Tag Archives: pirineus

Primer de Maig al Sobrarbe

El dia 1 de maig s’esqueia l’any 2023 en dilluns i donava pas a un pont interessant. Vam escollir l’Hotel Bielsa, a la població aragonesa d’aquest mateix nom, per anar a passar uns dies. Ja hi havíem estat feia molts anys, en concret el 2009 i és un hotel que sempre ens ha agradat. Hi havia risc de pluja i per això anàvem preparats pel pitjor, cosa que no va passar. La primera parada fou a Vilabella del Camp, per dinar. Seguirem fins Lleida i després fins Barbastre, per pujar cap a l’Ainsa i arribar a Bielsa. L’hotel estava molt poc reformat, però era ben net i polit. Vam sopar al mateix hotel, un menú prou bo. Res a dir. A la tarda, i a la nit, passejada per la població pirinenca, que no és gaire bonica, tot i que te un palau notable, ara ajuntament i una església interessant.

L’endemà vam pujar a veure el magnífic vall de Pineta, amb el massís imponent del Mont Perdut. Poca aigua i poca neu, molta sequera, però preciós. Vam tenir temps també per fer una volta pel vall de Chistau, visitant Plan, Sant Chuan de Plan i Gistain. Ben bonic tot plegat. Per dinar fèrem cap al poble de A Buerba, no lluny de l’Ainsa. Allà menjàrem a la Fonda Carrera, una fonda de tota la vida, amb bona teca aragonesa. Esplèndit dinar! A la tarda, feia molta calor, vam voler anar al Canyó d’Añísclo. Però la carretera estava tallada i vam haver de donar una gran volta fins a Buerba i Vió. Paisatges increibles i molt torturats. L’església romànica de Vió una cucada. I el mirador damunt del canyó d’Añísclo una passada. Llàstima la volta i la carretera, pèsima. En acabat, tornada a l’hotel i passejada de tarda cap al bosc de Parzán i el poble de Javierre. Sopar a l’hotel i passeig nocturn per un Bielsa mort.

L’endemà baixada cap a casa, amb parada a Vilabella, procurant no anar massa tard perquè l’operació tornada prometia. Per això vam acabar per agafar els túnels del Garraf, molt menys congestionats. Una bella sortida de tres dies.

Deixa un comentari

Filed under 2023, aragó, Espanya, Europa, familia, hotel, ruta, Uncategorized

Pont a Sabiñánigo

Mapa de la ruta

Aprofitant el pont de la Pasqua de Pentacosta, o segona pasqua, vam anar a una de les nostres destinacions més preuades, el Pirnieu d’Osca, i a un dels nostres hotels més carismàtics, l’Hotel Villa Virgínia a Sabiñánigo, un clàssic de la nostra història. Amb el seu fantàstic Spa, on sempre hem estat de fàbula. Vam arribar-hi a la tarda, després d’un matí de platja a La Mora, a Tarragona, i de dinar a Vilabella. Temps de fer una nova banyada a la piscina climatitzada i de sopar al seu deliciós restaurant La Estiva, fabulós restaurant. El dia següent oportunitat d’or per redescobrir el parc natural d’Ordesa. Aquesta vegada vam pujar riu amunt fins veure les imponents cascades que hi ha. Valia la pena.

En acabat baixàrem fins el bonic poble de Broto on vam dinar al restaurant Casa Joaquin, molt bé. Carn a la brasa molt bona. Després de dinar fem un volt per Broto, església, carrers de pedra estrets i cascada del Sorrosal, espectacular com sempre. Tornada a Sabiñánigo i tarda de Spa. De meravella. A la nit un greu problema. Tot tancat. Acabem a la Pizzeria Italian’s. No hi haguèssim anat mai… però és un lloc molt recomanable. El dia de tornada vam anar molt bé, autopista buida, tant ràpid fèrem el camí que vam arribar a dinar a casa.

