Tag Archives: pilara

Setmana Santa a Extremadura i Castella

Aquest any 2018 vam anar a fer una volta pel nord d’Extremadura i el sur de Castella i Lleó, un viatge molt bonic. Vam sortir de Barcelona i vam dinar a Saragossa, a la zona de tapes coneguda com el Tubo. Normalment anem al Meli, o a la Pilara, però aquesta vegada estava ple.

Per això vam acabar a Casa Emilio, bé sense més. Vam continuar camí de Guadalajara, en un dia molt plujós, des de la sortida. A Guadalajara ens vam hostatjar a l’hotel Tryp, situat als afores, molt bé. Vam sopar al mateix restaurant de l’hotel, que te un menú suculent i una bona carta a preus moderats. L’endemà vam continuar viatge cap a la ciutat extremenya de Plasencia, on vam arribar al migdia. Vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé, tant l’hotel com el restaurant.

A la plaça major, molt bonica, abans d’anar a dinar, vam veure passar la processó del diumenge de rams, “la borriquilla”.

Aquella tarda vam visitar la ciutat, la plaça major molt bonica, els palaus i concents.

I, més tard, les catedrals de Plasencia, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’anava menjant com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, ple de bonics palaus, l’eclesiàstic amb les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia.

A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada.

L’endemà vam anar cap al parc nacional de Monfragüe, on vam poder gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant, al Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!.

Seguidament vam anar cap a Trujillo, bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro. No vam poder dinar allà perquè no vam poder aparcar.

Finalment, al migdia, vam arribar a Cáceres, una ciutat preciosa, amb un casc antic fantàstic, tot de pedra, amb cases fortes, convents i palaus amb escuts a la façana. Vam dinar a la plaça major, a peu de muralles, tota blanca, al restaurant “El Requeté”, pas mal.

A la tarda, tornada a Plasencia i passeig per les vores del riu Jerte, que baixava molt ple, sopar al restaurant Español, a la plaça major, i processó, molt bonica, a la nit.

Després d’esmorzar a l’Hotel Exe Alfonso VIII, que te una bona vista damunt la catedral de Plasencia, agafem el cotxe per pujar el vall del Jerte. Però els cirerers no estaven florits, faltaven deu dies o més.

Arribem al Barco de Ávila, anem a Bejar, i pugem cap a La Alberca, bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, fet tot el de pedra granítica, impactant.

 

Des de La Alberca anem cap a Salamanca, la ciutat renaixentista més bonica d’Espanya, i qui sap si del món, amb permís de Florència. Allà ens allotgem al Tryp Hotel Montalvo, als afores, però molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars!.

La catedral, des del riu Tormes.

La plaça major, bella obra de Churriguera, gran, molt gran.

La façana de la Universitat de Salamanca, plateresca, on cal cercar la granota… us donem una pista… cerqueu primer la calavera!.

L’impressionant edifici de la Clerecia, seu dels Jesuites.

A Salamanca vam sopar tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé. Havent sopat visitem la ciutat de nit i veiem passar una processó, molt solemne, com totes les de Castella.

Dormir a l’Hotel Tryp Montalvo i, l’endemà, una ruta pel Duero, amb primera parada a Zamora, plena d’esglésies romàniques molt boniques i una catedral xula, tancada perquè feien missa.

El bonic palau dels “Monos”

Seguim cap a la villa de Toro, amb la seva superba col·legiata romànica, amb portada polícroma, que no vam poder admirar aquesta vegada, perquè estava tancada. Dinem al restaurant Castilla, pas mal du tout!.

A la tarda tornada a Salamanca, on aprofitem per veure les dues catedrals, la romànica, preciosa, amb el seu retaure major de Nicolau Florentí, les pintures i tombes murals… I la catedral nova, plateresca.

     

A la nit tornem a sopar a I pan I vino, que ens va agradar molt. I de nou veiem una altra bonica processó i podem gaudir de la nit il·luminada a la nit.

El dia següent marxem de Salamanca cap a Guadalajara, ja de tornada a casa. Aprofitem per parar, passar el matí, i dinar a Ávila, on visitem les muralles, la catedral, preciosa, i per fer un volt per la ciutat.

Dinem a la pizzeria la Barcaccia, que no estava del tot malament tampoc. I, en acabar, travessem la sierra de Guadarrama, baixem a Madrid i anem a Guadalajara, on ens tornem a allotjar a l’Hotel Tryp Guadalajara, que ja havíem visitat a l’anada. Molt bé.

A la ciutat fem un recorregut per palaus meravellosos, com el dels ducs de l’Infantado, amb el seu pati i façana renaixentistes, i per les esglésies de la vila.

