Estiu de 2020 a Eivissa

L’estiu de 2020, a pesar del coronavirus, van fer un viatge a Eivissa. Vam sortir des de Vilabella, en direcció a València, amb unes amigues de la família.

Església parroquial de Sant Pere de Vilabella 

Vam banyar-nos a la cala l’Alguer, perquè la de Pixavaques estava molt bruta. S’Alguer no estava gaire millor però vam poder remullar-nos. En acabat vam dinar a l’Ametlla de Mar. Tots els restaurants eren ben plens i per això vam anar a l’Ancla, un bar on, en principi, mai no haguéssim anat. Però no va estar gens malament. Des d’allà vam anar a València, on ens vam allotjar a l’hotel Hotel Malcom and Barret, un bon hotel, una mica als afores. Per sopar vam decidir anar fins el proper barri de Ruzafa, una caminadeta de mitja hora, i probar una pizzeria argentina anomenada Malamia Ruzafa. Fantàstica. Carns i pizzes, fabuloses. Del millor de València.

El dia següent continuem camí cap a Dènia, des d’on surten els vaixells cap a Eivissa. Ens banyem i dinem al mateix port, en un restaurant amb bones vistes, anomenat Pa Picar Algo, menjar correcte, sense més. A la tarda agafem el vaixell i en arribar a l’illa, anem ràpidament cap el nostre hotel, Els Pins Resort & Spa, molt maco, ben situat, a la badia de Sant Antoni de Portmany, amb esplèndides instal·lacions. Aquella nit va ser la primera, però no la darrera, que vam sopar al restaurant Pyrenees, tot un encert.

L’endemà vam anar a banyar-nos a Cala Comta, no lluny de l’hotel, una de les millors platges d’Eivissa, i potser del món. Bon aparcament, aigües turquesa, transparents i roques de formes capricioses.

Per dinar vàrem pujar fins Sant Josep de sa Talaia, un bell poble de l’interior de l’illa. Allà menjàrem al restaurant Es Galliner, al costat de l’ajuntament. Molt bé, molt car. 

A la tarda baixarem a fer un bany a la cala Molins, molt maca, un pel salvatge. Aquella nit anàrem a sopar al restaurant Es Virot, a la mateixa platja, a tocar de l’hotel. Força bé.

El dia següent vam anar a Cala Bassa, feia una mica de núvol i quedava un xic deslluïda. Però va anar millorant. Bon aparcament de pagament que inclou una cervesa de regal. Al migdia tornem a dinar de nou a Sant Josep, aquesta vegada en una pizzeria realment italiana anomenada Pizzico di Pepe. Molt bé!

A la tarda tornada a la platja, de nou a gaudir de Cala Comta. Una posta de sol inoblidable.

L’endemà fou el dia de visitar una de les platges més maques del món, una platja que enllaça Eivissa i Formentera, Ses Salines. Aigua de primera, gran pàrquing, bons restaurants.

Per dinar vam anar a Eivissa ciutat amb ganes de visitar el Dalt la Vila. Feia molta calor i tot estava tancat. Vam acabar al bar Mariano, que nos us recomanem sota cap concepte. Preus altíssims per un menjar horrible i una atenció nefasta.

A la tarda, havent dinat, vam fer una volta pel Dalt la Vila d’Eivissa, amb pujada fins la catedral i el mirador. Molta calor però valia la pena. I, tot seguit vam tornar a Ses Salines, a remullar-nos de nou una estona. Tornada a Sant Antoni, sopar al Pyrenees i dormir a l’hotel. 

El dia següent anàrem, tot creuant els magnífics camps del nord de l’illa, plens de petits poblets de noms ben evocadors, fins la mítica cala de Benirràs, que al matí estava totalment deserta. Aparcament gran i buit.

Per dinar escollirem el poble de Sant Joan de Lebritja, quatre cases blanques i una bonica església fortalesa. Dinàrem al restaurant Vista Alegre, recomanable, senzill i bo.

A la tarda baixàrem a banyar-nos a la cala petita de Portinax, bonica tot i que molt humanitzada i urbanitzada. Bon aparcament. 

Retorn a l’hotel, sopra al Pyrenees i a preparar-se per la tornada a casa.

L’endemà anàrem al port d’Eivissa on vam agafar el vaixell cap a Dènia. Arribada al migdia, a temps per dinar al restaurant Deniarròs del Port. Fantàstic, bé de preu, servei impecable. Molt recomanable. En acabat de dinar fèrem un bany a la platja de Dènia, que estava molt calenta. En acabat sortírem cap a Castelló de la Plana on teniem reservat l’hotel NH Turcosa, al port, una mica envellit, però encara correcte. Vam fer una volta pel port i vam sopar al restaurant Il Solito Posto, al passeig marítim mateix. Molt bones pizzes. 

Port de Castelló

El dia següent era dia de tornada. Vam anar de Castelló fins Penyíscola, una vila on sempre ens agrada tornar, i ens vam banyar en la seva platja llarga i càlida, amb vistes al penyal dins el mar. 

Penyíscola

Platja de Penyíscola

Per dinar vam anar al restaurant Tio Pepe, com sempre, qualitat sense parangó. Molt recomanable. I d’allà, a casa!

Penyíscola, març de 2019

Un altre cap de setmana inventat en ple hivern. Ara descobrim en dos dies les delícies del sud: La Mora i Penyíscola. Sortim de Barcelona en direcció La Mora, una bella cala on l’aigua és sempre transparent.

Dinem a Vilabella del Camp, un graciós poble proper a Tarragona.

Seguim cap a Penyíscola, on arribem a l’hora de la posta. Passejada per aquesta ciutat murallada enfilada en la seva penya damunt del mar.

Sopar, molt bé, al Tio Pepe. Dormir en aquest mateix hotel. Passejada a la nit.

L’endemà, amb la llum del dia, Penyíscola ensenya una altra cara, més mediterrània encara. Carrers blancs, racons llevantins, mar, sol esbatanant.

De tornada, al migdia, parem una altra vegada a la cala de la Mora, prop de Tarragona. Allà, aquesta vegada, si que ens banyem en les aigües cristal·lines. I, en acabar la banyada, anem cap al restaurant Moramar, a la mateixa platja, on dinem bona teca. Peix fresc, arròs i fideuà boníssims. Recomanable.

I de la Mora a Barcelona, contents d’un altre cap de setmana preciós.

 

 

 

Penyíscola 2015

Pel pont de la segona pasqua, al juny del 2015, vàrem anar fins Penyíscola. Sempre ens ha agradat aquesta vila dins la mar, tot i que els voltants estan venuts al turisme, plens d’hotels, de bars, de gent. Els carrers blancs i plàcids a l’hivern, la tardor o la primavera, o aquest primer estiu acabat d’estrenar, valen per qualsevol altra consideració negativa. La mar, el castell, la Serra d’Irta, intocada i propera, el Maestrat que te al darrera, l’absolen de tot pecat. Aquesta vegada vàrem estar a l’hotel Tio Pepe. No us espanteu, si bé és senzill les habitacions son còmodes i la família que el regenta amable. El menjar està molt bo, i el desdejuni gens malament. I tot a preus mòdics. Prop de la platja, al centre del poble nou, a l’istme. Us deixem unes fotos…