A l’agost ve de gust una escapada al Pirineu d’Osca, a Jaca en concret, per gaudir del clima fresquet i del paisatge. Sortírem de Barcelona, camí de Jaca, parant a dinar a Sabiñánigo, a l’Hotel Mi Casa, menú abundant per quatre cèntims. Recomanable. Férem nit a l’Hotel Reina Felícia, que no està malament, tot i que està als afores i no és el millor hotel de la zona. Per sopar anàrem a Las Tres Ranas de Jaca mateix, de tapes, fantàstic. Però atenció: només tapes, només a la nit!. Si hi aneu a dinar tindreu un desengany. L’endemà sortírem cap a l’estació d’esquí d’Astun, per visitar el llac de las Truchas, gràcies als telecadires oberts a l’estiu. Impressionant panoràmica sobre els cims del Pirineu d’Osca i de França!.
Baixada a dinar a Canfranc Estació. Naturalment a l’Anglassé, un restaurant que recomanem de tot cor. Quin menú!. Visitàrem l’estació internacional, com està manat.
De baixada parada a Villanua per veure la cova de las Güixas, maca. No us la perdeu!.
I com que la nit arriba tard a l’estiu, encara hi hagué temps per remuntar els 20 kms, 10 per carretera regular i 10 per pista força dolenta, tota la vall de la Garcipollera fins la meravella romànica de Santa Maria d’Iguacel, en ple Pirineu, aïllada del món, fantàstica en la seva soledat, amb unes pintures murals bellíssimes.
Tornada a Jaca, sopar a las Tres Ranas i dormir a l’hotel Reina Felicia. El dia següent remuntàrem de nou la vall de Candanchú per girar a l’esquerra cap al poblet de Borau, per pujar, per pista fàcil i en bon estat, fins l’església romànica de San Adrián de Sásabe. Mig inundada i tot feia molta patxoca.
Continuàrem la ruta cap a Aisa, Jasa i Aragües del Puerto, per pujar al refugi de Lizara, per bona carretera. Paisatges d’alta muntanya!.
El poblet d’Aragüés del Puerto també mereix una detallada visita, amb les seves casones de pedra i l’església.
Per dinar, ho teníem molt clar, cap a Casa Blasquico, a Hecho. Cuina de luxe en una caseta de nines. Ja no hi ha la mare, però les filles continuen el seu “savoir faire”.
Passarem la tarda a La Selva de Oza, refrescant-nos, tot i que el riu feia un xic de pena, en ple estiatge, i encara vam tenir temps d’admirar el monestir de San Pedro de Siresa, fabulós tresor romànic d’aquesta vall d’Osca.
Tornada a Jaca, sopar al mateix hotel. L’endemà tocà el torn de fer la mateixa Jaca, la seva esplèndida catedral romànica i el museu diocesà, que ha recollit en un únic espai les pintures murals de les esglésies de la comarca. Semblant al MNAC de Barcelona. Val la pena veureu-ho. Dinar i tarda a la piscina de l’hotel. L’endemà, tornada a Barcelona, amb dinar a Binéfar, a la Llotja Agropecuària.
Filed under 2013, Espanya
Tagged as abadia, adrian, agropecuaria, aisa, anglasé, anglassé, aragues, astun, binefar, blasquico, borau, bosc, candanchu, canfranc, casa, catedral, comer, cova, cueva, diocesano, echo, ermita, esglesia, esquí, estació, estany, felicia, gaby, garcipollera, grandes, grans, guixas, hecho, hostal, hotel, huesca, ibon, iglesia, iguacel, internacional, jaca, jasa, lago, lizara, llac, llotja, maria, menú, mi, MNAC, monasterio, monestir, mural, murales, murals, museo, museu, natural, naturaleza, osca, oza, parc, parque, pedro, pinturas, pintures, pirineo, pirineu, pirineus, puerto, ranas, reina, restaurant, restaurante, rio, riu, romanic, romanica, romanico, romaniques, ruta, rutes, santa, sásabe, selva, siresa, ski, tapas, tapeo, tapes, telecadira, telecadires, telesilla, tren, tres, truchas, vaije, vall, valle, viatge, viatges, villanua
Grans rutes i viatges 