Deixa un comentari

Filed under 2021, aragó, Espanya, hotel, restaurant, ruta, rutes

Segona Pasqua al Pirineu d’Aragó

El juny de 2019 coincidint amb la segona pasqua varem fer una sortida al Pirineu Aragonès. De Barcelona vam anar a la platja de la Mora, fantàstica com sempre, perquè feia molta calor. Dinar a Vilabella i continuar cap a Sabiñánigo, on vam allotjar-nos, com sempre, a l’hotel Villa Virginia, amb el seu spa, piscina climatitzada i el seu servei amable. Sopar al restaurant la Estiva, al mateix hotel, cuina de qualitat.

L’endemà anàrem cap al parc nacional d’Ordesa travessant per la nova carretera que baixa a Fiscal. Des de Sabiñánigo son només 48 kms. Ordesa estava preciós, amb la pradera verda i plena de flors, i el bosc acabat de vestir de verd. Vam estar-hi un parell d’hores, passejant pel camí de Soaso i tornant per l’altre costat.

Per dinar vam anar a Bujaruelo, la vall veïna, menys coneguda que Ordesa, més agreste, menys amable, bellíssima. Allà vam passar el pont per remuntar el riu. Vam poder degustar la cuina sincera i bona del refugi, un lloc molt xulo, amb bones habitacions familiars.

A la tarda tornada travessant el túnel del Cotefablo i baixant cap a l’Alto Gállego fins Biescas. Després anàrem cap a Laderre per veure de nou les fabuloses esglésies romàniques del Serrablo. Una meravella.

Sopar al restaurant Mi Casa, a Sabiñánigo, un lloc que no està gens malament, cuina directa, sense artificis, a molt bon preu. La Estiva, diumenge a la nit, està tancat. Dormir al Villa Virginia. L’endemà, a primera hora, tornada a la platja de la Mora, a banyar-nos en les aigües calmes i càlides d’aquesta cala tarragonina. Dinar a Vilabella i cap a casa.

 

Deixa un comentari

Filed under 2019, aragó, Espanya, Europa

Pirineu d’Aragó i Navarra, tots sants.

Pel pont de Tots Sants del 2018 vam anar a l’hotel Villa Virginia de Sabiñánigo, a Huesca. Una aposta segura, amb les seves habitacions còmodes, l’spa increïble i el seu restaurant la Estiva, fabulós. Vam sortir de Barcelona i vam parar a dinar a Binéfar. Tot estava ple i vam haver d’anar al bar Bocados, que no està malament, prou correcte. En arribar, ocupar l’habitació i tarda a l’spa, relaxant. L’endemà remuntem la Vall d’Hecho fins la Selva de Oza, una meravella, una simfonia de colors de tardor.

Seguim cap a la Vall d’Anso, remuntant el riu Veral fins el circ glaciar de Zuriza, on pastaven els cavalls sota una fina pluja, bucòlic a més no poder.

Dinar a Isaba, al restaurant Tapia, fantàstic com sempre, i tornada a l’hotel per passar la tarda a l’spa, i sopar a l’Estiva, restaurant de l’hotel, molt bé.

L’endemà sortim en direcció Pamplona per girar cap a Lumbier, Aoiz i acabar a Ochagavia. La Selva d’Irati, que era el nostre destí, tenia el pàrquing tancat degut a la gran afluència de públic. Vam visitar el poble.

En acabat vam continuar cap a Isaba, perquè no hi havia cap restaurant amb taules lliures. En vam trobar al restaurant Azpiroz, molt bé, a pesar de no ser el més recomanat del poble. Havent dinat vam fer un volt pel poble.

Con que ens havia agradat molt vam refer la ruta del dia anterior, ara ja sense pluja, pujant fins el circ natural de Zuriza, amb sol i sense cavalls, i baixant el riu Veral cap a Ansó. Tarda a l’spa de l’hotel Villa Virginia i sopar al seu restaurant.

