ajuntament gòtic i el port amb els canals i magatzems, ara quiets, plens de vaixells i mercaderies 100 anys endarrere. Aquí dormírem i sopàrem al al Novotel.

IMG_0393IMG_0378IMG_0380IMG_0392

I l’endemà, d’Hamburg, ja de tornada, sempre cap el sud, ens trobarem en el camí la formosa vila medieval de Bremen, la dels músics, una vila preciosa que us recomanem. Perquè Bremen és preciosa. Ens vàrem quedar bocabadats davant els monuments de Bremen. La plaça del mercat, amb el seu ajuntament renaixentista, les cases burgeses, o la catedral. No deixeu d’admirar la famosa estatua del cavaller Roland, defensor de les llibertats de la vila.

IMG_0399IMG_0401

De Bremen cap a Munster, on dinàrem al restaurant Stuhlmacher, al centre de la ciutat, molt bo, i visitàrem la catedral.

IMG_0422

Continuàrem camí cap a Köln, la ciutat on teníem encomanat el Novotel per dormir. Aquesta ciutat, a les vores del vell riu Rhin, ens encanta. Colònia és una fita que cal visitar, sobretot la la seva catedral. Un dels millors edificis gòtic d’Europa. A dins hi ha la tomba dels Reis Mags d’Orient. I en pont dels enamorats, tocar del Dom, sobre l’aigua marró del Rhin, amb milers de candaus penjats. Mai no hem vist tants candaus en un pont, enlloc del món. A la web de turisme  hi ha tota la informació. A Colònia vàrem dinar i sopar en una trattoria i pizzeria magnífica, que s’anomena Toscanini. Perfecte!.

IMG_0432IMG_0429IMG_0442IMG_0444IMG_0449

L’endemà anàrem amb tramvia als afores, per visitar el palau Augustusburg  de Bruhl, un palau barroc, una delicia rococó dels princeps arquebisbes de la vila, amb salons maravellosos, i un jardí a la francesa, i un bosc a l’anglesa encantadors.

IMG_0464

Al dia següent férem via fins Mainz, de nou la nostra Magúncia, ciutat fabulosa, però sense pujar per la riba del Rhin, bonica però massificada i que ja coneixíem, per parar un moment al monestir de Maria Laach, que no va ser tan bonic com esperàvem, i a Limburg, petita ciutat gòtica, amb una catedral ben divertida. Allà mateix vam dinar al Bella Citta Veccia, una pizzeria molt bona.

IMG_0479IMG_0492IMG_0482IMG_0499

La nit la vam passar, per segon cop en aquest viatge a Magúncia, en el seu fantàstic Novotel. I aquesta vegada, que era dia 18, vam decidir sopar en un lloc ben diferent, que us recomanem de tot cor. És fabulós. Es diu Heiliggeist, és increible. És el número 1 del Tripadvisor de Mainz i s’ho mereix. I bé de preu. Bones pizzes!.

IMG_0509

L’endemà continuem viatge, ara camí d’Strasbourg, parant a Worms i Speyer, ciutats imperials, amb catedrals divines, (us ensenyem la de Worms per fora, i la d’Speyer per dins). A Speyer (Espira) hi vam dinar, prop de la gran plaça on hi ha la torre medieval, al restaurant Zur Alten Münz, fantàstic, super recomanable!.

IMG_0521IMG_0525IMG_0522

Continuem camí cap a Strasbourg, que ja coneixem. Visita de metge. Aparcar i tornar a veure la catedral, només la catedral i el seu entorn. Ja tornarem. Tenim l’hotel a Colmar, un novotel, no el millor. Ara passarà a ser un Ibys Styles. En canvi la petita Venezia de Colmar, la bellíssima ciutat medieval alsaciana, no defrauda mai. Sigui estiu o hivern, sempre guapa.

IMG_0549IMG_0558

Sortim de Colmar de tornada ràpida cap a casa. Parada a Tournus, per admirar l’abadia romànica, i dormir i sopar a Lyon, al Novotel. No vam perdonar, però, una visita al centre de Lyon, en tramvia i tornada en bus. Per poc no arribem a l’hotel. Una aventura!.

IMG_0561IMG_0570IMG_0573

De baixada parada a dinar a Montpellier, al Novotel. I finalment casa, Barcelona.

 

Deixa un comentari

Filed under 2013, Alemanya, Europa, França