Des de Barcelona anàrem cap a Sòria, parant primer a Bujaraloz, a dinar, com sempre a l’Hostal Las Sabinas. Menú casolà, senzill, preparat allà mateix. I seguir cap a Tarazona per veure la seva meravellosa catedral, tot just restaurada, joia del mudèjar. La ciutat te, a més un bonic casc antic, amb cases penjants com les de Cuenca.
Seguidament férem cap a Sòria, on ens allotjarem a l’Hotel Leonor Centro, molt cèntric, i força bona relació qualitat preu. Per sopar anàrem de tapes al bar de l’Hotel Apolonia, les millors tapes de tot Soria, i l’hotel també està fantàstic. Sòria és preciós amb el monestir de San Juan de Duero, les ermites de San Polo, i de San Saturio, al llarg del passeig a tocar del riu Duero, les esglésies de San Juan de Rabaneda, de Santo Domingo, romàniques puríssimes, els palaus, carrers i places, el parc…
Des de Sòria varem fer una ruta cap als boscos fabulosos del nord, a tocar de Vinuesa, visitant la mítica Laguna Negra, per baixar tot seguit cap al cañon del Rio Lobos, amb la seva misteriosa església templera. Voltors ens acompanyaven el camí pel parc natural. Dinàrem a Ucero, prop del riu, en un restaurant que us recomanem de veritat: La Parrilla de San Bartolo. Sà, bo, contundent…
A la tarda encara ens va donar temps de veure una altra fita d’excepció: la vila de El Burgo de Osma, murallada, amb la seva catedral magnífica, i el carrer major ple de botigues.
L’endemà, de nou des de Sòria capital, baixarem a Berlanga de Duero, no sense abans aturar-nos a visitar la Villa Romana de la Dehesa, que no podíem deixar passar. Berlanga és villa famosa, medieval, amb castell potent, carrers amb soportals, colegiata que casi és catedral, bona gent i bona teca. Prop de Berlanga no us podeu perdre l’ermita de San Baudelio de Casillas, visigoda, amb pintures, i una arquitectura que emociona. Dinàrem a Berlanga, al restaurant Casa Vallecas. Luxe reial a preus d’escàndol per servei i la qualitat que ofereixen.
A la tarda, de tornada a Sòria, encara ens quedà estona per una visita ràpida a la gran fortalessa califal musulmana de Gormaz, el castell poderós d’Espanya, amb la bonica ermita de San Miguel al peu, tota ella plena de pintures murals romàniques. I ja camí de la capital, parada a Catalañazor, poblet medieval autèntic, conservat intacte. Increïble.
Deixàrem Sòria amb recança i tornàrem a Barcelona, no sense parar al camí, als peus del Moncayo, a recòrrer el monestir cistercenc de Veruela, exemple culminant de l’art del Císter a Aragó, amb la seva església de línies pures, la sala capitular, el refetor, el claustre… quina maravella!.