D’entre els nombrosos monuments que visitem destaquem la capella funeraria de Luis de Lucena, un humanista, amb uns frescos italians del segle XV que representen escenes de l’antic testament i les sibil·les. Molt maco.

Menció a banda mereix la recentment restaurada capella de l’església mudèjar de Santiago Apostol, amb la seva decoració polícroma de dragons i traceries.

Aquí vam poder veure una bonica processó de tarda.

L’endemà continuem ruta cap a Barcelona, amb parada obligada al bellíssim monestir de Santa Maria de Huerta, cister puríssim, amb el seu claustre, l’església amb les pintures funeràries dels Ducs de Medinaceli i, sobretot, el seu esplèndit refetor, localització obligada de qualsevol pel·lícula sobre temàtica medieval.

Encara va donar temps d’arribar-nos a Saragossa per dinar. Ho vam intentar al Meli del Tubo, ple per poc, i vam anar a un altre valor segur: La Pilara, bones tapes a bon preu. En sortir encara vam tenir temps de veure passar una bonica processó, a l’estil d’Aragó, amb tambors com els de Calanda. Impactant!. En acabar, carretera i cap a casa.

Deixa un comentari

Filed under 2018, aragó, castella, Espanya, Extremadura

Les Bardenes Reales 2016

bardenas

Sortírem de Barcelona camí de Zaragoza, parant a dinar al restaurant Siskets de Torrent de Cinca. Excel·lent menú de cap de setmana, qualitat a preu una mica alt. Bona acollida i bona cuina. Continuem cap a Zaragoza on ens allotgem a l’Hotel Alfonso, en ple centre, amb piscina climatitzada al soterrani, a l’hivern, i piscina al terrat, amb vistes, a l’estiu. Habitacions petites, però correctes, desdejuni bufet correcte també. A la tarda, visita de la ciutat, Basílica del Pilar, Seo… rua de carnaval i piscina doncs!. Per sopar la canalla demana pizza. Anem a La Mafia, és clar.

IMG_8608

IMG_8611

L’endemà agafarem l’A-68 en direcció Logroño i Tudela per anar a les Bardenas Reales de Navarra, a tocar d’aquesta darrera població. S’entrà al parc natural per Arguedas, camí de la base militar aèrea. Al km. 6 hi ha un centre d’interpretació, molt modern, on personal amable us donarà les indicacions convenients. Pistes de terra, en bon estat, us permetran l’accés a aquesta fantàstica reserva de la Biosfera. No tenim paraules per descriure aquesta estranya bellesa.

IMG_8510IMG_8517IMG_8547IMG_8559IMG_8576IMG_8577

A dinar anàrem a Tudela, ciutat que ens agrada molt i molt. A l’Hostal Remígio, naturalment, tot i que el menú dels festius és car, molt car. El dels laborables molt més econòmic. Matèria prima de primera, verdures de l’horta, servei de luxe… Havent dinat… una volta per la Tudela medieval, call jueu, ciutat àrab, catedral fabulosa… el riu Ebre… Tornarem!. Segur!.

IMG_8590IMG_8591IMG_8581

La nit, de nou, Zaragoza, a l’Alfonso i la seva piscina. Caminem per una Zaragoza menys coneguda, l’Ebre, les esglésies mudèjars, el teatre romà… Sopar de tapes, ara manem els grans, a La Pilara. Increible l’ambient i les racions, què bones!.

IMG_8628IMG_8607IMG_8603IMG_8645

Retorn a casa el tercer dia, pont de carnestoltes, amb mono de terres àrides. Anem a Alcañiz, vila forta, poderosa. Amb el seu castell calatravo, ple de pintures murals gòtiques, desconegudes. Amb la seva plaça d’España que mereixeria estar a Itàlia, amb la seva col·legiata de planta catedralícia, el Guadalope baixa dormint, encerclant la ciutat.

IMG_8690IMG_8687IMG_8680IMG_8694IMG_8696

Continuem per dinar a Mequinensa, pàtria d’en Jesús Montcada, al Royal 2, a tocar del poble vell, just passar el pont, al costat del Museu de la Mina, amb vistes a l’Ebre. Difícil de trobar. Pregunteu: Royal “2”!. Menú cantat, senzill, barat però bo, de qualitat, matèria de primera. Recomanable!. Acabem de veure caure la tarda damunt del riu, de l’aiguabarreig del Cinca, el Segre i l’Ebre, a Mequinensa, quin luxe!.

IMG_8713IMG_8698IMG_8707

De Mequinensa a casa per l’autopista A-2, gratuïta, en dues hores a Barcelona.

 

 

 

 

Deixa un comentari

Filed under 2016, Espanya