El dia de tornada no volíem tornar gaire tard. Vam desestimar Ordesa, que havíem vist feia poc, i vam baixar ràpid cap a Lleida, per visitar el bonic poble medieval de Guimerà, que feia uns anys que no veiem. Vam visitar-lo.

Per dinar anem cap a Ciutadilla, un altre bonic poble medieval de la zona, on mengem a Ca l’Avi Ciscu, magnífic restaurant, amb cuina casolana molt cuidada. Molt recomanable. Tornem a Barcelona passant cap a Montblanc per agafar l’autopista, sense contratemps.

Deixa un comentari

Filed under 2018, aragó, Catalunya, Espanya, Europa, navarra

Pirineu d’Aragó. Segona pasqua 2018

Pel pont de la segona pasqua, el maig de 2018, vam anar a fer una altra volta pel Pirineu aragonès. Vam sortir de Barcelona i vam parar a dinar a Binéfar. Sempre que podem mengem a la Lonja, bon lloc i bé de preu. Aquesta vegada també ho vam fer. Llàstima que tanquen per obres un any o més. O bé al Di Marco. A la tarda vam continuar fins Sabiñánigo, fins l’Hotel Villa Virgínia, fantàstic, com sempre, amb el seu spa, amb piscina olímpica d’aigua calenta i jacuzzi. Molt recomanable. Sopar al mateix hotel, qualitat extra. Boníssim. Una volta pel poble que no te gaire cosa a veure, el riu Gállego, i a dormir.

L’endemà sortim camí de Jaca i del Pirineu, cap a l’estació d’esquí d’Astún, tancada però encara amb força neu.

Seguim, tot passant el port de Somport, entrant a França. Un espectacle formidable. Boscos tendres i muntanyes plenes de neu.

Seguim fins el poblet d’Urdos, graciós però sense res destacable.

Continuem per veure el magnífic circ de Lescun, amfiteatre de muntanyes. Seguim el camí dels prats de L’Hers, un lloc bucòlic i pastoral.

Tornem per anar a dinar en territori espanyol i acabem a Jaca, al bar de tapes Casa Fau. Vam dinar molt bé. Molt recomanable.

En sortir de dinar vam anar a la catedral, aprofitant que era el dia Europeu dels museus i estava tot obert.

A més del temple vam poder tornar a admirar les meravelloses pintures romàniques del museu diocesà.

I retornem a Sabiñánigo, a l’hotel, on fem tarda a l’spa, nedant. Sopar i dormir. L’endemà toca tornada. Sortim cap a Fiscal, camí del parc natural d’Ordesa, que estava preciós aquesta època de l’any.

Per dinar parem a El Grado, a l’hotel Las Acacias. Menú del dia de patacada, però bo, bé de preu. Finalment tornem cap a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2018, aragó, Espanya

Volta als Pirineus, estiu 2008

Per l’estiu de 2008 vam fer una volta als Pirineus, amb anada per Espanya i tornada per França. Sortirem de Barcelona cap a Lleida i després cap a Monzón i Barbastro, fins arribar a Torreciudad, el gran santuari aragonés de l’Opus Dei, on vam dinar al restaurant Las Acacias, bon lloc per menjar, recomanable, després de visitar la gran església de Torreciudad i tot el complexe.

A la tarda visita al bonic casc antic medieval del poble d’Ainsa, preciós.

Després continuem la ruta pujant el vall del riu Ara camí de Broto i de Torla, poble que és porta d’entrada al Vall d’Ordesa, on vam dormir i sopar a l’hotel Bujaruelo, fantàstic, en una habitació familiar.

Església del poble de Torla

L’endemà vam anar, en un autobús municipal obligatori a l’estiu, fins el parc d’Ordesa, que estava magnífic.

Tornada a Torla a dinar. Tarda al riu, sopar i dormir.

