Primer de Maig al Sobrarbe

El dia 1 de maig s’esqueia l’any 2023 en dilluns i donava pas a un pont interessant. Vam escollir l’Hotel Bielsa, a la població aragonesa d’aquest mateix nom, per anar a passar uns dies. Ja hi havíem estat feia molts anys, en concret el 2009 i és un hotel que sempre ens ha agradat. Hi havia risc de pluja i per això anàvem preparats pel pitjor, cosa que no va passar. La primera parada fou a Vilabella del Camp, per dinar. Seguirem fins Lleida i després fins Barbastre, per pujar cap a l’Ainsa i arribar a Bielsa. L’hotel estava molt poc reformat, però era ben net i polit. Vam sopar al mateix hotel, un menú prou bo. Res a dir. A la tarda, i a la nit, passejada per la població pirinenca, que no és gaire bonica, tot i que te un palau notable, ara ajuntament i una església interessant.

L’endemà vam pujar a veure el magnífic vall de Pineta, amb el massís imponent del Mont Perdut. Poca aigua i poca neu, molta sequera, però preciós. Vam tenir temps també per fer una volta pel vall de Chistau, visitant Plan, Sant Chuan de Plan i Gistain. Ben bonic tot plegat. Per dinar fèrem cap al poble de A Buerba, no lluny de l’Ainsa. Allà menjàrem a la Fonda Carrera, una fonda de tota la vida, amb bona teca aragonesa. Esplèndit dinar! A la tarda, feia molta calor, vam voler anar al Canyó d’Añísclo. Però la carretera estava tallada i vam haver de donar una gran volta fins a Buerba i Vió. Paisatges increibles i molt torturats. L’església romànica de Vió una cucada. I el mirador damunt del canyó d’Añísclo una passada. Llàstima la volta i la carretera, pèsima. En acabat, tornada a l’hotel i passejada de tarda cap al bosc de Parzán i el poble de Javierre. Sopar a l’hotel i passeig nocturn per un Bielsa mort.

L’endemà baixada cap a casa, amb parada a Vilabella, procurant no anar massa tard perquè l’operació tornada prometia. Per això vam acabar per agafar els túnels del Garraf, molt menys congestionats. Una bella sortida de tres dies.

Benasque, abril del 2009

Per aprofitar un pont primaveral vam anar al Pirineu d’Aragó, a Benasque. Vam sortir de Barcelona, camí de Lleida, i cap a Binéfar, on vam dinar al restaurant Ordesa, no gaire bé. D’allà vam anar cap a Fonz, i cap a Graus. A l’anada no vam parar enlloc, però si gaudir del paisatge de gorges per on passa la carretera. Benasque és un poble molt típic, amb cases de pedra i algun palau fins i tot. El rodeja un paisatge d’alta muntanya fabulós.

A Benasque vam allotjar-nos a l’Aparthotel San Marsial, quan encara no l’havien renovat. Ara és preciós!. Per dinar i sopar vam anar al restaurant de l’hotel Solana, molt bon menjar i bon hotel també. Des de Benasque vam recórrer tota la vall, anant a l’Hospital de Banasque, Cerler i diversos pobles, com Vilanova, on feien una bonica festa infantil, i altres paratges naturals. 

Acomiadant-nos de Benasque a la nit, l’endemà vam tornar a casa, aixó si, fent parada a la bella vila de Graus, que compta amb un magnífic i espectacular santuari excavat a la roca: la Virgen de la Peña, gòtic, fastuós. I un casc antic amb molt de caràcter i casones aragoneses amb façanes i alers de fusta pintats, i bon embotit!.

Bielsa, juny de 2009

Pel pont de la segona pasqua, pel juny de 2009, vam anar a fer un volt, amb unes amigues, pel Pirineu d’Osca, en concret per la zona de Bielsa i el Sobrarbe. Vam sortir de Barcelona i vam parar a dinar a Binéfar, a la Lonja. Un lloc on fan un menú molt arreglat de preu i de bona qualitat. D’allà cap a Bielsa, bonic poblet del Pirineu, on vam dormir a l’Hotel Bielsa, un clàssic on ens agrada molt d’anar. L’endemà vam anar a Plan i el Vall de Chistau, un entorn natural molt maco i poc conegut.