El dia següent continuem la ruta cap a Jaca, on visitem el monestir de San Juan de la Peña. El romànic de baix i el barroc de dalt.

Dinem a l’Hosteria del mateix monestir nou de San Juan de la Peña. Baixant visitem també l’esplèndida església romànica de Santa Cruz de la Serós.

A la tarda pugem la vall d’Hecho, cap a Hecho i Siresa. Visitem l’església de San Pedro de Siresa i remuntem el riu fins la meravellosa Selva de Oza, on passem la tarda banyant-nos al riu. A la nit sopem i dormim a l’Hotel Castillo de Acher, que podia estar millor.

L’endemà al matí continuem ruta cap a Navarra, passant pel vall d’Ansó, cap a Zuriza, magnífic amfiteatre natural, i baixant després cap al Roncal. Parada a dinar a Ochagavia, a l’asador Kixkia. Molt bé. Seguim ruta per pujar a Roncesvalles, on vàrem visitar el santuari, i vam pujar fins el port de muntanya.

Dormim i sopem a tocar de Roncesvalles, al poble veï de Auritz o Burguete, a l’Hotel Loizu, molt bé.

Seguim ruta cap a Estella, bonica ciutat, on visitem el casc antic. Dinem a La Cepa, bonic restaurant, molt recomanable, i continuem ruta per arribar a San Millán de Yuso, passant per Logroño i Nájera, tot i que sense aturar-nos-hi aquesta vegada.

A Yuso, a banda de visitar el monestir, sopem i dormim en una casa rural molt maca, la Posada de San Millán, deliciosa.

El dia següent sortim cap a Cañas, un encantador petit monestir de monges, un bombonet. Molt bonic.

Continuem cap a Burgos, parant a Santo Domingo de la Calzada, amb la seva imponent catedral, i travessant els Montes de Oca.

A Burgos ens instal·lem a l’Hotel Rice, millor oblidar-lo, en una habitació antiga que donava a un pati de llums amb sortida de fum de la cuina. Horrible. Visitem molt bé la ciutat. Barri antic medieval, catedral, monestir de les Huelgas, Cartuja de Miraflores, San Pedro de Cardeña…

Sortírem de Burgos en direcció als Picos de Europa. Pujàrem cap a Aguilar de Campoo, per anar després cap a Cervera de Pisuerga i baixar cap al vall de Lièbana, on vam visitar Santo Toribio de Lièbana.

Seguírem cap a Potes. En un poblet proper paràrem a dinar en un hotel molt xulo, anomenat Hotel del Oso, i vam anar a dormir a l’hotel Cosgaya, a Camaleño. A la tarda vam visitar Fuente Dé, i vam pujar en telefèric fins Àliva, alta muntanya. També vam visitar Potes, magnífic poblet medieval i Santa Maria de Lebeña, romànic meravellós.

El dia següent vam anar cap al mar, cap a Cantàbria, per veure el bonic poble medieval de Santillana del Mar, amb la seva famosa colegiata romànica. La vila estava invadida de gent, plena de turistes. Vam dinar, molt malament, en un restaurant de patacada.

 

Havent dinat anem cap al país Basc, parant a Castro-Urdiales i Bilbao. A la tarda cerquem lloc on dormir a tocar de la capital Basca. Ho fem a Bakio, al Gaztelu Begi, una pensió de carretera a tocar de San Juan de Gaztelugatxe. Una mica tètric, però ben situada per visitar aquest atractiu enclavament de la costa basca. Sopem a Bakio, al port, en un restaurant de peix, l’Itsasargi, molt bé.

L’endemà seguim la costa cap a Bermeo, Ondàrroa, Lekeitio cap a Sant Sebastià. Vam parar a dinar a Guetaria, al restaurant Itxas-Etxe.

Continuem la ruta entrant a França, anem cap al bonic poblet d’Ainhoa, per tornar a passar la frontera de nou i dormir a Elizondo, la capital del Valle del Baztan. Sopem i dormim a l’Hotel Elizondo, molt bé.

Al despertar-nos reprenem la ruta entrant a França per visitar la banda nord del Pirineu. Baixem cap a Sant Jean Pie de Port, molt bonic, per seguir cap a Sauvaterra de Bearn, poblet també molt xulo, i dinem a la bastida de Navarrex,

Havent dinat a Navarrex, (foto de dalt) continuem la visita cap a l’Hospital de Saint Blaise, bonica capella romànica, la catedral romànica d’Oloron Sainte Marie i el poblet de Betharram a tocar de Lourdes. No parem a Lourdes sinó que continuem cap a Argeles Gazost, on sopem i dormim a l’Hotel Printania.

L’endemà, amb base al mateix hotel, explorem els Prineus Francesos d’aquest sector, molt bonics, pujant fins cap a Cauterets, bonic poble de muntanya, el Pont d’Espagne i, amb un telefèric, el llac de Gaube. Preciós.

També vam voltar per Gavarnie, amb el seu espectacular circ.



A la tarda pugem cap a Aucun, un poblet proper amb una bonica esglèsia romànica, a sentir un concert. En sortir sopem a Les Mille et une Epices, un restaurant asiàtic, molt bo. Tornada a l’hotel Printania i dormir.

El dia següent continuem la ruta cap a Sant Bertrand de Comi¡enges, bellíssim poble medieval amb una bonica catedral. Als seus peus visitem també Sant Just de Vallcabrera, preciosa ermita romànica, molt maca..

Seguim cap a la Vall d’Aran, on dormim a Viella, a l’hotel Fontfreda, llavors molt maco, i sopem al restaurant El Molí. Visitem Vielha.

L’endemà baixem a la Vall de Boí, on visitem les magnífiques esglésies romàniques. Dinem, sopem i dormim a l’Hostal Pey, al poble mateix de Boí. Molt bé.

L’excursió s’acaba al càmping La Noguera, a Sant Llorenç de Montgai, on dinem a tocar de l’embassament, al restaurant del mateix càmping. Menú molt econòmic, gens dolent.

Deixa un comentari

Filed under 2008, aragó, Espanya, Europa, Euskadi, França

Bielsa, juny de 2009

Pel pont de la segona pasqua, pel juny de 2009, vam anar a fer un volt, amb unes amigues, pel Pirineu d’Osca, en concret per la zona de Bielsa i el Sobrarbe. Vam sortir de Barcelona i vam parar a dinar a Binéfar, a la Lonja. Un lloc on fan un menú molt arreglat de preu i de bona qualitat. D’allà cap a Bielsa, bonic poblet del Pirineu, on vam dormir a l’Hotel Bielsa, un clàssic on ens agrada molt d’anar. L’endemà vam anar a Plan i el Vall de Chistau, un entorn natural molt maco i poc conegut.

Vam dinar a Plan, a Casa Anita, molt bé. Bona teca. Habitacions molt cuques. A la tarda feien festa a la Vall, pallassos i cercavila, jocs infantils a la plaça. Tornada cap a Bielsa en mig d’una tempesta descomunal. Sopar i dormir a l’hotel Bielsa.

L’endemà vam anar cap al Cañón de Añisclo, i vam pujar tot el canyó. Seguírem cap a Fiscal i d’allà a la vall de Broto. Pujàrem a Ordesa on vam passar el matí.

Canyó d’Añisclo

Ordesa

Vam dinar a Torla, ja una mica tard, al Bar el Taillón, que fa unes pizzes boníssimes. Tornada cap a Bielsa, sopar i dormir a l’Hotel Bielsa.

El dia següent era de tornada, lenta. Vam tenir temps d’arribar-nos un moment a la Vall de Pineta, per veure l’espectacle natural dels cims i fer un parell de parades tot baixant cap a Barcelona.