Vam dinar a Plan, a Casa Anita, molt bé. Bona teca. Habitacions molt cuques. A la tarda feien festa a la Vall, pallassos i cercavila, jocs infantils a la plaça. Tornada cap a Bielsa en mig d’una tempesta descomunal. Sopar i dormir a l’hotel Bielsa.

L’endemà vam anar cap al Cañón de Añisclo, i vam pujar tot el canyó. Seguírem cap a Fiscal i d’allà a la vall de Broto. Pujàrem a Ordesa on vam passar el matí.

Canyó d’Añisclo

Ordesa

Vam dinar a Torla, ja una mica tard, al Bar el Taillón, que fa unes pizzes boníssimes. Tornada cap a Bielsa, sopar i dormir a l’Hotel Bielsa.

El dia següent era de tornada, lenta. Vam tenir temps d’arribar-nos un moment a la Vall de Pineta, per veure l’espectacle natural dels cims i fer un parell de parades tot baixant cap a Barcelona.

Una de les parades fou a Ainsa, poble medieval esplèndid, capital del Sobrarbe. La seva església fortalesa romànica és molt bonica, com la plaça i el poble antic.

L’altra aturada va ser a Abizanda, un poblet amb una torre medieval de defensa molt autèntica, bonica i poderosa.

Torre medieval d’Abizanda

Finalment tornàrem a dinar a La Lonja de Binéfar i, tot seguit, cap a casa!.

Estiu 2009: Ports del Tour

L’agost de 2009 vam fer una ruta per resseguir els ports de muntanya més importants que puja el Tour de França als Pirineus. Vam sortir de Barcelona, en direcció Osca i Sabiñánigo, on vam parar a dinar a l’Hotel Mi Casa, un local on fan un menú molt bo i arreglat per molts pocs diners. Molt recomanable. I les habitacions no estan gens malament, senzilles però maques i molt netes i econòmiques. Seguidament vam pujar el coll del Portalet, per Formigal i vam entrar a França. Pujàrem el Coll d’Aubisque, molt xulo. La carretera segueix fins el Col de Soulor, excavada a la roca amb unes parets de vertígen!.

Col de l’Aubisque, a dalt, i del Soulor a sota.

Descendírem els ports, camí de Lourdes, cercant un hotel on dormir, que fou el Campanile de Bastillac, entre Tarbes i Lourdes. Allà vam sopar també. Pas mal. L’endemà continuàrem la ruta, ara per pujar el coll del Tourmalet.

Bixem ràpidament el Tourmalet i pugem el coll d’Aspin, entre bonics paisatges de llacs, muntanyes i prats. Arribem a la bella vila d’Arreau, on dormim i sopem a l’Hotel d’Anglaterre, la nt del 20 d’agost de 2009. Fantàstic.

Arreau, l’ajuntament, i el riu.

El dia següent prenem la carretera cap als llacs de Néouvielle, guapíssims. Ja de tornada dinem al poble de Aragnounet, al Relais de Neouvielle. 

Llacs de Néouvielle

Sopar i dormir a l’Hotel d’Anglaterre, bon menú i bona carta.

L’endemà continuem la ruta cap al darrer coll, el de Peyresourde. Parem una estona al llac de Genós i Loudenvielle i fem una ullada al Balnea, un balneari molt maco.

Balnea, a dalt, a tocar del llac de Genos i Loudenvielle, a sota.

Passem el col de Peyresourde i baixem a Bagneres de Luchon, on anem a visitar la cascada de l’Infern, una caiguda d’aigua molt maca, en un entorn molt agradable i sorprenent.

Cascada de l’infern

De Bagneres de Luchon anem cap a Vielha, capital de la Val d’Aran. Allà dormim a l’Hotel Fontfreda, en aquells anys un dels millors de la ciutat. Sopem al restaurant Eth Tidon, al carrer major, 10. Avui dia tancat. 

Des de Vielha tornada a casa, a Barcelona, amb parada per dinar al restaurant La Rosa, a Alguaire, a tocar de Lleida. Un restaurant de carretera, molt senzill.