Una de les parades fou a Ainsa, poble medieval esplèndid, capital del Sobrarbe. La seva església fortalesa romànica és molt bonica, com la plaça i el poble antic.

L’altra aturada va ser a Abizanda, un poblet amb una torre medieval de defensa molt autèntica, bonica i poderosa.

Torre medieval d’Abizanda

Finalment tornàrem a dinar a La Lonja de Binéfar i, tot seguit, cap a casa!.

Deixa un comentari

Filed under 2009, aragó

Estiu 2009: Ports del Tour

L’agost de 2009 vam fer una ruta per resseguir els ports de muntanya més importants que puja el Tour de França als Pirineus. Vam sortir de Barcelona, en direcció Osca i Sabiñánigo, on vam parar a dinar a l’Hotel Mi Casa, un local on fan un menú molt bo i arreglat per molts pocs diners. Molt recomanable. I les habitacions no estan gens malament, senzilles però maques i molt netes i econòmiques. Seguidament vam pujar el coll del Portalet, per Formigal i vam entrar a França. Pujàrem el Coll d’Aubisque, molt xulo. La carretera segueix fins el Col de Soulor, excavada a la roca amb unes parets de vertígen!.

Col de l’Aubisque, a dalt, i del Soulor a sota.

Descendírem els ports, camí de Lourdes, cercant un hotel on dormir, que fou el Campanile de Bastillac, entre Tarbes i Lourdes. Allà vam sopar també. Pas mal. L’endemà continuàrem la ruta, ara per pujar el coll del Tourmalet.

Bixem ràpidament el Tourmalet i pugem el coll d’Aspin, entre bonics paisatges de llacs, muntanyes i prats. Arribem a la bella vila d’Arreau, on dormim i sopem a l’Hotel d’Anglaterre, la nt del 20 d’agost de 2009. Fantàstic.

Arreau, l’ajuntament, i el riu.

El dia següent prenem la carretera cap als llacs de Néouvielle, guapíssims. Ja de tornada dinem al poble de Aragnounet, al Relais de Neouvielle. 

Llacs de Néouvielle

Sopar i dormir a l’Hotel d’Anglaterre, bon menú i bona carta.

L’endemà continuem la ruta cap al darrer coll, el de Peyresourde. Parem una estona al llac de Genós i Loudenvielle i fem una ullada al Balnea, un balneari molt maco.

Balnea, a dalt, a tocar del llac de Genos i Loudenvielle, a sota.

Passem el col de Peyresourde i baixem a Bagneres de Luchon, on anem a visitar la cascada de l’Infern, una caiguda d’aigua molt maca, en un entorn molt agradable i sorprenent.

Cascada de l’infern

De Bagneres de Luchon anem cap a Vielha, capital de la Val d’Aran. Allà dormim a l’Hotel Fontfreda, en aquells anys un dels millors de la ciutat. Sopem al restaurant Eth Tidon, al carrer major, 10. Avui dia tancat. 

Des de Vielha tornada a casa, a Barcelona, amb parada per dinar al restaurant La Rosa, a Alguaire, a tocar de Lleida. Un restaurant de carretera, molt senzill.

Deixa un comentari

Filed under 2009, Europa, França

Romànic de l’Alta Garrotxa 2010

La primavera del 2010 vam fer una bonica ruta de un sol dia per terres de l’alta Garrotxa i l’Alt Empordà seguint la pista del romànic desconegut d’aquella zona. Vam anar fins Besalú per Girona i, des d’aquell bellíssim poble medieval, que aquesta vegada no vam visitar, però que val la pena veure, vam continuar cap a l’església de Sant Pere de Lligordà, d’un puresa sublim, i fins el veí i diminut poblet de Palera, que guarda un antic cenobi romànic antiquíssim, amagat dins d’una zona de bosc.

En acabar la visita vam continuar cap al poblet de Beuda, que te una altra graciosa església parroquial romànica amb un divertit comunidor a la torre.

Sortint de Beuda vàrem pujar al Santuari de la Mare de Déu del Món, on Verdaguer va viure, i on va escriure el seu poema Canigó, just mirant la muntanya. Les vistes sobre el Pirineu de Girona, i damunt la plana son espectaculars!.

Abans vam parar un moment a les impressionats ruïnes del Monestir de Sant Llorenç de Sous.

Baixant del Món parem un moment a veure l’església romànica de Sant Martí Sesserres, molt maca.

I parem a dinar a Lladó, al restaurant La Plaça, a la mateixa plaça Major del petit poble. Cuina casolana, senzilla, força bé. A Lladó aprofitem per visitar la Canònica de Santa Maria de Lledó, un altre exemple molt bonic de romànic d’aquestes terres altes.

Durant la tornada, per Figueres i Girona, parem un moment a berenar amb la canalla a Caldes de Malavella, a la bassa de Can Mallo.

Deixa un comentari

Filed under 2010, Catalunya

Pirineu d’Aragó. Segona pasqua 2017

Pel pont de la segona pasqua, el juny de 2017, vam anar a fer una volta pel Pirineu aragonès i navarrès. Vam sortir de Barcelona i vam parar a dinar a Binéfar. Sempre que podem mengem a la Lonja, bon lloc i bé de preu. O bé al Di Marco. El dissabte tots dos eren plens i vam acabar al bar Bocados, al mateix carrer. No les teníem totes, semblava molt bàsic, però vam acabar menjant molt bé. Senzill però molt bo. Vam continuar fins Sabiñánigo, fins l’Hotel Villa Virgínia, fantàstic, amb el seu spa, amb piscina olímpica d’aigua calenta i jacuzzi. Molt recomanable. Sopar al mateix hotel, qualitat extra. Boníssim. Una volta pel poble que no te gaire cosa a veure, el riu Gállego, les maquetes atrotinades del Pirenàrium, i a dormir.

L’endemà sortim camí del monestir de Leyre, al Pirineu de Navarra, on arribem en plena celebració de la missa conventual. Quin goig escoltar cantar els monjos!. Visitem la cripta, l’església romànica, preciosa, amb la seva portada… la pluja no para però no molesta.

Anem tot seguit cap a Sangüesa, amb la seva església de Santa Maria la Real, romànica, però el poble està ple de gom a gom. Impossible aparcar, tornarem a la tarda!. Ens encaminem cap a Sos del Rey Católico, vila medieval preciosa, murallada, amb torres, palaus i una església, altra vegada romànica molt xula. Plou a bots i barrals. Dinem al restaurant El Leñador, bona brasa!. Migas i carn de xai, bona, un pèl carot!.

  

En acabar, a la tarda, tornem cap a Sangüesa. Ara està tot buit, ningú pel carrer. Admirem l’església de Santa Maria la Real, la portada amb les seves figures estilitzades, el seu judici final. Passegem pel carrer major, el palau de Viana, passem el pont per veure el riu Aragón, que baixa plàcid.

I continuem cap a Sabiñánigo, a l’hotel, tarda a l’spa, nedant. Sopar i dormir. L’endemà toca tornada. Sortim cap a Fiscal, camí d’Ainsa, la vila vella de la bonica capital del Sobrarbre. Poble medieval enlairat damunt el Cinca i l’Ara. Plaça porticada, església romànica, pura fortalesa, claustre troglodític… carrers de pedra, cases de pedra. Tot una mica massa turístic, potser, però maco. Un poblet encantador.

  

Des d’Ainsa tornada a Barcelona, amb parada per dinar a Mollerussa, a la Tagliatella, pasta i pizza, al costat de l’estació. Pas mal… ja sabeu el que pot donar de sí una franquícia de la Tagliatella.

 

 

 

 

Deixa un comentari

Filed under 2017, aragó, Espanya